Meditació
La meditació descriu la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentració. L'objectiu principal de la meditació pot ser viure-la com a experiència, més típic a la meditació oriental, o més aviat posant l'accent en el contingut d'aquesta, més propi en general a la meditació occidental.[1]
D'aquesta manera, en l'àmbit religiós occidental s'ha distingit entre oració (oral) i meditació (mental),[1] entre meditació i contemplació,[1] reservant a la segona un significat religiós o espiritual. Aquesta distinció es torna tènue en la cultura oriental, de manera que al començament de la influència del pensament oriental a Europa, la paraula adquirirà un nou ús popular.
Aquest nou ús es refereix a la meditació pròpia del ioga, originada a Índia. El segle XIX, els teòsofs van adoptar la paraula meditació per a referir-se a les diverses pràctiques de recolliment interior o contemplació pròpies de l'hinduisme, el budisme i altres religions orientals. No obstant això, cal notar que aquest tipus de pràctica no és aliena a la història d'Occident, com mostren descobriments d'atuells Cèltics amb figures en postures del ioga.
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
La paraula meditació ve del llatí meditatio, que originalment indica un tipus d'exercici intel·lectual.
Característiques [modifica]
La meditació es caracteritza normalment per tenir alguns d'aquests trets:
- Un estat de concentració sobre la realitat del moment present.
- Un estat experimentat quan la ment es dissol i és lliure dels seus propis pensaments.
- Una concentració en la qual l'atenció és alliberada de la seva comuna activitat i focalitzada en Déu (propi de les religions teistes).
- Focalitzar la ment en un únic objecte de percepció, com per exemple la respiració, una figura religiosa, o una recitació de paraules constant.
- Una anàlisi raonada d'ensenyaments religiosos. La meditació pot tenir propòsits religiosos o simplement de salut física o mental.
Existeix una àmplia varietat de guies i ensenyaments per a la meditació, que van des de les quals apareixen en les religions fins a les terapèutiques; les quals mantenen grups new age o grups pseudoreligiosos, o les quals simplement són una ajuda per a un millor rendiment en el treball o l'esport.
La meditació zen [modifica]
La meditació zen, practicada per monjos i laics devots del budisme zen, s'exercita concentrant l'atenció sobre la postura del cos, la respiració i l'actitud de la ment.
La postura
Es seu amb les cames creuades en lotus o en semi-lotus, és a dir, amb almenys un peu sobre la cuixa, vigilant que els genolls recolzin sobre el terra. Es posa la mà esquerra sobre la mà dreta, amb els palmells mirant cap amunt, les mans formen un òval i estan en contacte amb el baix ventre. Amb l'esquena recta, recollim la barbeta i estirem la nuca com si volguéssim empènyer el cel amb la coroneta. La llengua toca el paladar i els ulls posen l'esguard a un metre de distància sobre el terra.
La respiració
Ens concentrem en una expiració suau, llarga i profunda, amb l’atenció situada en la postura, i deixem que la inspiració vingui naturalment. L’aire es treu lentament i silenciosa, mentre que l’expiració baixa amb força cap al ventre. Empenyem sobre els intestins, i així provoquem un massatge saludable en els òrgans interns.
L'actitud de la ment
L’exercici de la respiració adequada permet neutralitzar les pertorbacions nervioses, dominar els instints i les passions, i controlar l’activitat mental. La circulació cerebral millora substancialment. El còrtex descansa, i el flux conscient de pensaments s’atura, mentre que la sang flueix cap a les capes més profundes. Aquestes, en estar més ben irrigades, es desvetllen del seu endormiscament i la seva activitat produeix una sensació de benestar, de serenitat i de calma, pròxima al son profund, però, en canvi, s’està perfectament despert. Asseguts en zazen, deixem que les imatges, els pensaments i les formacions mentals que sorgeixen de l’inconscient, passin com els núvols pel cel, sense oposar-nos-hi, sense aferrar-nos-hi. Com les ombres davant d’un mirall, les emanacions del subconscient passen, tornen a passar i s’esvaneixen. I arribem a l’inconscient profund sense pensar, més enllà de qualsevol pensament, veritable puresa.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Meditació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meditació |
