Tortosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tortosa (Arieja)».
Tortosa
Bandera de Tortosa Escut de Tortosa
(En detall) (En detall)
Localització

Tortosa situat respecte Catalunya
Tortosa situat respecte Catalunya
Benifallet Paüls Xerta Tivenys El Perelló Alfara de Carles Tortosa Tortosa Tortosa Aldover Roquetes Camarles L'Aldea Deltebre L'Ametlla de Mar L'Ampolla 
Quant a la imatge

Municipi del Baix Ebre
Tortosa i el castell de la Suda
Tortosa i el castell de la Suda
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Tortosa
Gentilici Tortosí, tortosina
Superfície 218,45 km²
Altitud 12 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
33.992 hab.
155,61 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 291100 4520925Coord.: 40° 48′ 46″ N, 0° 31′ 24″ E / 40.81278°N,0.52333°E / 40.81278; 0.52333
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Ferran Bel i Accensi (CiU)
Codi territorial 431554
Festa major Primer diumenge de setembre
Dies de mercat Dilluns
Fira tradicional ExpoEbre
Web

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre. És a més seu del bisbat de Tortosa i constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial. El municipi el formen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Campredó, Bítem (aquestes tres constituïdes en entitats municipals descentralitzades), els Reguers i Vinallop. La ciutat de Tortosa és a la vall baixa del riu Ebre que la travessa. Tortosa és cap de partit judicial (fins al 1923 fou districte electoral, juntament amb Roquetes i Gandesa, i escollia 1 diputat a Corts des del 1846) i en l'actualitat hi tenen la seva seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre en configurar-se la seva àrea d'influència com un àmbit territorial. És una ciutat rica en monuments històrics que testimonien de la seua importància per a les diferents civilitzacions que l'han cobejada i en especial per a la Corona d'Aragó.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Bítem 1.139
Campredó 1.168
Jesús 3.755
Reguers, els 679
Tortosa 27.131
Vinallop 363
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
979 1.154 988 5.343 - 24.977 24.057 25.192 24.452 28.097
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
33.044 35.865 38.269 45.672 43.267 46.376 31.445 29.790 29.616 30.430
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
30.088 29.600 29.481 30.431 31.979 34.266 35.734 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Tortosa és en l'actualitat un dels set municipis més extensos de Catalunya malgrat les diferents segregacions que ha patit el seu terme que havia superat els 500 quilòmetres quadrats al segle XIX (el 1850 es desagrega la veïna localitat de Roquetes; el 1977 Deltebre, el 1978 Sant Jaume d'Enveja i Camarles i el 1983 la localitat de l'Aldea).

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Tortosa, maig 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Ferran Bel i Accensi 6.644 12
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Joan Sabaté i Borràs 2.178 3
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Josep F. Monclús Benet 1.221 2
Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progrés Municipal Jaume Lluís Forcadell Torres 1.161 2
Partit Popular Francesc X. Dalmau Salvia 879 1
Plataforma per Catalunya Jordi P. Casanova Panisello 790 1
Vot en blanc 443 -
Total - 21

El 17 de setembre del 2012, Tortosa es proclama Territori Català Lliure[2]

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència[3]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Tortosa, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 4.890 33,81
ERC Oriol Junqueras 2.615 18,08
PPC Alicia Sánchez-Camacho 1.729 11,95
PSC Pere Navarro 1.658 11,46
ICV-EUiA Joan Herrera 1.432 9,9
CUP David Fernández 543 3,75
C's Albert Rivera 504 3,48
Vots en blanc 299 2,03
Altres 789 8,94
Total 14,712 64,41

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de Tortosa de 1642.

