Siddharta Gautama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Siddharta Gautama

Siddharta Gautama, Gandhara, segle II-segle III, Museu Guimet, París.
Naixement 563 aC
Lumbini, actual Nepal
Mort 483 aC (amb 80 anys)
Kushinagar, actual Índia
Altres noms Sanskrit: सिद्धार्थ गौतम
Pali: Siddhattha Gotama
Ètnia Shakya
Conegut/uda per Fundador del Budisme

Siddharta Gautama (sànscrit: सिद्धार्थ गौतम; pali: Siddharttha Gotama) (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.[1] A la majoria de les tradicions budistes és considerat el "Buda Suprem" (Sammāsambuddha) de la nostra època. Les dates del seu naixement i mort són incertes: la majoria dels primers historiadors del segle XX dataven la seva vida entre els anys 563 aC a 483 aC[2] però més recentment, en un simposi d'especialistes d'aquesta qüestió,[3] es van aportar dades que situen la franja uns 20 anys a banda i banda del 400 aC per la mort de Buda, amb el suport d'altres dates anteriors o posteriors.[4]

Gautama, conegut també com a Śakyamuni ("el savi dels Shakya"), és la figura clau del budisme, i les històries sobre la seva vida, els discursos i les regles monàstiques formen part de les creences dels budistes i s'han resumit i memoritzat després de la seva mort pels seus seguidors. Diversos reculls dels ensenyaments atribuïts a Gautama es transmeteren per tradició oral i la primera escrita va ser uns 400 anys després. Els primers especialistes occidentals tendien a acceptar la biografia de Buda que es presenta a les escriptures budistes com si fos en gran part històrica, però actualment "els erudits són cada vegada més reticents a fer afirmacions sense reserves sobre els fets històrics de la vida del Buda i dels seus ensenyaments."[5]

Segons la tradició, Siddharta Gautama era fill d'una rica i influent família, però a l'edat de 29 anys va abandonar el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar al coneixement dels Upanixad i als 35 anys, immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, es va convertir en Buda, l'"Il·luminat". Després va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista i va morir als 80 anys. El Sermó de les quatre nobles veritats el condensa, i constitueix el nucli del seu ensenyament.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El naixement de Buda a Lumbini en una pintura d'un temple a Laos

Siddharta Gautama va néixer a Lumbini,[6] i es va criar al petit regne o principat de Kapilavastu, a l'actual Nepal. En aquell temps (segle VI aC), aquesta zona representava els límits de la civilització vèdica, i fins i tot és possible que la llengua materna de Siddharta no fos cap llengua indoària.[7] La seva comunitat no sembla que tingués cap sistema de castes, i la seva societat no s'estructurava segons la teoria bramànica. No era cap monarquia i sembla que s'organitzava com una oligarquia o com una mena república.[8] D'acord amb la tradició, però, el seu pare va ser el rei Shuddhodana, el cap del regne de shakya, de l'estat naixent de Koshala.

Temple de Maya Devi a Lumbini (Nepal)

Gautama era el nom de la família. La seva mare, la reina Maha Maya (Māyādevī) i esposa de Shuddhodana, era una princesa Koliyan. La nit que Siddhartha va ser concebut, la reina Maya va somiar que un elefant blanc amb sis ullals va entrar pel seu costat dret,[9] i deu mesos lunars després Siddhartha va néixer. D'acord amb la tradició shakya, quan la seva mare va quedar embarassada, va deixar Kapilavastu per anar a parir al regne del seu pare. El part va ser durant el viatge, a Lumbini, en un jardí, sota un arbre de sal (shorea robusta) i la reina va morir quan va donar a llum. Siddhartha va ser criat per la seva germana, Maha Pajapati.[10]

Siddhartha estava destinat a tenir una vida de luxe com a príncep, amb tres palaus especialment construïts per a ell, i on es podia traslladar alternativament seguint l'ordre de les estacions. El seu pare, el rei Śuddhodana, desitjant que el seu fill esdevingués un gran rei el protegia de les ensenyances religioses i del coneixement del patiment humà. Quan el noi va arribar a l'edat de 16 anys, el seu pare va organitzar el seu matrimoni amb Yaśodharā (pali: Yasodharā), una cosina de la seva mateixa edat, nascuda a la ciutat de Ramagama. Encara que aquesta és la versió tradicional, existeixen dubtes raonables sobre la historicitat de la seva vida matrimonial.[11] D'acord amb la tradició, van tenir un fill, Rahula.

