Tivenys

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tivenys
Escut de Tivenys
(En detall)
Localització

Tivenys situat respecte Catalunya
Tivenys situat respecte Catalunya
Benifallet Paüls Xerta Tivenys El Perelló Alfara de Carles Tortosa Tortosa Tortosa Aldover Roquetes Camarles L'Aldea Deltebre L'Ametlla de Mar L'Ampolla 
Quant a la imatge

Municipi del Baix Ebre
Vista del poble sobre l'Ebre. Al rerefons la serra de Cardó
Vista del poble sobre l'Ebre. Al rerefons la serra de Cardó
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Tortosa
Gentilici Tivenysà/enc, tivenysana/enca
Superfície 53,54 km²
Altitud 13 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
877 hab.
16,38 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 290575 4531675Coord.: 40° 54′ 34″ N, 0° 30′ 48″ E / 40.90944°N,0.51333°E / 40.90944; 0.51333
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

1
Maria J. Beltrán Piñol (PSC)
Codi postal 43511
Codi territorial 431495

Tivenys (pronunciat [tiβeɲʃ]) és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre. Està situat al marge esquerre del riu Ebre, al sector nord de la comarca, entre la serra de Cardó i el riu Ebre.

El terme municipal limita al nord amb Benifallet per les crestes que emmarquen la vall de Cardó; al sud, amb Bítem (Tortosa), separat pel barranc de la Buinaca; a l'est, del Perelló, estenent-se per l'espai que va des del riu fins a la serra del Boix. A l'oest, i fent de partió el riu Ebre, queden els termes de Xerta i d'Aldover.

El terme té la forma d'un gran circ tancat i coronat pels cimals de les muntanyes de Cardó (punta de l'Agulla, 687 m; la Picossa, 766 m, i la Creu de Santos, 942 m) i de la serra del Boix (la Roca Foradada, 756 m) i la Buinaca (746 m). Tots els barrancs que davallen de la muntanya, el barranc de les Fonts o del Roldor, el de la Buinaca i els seus tributaris (barrancs de les Petxines i de Vallpalmera), etc., conflueixen cap a l'Ebre vers l'indret on es troba la vila.

El topònim està documentat al segle xiv com Tivenig, derivat de l'àrab tibba al-hànash, «terreny de les serps».[2]

El Poble de Tivenys, amb el riu Ebre al davant
Plaça Major de Tivenys

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat és l'agricultura. Al secà s'hi cultiven oliveres (970 ha), ametllers (112 ha), garrofers (273 ha) i una mica de vinya (76 ha); és molt important la producció d'oli d'oliva (el cultiu de l'olivera ocupa la major part del terme). Tot i això, els conreus principals són a les terres de regadiu, amb arbres fruiters, sobretot préssecs i cítrics, que són exportats a l'interior i a l'estranger.

En l'actualitat un bon nombre de persones treballen a la indústria i al sector dels serveis al voltant de l'àrea de Tortosa.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que de la història de Tivenys no està gaire ben documentada i estudiada sabem que des de l'època ibèrica hi ha poblament malgrat que s'han trobat restes arqueològiques que daten de l'època del neolític.

Tivenys en si va ser fundat l'any 1148, després de la reconquesta de Tortosa. El nou territori ebrenc va ser cedit als templers els quals donaren un gran impuls a l'agricultura i a la tradició terrissera del poble. En aquell moment el lloc era de domini reial i estava sota la protecció de Tortosa, ciutat de la qual formava part el seu terme. El compte Ramon Berenguer IV, en la carta de poblament que va donar als jueus de Tortosa parla d'uns terrenys o horts que els anomena l'Abenxeri (o l'Andusc) de Tivenys, que havia sigut propietat dels sarraïns. Hi ha també documents dels anys 1158 i 1184 que parlen de l'Assut i de les terres de Tivenys, això manifesta l'existència d'una comunitat que hi vivia, segurament àrab. L'expulsió dels moriscos va suposar una gran pèrdua de població que trigaria segles a recuperar-se.

Avançat el Segle XVIII la construcció del canal de l'esquerra de l'Ebre i la remodelació de l'assut van ser fets molt importants per al municipi. Aquells van ser els anys en els quals hi hagué un major nombre d'habitants al poble arribant als gairebé 2000. Des de llavors el poble pateix un retrocés constant en nombre d'habitants degut al despoblament rural cap a les grans ciutats.[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13 16 25 164 - 1.638 1.898 1.930 1.895 1.938
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.734 1.557 1.386 1.446 1.234 1.201 1.108 1.057 1.035 1.020
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
961 936 917 928 886 916 948 925 914 876
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Escut (no oficial) de Tivenys

A Tivenys la majoria de la població viu al nucli del poble tot i que també hi ha habitants disseminats pel terme més pròxim. L'any 2013 la població estava repartida així:.[4]

Entitat de població Habitants
Disseminats 83
Tivenys 794
Font: Municat

Les partides amb població allunyada del nucli són:

  • Escampells, els
  • Horta Andust
  • Horta Assut
  • Móra, la
  • Murta, la
  • Partida Barqueta
  • Partida Coll de Som
  • Partida Majons
  • Planes, les
  • Vall Jardina

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Assut[modifica | modifica el codi]

L'Assut
Article principal: Assut de Xerta

La paraula «assut» vol dir presa, contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l'Assut (entre els termes municipals de Xerta i Tivenys) per dificultar el trànsit fluvial per l'Ebre. Però el primer assut, la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a séquies de reg, tot i que fet rudimentàriament, va ser l'any 944 dC, en plena dominació àrab.

