Doctrina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Doctrina, del llatí doctrina, significa un conjunt coherent d'ensenyances o instruccions que poden ser:

  • un cos d'ensenyances basades en un sistema de creences.
  • principis o posicions respecte a una matèria o qüestió determinades.
  • una sèrie d'ensenyances sobre una branca de coneixement o de ciència concreta.

Podria definir-se doctrina com un sistema d'opinions o postulats més o menys científics, sovint amb la pretensió de possessió de validesa general.

A nivell jurídic, doctrina significa el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret encara que en un lloc molt secundari.

Sovint, el terme "doctrina" connota un cos de dogma religiós tal com és promulgat per una església, però no necessàriament. També s'utilitza la paraula doctrina per a referir-se a un principi legislatiu.

La paraula adoctrinació ha adquirit connotacions una mica incòmodes durant el segle XX, però és necessari retindre-ho per a distingir-ho de educació. En l'educació es perseguix que la persona a educar romanga el més externament possible als coneixements acumulats i els analitze. No obstant això, en l'adoctrinació, (en anglés: indoctrination) l'educand Roman dins del cos de coneixements o creences i absorbix les seues ensenyances. Per exemple, estudiar teologia pot considerar-se com un procés d'adoctrinació, l'equivalent educatiu del qual seria l'estudi comparatiu de les religions.

Exemples de doctrines[modifica | modifica el codi]

Doctrines religioses[modifica | modifica el codi]

L'Església Catòlica[modifica | modifica el codi]

Per a l'Església Catòlica, doctrina és tota veritat ensenyada per l'Església com necessària de creure. Satisfà un dels punts següents:

  1. Va ser formalment revelada per Déu (Ex.: la Presència Real Eucarística)
  2. És una conclusió teològica (Ex.: la canonització d'un sant)
  3. És part de la llei natural (Ex.: la pecaminositat dels anticonceptius).

En cada cas, la qual cosa ho constituïx doctrina és l'autoritat de l'Església que ho ensenya i ha de ser cregut. Esta ensenyança pot donar-se:

  1. solemnement: pronunciaments ex cathedra per part del papa
  2. pel magisteri ordinari: en l'exercici de l'Església de la seua autoritat peremnia per a ensenyar.

Els dogmes són aquelles doctrines que l'Església proposa per a ser cregudes com formalment revelades per Déu.

Especificitat oriental[modifica | modifica el codi]

A Orient es produeix un fenomen no gaire fàcil a resoldre amb la terminologia occidental habitual. L'hinduisme, el jainisme, el xintoisme, però sobretot el daoisme, el budisme o el ioga: són "religions"? o bé "filosofies"? o més aviat "tècniques" o "pràctiques"? Es tracta de moviments que presenten característiques o formes que permeten incloure'ls en totes aquestes definicions, sense poder tancar-los completament en cap d'elles. A l'Índia, per exemple, hom utilitza la paraula "dharma" per a definir els diferents ensenyaments que, suposadament, revelen una veritat i ensenyen un sistema d'actes a practicar per a copsar i apropar-se d'aquesta veritat. A la Xina i al Japó, Dao o Do signifiquen simultàniament "el Tot" i el "camí" per a arribar-hi. Per això, aquests conjunts de pensament es defineixen sovint simplement com a "ensenyaments" o "doctrines",[1] sense que aquestes darreres impliquin, en principi, cap obligació de creença o de comportament (és corrent, als països orientals, que un mateix individu practiqui alhora ritus pertanyents a diverses confessions o "doctrines").

Doctrines científiques[modifica | modifica el codi]

  • Doctrina de la Neurona, de Santiago Ramón i Cajal, va romandre com a tal durant molts anys, i encara ocupa moltes pàgines en llibres d'anatomia com el Testut francés.

Doctrines militars[modifica | modifica el codi]

Doctrines polítiques[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Per exemple, a la Xina, el daoisme, el confucianisme i el budisme s'anomenen "les tres doctrines" (Enciclopèdia Argos, volum 10-29 "Filosofia y religión", capítol 275)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]