Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Garraf
Passeig marítim
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Penedès Garraf
Gentilici	Vilanoví, vilanovina
Pressupost	66.867.656,00 € (2007)
Superfície	33,99 km²
Altitud	22 msnm
Població (2011)   • Densitat	66.905 hab. 1.968,37 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 393250 4564500
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Neus LLoveras (CiU)
Codi territorial	083073
Agermanament	Vila-real (País Valencià) Matanzas (Cuba) Mérignac (França)

Vilanova i la Geltrú és un municipi i la capital de la comarca del Garraf i està formada pels següents nuclis: Vilanova de Cubelles, vila que antigament formava part del terme de Cubelles, i la Geltrú, que antigament era una municipi independent.

Història

Segons la llegenda, Vila Nova va néixer perquè el senyor feudal de la Geltrú va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa). Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1274).

Tot i que és una creença bastant estesa a Catalunya, el “dret de cuixa” només va existir en una forma molt diferent del que hom creu: el dret de l'amo de les terres a la quarta part de les caceres que s'hi fessin (una cuixa, en caça major). Entre els mals usos que s'aplicaven a la Catalunya medieval, com han establert els historiadors, no existia l'anomenat dret de cuixa consistent a poder jeure, per part del senyor feudal, amb la núvia la nit d'estrenes.

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.

És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d'esbarjo. D'aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tívoli i altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l'Havana xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l'ambient que el contacte amb l'illa de Cuba li anava donant.

El 1804, Pere Gumà erigí el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.

Vilanova i la Geltrú a l'actualitat

L'edifici Neàpolis

Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, província de Barcelona, compta amb un centre de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Situada a 46 km de Barcelona i 44 km de Tarragona, té el tercer port en importància de Catalunya i una estació nàutica. Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com Autopista Pau Casals,o pels barcelonins l´autopista del Garraf i la connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders-Maçanet de la Selva).

La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 65.890 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.

Cultura

Festes i tradicions populars

El 17 de gener, per Sant Antoni (co-patrò de la Vila), se celebra la Festa Major d'hivern o dels Tres Tombs. Aquest dia carruatges i carros de pagès tirats per cavalls, ases i rucs donen tres tombs a la rambla principal de la ciutat per tal de ser beneïts.

Per Carnaval, se celebra el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa Tradicional d'Interès Nacional.

El 5 d'agost, se celebra la Festa Major, en honor de la Verge de les Neus. Hi desfilen diversos cercaviles que integren un bon nombre d'entremesos i balls populars: El Ball de Diables, el Drac de Vilanova, el Drac de la Geltrú, la Carpa i el Porró, les Mulasses, els Gegants, els ball de nans, el ball d'en Serrallonga, el ball de bastons, el ball de gitanes, el ball de pastorets, el ball de cintes, la moixiganga, la colla de castellers Bordegassos de Vilanova, els falcons i altres.

Per Nadal són tradicionals les representacions de "Els Pastorets", al Teatre Círcol Catòlic, i també en altres ocasions al Teatre Principal.

Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès.

Teatre Principal

A més, s'hi organitzen dos festivals: al maig, el Festival de Circ Trapezi, compartit amb Reus, i el tercer cap de setmana complet de juliol el Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (o FIMPT), que se celebra des de 1981, i que és el certamen de més llarga trajectòria a l'Estat espanyol dins les músiques ètniques, també anomenades músiques del món.

Museus

Un dels atractius de la ciutat és el Museu de curiositats marineres Roig Toquès que, gràcies a la famosa Carpa Juanita que menja amb cullera i beu en porró, ha donat a conèixer el nom de Vilanova arreu del món. Un altre museu representatiu de la ciutat és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, llegat de la persona que li dóna nom. Un tercer museu de la ciutat és Can Papiol en un edifici d'estil neoclàssic ben conservat. També hi ha un Museu del Ferrocarril de Catalunya i un Centre d'Interpretació del Romanticisme, a la Masia d'en Cabanyes. Al Parc de Ribes Roges hi ha un circuit de ferrocarril en miniatura (via de 127mm d'amplada) gestionat per AFEVI www.afevi.orgon els festius hi circulen trens de vapor/benzina/elèctrics, passejant a grans i petits.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 97 - 127 1.171 6.161 11.395 13.521 13.811 11.856 11.971

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 13.720 16.400 17.091 19.483 25.669 35.714 43.560 47.340 46.179 48.268

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 47.979 50.244 52.389 55.063 59.409 62.826 64.900 66.532 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges il·lustres

Categoria principal: Vilanovins

• Eduard Toldrà i Soler.
• Francesc Escribano i Royo.
• Francesc Macià i Llussà.
• Pere Tàpias.
• Sergi López i Ayats
• Toni Albà.
• Carles Campuzano.
• Eugeni d'Ors.
• Josep Piqué Camps
• Joan Montseny.
• Joaquim Mir.
• Josep Coroleu i Inglada.
• Juli Garreta i Arboix.
• Miquel Altadill.
• Leonora Milà.
• Teresa Mañé i Miravet.
• Víctor Balaguer i Cirera.
• Francesc-Marc Álvaro Vidal.
• Jordi Rios.
• Josep Joan Llorens Domingo. Fill predilecte de la vila
• Joan Lloveras i Sorni.
• Albert Virella Bloda.

Vegeu també

• Ermita de Sant Joan (Vilanova i la Geltrú).
• Arxiu Comarcal del Garraf.
• Club Nautic.
• Vilanova Grand Marina.
• La Llotja de Vilanova.
• Auditori Eduard Toldrà.
• La Torre Blava
• Carme Barceló Ràfols.

Bibliografia

• Garí, P. Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros tiempos
• Virella i Bloda, A. Vilanova i la Geltrú

Enllaços externs

• Neàpolis, espai tecnològic de Vilanova i la Geltrú
• Blog de Vilanova i la Geltrú
• Pàgina web de l'Ajuntament
• Blog d'actualitat Vilanova i la Geltrú
• Fotos de Vilanova i la Geltrú
• Patrimoni històric i artístic
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Web gastronòmica