Universitat Politècnica de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Logo de la Universitat Politècnica de Catalunya
(Logo)

Fundada 1971
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Rector Enric Fossas Colet
Ubicació Barcelona, Catalunya
Coordenades 41° 23′ 22.1″ N, 2° 6′ 57.5″ E / 41.389472°N,2.115972°E / 41.389472; 2.115972
Alumnat
(curs 2012-2013[1])
35.470
PDI
(curs 2012-2013)
2.431
Pressupost
(2013)
278.438.547
Afiliació Xarxa Vives d'Universitats
Campus Baix Llobregat, Terrassa, Campus Nord
Pàgina web
Segell UPC.svg

La Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC)[2] és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Disposa de centres i instal·lacions a Barcelona, Castelldefels, Igualada, Manresa, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.

És la universitat tècnica més gran de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer antecedent de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el trobem en la fundació, l'any 1968, de l'Institut Politècnic Superior, que va agrupar les escoles tècniques estatals ja existents a Barcelona. Aquestes escoles tenien una gran tradició i els seus orígens es remunten, en algun cas, a mitjan segle XIX com, per exemple, l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, que va començar les activitats l'octubre de 1851. Víctor de Buen, president de l'Institut Politècnic Superior, va ser el primer rector de la Universitat Politècnica.

El març de 1971, es constituí la Universitat Politècnica de Barcelona, que inicialment estava formada per les escoles tècniques superiors d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) i de Terrassa (ETSEIAT), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i alguns instituts d'investigació. El mateix any 71, es crea l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació (ETSETB).

Poc abans, el 4 d'agost de 1970, s'havia aprovat la Llei General d'Educació i la finançament de la reforma educativa. Aquesta Llei comprenia tot el sistema educatiu, des de l'ensenyament bàsic fins a l'universitari, i establia els procediments de control i verificació de coneixements, el sistema d'ensenyament i el règim de docència i investigació. Així mateix, les universitats assumiren la gestió i l'administració dels seus centres i serveis. A més, la Llei preveia també la incorporació a l'estructura universitària de les Escoles Universitàries d'Enginyeria Tècnica i la d'Arquitectura Tècnica.

Així doncs, el 1972 s'incorporaren a la Universitat Politècnica de Barcelona les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) ara EET i la de Vilanova i la Geltrú (actual EPSEVG), l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (actual EPSEB) i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Mines de Manresa (actualment EPSEM). Aquell mateix any començaren les activitats a les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona i de Lleida, que ja havien estat creades per disposició oficial, però que no s'havien acabat de posar en marxa.

L'any 1972 és nomenat rector de la Universitat Politècnica de Barcelona el catedràtic Gabriel Ferraté Pascual, que ocupà el lloc fins al 1976, quan fou nomenat Director General de Universidades e Investigación, a Madrid. Per a substituir-lo, és elegit el professor Julià Fernández Ferrer, que fou rector fins al 1978. Després d'unes eleccions, fou elegit de nou Gabriel Ferraté, que ocupà el lloc de rector de la Universitat Politècnica de Barcelona i, posteriorment, de la Universitat Politècnica de Catalunya fins al 1994, moment en què deixa el càrrec per constituir la nova Universitat Oberta de Catalunya i ser-ne el primer rector. El 1994 és elegit rector Jaume Pagès i Fita, que exercí fins a l'any 2002, any en què les noves eleccions donaren la victòria a Josep Ferrer Llop. El 2006 es celebraren eleccions, accedint al càrrec de rector el catedràtic Antoni Giró i Roca, qui sortí reelegit el 2010. El novembre de 2013 és elegit rector el catedràtic d'Automàtica Enric Fosses Colet.

Durant tot aquest temps, l'oferta docent de la Universitat Politècnica de Catalunya no ha parat de créixer. L'any 1972, l'Escola de Manresa començà a impartir els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial i passà a denominar-se Escola Universitària Politècnica de Manresa (actualment EPSEM). Més tard, l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona es convertí també en escola politècnica i a Lleida començaren a impartir-se, a més dels estudis de primer cicle, estudis de segon cicle. L'any 1974 començà l'activitat de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). Dos anys més tard, el març de 1976, es creà la Facultat d'Informàtica de Barcelona. A Terrassa es creà l'Escola Universitària d'Òptica (EUOOT) ara FOOT a partir de una Ordre ministerial del 7 d'octubre del 1977 i, dos anys més tard, en la mancomunitat de Sabadell-Terassa es posà en marxa l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, que posteriorment, l'any 1991, es traslladaria a la localitat de Sant Cugat del Vallès.

