Enginyeria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turbofan dissenyat per enginyers aerospacials

L'enginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.[1] En l'enginyeria s'utilitzen coneixements de les matemàtiques, les ciències naturals, i d'altres ciències, obtinguts a través de l'estudi, l'experiència i la pràctica, són aplicats amb criteri i amb consciència al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econòmicament amb responsabilitat social i basats en una ètica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyers.

L'American Engineers' Council for Professional Development (ECPD, el predecessor de l'ABET)[2] defineix l'"enginyeria" com:

« L'aplicació creativa dels principis científics per a dissenyar o desenvolupar estructures, màquines, aparells, o processos de fabricació, o treballs que els utilitzen sols o combinats, o per a construir o operar amb aquests amb total coneixement del seu disseny; o per a preveure el seu comportament en condicions de funcionament específics; tot respecte de la funció pretesa, l'economia de l'operació i la integritat de la vida i la propietat.[3][4][5] »

En els estudis des del punt de vista de l'enginyeria són vàlids alguns mètodes que no ho són als científics, ja que busquen l'obtenció de resultats reals, i es poden permetre aproximacions, valoracions segons l'experiència i aplicacions de diversos mètodes i coneixements (científic, experimental, etc.). Són molt importants els ordres de magnitud, per exemple, i el plantejament de preguntes i de respostes, ja que l'objectiu no és aconseguir el major nombre de xifres decimals d'un resultat sinó una solució a un problema real no plantejat científicament, i que pot tenir per resposta, per exemple, un "sí".

Història[modifica | modifica el codi]

Origen[modifica | modifica el codi]

El concepte d'enginyeria ha existit des de temps remots quan els éssers humans conceberen invencions fonamentals com la politja, la palanca, i la roda. Cadascuna d'aquestes invencions és coherent amb la definició moderna de l'enginyeria com l'explotació dels principis bàsics de la mecànica per a desenvolupar eines útils i objectes.

El terme en si té una etimologia molt més recent, derivada de la paraula enginyer, que al seu torn es remunta al 1325, quan la paraula s'utilitzava per referir-se a "un constructor de maquinària (o enginys) militars". La paraula "enginy" en si mateixa té encara un origen molt més antic, en última instància, es deriva del llatí "Ingenium" (vers el 1250),[6] que significa "capacitat innata, sobretot en capacitat mental, de la que en deriva una inventiva intel·ligent."[7][8]

Més tard, derivades del disseny d'estructures civils, com ponts i edificis, sorgí, com a disciplina tècnica, el terme d'enginyeria civil[5] entrant en el lèxic com una forma de distingir entre les especialitats basades en la construcció d'aquests projectes no militars i els que participen en la disciplina d'enginyeria militar. El terme va evolucionar més endavant per a incloure totes les àrees en què s'utilitzen tècniques per a aplicar el mètode científic. En altres llengües com l'àrab, la paraula enginyeria també significa geometria.

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

El disseny i la planificació d'infraestructures com la Via Appia requereixen coneixements que avui en dia es troben emmarcats en el camp de l'enginyeria.

L'Acròpolis i el Partenó a Grècia, els aqüeductes romans, la Via Appia i el Colosseu, els Jardins penjants de Babilònia, el Far d'Alexandria, les piràmides d'Egipte, el Teotihuacan i les ciutats i les piràmides dels imperis maies, inques i asteques, la Gran Muralla Xinesa, la Stupa budista i Canal Yoda a Sri Lanka, entre molts altres, queden com un testimoni de l'enginy i l'habilitat dels antics enginyers civils i militars.

El primer enginyer civil conegut pel seu nom probablement és Imhotep.[5] Com a un dels funcionaris del Faraó d'Egipte, Djoser, probablement dissenyà i supervisà la construcció de la piràmide de Djoser a Saqqara a Egipte al voltant de 2630-2611 aC .[9] També pot haver estat responsable de la primera utilització de columnes conegut en l'arquitectura.

