Fets de maig del 1937

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fets de maig del 1937
Guerra Civil Espanyola
Dates 3 al 7 de maig de 1937
Localitat Barcelona i altres poblacions catalanes
Resultat Victòria del govern de la república
Coordenades 41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.40194,2.17139Coord.: 41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.40194,2.17139
Bàndols
Catalunya Generalitat de Catalunya
Segona República Espanyola República Espanyola
CNT-FAI CNT-FAI
CNT-FAI JLC
POUM POUM
Comandants
Catalunya Lluís Companys
Oficials destacats
Catalunya Artemi Aiguader
Catalunya Eusebi Rodríguez Salas
Forces
Forces inicials:
* 3000 guàrdies d'assalt
* 1000 membres de la Guàrdia Nacional Republicana
* Milicians d'ERC, el PSUC i Estat Català
Reforços del 7 de maig:
* 4000 guàrdies d'assalt
* 1 cuirassat
* 2 destructors
Desconegut

Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes, cada cop més controlades pels comunistes estalinistes del PSUC i el PCE.[1]

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Dia 3 de maig[modifica | modifica el codi]

L'enfrontament va començar quan Eusebi Rodríguez Salas, comissari d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya i militant del PSUC, va ocupar amb 200 guàrdies d'assalt, l'edifici de la Telefónica situat a la plaça de Catalunya, que era sota control de la CNT, acusant el comitè d'empresa d'extralimitació en les seves funcions. Actualment encara es veuen els impactes de les bales a tota la part de la façana de l'edifici (com es veu més endavant), que encara és de la Telefónica.

L'edifici havia estat col·lectivitzat per membres de la CNT d'acord amb el decret de col·lectivitzacions del 24 d'octubre de 1936 que acordava que si una empresa tenia més de 100 treballadors, aquesta automàticament quedava col·lectivitzada i si en tenia menys doncs es feia el que la majoria volgués.

A les tres de la tarda, els policies d'assalt van entrar a l'edifici i van dir als oficinistes que llencessin les armes i que aixequessin les mans però per sorpresa dels policies es van trobar resistència armada. Mentrestant, els caps de la CNT ho van considerar com a una provocació i va declarar la vaga general i alhora va fer una crida als seus militants per a defensar l'edifici. En poques hores Barcelona sencera era un polvorí. Artemi Aiguader i Miró, conseller d'Interior, estava darrere de tot el cos de policia, amb ells estaven tots els simpatitzants d'Estat Català (armats) i els militants del PSUC. Per a evitar incidents més greus el Cap de Serveis de la Comissaria general d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, Dionís Eroles i Batlló, el secretari de les Patrulles de Control, José Asens i Díaz van ser enviats a l'edifici de la Telefònica per persuadir els intrusos perquè es retiressin, però els seus esforços van resultar inútils.

Més tard, el comitè regional de la CNT va dir per la ràdio que faria tot el possible per obligar els policies a retirar-se de l'edifici. Les negociacions van durar fins més tard de les 6 del matí del dia següent però sense treure res de profit. La nit del 3 al 4 de maig es van construir barricades i, tot i que no hi van haver combats, la tensió es notava a l'ambient. Al districte de Sarrià alguns centenars de treballadors es van armar, van construir una barricada i van aconseguir que la Guàrdia Civil es passés al seu bàndol. A Sants, on Buenaventura Durruti va viure durant molt de temps, van fer assemblees i es van construir barricades. La Guàrdia Civil deixava les armes sense oferir resistència.

Dia 4 de maig[modifica | modifica el codi]

El palau de Justícia va ser ocupat per la policia. Els trets es van sentir durant tot el matí al centre de la ciutat. La CNT va fer diverses manifestacions dient que ells no tenien la culpa del que passava i que ells no atacaven, només en defensa pròpia, però ningú els va fer cas i les lluites van continuar. Lluís Companys (el President) i Josep Tarradellas (Conseller en Cap) van dir que no havien pogut continuar amb les negociacions. La policia, controlada pel PSUC i l'Estat Català, no semblava que volgués deixar les armes. Durant les següents hores es va formar un front format per ERC, Estat Català, PSUC i UGT defensant al Conseller d'Interior, Aiguader i al Cap de Policia, Rodríguez Sala, que van ser els dos membres més directament responsables de les hostilitats contra de la Confederació Nacional de Treballadors i del Partit Obrer d'Unificació Marxista.