Siddhartha va passar 29 anys vivint com un príncep a Kapilavastu. Tot i que el seu pare garantia que se li proporcionés tot el benestar que desitgés, Siddhartha va considerar que la riquesa material no era l'objectiu final de la vida.[10] Un dia va decidir visitar la ciutat i allà va poder veure per primera vegada la malaltia, l'envelliment i la mort, així com l'ascetisme. Profundament impressionat pel patiment humà, el príncep va decidir trobar la manera de superar-lo.

Així, als 29 anys, just després del naixement del seu fill, va deixar el seu regne. Durant sis anys va vagarejar per la vall del riu Ganges fent una vida ascètica, trobant mestres de totes les tradicions religioses, amb els que va estudiar i practicar. Feia una vida mancada absolutament de comoditats, en un estat d'extrema debilitat, i dedicava els dies a meditar. Es va adonar que amb cap dels mestres no trobava la pau i es va adonar del seu error. Una tradició explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre li explicava a l'alumne: "Si tibes massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà bé". Va ser aleshores que va trobar el "camí del mig", futura essència del seu ensenyament. I va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar i va menjar.

Un cop recuperada la salut, va seure sota un arbre (més tard conegut com a l'arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre's no aixecar-se fins a assolir la il·luminació. Una tarda, al cap de 48 dies, va assolir el nirvana ("extinció", "calma"), i des de llavors se'l va conèixer com el Buda, l'il·luminat.[12]

Als 35 anys va començar a impartir els seus ensenyaments als cinc ascetes amb què havia compartit alguns anys de la seva vida. Durant els 45 anys següents, va ensenyar a reis i a servents el camí a seguir per alliberar-se del cicle de renaixements samsara, és a dir, per alliberar-se del patiment.

Va morir als 80 anys a Kushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del patiment que tot ho impregna. "Recordeu-vos de què us he ensenyat. L'afany d'aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d'hora tot es transforma, de manera que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i apliqueu-vos a la recerca de l'única felicitat veritable i duradora". Era el dia de lluna plena del quart mes.

Fugida i vida ascètica[modifica | modifica el codi]

Buda va viatjar per la plana del Ganges, on la seva filosofia atreia molts seguidors.
La gran partida (Gandhara, segle II)

Als 29 anys d'edat, Siddharta va deixar el seu palau perquè volia veure els seus súbdits. Malgrat els esforços del seu pare per apartar-lo dels malalts, els ancians i el patiment del poble, el descobriment de la vellesa, la malaltia i la mort fou traumàtic per a Siddhārtha. Va entendre que ell també es trobava sotmès al mateix patiment, i li va canviar el caràcter, perquè es preguntava com es pot viure en pau i felicitat si això és el que ens espera a la vida.

En una nova sortida a l'exterior, el príncep va veure un anacoreta, un monjo mendicant, de qui el va impressionar el caràcter tranquil i serè. Va decidir adoptar la vida dels monjos que vivien a l'extrem ascetisme, passant abans uns anys com un captaire. Siddhartha va deixar el seu palau, acompanyat per Channa i damunt del seu cavall Kanthaka, deixant enrere una vida regalada, la seva dona i el seu fill, per convertir-se en un captaire. Es diu que, "els unglots del cavall foren amortits pels déus",[13] per evitar que els guàrdies se n'adonessin. Aquest esdeveniment és tradicionalment conegut com "La Gran Marxa".

El príncep Siddharta es talla el cabell i es fa asceta. Borobudur, segle VIII.

Siddharta se'n va anar amb el cap rapat i amb un vestit groc de monjo rodamón, sense diners ni béns de cap mena, a cercar la il·luminació. Més tard descobriria que tots els extrems són dolents. Primer va anar a Rajagaha. Després d'haver estat reconegut pels homes del rei Bimbisara, aquest li va oferir el tron perquè l'havien commogut els ensenyaments de Siddhartha. Va rebutjar l'oferta, però li va prometre que quan assolís la il·luminació visitaria el seu regne, Magadha, abans que cap altre.