A l'antiga Grècia es desenvoluparen màquines tant en els camps civil com militar. El mecanisme d'Anticitera,[10][11] és el primer model d'un equip mecànic conegut de la història, i la mecànica de les invencions d'Arquimedes són exemples de principis de l'enginyeria mecànica]. Algunes de les invencions d'Arquímedes, així com el mecanisme Antikythera requereix de coneixements avançats de còmput diferencial o engranatges epicicloïdals, dos principis clau en la teoria de màquines que van ajudar a dissenyar el canvi de marxes dels trens de la revolució industrial i que encara s'usen a bastament avui dia en diversos camps com la robòtica i l'enginyeria automobilística.[12]

Els exèrcits xinès, grec i romà empraven maquinària complexa i invencions militars, com l'artilleria que fou desenvolupada pels grecs al voltant del segle IV aC;[13] el trirrem, la ballesta i la catapulta. A l'Edat Mitjana, es va desenvolupar el trabuquet.

Renaixement[modifica | modifica el codi]

William Gilbert es pot considerar el primer enginyer elèctric gràcies a la publicació el 1600 de la seva obra De Magnete, on s'introdueix per primer cop el terme "electricitat".[14]

La primera màquina de vapor fou construïda el 1698 per l'enginyer mecànic Thomas Savery.[15] El desenvolupament d'aquest dispositiu donà lloc a la Revolució industrial en els següents decennis, cosa que permeté l'inici de la producció en sèrie.

Amb l'auge de l'enginyeria com a professió durant el segle XVIII, el terme esdevingué més restrictiu, i s'aplicà únicament a aquells camps en els que s'usaven els principis de les matemàtiques i la ciència. A més de les branques militars i civils, el que llavors es coneixia com a arts mecàniques s'incorporà a l'enginyeria.

Revolució Industrial i actualitat[modifica | modifica el codi]

Article relacionat: Revolució Industrial
Animació que exemplifica el funcionament d'una màquina de vapor. La seva invenció és una de les claus de la Revolució Industrial.

Els orígens formals de l'enginyeria elèctrica es poden situar en els experiments d'Alessandro Volta durant els inicis del segle XIX, i en les investigacions de Michael Faraday, Georg Ohm i d'altres, així com en la invenció del motor elèctric el 1872. El treball de James Maxwell i Heinrich Hertz a finals del segle XIX va donar lloc a la disciplina de l'electrònica. Després de la invenció de la vàlvula de buit i del transistor el desenvolupament d'electrònica es va veure fortament accelerat, fins a tal punt que els enginyers elèctrics i electrònics són més nombrosos en l'actualitat que els seus col·legues de qualsevol altra especialitat de l'enginyeria.[5]

Les invencions de Thomas Savery i l'enginyer escocès James Watt van donar lloc a la moderna concepció de l’enginyeria mecànica. El desenvolupament d'equips especialitzats i de les seves eines de manteniment durant la Revolució industrial van donar lloc al ràpid creixement de l'enginyeria mecànica, tant en el seu lloc d’origen, el Regne Unit, com posteriorment a la resta del món.[5]

L’enginyeria química, igual que la seva homòloga mecànica, fou desenvolupada durant el segle XIX durant la Revolució Industrial.[5] La fabricació a escala industrial exigia nous materials i processos i, al voltant de 1880, la necessitat de producció a gran escala de productes químics és tan gran que es creà una nova indústria, dedicada al desenvolupament i la fabricació a gran escala de productes químics en noves plantes industrials.[5] El paper de l'enginyer químic va ser el disseny d'aquestes plantes químiques i els seus processos.[5]

L’enginyeria aeronàutica s'ocupa de disseny de les aeronaus, mentre que l’enginyeria aeroespacial és un terme més modern que expandeix l'abast de la disciplina, per a incloure el disseny de naus espacials.[16] Els seus orígens es remunten als pioners de l'aviació, a finals del segle XIX i començaments del XX, encara que recentment el treball de Sir George Cayley ha estat datat a la darrera dècada del segle XVIII. Els principis dels coneixements d'enginyeria aeronàutica eren en gran mesura empírics amb alguns conceptes i habilitats procedents d'altres branques de l'enginyeria.[17] Només una dècada després que l'èxit dels vols dels Wright, en la dècada de 1920 s'amplia el desenvolupament d'enginyeria aeronàutica a través del desenvolupament de les aeronaus militars de la Primera Guerra Mundial. Mentrestant, la investigació per proporcionar una base científica se centrava en la combinació de la física teòrica amb els experiments.

