Palau Oriol
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Palau  | ||||||
| Construcció | Segle XV | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Gòtic tardà | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tortosa (Baix Ebre) | ||||||
| Localització | C. de la Rosa, 6. Tortosa (Baix Ebre) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 13551 | ||||||
| |||||||
El Palau Oriol és un edifici del municipi de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local, situat al carrer de la Rosa. És, juntament amb el Palau Despuig, la seu del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa.[1][2]
Descripció[modifica]
.JPG)
,_finestra.JPG)
L'edifici, reformat als anys noranta, ha tingut diversos usos, incloent-hi l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Tarragona. Es troba organitzat al voltant d'un pati central, al qual s'accedeix a través d'un vestíbul. L'interior es troba força reformat respecte a l'estructura gòtica original. Es conserva l'arcada que obre l'escala al pati, d'arcs apuntats sostinguts per esveltes columnes de capitells amb motius vegetals i, a la base, escuts treballats en relleu referits a la Generalitat, entre d'altres. Uns arcs tapiats al mur esquerre palesen la comunicació que antigament devia existir amb el veí Palau Despuig.[3]
La façana presenta tres nivells: el de planta baixa i l'entresòl, de carreus de pedra en estat original, amb portal adovellat de mig punt, tres finestres amb esplandit i emmarcaments motllurats amb culs de llàntia; el nivell principal, amb carreus més petits i força restaurats, i tres finestrals allindanats moderns oberts; i el nivell de les golfes, separat per una senzilla motllura horitzontal i de mur arrebossat, on s'obre una arcada de finestres d'arc escarser separades per petites motllures classicistes. El ràfec és de fusta, sobre caps de biga treballats amb senzilles motllures.[3]
Història[modifica]
Possiblement formava part del solar que Ramon Berenguer IV va cedir a Roger Despuig, cavaller rossellonès, pels serveis prestats en la reconquesta de la zona. La similitud constructiva i els elements de comunicació, ara tapiats, fan pensar que al segle xv eren encara una mateixa construcció.[3]
Sembla que, com a palau, ha estat possessió de les famílies Marco, Oriol i Bellet.[3]
L'edifici fou reconstruït en part el 1971. Aleshores van aparèixer antigues construccions que possiblement eren part de la muralla romana i la torre que flanquejava el pont de Pedra, a l'extrem del carrer. Com a escola d'art, va funcionar des del 1952.[3]
El pati del palau va ser restaurat i s'hi van afegir nombrosos elements i motius arquitectònics del Palau dels Purroy, que es trobava al carrer dels Mercaders i que va ser enderrocat.[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Error en el títol o la url.Informació sobre el Palau Oriol. «». Diputació de Tarragona. [Consulta: 10 novembre 2014].
- ↑ Informació sobre el Palau Despuig. «Diputació de Tarragona». [Consulta: 10 novembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Palau Oriol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Oriol |
- «Palau Oriol». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.