Manuel Duran i Bas

Duran i Bas vist per Ramon Casas (MNAC).

Manuel Duran i Bas (Barcelona, 28 de novembre de 1823 - 10 de febrer de 1907) fou un jurisconsult i polític català, fill del metge Ramon Duran i Obiols.

Biografia

Es doctorà en dret el 1852 a la Universitat de Barcelona com alumne de Ramon Martí d'Eixalà. Del 1862 al 1899 fou catedràtic de dret romà primer i després de dret mercantil a la Universitat de Barcelona, on va assolir un gran prestigi entre els seus alumnes, i fou rector de 1896 a 1899. També fou un temps secretari de l'ajuntament de Barcelona i fou diputat per Barcelona a Corts Espanyoles el 1863 i el 1865. Fou pare de Manuel Duran i Ventosa i de Lluís Duran i Ventosa.

Introduí a Catalunya les idees de Friedrich Karl von Savigny i fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1885 al 1891. Actuà com a ponent del congrés de juristes espanyols del 1885, on defensà exitosament la continuïtat dels règims jurídics forals dels territoris on encara es mantenia (Catalunya, Navarra, Aragó, Galícia, Biscaia), que perillaven amb l'aprovació del nou Codi civil espanyol. Escollit diputat conservador per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1884, també en participà de les discussions sobre la seva aprovació.

Tot i que el seu plantejament polític era proper al del Partit Liberal Conservador, alguns dels seus plantejaments jurídics influïren en els ponents de la Unió Catalanista el 1891. Després de la guerra de Cuba, després de l'intent de pronunciament del general Polavieja, el 1899 Francisco Silvela el va nomenar ministre de Justícia. Un èxit de la seva gestió fou el nomenament de bisbes catalans moderats a les seus de Vic (Josep Torras i Bages) i Tarragona (Josep Morgades i Gili). Fou nomenat senador vitalici el 1891.

Mercès a la seva amistat amb Joan Mañé i Flaquer va col·laborar al Diari de Barcelona. Amb una vida social força activa, fou president de nombroses associacions, com l'Ateneu Català, l'Ateneu Barcelonès, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya o l'Acadèmia de Bones Lletres, i patrocinà la fundació d'altres com dels Cors de Clavé, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i els Estudis Universitaris Catalans. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. El seu fill, Raimon Duran i Ventosa, també fou un jurista de reconegut prestigi.

Obres

• Estudios económicos (1856)
• Consideraciones sobre la historia de la ciencia del derecho (1863)
• Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883)
• Escritos. Primera serie. Estudios jurídicos (1888)
• La escuela jurídica catalana (1891)
• Escritos. Segunda serie. Estudios sociales, morales y económicos (1895)

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs

• (castellà) Biografia
• (català) Biografia a al web de l'Arxiu Nacional de Catalunya
• (castellà) Biografia
• Fitxa del Congrés dels Diputats