Municipi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.

Està format per:

En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com a entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a Catalunya, els municipis vénen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).

Els municipis actuals poden tenir el seu origen en fets molt diversos, però els més freqüents són els següents: es podia tractar del territori d'un senyoriu (a Catalunya, habitualment una baronia); o bé d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una vila nova, de vegades vila franca, en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdicció d'un monestir, capítol de canonges, etcètera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi trobem un d'aquests elements territorials predecessors.

Els municipis actuals es constituïren, utilitzant el nom d'ajuntament, a partir del 1812, quan es desplegaren les disposicions emanades de la Constitució de Cadis, de manera que amb anterioritat a aquesta data, no es pot parlar pròpiament de l'existència dels municipis, amb el concepte actual d'aquest ens administratiu. En un primer moment es crearen molts ajuntaments, fins a l'extrem de formar-se'n amb només dos caps de casa (dos electors i elegibles per al càrrec d'alcalde, per tant), que devien agrupar al voltant de 10 habitants. És el cas de l'ajuntament d'Enrens i Trepadús, a l'Alta Ribagorça (actualment terme de Tremp, al Pallars Jussà, però).

En els anys posteriors al 1812, s'intentà acabar d'organitzar i racionalitzar l'estat espanyol, creant-se les províncies, els partits judicials, etcètera. El 1845 es promulgà una llei municipal que limitava a 30 caps de casa el mínim per poder tenir ajuntament propi, i, d'aquesta manera, tots els ajuntaments més petits d'aquest nombre s'hagueren d'agrupar a un de més gran, o bé ajuntar-se entre ells per tal de tenir el mínim de ciutadans electors i elegibles per als càrrecs. Calia ser cap de casa contribuent amb una renda mínima per tal de poder ser considerat veí (els esmentats electors i elegibles); la resta de la família i els caps de família de rendes més petites no eren considerats veïns i no podien votar ni ser elegits per a cap mena de càrrec.

És important no confondre el concepte municipi amb els de ciutat, vila, poble, etcètera. En l'actualitat, a causa de les reordenacions territorials dels dos darrers segles, algunes viles, antigament amb municipi propi, han estat afegides a termes municipals més amplis, i n'han passat a ser el cap municipal, o a dependre de ciutats o altres viles, habitualment de més importància en el seu territori. Tanmateix, en ser el títol de vila actualment més honorífic que no pas pràctic, aquestes viles no han perdut mai la seva categoria, encara que en alguns casos hom les anomeni exviles.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

A l'antiga Roma, un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves pròpies lleis, tot i que els seus ciutadans gaudien del drets de la ciutadania romana.

Municipalitat[modifica | modifica el codi]

Qualitat de municipal. És sinònim de municipi[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DIEC