Tortosa va ser possiblement la ciutat d'Hibera, capital del territori ibèric de la Ilercavonia. És molt probable que l'assentament principal estigués al turó que actualment ocupa el Castell de la Suda. Va ser Dertosa sota l'imperi romà, ocupada al 714 pels musulmans, que en 945 van construir per ordre d'Abd-ar-Rahman III una drassana tocant a l'Ebre, emmurallada i amb disset torres.[4] El 1035 Turtusha es va convertir en la capital d'un regne de taifa (el 2005 es van redescobrir els antics banys àrabs al barri de Sant Jaume). Una altra etapa d'esplendor va ser durant l'edat mitjana cristiana (després de la conquesta pel comte Ramon Berenguer IV l'any 1148)[5] i més tard amb el Renaixement, que contrasta amb la pèrdua de pes de Catalunya després de 10 anys de guerra civil (1462-1472). De fet, des de fa uns anys Tortosa celebra unes jornades de recreacions històriques, la Festa del Renaixement (Festa del Renaixement).

Durant el renaixement la ciutat es defensava amb els trasts de Tortosa[6] i posteriorment amb la coronela de Tortosa.[7]

Durant la Guerra de Successió Espanyola, Josep de Nebot i Font prengué Tortosa el setembre de 1705,[8] i la ciutat va donar l'obediència a Carles III. El juny de 1708, en l'any següent de la batalla d'Almansa i l'ocupació de Lleida, les tropes victorioses de l’exèrcit borbònic posaren setge a Tortosa amb vint-i-vuit mil efectius, comandats pel duc d'Orleans. El comte Lescheraine dirigia la defensa, formada per uns cinc mil combatents, un miler dels quals de la milícia gremial urbana, la Coronela. Després de diverses setmanes d’atacs incessants al sector de Remolins, el 10 de juliol de 1708 la plaça va capitular i Tortosa va donar l’obediència a Felip V. En el moment en què la guarnició aliada va abandonar la ciutat, els civils que s’havien significat en la defensa van ser durament represaliats per les forces borbòniques.[9]

Els francesos la van ocupar de gener de 1811 fins al maig de 1814. Durant el segle XIX Tortosa es va configurar com un important nucli carlista, encara que sota domini de les tropes liberals. El ressorgiment iniciat durant les primeres dècades del segle XX es va truncar a causa de la Guerra Civil Espanyola, quan la ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardejos franquistes (1937-1939). La reconstrucció va ser llarga i difícil.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Castells i fortificacions[modifica | modifica el codi]

Castell de la Suda des del Sitjar

La Suda de Tortosa és una impressionant fortalesa, elevada 59 msnm que domina la ciutat i el riu Ebre constituint un excepcional mirador. Avui dia forma part de la xarxa de "Paradores Nacionales" empresa pública propietat de l'estat espanyol.

A banda de la Suda hi ha els següents enclavaments:

  • Fortí de Tenalles, s. XVII. Situat al nord de la ciutat i sense connexió amb el seu traçat fortificat. És de propietat privada.
  • Fortificacions del Sitjar, s. XVII. Protegeixen l'elevació on s'ubicaven els quarters de Sant Francesc, espai que ocupa l'Hospital Verge de la Cinta en l'actualitat. Aquí s'hi troben tres fortins amb una gran fossada. El baluard del Carme (o baluard de la Victòria) connecta amb el fortí extern de Bonete que exhibeix en el parament exterior un gran escut heràldic d'una gran personalitat no identificada.
  • Fortins d'Orleans, s. XVII. Enfront de les fortificacions del Sitjar reben el nom del duc d'Orleans que després d'un setge d'un mes prengué la ciutat el juliol de 1708 per a Felip V (vegeu també el Setge de Tortosa de 1708).
  • Trams de muralla. Destaca la muralla de Remolins, accessible des de les avançades del castell de Sant Joan, culmina actualment en la torre del Célio. L'altra gran muralla és la del barri del Rastre (s. XIV) accessible des del Sitjar.[10]
  • Torres. N'existeixen diverses en el terme municipal. Dues d'elles, la dels Corder i la del Prior, reben al visitant que accedeix a la ciutat des del nord per l'Eix de l'Ebre (C-12). Una tercera és la torre de Campredó o de Font de Quinto, al sud, que complementa l'espectacular torre de la Carrova (Amposta). A l'est de camí als parcs eòlics i a l'ermita del Coll de l'Alba es localitzen Torre Gassia i més enllà la torre de Fullola.