L'Assut tal com la coneixem avui es va començar a construir l'any 1440.[5] Fa 375 m de llarg i 3,5 m d'ample a la coronació, 24 m d'ample al talús o relliscador, 35 m de basament i 7 m de fons.

A mitjans del segle XIX l'assut va ser condicionat per als dos canals de regadiu existents. El canal de la part de Tivenys (el canal de l'esquerra) es va començar l'any 1907 i fou inaugurat el 5 de maig de 1912 pel rei Alfons XIII. L'any 2002 l'Assut fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument històric per la Generalitat de Catalunya.

Vora l'assut, sobre una elevació del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat ibèric (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueològiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia única a Catalunya, probablement destruïda cap a l'any 200 aC amb l'ocupació romana.

Parc municipal[modifica | modifica el codi]

El parc municipal és un dels llocs més pintorescs del poble per la seua situació, entre el canal de l'esquerra i el riu Ebre. Ofereix una rica i variada vegetació que fa que el visitant gaudeixi d'un lloc de relax i descans, acompanyat d'una zona d'esbarjo infantil.

També s'hi pot trobar el Punt Rodó amb 228 metres sobre el nivell del mar.

Des de l'any 2007 és l'escenari de les representacions del Pessebre del Riu, el pessebre vivent del poble.

Església[modifica | modifica el codi]

Façana principal de l'Església de Sant Miquel de Tivenys
Runes de la Capella

El temple parroquial va començar a ser construït l'any 1770 i es va acabar el 1794. Està dedicat a Sant Miquel Arcàngel, patró del poble, Sant Benet i Sant Antoni Abat.

L'edifici consta de tres naus i el cor sobre la porta, amb vuit altars laterals i l'altar major, d'estil gòtic i bizantí; la façana és d'estil neoclàssic. Fins al 1936 tenia un notable retaule gòtic procedent de Cardó. Durant la Guerra Civil va perdre els seus antics retaules i imatges.

El campanar fou aixecat durant el segle XVIII gràcies al compromís que van acordar els propietaris dels forns d'obra que hi havia al poble en aquell moment. Es recull en un text de Ramon de Trabal: "... el 29 de setembre de 1768 van anar els feligresos per aixecar la façana del campanar i per tal cas van reunir-se els vint propietaris dels forns d'obra i acordaren que, de cada cent tovots que enfornaven, un per al campanar."[6]

Capella[modifica | modifica el codi]

A una mitja hora del poble hi ha una antiga capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, documentada ja des del 1760 i feta per influència dels frares carmelitans de Cardó, divulgadors a la comarca de la seua devoció. Està feta a semblança de l'església parroquial tal com es pot veure a la foto. L'acabat superior de la façana és idèntic així com els capitells de les columnes interiors, d'estil corinti.

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Tivenys, pel seu històric lligam amb l'agricultura, celebra les festes en èpoques de final de la collita o descans dels pagesos i pastors. Les més importants durant l'any són:

  • Festes majors de Sant Miquel Arcàngel i Sant Benet Abat: se celebren els dies 29 i 30 de setembre, cada dia dedicat a un patró, a més les festes majors s'allarguen el cap de setmana més proper a aquestes dues dates [7]
  • Festes de Sant Antoni Abat: són les tradicionals festes d'hivern, ja que, antigament, Sant Antoni fou el principal patró de Tivenys. En aquestes festes s'hi esdevenen els actes més antics que encara perduren al poble de Tivenys: l'oferta, una tradicional subhasta de productes de la terra donats per la gent del poble i en benefici de la parròquia, i la Barraca, obra teatral que parla de les temptacions de Sant Antoni. Es representa cada 4 o 8 anys. Se celebra el cap de setmana més proper al 18 de gener.[8]

A més, hi ha d'altres esdeveniments que ja s'han convertit en gairebé tradicionals per al poble i que se celebren cada any

  • La Fira d'Artesania i Turisme on s'exposen els treballs dels oficis tradicionals del poble, com són la terrissa i la guarnició d'animals, o també els conreus del poble i la cuina típica. Se celebra el dia dotze d'octubre i el cap de setmana més proper.[9]
  • El Pessebre del Riu: és el pessebre vivent que cada Nadal se celebra al Parc Municipal de Tivenys. És un dels pessebres vivents més importants de les Terres de l'Ebre. Se celebra el dia 26 de desembre i els dos diumenges més pròxims.[10]

