Vot nul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urna electrònica que proposa dues opcions de vot: 1-sí i 2-no. Picar qualsevol altre nombre dóna com a resultat un vot nul.

Un vot nul en unes eleccions és un vot fet de manera incorrecta, sigui de manera voluntària o per error. En el cas que es faci expressament s'anomena també abstenció activa.

Quan un vot es considera nul[modifica | modifica el codi]

A l'Estat Espanyol, un vot nul pot ser una papereta (oficial o no) a un sobre no oficial o a un sobre oficial modificat (al qual hi hagi coses escrites o dibuixos, per exemple), una papereta (oficial o no) sense sobre, un sobre oficial amb més d'una papereta (i paperetes diferents, si les paperetes són iguals es compta com un sol vot vàlid, al candidat de la papereta) o bé una papereta no vàlida (cap candidatura ni en blanc, per exemple, una postal, un dibuix, un nom d'algú que no és candidat, una cançó o qualsevol altre grup de paraules, etc.). A les eleccions al senat, on cal marcar com a molt tres creus o persones candidates, el vot és nul si se'n marquen més.

A l'Estat Francès, un vot es considera nul en un dels casos següents: que el sobre contingui una papereta no oficial o una altra cosa que no sigui una papereta, que contingui més d'una papereta (encara que siguin iguals), o que contingui una sola papereta oficial però que estigui modificada (trencada, o que que contingui escrits, ratlles, dibuixos o símbols).

A les eleccions europees també es considera nul un vot al qual hagin dibuixos, coses escrites, canvis d'ordre dels candidats, etc. a la papereta oficial.

Interpretacions del seu significat[modifica | modifica el codi]

Un vot nul pot ser-ho sense voler, a causa d'un error, o bé de manera voluntària. Pocs autors s'han interessat fins ara a l'anàlisi del vot nul voluntari.[1] Està clar que tant el vot nul com el vot en blanc indiquen, respecte a l'abstenció, una voluntat de participar i de ser escoltat; i que tampoc se'ls pot atribuir mandra o indiferència. Alguns parlen abstenció activa front a l'abstenció passiva (o abstenció), i interpreten que és una manera de, sense estar en contra de la democràcia, mostrar el desacord amb els partits polítics majoritaris existents, efecte que alguns anomenen "partitocràcia".[2] La diferència entre votar voluntàriament en blanc o votar nul vindria donada per la incidència d'un o altre vot en la comptabilització final d'escons.

Validesa i efecte del vot nul[modifica | modifica el codi]

Per definició de la Constitució espanyola, a l'article 96 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG), un vot nul és un vot no vàlid. No és possible fer un vot nul per internet a les eleccions governamentals a Espanya (en general, no es pot votar per internet) ni a França, segons l'article L57-1 del règim electoral francès.

Incidència del vot nul en el resultat electoral[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regla D'Hondt

En unes eleccions parlamentàries, el vot nul, igual que el vot en blanc, es comptabilitza en el nombre total de vots, és a dir que no es compten en el nombre de persones que no va a votar o d'abstencions. En el sistema electoral espanyol, francès i europeu,el nombre d'escons de cada partit s'escull segons el nombre de vots vàlids que obtenen entre les persones que van a votar, i els vots nuls, com no són vàlids, no es tenen en compte. Per exemple, si 1.000 personen voten nul, 2.000 voten en blanc, 10.000 voten "A" i 15.000 voten "B"; es considera que han votat 28.000 persones (1.000 + 2.000 + 10.000 + 15.000). El que diferencia el vot blanc del nul és com es compta el percentatge de vots de "A" i de "B", i per tant el nombre d'escons que obtindrà cadascú: el percentatge de votants d'"A", per exemple, és de 10.000 vots entre els totals vàlids, és a dir entre 27.000 (tots menys els 1.000 nuls), o sigui del 37%.

Els vots nuls, respecte als vots en blanc, fan indirectament que els percentatges de tots els partits polítics siguin majors. Per exemple, amb 3.000 vots nuls i cap blanc "A" (que tenia un 37%) hauria tingut un 40%, o sigui 10.000 "A" entre 25.000; de 10.000 "A" + 15.000 "B"; i amb 3.000 blancs i cap nul tindria 35,7%, o sigui 10.000 "A" entre 28.000; de 10.000 "A" + 15.000 "B" + 3.000 blancs. De manera indirecta, el vot en blanc fa pujar el percentatge comptabilitzat, i per tant el nombre d'escons i la representació, dels partits majoritaris; mentre que indirectament el vot nul fa disminuir relativament el pes dels partits majoritaris i augmenta el dels partits més petits, que són els que ho noten més. A "B" també l'afavoreix, en el sentit que obté un percentatge major, que hi hagi vots nuls i no en blanc.

Suposem que un altre partit "C", menys votat que "A" i "B", fa votar 500 persones més: aquest partit obté un percentatge del 1,81% en el cas de 10.000 votants a "A", 15.000 a "B", 500 a "C", 2.000 en blanc i 1.000 nuls; obté un 1'96% si hi ha 3.000 nuls i cap blanc i obté un 1,75% si hi ha 3.000 blancs i cap nul. Els partits petits, que tenen un nombre de votants més similar als vots nuls i blancs, són els que més noten aquest efecte. Els pot suposar arribar o no al 3% de votants o tenir o no prou percentatge per a tenir un escó, és a dir almenys una veu al parlament.

Cal tenir present que, tot i que el nombre de vots en blanc i nuls als partits majoritaris és pràcticament menyspreable; no n'és en absolut el cas als partits que a les eleccions anteriors tenien poca o cap representació. Per exemple, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 va haver un 2% de vots en blanc mentre que més de quinze partits polítics van obtenir menys del 2% de votants.

En votacions on cal escollir "sí" o "no", els vots nul, en blanc i l'abstenció no comptabilitzen ni a "sí" ni a "no". En cas que siguin majoritaris no impugnen el resultat "sí" o "no". Per exemple, en un cas de 70% de vots d'abstenció, nuls o en blanc, 20% de "sí" i 10% de "no", guanya "si". En canvi, el vot nul sí té efecte en votacions "sí/no" a les quals calgui un mínim nombre absolut o un mínim percentatge de vots a favor. Per exemple, si cal que voti a favor del "sí" o del "no" almenys la meitat (50%) dels votants, al cas anterior (amb un 70% de vots ni "sí" ni "no") no es podria arribar a cap resultat i caldria, per exemple, repetir les eleccions.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La impugnació dels acords socials en la cooperativa, pàg. 393, de Maria Josep Senent Vidal, Universitat Jaume I, 2003. ISBN 978-84-8021-435-3 (català)
  2. Pàgina oficial de "Vot nul.net" (català)
  3. Foixà tendrá dos concejalías vacías tras el éxito de Escons en Blanc 24 de maig de 2011 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]