Catedral de Santa Maria[modifica | modifica el codi]

Catedral de Tortosa

La Catedral de Tortosa o de Santa Maria construcció inicida l'any 1347 i fou consagrada el 1597. És un bon exponent del gòtic tardà a Catalunya.

A l'altar major es pot observar el retaule de Santa Maria de l'Estrella (s. XIV), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge. És una obra excepcional realitzada per a la catedral romànica, que s'ha atribuït a l'argenter, arquitecte i escultor Pere Moragues, mestre major de la catedral a la dècada de 1380. De totes les seves capelles destaca la dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, el millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Déu del Roser on es troba el sepulcre d'alabastre de Joan de Girona (c. 1500), el més espectacular de la catedral. Dels antics retaules medievals de la catedral destaca el que Pere Serra pintà per a la Seu tortosina; conegut com a retaule de la Mare de Déu de la Cadernera la seva taula central i la predela formen part de la col·lecció de pintura del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. La catedral conserva el retaule de la Transfiguració (s. XV), obra atribuïda a Jaume Huguet i exposada a la col·lecció museística oberta el desembre de 2007.

El claustre de la catedral (restaurat entre 1999 i el 2000), presenta una forma trapezoïdal i acull una valuosa representació epigràfica als seus murs a més a més de 6 curiosos rellotges de sol. A ell s'accedeix, des de l'exterior, pel portal d'estil barroc dit de l'Olivera (1705) i des de la porta de palau. Al voltant del claustre s'articula l'antiga canònica. Es conserva el refectori (menjador), l'Aula Major, el dormitori canonical i l'Aula Minor (on s'ubica l'Arxiu capitular) així com altres dependències menors. Sota el claustre es conserva un gran refugi antiaeri construït el 1937.

L'Església Catedral ostenta el títol de Basílica. El juny de 1931 fou declarada Monument Historicoartístic d'interès nacional juntament amb el palau episcopal.

Palau Episcopal[modifica | modifica el codi]

Pati gòtic del Palau Episcopal de Tortosa

Es troba enfront de la catedral. L'edifici fou construït al segle XIV tot i que ha sofert alteracions al llarg del temps com l'ampliació realitzada el segle XVIII (amb un edifici adjacent) i el segle XIX. El seu promotor principal fou el bisbe Berenguer Prats (1316-1340). Antigament el palau limitava amb el mateix riu Ebre però des de la construcció dels murs de contenció de l'Ebre i de la carretera durant el franquisme ja no és així. Malgrat els canvis i malgrat la necessitat de més actuacions de restauració continua sent el palau episcopal més bell de Catalunya. El 1931 va ser declarat Monument Historicoartístic d'interès nacional.

El pati constitueix el nucli principal de la construcció des del qual, una àmplia escala voladissa permet l'accés al primer pis on es conserven dues galeries, formades per arcs ogivals sobre esveltes columnes de fust cuadrilobulat i capitells amb decoració vegetal. En aquest mateix primer pis s'hi localitza la capella del Palau, l'element més destacable del conjunt, a la que s'accedeix a través d'una espaiosa sala gòtica. La façana interior de la capella presenta un imponent conjunt escultòric amb restes de la policromia original. L'interior de la capella el complementa una magnífica volta de mitja estrella que s'aixeca sobre petites voltes raconeres. Els paral·lels més clars tant de l'arquitectura com de l'escultura del palau es troben al nord de França i, a casa nostra, al voltant dels mestres septentrionals que treballaven per al rei Jaume II. Darrerament s'ha destacat la presència de dos mestres d'aquesta procedència, a Tortosa i a Morella, a la segona dècada del tres-cents: Pere de Bonull i Tomàs de Sant Quintí.[11]

Al palau s'hi troba l'Arxiu Històric Diocesà.

Reials Col·legis[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Doménec (Reials Col·legis).