L'any 2008 rebé la Placa al treball President Macià en la categoria d'igualtat d'oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar.[3] Actualment, la Universitat compta amb 23 Escoles i diferents ens de Recerca, i col·labora en el projecte Europeana,[cal citació] de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Llista de Rectors de la UPC[modifica | modifica el codi]

Nom Època
Víctor de Buen 1971 - 1972 (UPB)
Gabriel Ferraté i Pascual 1972 - 1976 (UPB)
1978 - 1994
Julián Fernández Ferrer 1976 - 1978
Jaume Pagès i Fita 1994 - 2002
Josep Ferrer Llop 2002 - 2006
Antoni Giró Roca 2006 - 2013
Enric Fossas Colet 2013[4] - actualitat

Principals magnituds[modifica | modifica el codi]

L'any 2013, les xifres de la UPC eren les següents:

Universitat

  • 23 escoles i facultats en 8 ciutats de Catalunya.
  • 42 departaments
  • 10 instituts universitaris de recerca
  • 197 grups de recerca.
  • 39.650 membres de la comunitat UPC.
  • 1 museu de Geologia Valentí Masachs.
  • 28.804 estudiants en estudis de grau, primer i segon cicle.
  • 2.419 estudiants de màsters universitaris.
  • 2.666 estudiants de doctorat.
  • 4.842 titulats de 1r i 2n cicle i màster universitari
  • 2.431 personal docent i investigador.
  • 1.469 personal d'administració i serveis.
  • 278.438.547 € de pressupost 2013,
  • 69.678.253 volum de contractació per projectes d'R+D+i i transferència tecnològica.
  • 38.063 membres UPC Alumni

UPC-Empresa:

  • 1.922 empreses i entitats amb conveni de col·laboració.
  • 9 empreses creades i participants en el Programa innova e Innova 31.
  • 92 patents registrades.

Investigació:

  • 2.493 articles publicats en revistes científiques.
  • 354 tesis doctorals llegides (curs 2011-2012).
  • 1.126 nous convenis i projectes d'investigació.

Mobilitat estudiantil:

  • 2.613 estudiants UPC i estrangers en programes de mobilitat.
  • 108 convenis internacionals de doble titulació.
  • 44 projectes de cooperació per al desenvolupament a 18 països.

Altres estadístiques:

  • 88% dels nous estudiants sol·liciten la UPC com a primera preferència.

Rànquings[modifica | modifica el codi]

  • La UPC s'ubica com la primera universitat europea que participa en més màsters Erasmus Mundus.[5]
  • La UPC se situa com la millor universitat politècnica d'Espanya segons el rànquing mundial d'universitats d'enginyeria i tecnologia SIR, que classifica les institucions a partir de la producció científica publicada en determinades revistes especialitzades.[6][7]
  • L'any 2012 la UPC es posiciona per primer cop en el rànquing de Xangai, que la situa entre el rang 151-200 tant en el camp de les Enginyeries, Tecnologies i Ciències de la Computació, com en les disciplines de Ciències de la Computació i Matemàtiques.[8]
  • La UPC encapçala el rànquing d'universitats espanyoles amb més patents nacionals (212), entre el 2002 i el 2010 i és la segona universitat espanyola amb més spin-offs (57) i projectes de recerca europeus (224).[9]
  • La UPC és la segona universitat catalana i la tercera espanyola del rànquing que valora el volum, la visibilitat i l'impacte de les pàgines web de les universitats de tot el món.[10]
  • La UPC encapçala el número 1 i el 5è a nivell espanyol en el rànquing que valora la popularitat del web (enllaços i visites rebudes) en base de les dades que s'obtenen d'aquests tres motors de cerca: Google Page Rank, Alexa Traffic Rank i Majestic Seo Referring Domains.[11]
  • L'any 2011, la UPC se situa com la millor universitat politècnica d'Espanya i la número 87 del rànquing mundial d'universitats d'enginyeria i tecnologia, segons el rànquing QS World University.[12]

Campus[modifica | modifica el codi]

Edifici del Campus de la UPC a Terrassa, situat a l'avinguda de Jacquard
Cartell d'entrada al Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels, on es pot veure la distribució dels edificis del Campus del Baix Llobregat.
El Campus Sud vist des de la Diagonal, amb les torres de l'Escola d'Enginyeria Industrial en primer terme i l'Escola d'Arquitectura més lluny.
Localització dels edificis del Campus Nord, organitzats per files (A-D) i columnes (1-6).

