Josep Pella i Forgas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Pella i Forgas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Pella y Forgas Modifica el valor a Wikidata
11 febrer 1852 Modifica el valor a Wikidata
Begur (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1918 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1905 – 1906
← Raimon d'Abadal i Calderó – Antoni Borrell i Soler →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1901 –
President Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
1900 – 1901
Diputat a Corts
18 abril 1896 – 26 febrer 1898
← José Joaquín Herrero y Sánchez – José Joaquín Herrero y Sánchez →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Girona
President de l'Ateneu Barcelonès
1893 – 1894 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, jurista, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enDret medieval i craniometria Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPere Pella i Forgas Modifica el valor a Wikidata

Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852[1] – Barcelona, 9 d'octubre de 1918) fou un historiador, jurista i polític català.[2]

Biografia[modifica]

Fou un dels precursors del catalanisme, en participar en la fundació de la Jove Catalunya el 1869. El 1882 formà part del sector més conservador del Centre Català i l'11 de gener de 1885 participà en el míting a la Llotja de Cereals de Barcelona per a protestar contra el tractat de comerç amb la Gran Bretanya que s'estava negociant i participà en la comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885. Es decantà cada cop més cap als sectors més conservadors del catalanisme; fou redactor de La España Regional, el 1899 s'integrà al Centre Nacional Català i, finalment, a la Lliga Regionalista.

Fou elegit diputat independent a Corts per la circumscripció de Girona el 1896;[3] el 1901 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i el 1905 intentà ser escollit candidat a diputat per Barcelona, però no aconseguí prou vots entre els candidats de la Lliga. Aleshores, intentà manipular les actes electorals per tal de sortir elegit i per això fou expulsat de la Lliga.

Va escriure nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya i, també, llibres jurídics i d'història. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1893-1894) i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1900-1901).[4]

Era germà de l'enginyer i escriptor Pere Pella i Forgas (1858 – 1940).

Morí a Barcelona el 9 d'octubre de 1918.[5]

Obres[modifica]

  • Les Corts Catalanes (1876), amb Josep Coroleu
  • Un català ilustre: D. J. de Margarit i de Biure (1879)
  • Periodisme: estudis històrics del de Catalunya (1883)
  • Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya (1883)[2]
  • Las patentes de invención y los derechos del inventor (1892)
  • Tractat de les relacions i les servituds entre les finques (1901)
  • Llibertats y antich govern de Catalunya (1905) ( llegiu-lo)
  • La crisi del catalanisme (1906)
  • Código Civil de Cataluña, 4 vols. (1916-1919)

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Biografia de Josep Pella i Forgas» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 novembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Carrer de Pella i Forgas». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 23 gener 2013].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. ↑ «Llista històrica de presidents de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País». Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 10 octubre 2014].
  5. ↑ «Esquela mortuòria». La Veu de Catalunya, 28-10-1918, pàg. 1.

Bibliografia[modifica]

  • Giovanni C. Cattini, "La història jurídica catalana als inicis de la Restauració: les aportacions de Josep Coroleu i Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
  • Giovanni C. Cattini, "Una història local i la seva projecció a les terres de parla catalana i al context internacional: la Historia del Ampurdán de Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
  • Lluís Costa i Fernàndez, Josep Pella i Forgas i el catalanisme, Barcelona, Dalmau (Episodis de la Història, 314), 1997.
  • Jaume Guillament, "Josep Pella i Forgas, primer historiador del periodisme català", L'Avenç, 68 (1984), 24.
  • Ferran Valls i Taberner, "Josep Pella i Forgas", Anuari [de l'IEC] MCMXV-XX (1923), 911-913 (necrologia).
  • Joaquim Tremoleda / Pere Castanyer, "Josep Pella i Forgas (1852-1918)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 167-169
Vegeu texts en català sobre Josep Pella i Forgas a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
' 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XX
1878-1918 		Succeït per:
Alfred Opisso i Viñas
Càrrecs públics
Precedit per:
Ramon d'Abadal i Calderó 		President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1905-1906 		Succeït per:
Antoni Borrell i Soler
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Pella_i_Forgas&oldid=31645363»