És el nom que reben el conjunt de 3 edificacions de l'ordre dels dominics situades al carrer de Sant Domènec:[12]

  • Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties. És l'edifici renaixentista més reeixit del Principat de Catalunya i compta amb un pati interior amb un espectacular fris.Cedit per l'Església a la Generalitat de Catalunya per a albergar l'arxiu històric comarcal des del 1997. El 1974 va ser declarat Monument Nacional.
  • Col·legi de Sant Jordi i de Sant Domènec (1578). Arrasat pels bombardejos franquistes (1937-1939) i, sobretot, per les obres de restauració empreses per l'Ajuntament de la ciutat a la dècada de 1950, tan sols es conserva la portalada renaixentista de dos cossos. Sota l'escut imperial de Felip II es pot llegir la inscripció DOMUS SAPIENTIAE, és a dir, casa de la saviesa doncs fou l'antiga universitat.
  • Església de Sant Domènec. Amb portalada renaixentista i interior de cànons gòtics. Data de l'any 1585 i la seva portalada està presidida per l'escut del bisbe Izquierdo. El temple fou un dels béns desamortitzats el s. XIX convertint-se en instal·lació militar.

Durant les excavacions arqueològiques (2007) del carrer de Sant Domènec van aparèixer les restes d'una muralla que alguns autors consideren d'època ibèrica (s. III aC), així com ceràmica i àmfores fenícies del s. VII aC, que constitueix el nivell arqueològic més antic localitzat a la ciutat.

Palaus[modifica | modifica el codi]

Palau dels Oliver de Boteller.

La Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i les actuacions desafortunades han fet desaparèixer palaus i cases nobles de la ciutat. En l'actualitat en el Conjunt historicoartístic (BOE 25/03/1976) es conserven els següents:

  • Palau Montagut. Situat al carrer de Santa Anna número 3-5 des del 1982 és la seu de la Comunitat de Regants del Canal de l'Esquerra. El seu aspecte actual és fruit de la reforma realitzada per Na Carme Nogués, vídua del segon comte de la Torre de l'Espanyol, a finals del s. XIX (l'arquitecte August Font i Carreras firmà el projecte).
  • Palau episcopal romànic (no visitable). Situat davant del palau episcopal gòtic solament conserva elements estructurals (contraforts, arcs i columnes interiors).
  • Palau Despuig (després de la família dels Corder), s. XV. Ubicat al costat del palau Oriol fou restaurat parcialment entre 1952-1956. Destaca la gran escala del pati interior, la galeria gòtica i les bigues policromes dels seus sostres restaurades el 1993.
  • Palau Oriol. Situat al carrer de la Rosa és l'antic palau dels Marco, després del marquès de Bellet i de Mianes i finalment de Damià d'Oriol, marquès de Santa Coloma. El 1969 fou adquirit per la Diputació de Tarragona que el va recuperar entre 1971-1974. Presenta embigats policroms i un pati de cert interès.
  • Palau Capmany. Situat al carrer de la Rosa fou el palau de la comtessa de Vallcabra. Des del 1967 és propietat del Sr. José Celma Prieto. Destaca la façana encoixinada (s. XVIII), la barbacana (o ràfec) amb cassetons del seu sostre i el pati interior.
  • Casa-palau Abària-Aldana. Després de la polèmica sorgida el 1998 respecte a la seva conservació o el seu enderrocament l'edifici fou cedit a la Generalitat de Catalunya que el va reobrar entre els anys 2003-2005. Situat al carrer Montcada, enfront del convent de la Puríssima Concepció (s. XVIII; exclaustrat el 2007), és la seu territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya. Al seu costat, formant part d'una plaça, es troben les restes de l'antiga església dels Dolors destruïda durant la guerra civil espanyola. Al mateix carrer es troben encara avui altres cases nobles com el número 9 i el número 18 que fou palau del marquès d'Alós (anteriorment palau dels Miravall) i actualment en obres.
  • Palau Oliver de Boteller (o Casa Villòria), s. XV. Declarat Bé d'Interès Cultural, és la seu territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva façana fou traslladada pedra a pedra des del seu emplaçament original enfront del riu Ebre (uns 150 metres al sud). En un dels angles es va instal·lar (encara que parcialment) una antiga font gòtica monumental del segle XV que fins al 1879 estigué situada en l'actual plaça d'Agustí Querol. Des del 2008 està en procés de profunda remodelació.