El primer doctorat en enginyeria (tècnicament, "ciència aplicada i enginyeria civil") fou concedit als Estats Units i va ser per Willard Gibbs a la Universitat Yale el 1863, a més també era el segon doctorat concedit en ciència als EUA.[18]

A la dècada de 1970, amb l'augment de la tecnologia informàtica, apareix la branca coneguda com a enginyeria informàtica. El primer motor de cerca fou creat el 1990 per l'enginyer Alan Emtage.

Metodologia de l'Enginyeria[modifica | modifica el codi]

L'enginyer ha d'identificar i comprendre els obstacles més importants per a poder realitzar un bon disseny. Alguns dels obstacles són els recursos disponibles, les limitacions físiques o tècniques, la flexibilitat per a futures modificacions i addicions, i altres factors com el cost, la possibilitat de dur-ho a terme, les prestacions i les consideracions estètiques i comercials. Mitjançant la comprensió dels obstacles, els enginyers dedueixen quines són les millors solucions per a afrontar les limitacions trobades quan s'ha de produir i utilitzar un objecte o sistema.

Els enginyers utilitzen el coneixement de la ciència i les matemàtiques i l'experiència apropiada per a trobar les millors solucions als problemes concrets. Creant els models matemàtics apropiats dels problemes que els permeten analitzar-los rigorosament i provar les solucions potencials. Si hi ha múltiples solucions raonables, els enginyers avaluen les diferents opcions de disseny sobre la base de les seues qualitats i trien la solució que millor s'adapta a les necessitats.

En general, els enginyers intenten provar si els seus dissenys aconsegueixen els seus objectius abans de procedir a la producció en cadena. Per a això, empren entre altres coses: prototips, models a escala, simulacions, proves destructives i proves de força. Les proves asseguren que els artefactes funcionaran com s'havia previst.

Per a fer dissenys estàndard i fàcils, els ordinadors tenen hui dia un paper important. Utilitzant els programes de disseny assistit per ordinador (DAO, més conegut per CAD -Computer Assisted Design-), els enginyers poden obtenir més informació sobre els seus dissenys. L'ordinador pot traduir automàticament alguns models en instruccions aptes per a fabricar un disseny. L'ordinador també permet una reutilització major de dissenys desenvolupats anteriorment mostrant-li a l'enginyer una biblioteca de parts predefinides per a ser utilitzades en els seus propis dissenys. Un cop realitzat el disseny geomètric, el programari de càlcul (en anglès CAE, computer assisted Enginiering), bé sigui matricial per a càlculs més senzills, bé sigui per elements finits per a càlculs més complexos, permet realitzar un prototipus o maqueta virtual (en anglès, Digital MockUp)per a poder-hi fer proves virtuals.

Ètica professional[modifica | modifica el codi]

Els enginyers s'han de prendre molt seriosament la seva responsabilitat professional per a produir dissenys que es desenvoluparan com estava previst i no causaran un dany inesperat a la gent en general. Normalment, els enginyers inclouen un factor de seguretat en els seus dissenys per a reduir el risc de fallades inesperades.

Relació amb la ciència, la tecnologia i l'art[modifica | modifica el codi]

La ciència intenta explicar els fenòmens recents i sense explicació, creant models matemàtics que es corresponen amb els resultats experimentals. Tecnologia i enginyeria són l'aplicació del coneixement obtingut a través de la ciència i produeix resultats pràctics. Els científics treballen amb la ciència i els enginyers amb la tecnologia. Tanmateix, pot haver-hi punts de contacte entre la ciència i l'enginyeria. No és estrany que els científics es vegin implicats en les aplicacions pràctiques dels seus descobriments. Al contrari, durant el procés de desenvolupar tecnologia, els enginyers es troben a vegades explorant nous fenòmens.

També pot haver-hi connexions entre el funcionament dels enginyers i els artistes, sobretot als camps de l'arquitectura i del disseny industrial.

Branques principals de l'enginyeria[modifica | modifica el codi]

L'enginyeria, igual que qualsevol altra ciència, és una disciplina àmplia que sovint es divideix en diverses sub-disciplines. Aquestes disciplines s'ocupen de les diferents àrees del camp de treball de l'enginyeria. Encara que en principi un enginyer serà capacitat en una disciplina específica, a través de la carrera pot arribar a assolir una formació multidisciplinària, treballant en diverses de les diferents àrees. Les principals branques de l'enginyeria es poden classificar de la següent manera:[19]

