Col·loide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La llet és un col·loide

En química un col·loide, suspensió col·loïdal o dispersió col·loïdal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluïda, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic). Un col·loide és una mescla heterogènia formada per partícules que no són apreciables a primera vista, però molt més grans que qualsevol molècula i que tenen una grandària d'entre 0,1 µm i 0,001 µm (1 nm - <100 nm) o el que seria el mateix, més gran de 10-7cm i més petit que 2x10-5cm,[1] dins del que la comunitat científica defineix com a escala mesoscòpica.

El nom de col·loide prové de l'arrel grega kolas que significa que pot pegar-se. Aquest nom fa referència a una de les principals propietats dels col·loides: la seva tendència espontània a agregar o formar coàguls.

Encara que el col·loide per excel·lència és aquell en el qual la fase contínua és un líquid i la fase dispersa es compon de partícules sòlides, poden trobar-se col·loides els components de les quals es troben en altres estats d'agregació. En la següent taula es recullen els diferents tipus de col·loides segons l'estat de les seves fases contínua i dispersa.

  Fase dispersa
Gas
Líquid
Sòlid
Fase contínua Gas No és possible perquè tots els gasos són solubles entre sí. Aerosol líquid,

Exemples: boira, laca, calitja

Aerosol sòlid,

Exemples: fum, pols en suspensió

Líquid Escuma,

Exemples: escuma d'afaitar, nata muntada

Emulsió,

Exemples: llet, maionesa, crema de mans, sang

Sol,

Exemples: pintura, tinta xinesa

Sòlid Escuma sòlida,

Exemples: pumicita, aerogel

Gel,

Exemples: gelatina, formatge

Sol sòlid,

Exemples: robí, vidre

Actualment, i a causa de les seves aplicacions industrials i biomèdiques, l'estudi dels col·loides ha cobrat una gran importància dintre de la química física i de la física aplicada. Així, nombrosos grups d'investigació de tot el món es dediquen a l'estudi de les propietats òptiques, acústiques, d'estabilitat i del seu comportament enfront de camps externs. En particular, el comportament electrocinètic (principalment les mesures de mobilitat electroforètica) o la conductivitat molar de la suspensió completa.

En general, l'estudi dels col·loides és experimental, encara que també es realitzen grans esforços en els estudis teòrics, així com en desenvolupament de simulacions informàtiques del seu comportament. En la major part dels fenòmens col·loïdals, com la conductivitat i la mobilitat electroforètica, aquestes teories tan sols reprodueixen la realitat de manera qualitativa, però l'acord quantitatiu segueix sense ser completament satisfactori.

Moltes substàncies comuns com la mantega, la llet, els aerosols (la boira, el fum, el boirum), l'asfalt, la tinta, la pintura o la cola són col·loides.

Propietats de solucions col·loides[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·loide Modifica l'enllaç a Wikidata