Siddhartha deixà Rajagaha i començà a practicar amb dos mestres ermitans. Després de dominar els ensenyaments d'Alara Kalama (Skr. Ārāḍa Kālāma), Kalama demanà a Siddhartha que fos el seu successor, però ho va refusar i se'n va anar després d'haver quedat insatisfet de les pràctiques. Després es va convertir en un alumne d'Udaka Ramaputta (Skr. Udraka Rāmaputra), però tot i que va assolir un alt nivell de consciència amb la meditació i que també se li va demanar que succeís Ramaputta com a mestre, encara no estava satisfet amb el camí que havia triat, i se'n va tornar a anar.[14]

Buda de Gandhara. Segles I-II, Museu Nacional de Tokyo.

Siddhartha i un grup de cinc companys, dirigit per Kondanna, s'establiren en un lloc per poder aprofundir en unes pràctiques d'una austeritat encara més exigent. Ells van tractar de trobar la il·luminació a través de la privació de quasi tots els béns del món, inclosos els aliments i la pràctica d'auto-mortificació. Després de estar a prop de morir de fam per la gran restricció d'aliments, amb un fruit sec i una fulla al dia, es va enfonsar en un riu durant el bany i gairebé es va ofegar. Siddhartha va començar a reconsiderar el seu camí. Llavors, va recordar un moment de la infantesa quan havia estat observant al seu pare quan començava la temporada de llaurar, i va caure en un estat meditatiu de profunda quietud i de concentració, la jhana.

Il·luminació[modifica | modifica el codi]

Després de l'ascesi, la concentració, la meditació i la pràctica de l'anapanasati, a la qual es dirigeix l'atenció cap al moviment de la respiració, es diu que Siddhartha va descobrir la que els budistes diuen la via del mig, un camí que cerca la moderació entre els extrems de l'auto-indulgència i auto-mortificació. Un dia va acceptar una mica d'arròs amb llet que li oferí una nena del poble de nom Sujata, que confongué Siddhartha amb un esperit que esperava que li concediria un desig; tal era l'aspecte lamentable i demacrat de Siddharta. Arribat a aquest punt, va seure sota un arbre pippala, la figuera sagrada (Ficus religiosa) posteriorment coneguda com l'arbre bodhi i que es troba a Buddhagayā (Índia), i va decidir que no s'aixecaria fins que no hagués trobat la Veritat. Kaundinya i els altres quatre companys, van creure que havia deixat la recerca espiritual i que s'havia indisciplinat, i l'abandonaren. Després de 49 dies de meditació, a l'edat de 35 anys, va assolir la il·luminació. D'acord amb algunes tradicions, això va passar cap al cinquè mes lunar i, d'acord amb unes altres, al dotzè mes. Gautama, a partir d'aleshores, va ser conegut com el Buda o "el despert". Buda de vegades també es tradueix per "l'Il·luminat". Sovint, és esmentat al budisme com el Buda Shakyamuni o "savi del clan dels Shakya."

Es creu que s'assolí la completa comprensió de la naturalesa i de les causes del patiment humà (que neixen de la ignorància), i de les mesures necessàries per eliminar-la. Això va ser classificat com les "quatre nobles veritats". L'estat suprem d'elevació espiritual es diu Nirvana. Posteriorment, sembla que va arribar a tenir les nou característiques que tots els budes tenen.

Segons una de les històries recollides al Āyācana Sutta (Samyutta Nikaya VI.1), que apareix al text del Pali i a uns altres cànons, immediatament després de la seva il·luminació, Siddharta Gautama es preguntà si havia o no d'ensenyar el dharma als éssers humans. Li preocupava que, com els éssers humans estan dominats per la cobdícia, l'odi i l'engany, no serien capaços d'entendre el veritable dharma, que és subtil, profund i difícil de comprendre. Tanmateix, Brahma Sahampati, intercedí i li va demanar que ensenyés el dharma, perquè "hi haurà algú que entendrà el dharma". Amb la seva gran compassió cap a tots els éssers de l'univers, el Buda estigué d'acord a convertir-se en un mestre.

Formació de la Sangha[modifica | modifica el codi]

El primer sermó, pintat a Wat Chedi Liem, a Tailàndia.

Després de convertir-se en un il·luminat, Buda es trobà amb dos comerciants anomenats Tapussa i Bhallika que es van convertir en els seus primer deixebles. Se'ls dóna alguns pèls del cap de Buda, que es creu que ara es consagren al temple de Shwe Dagon, a Yangon (Birmània). Buda intentà visitar Asita, i als seus antics mestres, Alaró Kalama i Uddaka Ramaputta, per explicar les seves descobertes, però ja havien mort.