  • Enginyeria aeroespacial:[20] Disseny d'aeronaus, naus espacials i temes relacionats.
    • Enginyeria aeronàutica:[21] construcció i funcionament d'aeronaus, dels aeroports i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
    • Enginyeria en Vehicles Aeroespacials:[22] disseny, projecte, fabricació, operació i manteniment de vehicles espacials així com de les infraestructures relacionades.
    • Enginyeria en tecnologies aeroespacials:[23] Formació multidisciplinar que abasta tots els continguts formatius fonamentals que integren els estudis d'Enginyeria Aeronàutica.
    • Enginyeria d'Aeronavegació:[24] estructuració de l'espai aeri, aviònica i sistemes de comunicació, navegació i vigilància necessaris en el transport i la circulació aèries.
    • Enginyeria d'Aeroports:[25] Construcció, manteniment i gestió d'aeroports.
  • Enginyeria civil:[26] Disseny i construcció d'obres públiques i privades, com les infraestructures (carreteres, ferrocarril, abastament i tractament d'aigua, etc.), ponts i edificis.
    • Enginyeria de la construcció:[27] gestionar i executar projectes constructius en l'àmbit de l'enginyeria d'obres públiques: construccions civils, hidrologia, transports i serveis urbans.
    • Enginyeria de Camins, Canals i Ports[28]
    • Enginyeria de recursos minerals:[29] recerca i valoració de jaciments minerals, energètics i aqüífers, tant pel que fa a la localització com a l'explotació.
    • Enginyeria geològica:[30] caracterització geològica i geotècnica del terreny per a l'execució d'obres d'enginyeria, l'anàlisi del seu comportament, la previsió de riscos geològics i l'avaluació de recursos.
    • Enginyeria geomàtica i topografia:[31] tecnologies del camp de la geomàtica, cartografia, sistemes d'informació geogràfica, fotogrametria i teledetecció, topografia, sistemes de posicionament global, etc.
  • Enginyeries industrials:[32] activitats industrials en els seus vessants tecnològics, mediambientals, empresarials, etc.
  • Enginyeria de biosistemes:[40] Agricultura, aqüicultura, indústries agroalimentàries, producció de fibres vegetals, biocombustibles, etc.
  • Enginyeries en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions:[44] tasques de direcció, disseny, producció, manteniment i gestió en projectes relacionats amb el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
    • Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació: disseny, implementació i operació de productes, infraestructures i serveis de telecomunicació basat en sistemes de ràdio, fixos o mòbils, terrestres o per satèl·lit, o de comunicacions òptiques.[45]
    • Enginyeria Informàtica: concepció, desenvolupament i manteniment de sistemes, serveis, aplicacions i arquitectures informàtiques.[47]
    • Enginyeria telemàtica: direcció i gestió de projectes telemàtics en el sector de les comunicacions, audiovisual, recreatiu, cultural, sanitari, Administració Pública, turístic, industrial o la domòtica.[48]
    • Enginyeria de sistemes electrònics: disseny, desenvolupament i manteniment de sistemes electrònics, sistemes integrats, circuits electrònics de comunicacions, circuits i sistemes electrònics de potència o instrumentació electrònica.[49]
    • Altres: Enginyeria de sistemes TIC, Enginyeria de sistemes audiovisuals, Enginyeria de control,
  • Enginyeries Naval, Marina i Nàutica[50]
    • Enginyeria en sistemes i tecnologia naval: disseny, construcció i instal·lació d'equips de propulsió i sistemes dels vaixells, direcció de manteniment d'instal·lacions marítimes i industrials.[51]
    • Enginyeria marina: Títol professional d'oficial de màquines de la marina mercant, manteniment d'instal·lacions marítimes i industrials, etc.[52]
    • Enginyeria nàutica i transport marítim: Títol professional de pilot de la marina mercant, direcció de ports esportius, inspecció de vaixells i pesca, control del tràfic marítim, etc.[53]

