Tivenys
|
|||
| Localització | |||
   
 |
|||
| Municipi del Baix Ebre | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa |
||
| Gentilici | Tivenysà, tivenysana o
tivenysenc, tivenysenca |
||
| Superfície | 53,54 km² | ||
| Altitud | 13 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
910 hab. 17 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 290575 4531675(i) | ||
| Organització Entitats de població • Alcaldessa: |
1 Maria J. Beltrán Piñol (PSC) |
||
| Codi postal | 43511 |
||
| Codi territorial | 431495 |
||
Tivenys és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.
El topònim està documentat al segle xiv com Tivenig, derivat de l'àrab tibba al-hànash, «terreny de les serps».[2]
Taula de continguts |
[modifica] Situació
Tivenys està situat al marge esquerre del riu Ebre, al sector nord de la comarca, entre la serra de Cardó i el riu Ebre.
El terme municipal limita al nord amb Benifallet per les crestes que emmarquen la vall de Cardó; al sud, amb Bítem (Tortosa), separat pel barranc de la Buinaca; a l'est, del Perelló, estenent-se per l'espai que va des del riu fins a la serra del Boix. A l'oest, i fent de partió el riu Ebre, queden els termes de Xerta i d'Aldover.
El terme té la forma d'un gran circ tancat i coronat pels cimals de les muntanyes de Cardó (punta de l'Agulla, 687 m; la Picossa, 766 m, i la Creu de Santos, 746 m) i de la serra del Boix (la Roca Foradada, 756 m) i la Buinaca (746 m). Tots els barrancs que davallen de la muntanya, el barranc de les Fonts o del Roldor, el de la Buinaca i els seus tributaris (barrancs de les Petxines i de Vallpalmera), etc., conflueixen cap a l'Ebre vers l'indret on es troba la vila.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Economia
La principal activitat és l'agricultura. Al secà s'hi cultiven oliveres (970 ha), ametllers (112 ha), garrofers (273 ha) i una mica de vinya (76 ha); és molt important la producció d'oli d'oliva (el cultiu de l'olivera ocupa la major part del terme). Tot i això, els conreus principals són a les terres de regadiu, amb arbres fruiters, sobretot préssecs i cítrics, que són exportats a l'interior i a l'estranger.
En l'actualitat un bon nombre de persones treballen a la indústria i al sector dels serveis al voltant de l'àrea de Tortosa.
[modifica] Llocs d'interès
[modifica] L'Assut
La paraula Assut vol dir presa, contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l'Assut (entre els termes municipals de Xerta i Tivenys) per dificultar el trànsit fluvial per l'Ebre. Però el primer assut, la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a sèquies de reg, tot i que fet rudimentàriament, va ser l'any 944 dC, en plena dominació àrab.
L'Assut tal com la coneixem avui es va començar a construir l'any 1440.[3] Fa 375 m de llarg i 3,5 m d'ample a la coronació, 24 m d'ample al talús o relliscador, 35 m de basament i 7 m de fons. A meitant segle XIX l'assut va ser condicionat per als dos canals de regadiu existents. El canal de la part de Tivenys (el canal de l'esquerra) es va començar l'any 1907 i fou inaugurat el 5 de maig de 1912 pel rei Alfons XIII. L'any 2002 l'Assut fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument històric per la Generalitat de Catalunya.
Vora l'assut, sobre una elevació del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat ibèric (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueològiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia única a Catalunya, probablement destruida cap a l'any 200 aC amb l'ocupació romana.
[modifica] El parc municipal
El parc municipal és un dels llocs més pintorescos del poble per la seua situació, entre el canal de l'esquerra i el riu Ebre. Ofereix una rica i variada vegetació que fa que el visitant gaudeixi d'un lloc de relax i descans, acompanyat d'una zona d'esbarjo infantil.
També s'hi pot trobar el Punt Rodó amb 228 metres sobre el nivell del mar.
[modifica] L'església
El temple parroquial va començar a ser construït l'any 1770 i es va acabar el 1794. Està dedicat a Sant Benet, Sant Miquel i a Sant Antoni Abat.
L'edifici consta de tres naus i el cor sobre la porta, amb vuit altars laterals i l'altar major, d'estil gòtic i bizantí; la façana és d'estil neoclàssic. Fins al 1936 tenia un notable retaule gòtic procedent de Cardó. Durant la Guerra Civil va perdre els seus antics retaules i imatges.
[modifica] La capella
A una mitjana hora del poble hi ha una antiga capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, documentada ja des del 1760 i feta per influència dels frares carmelitans de Cardó, divulgadors a la comarca de la seua devoció.
[modifica] Personatges il·lustres
- Josep Alcoverro i Amorós (Tivenys 1835-Madrid 1908): escultor.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, pàg. 174. ISBN 9788495684974 [Consulta: 14 maig 2010].
- ↑ J. Vidal, La construcció de l'assut de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la baixa edat mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal, Onada Edicions, Benicarló, 2006; E. Fabregat i J. Vidal, "La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)", Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 8 (2007), p. 3-50 (http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/4274/1/article1.pdf); J. Vidal, Les Obres de la ciutat: l'activitat constructiva i urbanística de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina web amb àmplia informació sobre Tivenys
|
|||||