D'altra banda cal destacar les revetlles (anomenades verbenes per la gent del poble) que se celebren a l'estiu. Són nits de sopar i ball organitzades per cada associació del poble i en marquen la vida estival. Les revetlles més típiques són les de les Associacions de Dones i de la Gent Gran, de la Parròquia, dels "Quintos" (els joves que celebren la majoria d'edat), Sant Domènec (anomenat també San Domingo, patró del carrer Capdevila) i d'altres que són més esporàdiques.[9]

Política[modifica | modifica el codi]

Consistori[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Tivenys

El ple de l'Ajuntament de Tivenys està format, des de les eleccions municipals del 2011, per les següents set persones:[11]

  • Alcaldessa: Maria José Beltran Piñol (PSC-PM)
  • Primer tinent d'alcalde: Francesc Xavier Mauri Bonavida (PSC-PM)
  • Segon tinent d'alcalde: Miguel Galbe Piñol (PSC-PM)
  • Regidor: Miguel Angel Piñol Pascual (PSC-PM)
  • Regidor: Jordi Vicente Roig (PSC-PM)
  • Regidora: Clara Prades Beltran (CiU)
  • Regidora: Fàtima Piñol Fons (CiU)

Els alcaldes que ha tingut Tivenys, des de la recuperació de la democràcia, han estat:

  • Del 1979 al 2003: José Martín Alcoverro Curto (Independents / AP / CiU)
  • Del 2003 fins a l'actualitat: Maria José Beltran Piñol (PSC-PM)

Eleccions[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Tivenys, maig 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Maria J. Beltrán Pinyol 388 5 61,59
Convergència i Unió Clara Prades i Beltrán 231 2 36,67
Vot en blanc 11 - 1,75
Vot nul 8 - 1,25
Total - 7

L'evolució de la representació política a Tivenys ha anat canviant des de la recuperació de la democràcia. La constant baixada de població al municipi provocà que a partir de les eleccions de l'any 1999 formessin el consistori 7 regidors en lloc de 9 perquè el nombre d'habitants havia quedat per sota de la línia dels 1000 que és l'indicador que ho marca. A la taula es mostren els regidors obtinguts per cada coalició o partit en totes les eleccions que s'han fet i, entre parèntesis el nombre de vots absolut i el seu percentatge del total de vots emesos (no es comptabilitzen els vots en blanc i nuls).[12]

Partits 2015 2011 2007 2003 1999 1995 1991 1987 1983 1979
PSC-PM 5 (388) (61,59%) 5 (434) (64,30%) 4 (314) (45,71%) 3 (277) (40,86%) 4 (292) (40,95%) 4 (322) (43,87%) 4 (316) (42,76%) 3 (242) (32,01%) 4 (297) (39,18%)
CiU 2 (231) (36,67%) 2 (183) (27,11%) 3 (289) (42,07%) 4 (385) (56,78%) 5 (415) (58,20%) 5 (403) (54,90%) 0 (52) (6,86%)
ERC-AM 0 (50) (7,41%) 0 (77) (11,21%)
AP 5 (418) (56,56%) 6 (494) (65,34%)
PSUC 0 (55) (7,26%)
Grupo Independiente 5 (352) (46,44%)
Cens 741 765 814 832 871 870 910 890 928
Habitants empadronats 876 910 926 910 928 1012 1057 S/D S/D S/D
Regidors 7 7 7 7 7 9 9 9 9 9

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, pàg. 174. ISBN 9788495684974 [Consulta: 14 maig 2010]. 
  3. «Història de Tivenys a Viulebre». [Consulta: 26 de setembre 2012].
  4. «["http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/nomencat2010.pdf" "Dades dels municipis de Catalunya fetes per l'IDESCAT"]». [Consulta: 26 setembre 2012].
  5. J. Vidal, La construcció de l'assut de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la baixa edat mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal, Onada Edicions, Benicarló, 2006; E. Fabregat i J. Vidal, "La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)", Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 8 (2007), p. 3-50 (http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/4274/1/article1.pdf); J. Vidal, Les Obres de la ciutat: l'activitat constructiva i urbanística de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008.
  6. Un riu que ens uneix. Parròquies de Bítem i Tivenys, 2012 [Consulta: 09 maig 2012]. 
  7. «Parròquia de Tivenys». [Consulta: 21 maig 2014].
  8. «La Barraca». [Consulta: 21 maig 2014].
  9. 9,0 9,1 «Ajuntament de Tivenys». [Consulta: 21 maig 2014].
  10. «Web oficial del Pessebre del Riu». [Consulta: 21 maig 2014].
  11. «Municat, dades dels municipis de Catalunya» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29/03/2013].
  12. «Resultats eleccions municipals 1979» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12/01/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tivenys Modifica l'enllaç a Wikidata