Líquid

De Viquipèdia

Diagrama que mostra la configuració de les molècules i dels àtoms de diferents estats de la matèria.

El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians. És un fluid, dins del qual els àtoms o molècules que el formen es mouen lliurement en el seu interior. A diferència dels gasos (també fluids), les distàncies entre les seves molècules són casi invariants pel que se'ls considera pràcticament incompressibles. En canvi, la matèria en estat líquid és fàcilment deformable.

El pas de l'estat sòlid a l'estat líquid es coneix com a fusió, i el pas invers és la solidificació (conegut com a congelació quan es deu a una reducció de la temperatura). El pas de l'estat líquid a l'estat gasós es coneix com a vaporització, i el pas invers és la condensació.^[1]

Es pot saber la pressió (p) que efectua un líquid de densitat constant, en un punt determinat, amb la següent equació;

p = ρ g z

On ρ és la densitat del líquid, g és l'acceleració de la gravetat i z la profunditat del punt per sota la superfície. En aquesta equació, s'assumeix que la pressió a la superfície del líquid és zero.

• Com més gran és la densitat d'un líquid, més gran és la pressió que exerceix.

• La pressió d'un líquid és causada pel seu pes, anomenada pressió hidrostàtica. Amb això podem deduir que la pressió d'un líquid augmenta amb la profunditat i no depèn de la quantitat de líquid.

Els líquids es mesuren en unitats de volum, la del Sistema Internacional és el litre. Alguns exemples de líquids ingerits pels homes són l'aigua, la llet o el vi.

[edita] Característiques macroscòpiques

Macroscòpicament les característiques dels líquids són:

• El líquid no té una forma pròpia sinó que vindrà determinada pel recipient que el conté per efecte de la gravetat.
• La seva superfície lliure és plana i horitzontal en estat de repòs (en realitat això només és cert si es considera un camp gravitatori g uniforme, perquè de fet la superfície del líquid adopta una superfície d'igual energia potencial).
• El líquid posseeix un volum propi que només canvia amb la temperatura, i en general aquest canvi és petit.

[edita] Propietats

Els líquids són una forma de la matèria de menor energia que els gasos (l'energia cinètica de les seves molècules és insuficient per trencar les forces que es materialitzen a la tensió superficial) però més gran que l'energia de la matèria en estat sòlid (al contrari que el els sòlids les molècules dels líquids tenen prou energia cinètica per tal de moure's de manera espontània les unes respecte a les altres).

[edita] Viscositat

Una característica dels líquids és la seva viscositat, una mesura de la cohesió de les seves molècules i, en conseqüència, és una mesura de la resistència que presenta aquest a fluir o de la resistència que oposarà a un cos que intenti travessar el líquid. Així, com més gran sigui la viscositat més difícil serà de travessar. Entre l'esta líquid i el sòlid hi ha tot un seguit d'estats intermedis que fa difícil la diferenciació entre els dos estats. De fet el millor test és el de la ruptura, un sòlid es trenca i s'esquerda sota l'efecte d'una força prou gran i aquests efectes romanen un cop desapareix la força que els ha causat; en canvi un líquid se separa i es trona a ajuntar quan desapareix la força sense que en quedi cap altra traça que una ona. L'heli II és un superfluid que no presenta cap viscositat.

[edita] Tensió superficial

Els líquids posseeixen també una tensió superficial que tendeix a presentar la menor superfície lliure possible, d'aquí que un líquid en absència de gravetat adopti la forma esfèrica, que és la que té menor relació àrea/volum (com una gota d'aigua). Un efecte relacionat amb la tensió superficial és la capilaritat.

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Mecànica dels fluids
• Fusió
• Liqüefacció
• Solidificació
• Sonoluminescència
• Tensió superficial
• Viscositat

...