Convent de Santa Clara[modifica | modifica el codi]

És un dels convents més antics de la ciutat, ja que fou fundat al segle XIII. Està situat al barri del mateix nom limitant a la vegada amb la muralla medieval del barri del Rastre (primer eixample de la ciutat-plaça forta). El convent de clausura va patir danys molt greus durant la guerra civil espanyola.

Té un claustre d'estil gòtic, del qual sols es conserven dues ales, la nord i l'oest, amb arcs lobulats i trilobulats. Els fusts estaven molt malmesos i la majoria foren substituïts en la restauració feta entre 1997-1998. De l'església, que havia estat dels templers, sols es conserven les cinc arcades d'arc apuntat ben visibles des del mirador que constitueix el castell de Sant Joan.

Llotja medieval[modifica | modifica el codi]

Llotja de Tortosa

De l'antic recinte únicament es conserva la porxada del blat (s. XIV) que el 1933 fou traslladada des de la seva ubicació original al parc municipal Teodoro González, on es troba encara avui dia. Malgrat no tenir l'espectacularitat monumental de les llotges de Mallorca o València és la més antiga de les conservades en l'antic territori de la Corona d'Aragó. Va construir-la un arquitecte tortosí anomenat Arnau Marco.[13]

Des del març de 2010 la llotja s'usa com espai d'exposició de les cucaferes i dels gegants, nans i bestiari de la ciutat.[14]

Edificis modernistes, historicistes, eclèctics ...[modifica | modifica el codi]

La varietat de les edificacions ofereix un ampli i interessant panorama especialment apte per als amants de la història de l'arquitectura. Entre altres es poden trobar:

  • Escorxador Públic. Obra de Pau Monguió Segura projectada el 1905 i construïda entre 1906 i 1908. Es troba al barri de Sant Jaume.
  • Passatge Franquet, 1877. Al carrer de la ciutat.
  • Mercat Municipal, 1886-1887. Obra dels arquitectes Joan Torras i Guardiola i Joan Abril. Amb 2.650 metres quadrats és un dels mercats més imponents de Catalunya, a l'alçada dels grans mercats de Barcelona.
  • Casa Pilar Fontanet (popularment casa Grego), 1909-1910. Al costat del portal dels Romeus (portal interior de la ciutat) i davant de la porta de l'Olivera, d'un dels accessos al claustre de la catedral.
  • Temple de la Reparació. Obra de Joan Abril i Guanyabens inaugurada el 1903. Situada al carrer de la Mercè ressalta la seva cúpula de colors ben visibles des de diversos llocs de la ciutat. El seu interior bé mereix una visita.
  • Casa Ricard Climent. Es troba enfront del palau Abària al carrer Montcada. Ressalta la seva façana esgrafiada i el seu mirador de diversos pisos. És la seu del registre general descentralitzat de la Diputació de Tarragona.
  • Casa Ramon Sechí. Situada a la plaça Agustí Querol número 4. Al seu costat es pot veure una antiga farmàcia.
  • Magatzems J. Benet Piñana. Situats a l'avinguda Generalitat número 3, molt a prop del pont de l'Estat.
  • Hotel Siboni. Al carrer de l'Àngel número 6 aquest antic hotel està ocupat per oficines. Destaca com en la majoria de casos la seva façana.
  • Casa José Bau Vergés. Situada al carrer Berenguer IV número 26, és una mostra de la prosperitat dels comerciants d'oli.
  • Casa Facundo Segarra (o casa Matheu).
  • Casa Salvador Brunet Sala. Situada al carrer Cervantes és la seu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa.
  • Villa Mercedes (popularment casa de les torretes). Construïda al carrer Cervantes. Les reformes patides al llarg del temps han fet perdre les cúpules còniques de les seves dues torrasses i el seu jardí convertit en establiment comercial.
  • Casa Bernardo Grego. Situada al carrer República Argentina.
  • Clínica Sabaté. Situada a la plaça Alfons XII és un exemple historicista poc freqüent reflectit en la temàtica egípcia.
  • Casa Piñana, 1923. Situada a l'avinguda Generalitat número 105 enfront del parc Teodor González. És una construcció de la segona etapa de l'arquitecte Pau Monguió a la ciutat.
  • Casa xalet Pallarés (Vil·la Alícia), 1906. Eclipsada per construccions modernes destaca pels colors de la seva façana i de la seva torrassa. Recentment restaurada (2005) és la seu d'una empresa de construcció. El seu arquitecte fou Pau Monguió.
  • Casa Manuel Camós. Situada a la rambla de Catalunya, al barri de Ferreries, és obra de Pau Monguió Segura (1904).
  • Casa doctor Antoni Llorca. Situada al passeig de l'Ebre xamfrà amb la rambla de Catalunya, a Ferreries, enfront del riu Ebre.