La UPC té presència a les comarques de Barcelona amb instal·lacions pròpies a les següents ciutats: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.[13] La UPC disposa de diversos campus territorials que agrupen recursos i serveis:

Centres docents[modifica | modifica el codi]

Recerca[modifica | modifica el codi]

La UPC transfereix el seu coneixement a través de projectes de recerca, desenvolupament i innovació: cerca noves solucions tecnològiques, desenvolupa nous productes i serveis amb el teixit empresarial, i posa la seva activitat de recerca bàsica i aplicada al servei de la societat. La recerca s'estructura en grups de recerca, centres TECNIO (que formen part de la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica) i centres específics de recerca, que alhora ofereixen una xarxa d'instal·lacions i equipaments d'alt nivell tecnològic: espais i equips científics i tècnics singulars orientats al desenvolupament de projectes d'R+D+i. Dos centres de recerca vinculats a la UPC estan entre els vuit centres de recerca d'excel·lència espanyols seleccionats en l'edició de 2011 del programa Severo Ochoa del Ministeri de Ciència i Innovació.[19] Són:

Fundació CIM[modifica | modifica el codi]

La Fundació CIM és un centre tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya ubicat al Parc Tecnològic de Barcelona. La missió de la Fundació CIM és ajudar a les empreses i als professionals a incrementar la seva capacitat tecnològica i d'innovació, mitjançant el desenvolupament de projectes de recerca, activitats de formació i difusió de coneixements en l'àmbit de les Tecnologies de la Producció, contribuint al benestar de la societat, la conservació i millora del medi ambient, el desenvolupament professional de les persones, i el progrés econòmic de les empreses. Al mateix temps, ofereix serveis tecnològics en el sector industrial i complementa la formació tècnica dels professionals mitjançant el desenvolupament de programes formatius específics. La Fundació Privada Centre CIM es vertebra al voltant de tres grans blocs d'activitat: R+D+i, serveis tecnològics i formació.[cal citació]

Consell d'estudiants[modifica | modifica el codi]

El Consell de l'Estudiantat, CdE, és l'ens estudiantil que representa els estudiants de la Universitat. Impulsa campanyes de defensa dels drets de l'estudiantat i lluita per aconseguir millores a la vida universitària (tant acadèmica com d'oci). A més, el Consell financia associacions i delegacions a través de la Comissió d'Afers Econòmics i de la Comissió d'Afers Econòmics de les Delegacions.[cal citació]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sánchez, Sònia. «Les universitats catalanes debaten la seva integració». Diari Ara [Barcelona], 23/10/2011, p.14-15. ISSN: 2014-010X.
  2. «Universitat Politècnica de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
  4. http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/enric-fossas-guanya-les-eleccions-a-rector-de-la-upc
  5. Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech 2010/2011. Servei de Comunicació i Promoció de la UPC, 2010 (8697). Dipòsit legal: B-37232-2010.
  6. «Font: Scimago Institutions Rankings World Report». [Consulta: setembre 2012].
  7. «La UPC, primera universidad politécnica estatal en el ranking 'SIR World Report'». La Vanguardia, 28-9-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
  8. «Font: ShangaiRanking Consultancy». [Consulta: agost 2012].
  9. «Font: Observatori IUNE». [Consulta: octubre 2012].
  10. «Font: CSIC. Webometric Ranking of World Universities». [Consulta: juliol 2012].
  11. «Font: 4International Colleges & Universities ICU». [Consulta: juliol 2012].
  12. «Font:QS World University». [Consulta: setembre 2011].
  13. 13,0 13,1 http://www.upc.edu/la-upc/la-upc-i-la-societat/campus-i-implantacio-al-territori
  14. Acord del Claustre Universitari, on s'estableix la creació del Campus del Baix Llobregat
  15. Portafoli RQP Arquitectura
  16. Generalitat de Catalunya, Acords de Govern, 20 març 2007
  17. Notícia de la inauguració dels allotjaments Pius Font i Quer
  18. Pàgina oficial de l'EUNCET
  19. «Font:Ministerio de Economía y Competitividad». [Consulta: gener 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Politècnica de Catalunya