Enginyeria geològica
L Enginyeria Geològica és la branca de l'Enginyeria que aborda la resolució de problemes relacionats amb la interacció directa i indirecta, de l'home amb el medi geològic, entenent aquest com el suport de les activitats humanes.
Concepte d'Enginyer Geòleg[modifica]
El concepte d'Enginyeria Geològica i, en conseqüència, el d'Enginyeria Geològica, comprenen un ampli ventall de definicions condicionades pel país d'origen. Bell (1992) defineix l'Enginyeria Geològica com l'aplicació de la geologia a l'enginyeria pràctica o, dit d'una altra manera, és la disciplina encarregada d'estudiar tots els factors geològics que intervenen en la localització, disseny, construcció i manteniment dels treballs d'enginyeria. De manera semblant González de Vallejo et al. (2002) defineixen l'Enginyeria Geològica com la ciència aplicada a l'estudi i solució dels problemes de enginyeria i medi ambient. Al seu torn la International Association of Engineering Geology (IAEG, 1992) defineix l'Enginyeria Geològica com la disciplina dedicada a la investigació, estudi i resolució de problemes d'enginyeria i medi ambient que poden resultar de la interacció entre la geologia i els treballs o activitats humanes, així com a la predicció i desenvolupament de mesures de prevenció o correcció de riscos geològics.
Aquestes apreciacions queden molt més clares si consultem el significat dels termes Enginyeria i Geologia en el Diccionari Essencial de les Ciències, Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2002):
• Enginyeria: Conjunt de coneixements i tècniques l'aplicació permet la utilització racional dels materials i recursos naturals, mitjançant invencions, construccions o altres realitzacions profitoses per a l'home.
• Geologia: Estudi de la disposició dels materials que constitueixen la litosfera terràqüia, de les causes que originen aquesta disposició i dels efectes dels agents que l'alteren.
De totes aquestes definicions es desprèn un cos comú que permet definir l'Enginyeria Geològica com la disciplina que estudia i s'ocupa de la resolució de problemes relacionats amb la interacció directa i indirecta, de l'home amb el medi geològic, entenent aquest com el suport de les activitats humanes.
Pla d'estudis a l'Escola de Camins (Barcelona)[modifica]
El pla d'estudis, que té una durada de quatre anys (amb un total de 240 crèdits) és el següent:
Pla d'estudis a la Universitat de Salamanca (Espanya)[modifica]
El pla d'estudis té una durada de cinc anys. Primer cicle: tres anys en què s'estudien ciències base de l'enginyeria, geologia i enginyeria fonamental. Segon cicle: dos anys en què s'estudien les seves aplicacions.
Pla d'estudis del 2001: Mecànica i termodinàmica, electricitat i magnetisme, fonaments químics de l'enginyeria, expressió gràfica i topografia, cartografia geològica, cristal·lografia, mineralogia, estratigrafia, paleontologia, geomorfologia, dinàmica global i geologia estructural, petrologia, mecànica per a enginyers, resistència de materials, anàlisi d'estructures, formigó armat i pretesat, fonaments de ciència i tecnologia dels materials, materials de construcció, elasticitat, plasticitat i fractura dels materials, lleis de comportament dels materials, hidràulica, aplicacions informàtiques a la geologia, mètodes numèrics, estadística, geologia aplicada a l'enginyeria, geofísica aplicada, prospecció geoquímica, mecànica de sòls, mecànica de roques, tècniques constructives en enginyeria geològica, roques industrials, minerals d'interès econòmic, riscos geològics, teledetecció i SIG, hidrologia, enginyeria sísmica, enginyeria ambiental, prospecció oceànica, geologia d'Espanya, projectes, economia i direcció d'empresa.
Sortides professionals[modifica]
Enginyeria civil (geotècnia). Riscos naturals i medi ambient. Recursos naturals. Fonamentacions i estructures de contenció. Tractament de millora i reforç del terreny. Excavacions i túnels. Estabilitat de talussos. Terraplens. Geotècnia portuària i de costes: molls d'atracada, plataformes petrolieres, dics, dragats, ... Disseny d'estructures sismoresistentes. Reconeixement del terreny: estudis geotècnics. Control de qualitat de materials. Captació d'aigües, preses i dics de materials solts. Estudis oceanogràfics. Recuperació d'aigües contaminades: sòls i aqüífers. Estudis d'impacte ambiental. Ubicació, construcció i segellat d'abocadors. Ordenació del territori per predir i mitigar riscos naturals. Canalització fluvials. Estudi d'àrees inundables. Avaluació de la qualitat de les aigües. Avaluació, explotació i gestió de recursos minerals, petris i d'aigües subterrànies. Producció, transformació i control dels recursos. Gestió racional dels recursos hídrics.