Altres camps de l'enginyeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Enginyeria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ABET History
  3. Science, Volume 94, Issue 2446, pp. 456: Engineers' Council for Professional Development
  4. Engineers' Council for Professional Development. (1947). Canons of ethics for engineers
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Engineers' Council for Professional Development definition on Encyclopaedia Britannica (Includes Britannica article on Engineering)
  6. Oxford English Dictionary. 
  7. Random House, Inc.. Random House Unabridged Dictionary (en anglès), 2006. 
  8. «Etimologia, Video presentat a un concurs de l'[Enginycat.cat que presenta una promoció de l'enginyeria als pre-universitaris]».
  9. Barry, J. Kemp,. Ancient Egypt (en anglès). Routledge, 2005, p. 159. 
  10. «The Antikythera Mechanism Research Project» (en anglès). «Avui dia es considera que el mecanisme d'Anticitera era dedicat a fenòmens astronòmics i funcionava com un complex ordinador mecànic pel seguiment dels cicles del sistema solar»
  11. Wilford, John. «Discovering How Greeks Computed in 100 B.C.» (en anglès). New York Times, 31 de juliol del 2008.
  12. Wright, M T.. «Epicyclic Gearing and the Antikythera Mechanism, part 2». Antiquarian Horology, 29, 1 (setembre 2005), 2005, pàg. 54–60.
  13. Britannica on Greek civilization in the 5th century Military technology Cita: El segle VII aC, en canvi, havia estat testimoni de ràpides innovacions, com la introducció de l'hoplita i el trirreme, que encara eren els instruments bàsics de la guerra en el segle V aC.
    Però va ser el desenvolupament de l'artilleria el que va inaugurar una nova època, i aquesta invenció no és anterior al segle quart abans de Crist. Es va sentir per primer cop en el context de la guerra de Sicília contra Cartago a l'època de Dionís el Vell.
  14. Merriam-Webster Collegiate Dictionary, 2000, CD-ROM, version 2.5.
  15. Jenkins, Rhys. Links in the History of Engineering and Technology from Tudor Times. Ayer Publishing, 1936, p. 66. ISBN 0836921674. 
  16. Enginyeria aeroespacial, UPC
  17. Van Every, Kermit E.. «Aeronautical engineering». A: Encyclopedia Americana. 1. Grolier Incorporated, 1986, p. 226. 
  18. Wheeler, Lynde, Phelps. Josiah Willard Gibbs — the History of a Great Mind. Ox Bow Press, 1951. ISBN 1-881987-11-6. 
  19. «Graus i 2ns cicles» (en català). UPC. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  20. «Àmbit de l'Enginyeria Aeroespacial» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  21. «Enginyeria Aeronàutica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  22. «Grau en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  23. «Grau en Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  24. «Grau en Enginyeria d'Aeronavegació» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  25. «Grau en Enginyeria d'Aeroports» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  26. «Àmbit de l'Enginyeria Civil» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  27. «Grau en Enginyeria de la Construcció» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  28. «Enginyeria de Camins, Canals i Ports» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  29. «Grau en Enginyeria de Recursos Minerals» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  30. «Grau en Enginyeria Geològica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  31. «Grau en Enginyeria Geomàtica i Topografia» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  32. «Àmbit de les Enginyeries Industrials» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  33. «Grau en Enginyeria Elèctrica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  34. «Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  35. «Grau en Enginyeria Mecànica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 24 de desembre del 2010].
  36. «Grau en Enginyeria Química» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  37. «Grau en Enginyeria de l'Energia» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  38. «Grau en Enginyeria de Materials» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  39. «Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  40. «Àmbit de l'Enginyeria de Biosistemes» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  41. «Grau en Enginyeria Agrícola» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  42. «Grau en Enginyeria Alimentària» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  43. «enginyeria forestal» (en català). Universitat de Lleida. [Consulta: 29 de desembre del 2010].
  44. «[Àmbit de les Enginyeries en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions http://www.upc.edu/aprendre/estudis/ambits-grau/ambit-de-les-enginyeries-en-tecnologies-de-la-informacio-i-les-comunicacions]» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de desembre del 2010].
  45. «Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de desembre del 2010].
  46. «Enginyeria de Telecomunicació» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de desembre del 2010].
  47. «Grau en Enginyeria Informàtica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de desembre del 2010].
  48. «Grau en Enginyeria Telemàtica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de desembre del 2010].
  49. «Grau en Enginyeria de Sistemes Electrònics» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de desembre del 2010].
  50. «Àmbit de les Enginyeries Naval, Marina i Nàutica» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 1 de gener del 2011].
  51. «Grau en Enginyeria en Sistemes i Tecnologia Naval» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de gener del 2011].
  52. «Grau en Enginyeria Marina» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 30 de gener del 2011].
  53. «Grau en Enginyeria Nàutica i Transport Marítim» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 1 de gener del 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Enginyeria

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enginyeria