Dharma

De Viquipèdia

Dharma (en alfabet devanagari धर्म) significa ‘llei natural’ o ‘realitat’ en sànscrit. És una noció present en gairebé totes les doctrines i religions d'origen indi (les fes dhàrmiques), com l'hinduisme (anomenat pels seus practicants Sanatan Dharma, l'Eterna ‘religió’), el budisme, el jainisme o el sikhisme.

[edita] Significat i orígens

Dharma té diversos significats, com ‘una mica establert o ferm’, figurativament: ‘sustentador, suport’ (en el cas de deïtats) i en sentit més abstracte, és similar al terme grec ethos, "norma fixa, estatut, llei’.

La paraula prové d'una arrel indoiraniana dhar ‘ajustar, suportar, sostenir’, connectada amb el llatí frēnum (‘regna per a cavall, fre’), l'antic alt germà tarni latens (‘ocult, retirat’), i en l'antiga església eslava drъžǫ, drъžati (‘sostenir, posseir’).

S'ha suggerit, encara que no és clar, la identitat etimològica entre dharma i el llatí firmus (d'on prové el català “ferm”). El terme ja apareix en l'Atharva Veda i en el sànscrit clàssic. En llengua pali pren la forma dhamma (com s'utilitza moltes vegades en el budisme). L'erudit anglès del segle XIX, Monier-Williams, proposa les traduccions (en el camp espiritual i religiós) ‘virtut, moralitat, religió, mèrit religiós’.

[edita] El dharma i l'hinduisme

Per l'hinduisme es tracta de la llei universal de la naturalesa, llei que es troba en cada individu així que en el cosmos.

A nivell còsmic aquesta llei es manifesta per moviments cíclics i regulars. Per aquest motiu se simbolitza el dharma amb una roda (txakra) que gira sobre si mateixa (aquest símbol es troba a la bandera de l'Índia).

Pel que fa a l'individu humà, el dharma adquireix una nova accepció: la del deure ètic i religiós que cadascú té assignat segons la seva situació particular de naixença.

Segons conta l'epopeia índia del Mahabharata, la figura de Dharma apareix com un Déu que es reencarnà en un home, Yudhisthira, primer rei de l'Índia i el seu unificador i els seus quatre germans, els Pandavas. Quan es va retirar del govern, a causa de l'edat, va viure en els boscos indis per a meditar i va trobar el camí per a rompre el cicle de les reencarnacions; no va morir i va ser dut en cos i ànima al Cel d'Indra, el cap de tots els déus, on encara s'hi troba.

[edita] El dharma i el budisme

En el budisme, la noció del dharma (entès com a doctrina) es va dividir per a la seva millor comprensió en les dites Tripitaka:

sutres (ensenyaments del Buda Siddharta Gautama mateix),
vinayas (regles monàstiques proporcionades per Buda),
abhidharma (comentaris i discussions sobre les sutres i vinayas pels savis de períodes posteriors).

Aquests tres conjunts d'escrits conformen el Cànon Pali o també tal qual, el Tripitaka. El dharma és una de les anomendes "tres joies" (mani) o "tresors" del budisme, juntament amb Buda i shanga. És per això que l'esment de la paraula dharma és freqüent entre els budistes, puix que constitueix un dels principals elements de la dita “fórmula del triple refugi”:

En la shanga [‘comunitat’] em refugio

en el dharma [‘doctrina’] em refugio

en el Buda em refugio

i per ells actuo.

[edita] El dharma i el jainisme

Al jainisme, el dharma s'entén principalment com a ‘moviment’ de la dravya o substància universal. En tal sentit, dintre del jainisme el dharma és una de les set categories de la dravya, essent les altres adharma (irreligió, impietat), akasa (èter, substància intangible), pudgala, kala (temps) i jiva (ànima individual). La roda del dharma que es troba en la bandera de l'Índia és coneguda oficialment com "Txakra d'Ashoka". Si bé l'emperador Ashoka fou un destacat budista, la roda del dharma que s'emprà en els seus monuments remetia en el seu simbolisme principalment a l'accepció hinduista (la més antiga) del dharma.