Diferents membres de cada partit es van reunir al palau de la Generalitat per parlar dels fets que estaven succeint, els sindicalistes van fer diversos comunicats dient que havien d'estar tots units en contra del feixisme i que la gent deixés les armes que ells ja continuarien parlant intentant trobar la solució als seus problemes. Tot i així no es va resoldre res i les hostilitats van durar tota la nit.

Dia 5 de maig[modifica | modifica el codi]

A les 9:30, la Guàrdia d'Assalt va atacar la Unió Mèdica de la Plaça de Santa Anna, al mateix temps també ho van fer a la Federació Local de les Joventuts Llibertàries de Catalunya. Es va intentar, durant tot el dia, calmar l'ambient però només va sorgir efecte durant aquella nit. Es va fundar un nou grup per part de la CNT anomenat "Amics de Durruti" i van declarar que tothom que hagués participat en el cop d'Estat seria executat. També anomenaven al POUM, dient que aquests eren amics, ja que ells van anar a favor dels treballadors.

Als diaris del dia següent va sortir publicar que hi havia hagut 500 morts i més de 1.500 ferits.

Dia 6 de maig[modifica | modifica el codi]

La CNT, la UGT van posar-se d'acord en tornar a parlar amb els seus treballadors perquè deixessin les armes i tornessin a treballar. Encara que les hostilitats havien parat una mica, la policia havia aprofitat això per construir noves barricades i pujar metralladores fins i tot a dalt de la Catedral, molt a prop del Comitè General de la CNT-FAI. També van arribar noves des de València, 1500 homes anaven cap a Barcelona, i 2500 més els seguien.

Mentrestant, als carrers de la capital comtal tothom era escorcollat, aquells que tenien carnet del POUM o la CNT eren arrestats i els seus carnets requisats i trencats automàticament. Aquell mateix migdia va morir Antoni Sesé i Artaso, secretari de la UGT a Catalunya. Va ser disparat, mentre anava amb el seu cotxe, des d'una barricada del seu propi partit. Tot i així la culpa va anar a parar en mans de la CNT.

A l'edifici de la Telefònica van arribar a un acord: els membres de la CNT deixarien primer els seus llocs i després ho faria la Guàrdia d'Assalt. Però quan van deixar les seves posicions els sindicalistes, la policia i membres de la UGT van entrar i van ocupar l'edifici.Els anarquistes, immediatament, van informar el Comitè Regional i aquest el Govern.

A les 4 de la tarda van atacar l'Estació de França, els voltants de la Plaça Catalunya.

A les 6 es va saber que els 1.500 Guàrdies d'Assalt ja havien arribat a Tortosa i que pel seu camí havien ocupat l'oficina central dels sindicats de la CNT, els centres culturals de la FAI i les Joventuts Llibertàries de Catalunya detenint a tothom que hi havia dintre.

Al voltant de les 10 de la nit els sindicalistes van fer una altra proposta de deixar les armes, no hi hauria represàlies ni presoners, i s'havia de donar una resposta en dues hores. Cap a la mitjanit no hi va haver resposta i una nova barricada va ser construïda per la policia, a prop del Comitè Regional de la CNT i de la FAI, semblava que ho volien rodejar.

A un quart de sis, el govern va contestar, acceptant l'acord i dient que tothom deixaria les barricades, aturarien les ofensives i hostilitats i que no tornessin els trets d'aquells que només buscaven l'estat del desordre. Tot això està clarament esmentat en la declaració que va fer el Comitè Regional:

"A todos los trabajadores de la CNT: Habiendo alcanzado un entendimiento con los representantes políticos y sindicales, deseamos notificaros que recibiréis instrucciones de vuestros comités responsables en cuanto al establecimiento de la paz completa y la tranquilidad. Por ahora os animamos a mantener la tranquilidad y la sangre fría que la situación requiere. No contestéis a la provocación de los que procuran perpetuar el estado existente del desorden."[cal citació]

Dia 7 de maig[modifica | modifica el codi]

Els treballadors van deixar les barricades el matí i en algun lloc, fins i tot, foren enderrocades. Tanmateix, al centre de la ciutat, les barricades d'Estat Català i del PSUC restaven intactes. Grups de Guàrdies d'Assalt anaven desarmant els treballadors pels carrers.

El vespre van arribar les tropes procedents de València i van ser rebudes a la Prefectura de Policia, però no hi va haver incidents greus i tot va entrar en calma. El conflicte era acabat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «fets de Maig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.