Cal destacar també alguns importants edificis de la postguerra civil, com ara el cine Femina, el cine Niza, la clínica Lluch, les Galeries Franquet, la casa Borràs o la casa Algueró, de José María Franquet Martínez.

Parc Teodor González[modifica | modifica el codi]

Article principal: Parc Teodor Gonzàlez

Dedicat al polític tortosí Teodor Gonzàlez, és la zona verda més emblemàtica de la ciutat i ha estat ben bé fins a finals del segle XX l'únic parc urbà fins a la construcció del parc riberenc dels barris de Sant Jaume-Remolins (parc de la Fira). Tot i això encara avui és la zona verda de referència de Tortosa.

Conegut inicialment amb el nom de passeig del Temple el parc municipal és el parc de l'eixample i de l'expansió urbana de la ciutat al s. XIX. S'hi pot trobar un passeig central de plataners d'índies de grans dimensions, palmeres datileres, palmeres xilenes, magnòlies grandiflora, pins, plataners, algun cedre, algunes carrasques, etc. Des del 1933 s'hi localitza el porxo del blat o llotja (s. XIV) traslladat des del seu emplaçament original. El 1968 s'hi va instal·lar una locomotora de vapor de l'antic tren del Carrilet que entre 1926 i 1967 unia Tortosa amb el Delta de l'Ebre.

Museus i arxius històrics[modifica | modifica el codi]

El setembre de 2012 va obrir al públic el Museu de Tortosa on s'exposa una mostra del fons museístic de l'Ajuntament de Tortosa que supera els 5.000 registres (arqueologia, belles arts, etc.). Des de desembre de 2007 la Catedral compta amb una col·lecció museogràfica oberta[15] on s'exposen bona part dels seus importants fons artístics. La notable tradició arxivística de la ciutat s'ha traduït en l'existència de diferents arxius històrics dels quals cal diferenciar-ne tres:

  • Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBEB). Situat al Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties (un dels edificis renaixentistes del conjunt dels Reials Col·legis) al carrer de sant Domènec. El nucli dels seus fons està format per l'arxiu històric de la ciutat de Tortosa (arxiu fotogràfic, hemeroteca, fons històric i biblioteca).
  • Arxiu Capitular de Tortosa (ACT). Situat en les dependències annexes de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Reuneix una important col·lecció de còdexs medievals, pergamins i alguns incunables.
  • Arxiu Històric Diocesà (AHDTo) Situat al palau episcopal, enfront de la catedral.

Cal destacar a més a més el parc d'escultures "Jardins del Príncep" inaugurats el 1991.[16] És una mostra d'escultures a l'aire lliure de Santiago situada en el bell marc dels antics jardins del balneari de Manel Porcar al barri de Remolins (call jueu) i als peus de les muralles del castell de Sant Joan (o de la Suda). Des de l'abril de 2011 la ciutat ha obert l'antiga església de Sant Antoni, al carrer Montcada, on s'exposen 10 passos de Setmana Santa.

Biblioteques públiques[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca Marcel·lí Domingo, de titularitat municipal,[17] fou inaugurada el 20 de juliol de 2006 i és el resultat de la fusió de les dues biblioteques que hi havia a la ciutat: la Biblioteca Popular i la Biblioteca Oliver de Boteller. Situada en un edifici de nova construcció, dissenyat per l'arquitecte Ramon Valls, es tracta d'una obra avantguardista de tres plantes que sumen 1.600m2.

