Reologia

Mecànica dels medis continus
Lleis * Conservació de la massa Conservació de la quantitat de moviment Conservació de l'energia Desigualtat de l'entropia
Mecànica dels sòlids  ; Sòlids Tensió Deformació Compatibilitat (mecànica) Elasticitat lineal Plasticitat Flexió Llei de Hooke Teories de falla Mecànica de la fractura Mecànica de contacte sense fricció amb fricció
Mecànica dels fluids  ; Fluids Hidrostàtica Dinàmica de fluids Equacions de Navier-Stokes Principi de Bernoulli Flotabilitat Viscositat newtonians no newtonians Principi d'Arquimedes Principi de Pascal Pressió Líquids Tensió superficial Capil·laritat Gasos Atmosfera Llei de Boyle Llei de Charles Llei de Gay-Lussac Plasma
Reologia * Viscoelasticitat Fluid intel·ligent magnetoreològic electroreològic ferrofluid Reometria Reòmetre
Científics * Bernoulli Boyle Cauchy Charles Euler Gay-Lussac Hooke Pascal Newton Navier Stokes

La reologia és l'estudi de la deformació i el flux de la matèria. Aquest terme va ser introduït per Eugen Bingham l'any 1929. La reologia s'ocupa principalment de l'estat líquid però també en estats tous de la matèria o en sòlids sota condicions en les quals responen com un flux plàstic en lloc de deformar-se elàsticament en resposta a la força aplicada. S'aplica a substàncies que tenen una estructura molecular complexa,com fangs, llots, suspensions químiques, polímers i altres formes vítrees de transició (p.e. silicats) com també molts aliments i additius alimentaris, fluids sanguinis (com la sang) i altres materials biològics.

La reologia és la part de la física que estudia la relació entre l'esforç i la deformació en els materials que són capaços de fluir. La reologia és una part de la mecànica de medis continus. Un dels objectius de la reologia es trobar equacions constitutives per a modelar el comportament dels materials.

Les propietats mecàniques estudiades a la reologia es poden mesurar mitjançant reòmetres que són una aparells que permeten sotmetre el material a diferents tipus de deformacions controlades i mesurar els esforços o vice-versa. Algunes de les propietats reològiques més importants són:

• Viscositat aparent (relació entre esforç de tall i velocitat de tll)
• Coeficients d'esforços normals
• Viscositat complexosta davant esforços de tall oscil·latori)
• Mòdul d'emmagatzemament i mòdul de pèrduess (comportament viscoelàstic lineal)
• Funcions complexes de viscoelasticitat no lineal

Els estudis teòrics en reologia de vegades fan servir models microscòpics per explicar el comportament d'un material. Per exemple en l'estudi de polímers aquests es poden representar com cadenes d'esferes conectades mitjançant enllaços rígids o elàstics.

Vegeu també

• Amortidor magneto-reològic
• Reopèxia
• Tixotropia

Bibliografia

• The Origins of Rheology: A short historical excursion by Deepak Doraiswamy, University of Sidney

Enllaços externs

Revistes de reologia

• Applied Rheology
• Biorheology
• Journal of Rheology
• Journal of the Society of Rheology, JAPAN
• Journal of Non-Newtonian Fluid Mechanics
• Korea-Australia Rheology Journal
• Rheologica Acta
• Rheology Bulletin

Organitzacions

• The Romanian Society of Rheology
• The Society of Rheology
• The Society of Rheology, JAPAN
• The European Society of Rheology
• The British Society of Rheology
• Deutsche Rheologische Gesellschaft
• Groupe Français de Rhéologie
• Belgian Group of Rheology
• Swiss Group of Rheology
• Nederlandse Reologische Vereniging
• Società Italiana di Reologia
• Nordic Rheology Society
• Australian Society of Rheology