Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 - 1 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català. Va ser el fundador i director del Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939). Es pot considerar el pare de la meteorologia professional a Catalunya i de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana.[1]
[modifica] Biografia
Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques, ocupà les càtedres de Geodèsia, Mecànica Racional i Astronomia a la Universitat de Barcelona.
Fontserè estudià a la Facultat de Ciències, on cursà l'especialitat de Ciències Físiques i es doctorà a Madrid, triant per a la seva memòria de doctorat un treball d'astronomia.
Una vegada tornat de Madrid el 1893, Fontserè aconseguí una ocupació com a encarregat dels observatoris de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i a partir d'aquell moment fou l'impulsor de multitud d'activitats i iniciatives.
Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, posat en pràctica amb modificacions en construir-hi l'Observatori Fabra, estant al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat.
Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya.
El Servei Meteorològic de Catalunya esdevingué la seva gran obra. Aprovada la seva creació pel Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya el setembre de 1919, el director del Servei era nomenat per l'Institut d'Estudis Catalans, i l'Institut proposà Eduard Fontserè per a aquesta funció.
Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). Com a director del Servei representà l'organització catalana a reunions de la Conferència Internacional de Directors de Serveis Meteorològics, màxim òrgan rector de l'Organització Meteorològica Internacional (OMI) i aconseguí amb els treballs portats a terme un alt prestigi internacional.
Un altre punt a destacar de l'activitat científica de Fontserè fou la promoció d'associacions en el camp de les ciències. Formà part de la Societat Geogràfica de Barcelona. Tingué importants vincles amb el Centre Excursionista de Catalunya. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències. Presidí l'Ateneu Barcelonès i la Societat Astronòmica de Barcelona, propicià la creació de la Societat Catalana de Geografia.
Fou president de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans[2] en la qual, en la clandestinitat i ja jubilat des de 1942, participà en la represa de les activitats científiques a Catalunya.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Eduard Fontserè i Riba (1870-1970)». www.acam.cat. [Consulta: 01-03-2008].
- ↑ «Membres numeraris de l'IEC. Eduard Fontserè». www.iecat.net. [Consulta: 01-03-2008].
|
|||||
