Josep Pous i Pagès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pous i Pagès vist per Ramon Casas (MNAC).

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), on Pous i Pagès tenia la propietat familiar

Era fill d'un metge republicà federal. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner i va estudiar medicina a Figueres i Barcelona, però no va acabar la carrera. El 1893 es casà amb la Mercé Illa, i per tal de mantenir la família va tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar.

El 1903 es traslladà a Barcelona, on va interessar-se pel periodisme polític i col·laborà en El Poble Català fins a la seva desaparició el 1918, alhora que es dedicava a la literatura amb els pseudònims de Josep Piula o Pere Mas i Roure. El 1909 fou detingut arran d'un article d'El Poble Català i restà a la presó durant un mes.

El 1914 rebé una subvenció municipal gestionada per Ignasi Iglésias Pujadas i esdevingué empresari teatral amb Evarist Fàbregas i Pàmies, cosa que li facilità l'estrena de la major part de les seves obres teatrals. Tanmateix, la seva obra més celebrada havia de ser la seva novel·la La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912), amb la qual va assolir l'estil narratiu i la fórmula novel·lesca que sempre havia tractat d'aconseguir, entre el realisme i el psicologisme, amb influències d'Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol.

Del 1937 al 1938 dirigí la Institució de les Lletres Catalanes i fou president de l'Ateneu Barcelonès. El 1939 es va exiliar a Mèxic fins el 1944, quan tornà a Barcelona. Va formar part del Consell Nacional de Catalunya, i cap el 1944 fundà i dirigí el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, també conegut com a Comité Pous i Pagès, que va dirigir fins a la seva mort.

El 1998 el seu arxiu particular fou cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya pel seu nét, Joaquim Monturiol i Pous.

Obres [modifica]

Les novel·les Per la vida (1903), Quan es fa nosa (1904) i Revolta (1906), estan inspirades en el paisatge i la toponímia d'Avinyonet de Puigventós. L'obra de teatre L'endemà de bodes (1904) també està inspirada en un fet que va succeir en aquest poble de l'Empordà.

  • 1902. Sol ixent, teatre
  • 1903. El mestre nou, teatre
  • 1903. Per la vida
  • 1904. Quan es fa nosa
  • 1904. L'endemà de bodes, teatre
  • 1905. Revolta
  • 1907. Aigua avall
  • 1912. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals
  • 1912. Senyora àvia vol marit, teatre
  • 1914. Sang blava, teatre
  • 1914. Apretats però no escanyats, o una llengua de mal camí, teatre (sainet)
  • 1917. Damià Rocabruna, el bandoler, teatre
  • 1918, 31 març. La mel i les vespes. Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1918, 22 setembre. Rei i senyor. Drama en 3 actes. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1919, 18 gener. Papallones. Comèdia en 3 actes. Estrenat al teatre Roma de Barcelona.
  • 1919, 17 octubre. Flacs naixem, flacs vivim.... Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1921 Primera volada
  • 1921. Tardania, teatre
  • 1928. Maria Lluïsa i els seus pretendents
  • 1948. De la pau i del combat
  • 1961. Tota la saviesa d'aquest món
  • 1969. Pere Coromines i el seu temps

Bibliografia [modifica]

  • M. Àngels BOSCH CASTELLÓ. Josep Pous i Pagès. Figueres: Institut d'Estudis Empordanesos, 1997. 354 p.
  • Inés Padrosa Gorgot. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 907 p.. DL-Gi-603-2009. ISBN 9788496747548. 

Enllaços externs [modifica]