Amadeu Hurtado i Miró

Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú 1875 - Barcelona 1950) fou un advocat i polític català. El seu pare era un litògraf barceloní establert a Vilanova el 1860. Estudià el batxillerat als escolapis de Vilanova i el 1896 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Es guanyà un gran prestigi com a advocat quan fou un dels defensors de Pere Coromines i Montanya en el procés de Montjuïc. Ideològicament era federalista i republicà, i inicialment milità al Partit Republicà Democràtic Federal, que més tard abandonà. El 1906 figurà en la comissió directiva de la Solidaritat Catalana en representació dels republicans sense partit, amb la que fou elegit diputat per Terrassa a les eleccions generals espanyoles de 1907. El 1909 va fer gestions per aconseguir l'alliberament dels electes detinguts arran dels fets de la Setmana Tràgica.

El 1910 es retirà de la política quan es va dissoldre la Solidaritat, però va col·laborar als diaris El Poble Català i La Publicitat (aleshores La Publicidad), que va adquirir el 1914 i del que en va fomentar el seu procés de catalanització i traducció de nom. El 1912 participà en el procés de municipalització del servei d'aigües de Barcelona, que aleshores era monopolitzada per la Société Lyonnaise. Des d'El Liberal i El Heraldo de Madrid va fer campanya a favor dels aliats durant la Primera Guerra Mundial, raó per la qual va rebre del govern francès la Legió d'Honor. També fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1922, però dimití el 1924 com a protesta per les intromissions de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 fundà el setmanari Mirador.

El 1930 formà part de la comissió que va redactar l'apèndix del dret català del codi civil espanyol, i redactà el preàmbul de l'avantprojecte. El 1931 fou conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya i va mantenir molt bones relacions tant amb Francesc Macià com amb Niceto Alcalá-Zamora. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat a Corts espanyoles per ERC. Participà de manera destacada en els debats per a l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1931 (on defensà la separació entre església i estat), per a l'Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria) i a favor de la Llei de Contractes de Conreu. Tanmateix, el 1933 abandonà ERC per a entrar a Acció Catalana Republicana.

El 1934 fou elegit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l'Ateneu Barcelonès, del que en fou membre des del 1901, i se'l considera principal promotor del Primer Congrés Jurídic Català de maig del 1936. Tot i que no participà en els fets del sis d'octubre de 1934, va defensar l'alcalde de Barcelona i els regidors de l'ajuntament, empresonats per ordre del govern espanyol. En acabar la guerra civil espanyola s'establí a Perpinyà. El 1949 va tornar a Catalunya i morí poc després. Fou pare de l'escriptor Odó Hurtado i Martí.

Obres

• La intervenció de l'estat en el nostre règim d'autonomia (discurs, 1933)
• El pensament jurídic català (1935)
• Quaranta anys d'advocat: Història del meu temps (1956-1969)
• Abans del sis d'octubre (un dietari) (diari 29 de maig - 15 de setembre de 1934; inclou el discurs Cal revisar el catalanisme? 1945) ; Quaderns crema ; Barcelona ; 2008

Enllaços externs

• Amadeu Hurtado i Miró a enciclopedia.cat
• Don Amadeu Hurtado. Un liberal europeu. Introducció de A. Maria Sbert Conferència pronunciada a l'Orfeó Català de Mèxic el 8 de febrer de 1952.
• Amadeu Hurtado i Miró per Francesc X. Puig i Vilanova