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

La festa major de Tortosa se celebra pel dia de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat des de 1863. Les festes són el primer diumenge de setembre. Les festes majors comencen el dia abans i s'allarguen tota la setmana. Les copatrones, des del segle XIV, són les santes Còrdula i Càndida de Colònia, amb festivitat el 22 d'octubre.

ExpoEbre és la fira multisectorial més rellevant del sud de Catalunya. Des de l'any 2007 (63a edició) ha passat a celebrar-se en el recinte existent al barri de Remolins on disposa d'un pavelló multifuncional dissenyat per l'arquitecte argentí Mario Corea amb 5000 metres quadrats coberts. En la 64 edició Fira de Tortosa ha ofert a expositors i visitants un total de 15.000 metres quadrats útils.

Tortosa, l'esplendor d'una ciutat al segle XVI

Festes del Renaixement a Tortosa se celebren des del 1996 i ostenta el reconeixement d'haver estat declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional i Festa d'Interès Turístic de Catalunya. Desenes d'actors i espectacles, centenars de ciutadans i comerciants vestits d'època i les tavernes de la Ruta de la Saboga omplen els carrers del nucli antic de festa, música, alegria i color durant 4 dies de la segona quinzena de juliol. Amb el subtítol L'esplendor d'una ciutat al segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de tipus lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants de l'existència de la ciutat. Es representa en tota la seva esplendor la desfilada i parada d'Armes en honor a les banderes de la Vegueria de Tortosa i de la ciutat, en la qual participen: el govern de la ciutat, les milícies de defensa, els representants dels barris i dels oficis, els comerciants i mercaders, la ciutadania, i els comediants arribats de totes bandes per a la celebració.[18]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Categoria:Tortosins

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. http://www.naciodigital.cat/noticia/46853/tortosa/territori/catal/lliure/dret/decidir
  3. «L'Ampolla s'afegeix a l'Associació dels Municipis per la Independència». Nació Digital, 20/12/2011. [Consulta: 1/7/2013].
  4. Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009, p. 20. ISBN 978-84-937011-9-2. 
  5. Jerónimo Pujades. Cronica universal del principado de Cataluña: escrita a principios del siglo XVII por Geronimo Pujades (en castellà). Impr. de J. Torner, 1832, p. 534– [Consulta: 11 setembre 2012]. 
  6. Els trasts. festa del renaixement. 
  7. Estudios genealógicos, heráldicos y nobiliarios en honor de Vicente de Cadenas y Vicent con motivo del XXV aniversario de la revista Hidalguía (en castellà). Revista Hidalguía, 1978, p. 46. ISBN 8400037871. 
  8. Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 45-46. ISBN 0300087187. 
  9. «Ruta 1714 (Tortosa)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  10. Calvet, Jordi. «Muralles de Tortosa». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, març 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
  11. J. Vidal i M. Fumanal, "L'arquitectura a l'edat mitjana", Art i la cultura. Història de les Terres de l'Ebre, V, URV, Tarragona, 2010, p. 13-23; M. Fumanal i J. Vidal, "L'escultura medieval", Art i la cultura. Història de les Terres de l'Ebre, V, URV, Tarragona, 2010, p. 61-72
  12. vegeu una síntesi sobre la història constructiva d'aquest complex arquitectònic a J. Yeguas i J. Vidal, "Algunes dades sobre el conjunt dels Reials Col·legis", Art i cultura. Història de les Terres de l'Ebre, V, URV, Tarragona, 2010, p. 186-190
  13. J. Vidal Franquet, "La llotja de Tortosa", J. Vidal i J. Carbonell (eds.), Art i cultura. Història de les Terres de l'Ebre, V, Tarragona, 2010, p. 54-55
  14. Article sobre els Gegants de Tortosa a Wiki Ilercavonia
  15. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 125. ISBN 84-393-5437-1. 
  16. Gracià, Oriol. «Art en un antic jardí romàntic». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.
  17. Biblioteca Marcel·lí Domingo
  18. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]