Va anar a Deer Park, a prop de Varanasi (Benares), al nord de l'Índia, i va posar en movimernt la roda del Dharma (dharmatxakra) mitjançant el lliurament del seu primer sermó al grup de cinc companys amb els que prèviament havia cercat la il·luminació. Ells i el Buda van ser la primera sangha, la primera comunitat de monjos budistes, i per tant, es va completar la primera formació de les tres joies o triple tresor (triratna) –Buda, dharma i sangha–, i amb Kaundinya s'assolí el primer flux complet (sotāpanna) de la via cap al nirvana. Tots cinc aviat es convertiren en arahants, i amb la conversió de Yasa i cinquanta i quatre dels seus amics, el nombre de arahants augmentà fins a 60 els primers dos mesos. La conversió dels tres germans Kassapa i els seus 200, 300 i 500 deixebles va fer que la sangha tingués més de 1000 seguidors, i ja van ser enviats a explicar el dharma al poble.

No se sap quin idioma matern parlava Buda. Els erudits moderns, principalment els filòlegs, creuen que és molt probable que els sermons i els ensenyaments fossin en una varietat dels dialectes indoaris mitjans de l'est de l'Índia, del qual el pali n'és una llengua estàndard.

Viatges i mestratge[modifica | modifica el codi]

Un paisatge xinès sobre seda (Dinastia Tang, 618 aC907 aC) que representa el jove Sakyamuni afaitant-se el cap. És una de les representacions pictòriques més antigues del Buda Gautama.

Durant els darrers 45 anys de la seva vida, es diu que Buda va viatjar per les planes del nord de l'Índia, a la conca alta del Ganges, al territori que actualment compren Uttar Pradesh, Bihar i al sud del Nepal. Ensenyà la seva doctrina a una àmplia diversitat d'individus, des dels nobles als dalit o intocables, assassins en massa com Angulimala i caníbals com Alavaka. Molts seguidors d'altres filosofies i religions adoptaren el missatge de Buda, i aquest va fundar la comunitat de monjos i monges budistes, la sangha. D'aquesta manera pogué seguir-se expandint amb milers de conversos, després que Buda assolís el Parinirvāna (pali: Parinibbāna) o el "nirvana complet". La seva religió estava oberta a totes les races i classes i no tenia en compte l'estructura de castes. També va ser objecte d'atacs de grups religiosos d'oposició, inclosos alguns intents d'assassinat.

Buda amb el seu protector Vajrapani, Gandhara, segle II (Ostasiatische Kunst Museum).

La sangha viatjar d'un lloc a un altre a l'Índia, ensenyant el dharma. Això passava durant tot l'any, excepte durant els quatre mesos de la temporada de pluges (vassana). Era difícil viatjat a causa de les inundacions. Els ascetes de totes les religions no viatjaven per no trepitjar ni matar la vida animal submergida. Durant aquest període, la sangha es retirava a un monestir, a un parc públic o a un bosc, i era la gent la que anava fins on ells s'havien establert.

La primera vassana la van passar a Varanasi, i va ser quan la primera sangha es va constituir. Després d'això, va viatjar a Rajagaha (Rajgir), la capital de Magadha, per a visitar el rei Bimbisara, de conformitat amb la promesa de Buda després de la il·luminació. Va ser durant aquesta visita que Sariputta i Moggallana van ser convertits per Assaji, un dels primers cinc deixebles de Buda, que es convertirien en els seus dos principals ajudants. El Buda després va passar tres temporades al monestir de Veluvana Bamboo Grove, a la capital de Magadha. El monestir, que estava a una moderada distància del centre de la ciutat, va ser donat pel rei Bimbisara.

Després de l'audiència de la il·luminació, Suddhodana va enviar delegacions per demanar al Buda que tornés a Kapilavastu. Successivament, se'n van enviar nou, però els delegats es van anar adherint a la sangha. Oblidaven les coses mundanes i no arribaven a lliurar el missatge. La desena delegació, encapçalada per Kaludayi, un amic de la infància, si que va poder lliurar el missatge amb èxit. Atès que ja no era al període del vassana, Buda accedí, i dos anys després de la seva il·luminació va fer un viatge a peu de dos mesos fins a Kapilavastu, predicant el dharma durant el camí. Quan va arribar al palau reial, el dinar estava fet, però com que no havia estat convidada, la sangha va fer per una ronda per recollir almoines a Kapilavastu. Quan ho va saber, Suddhodana li digué al Buda que "el nostre és el llinatge guerrer de Mahamassata, i cap guerrer mai no ha d'anar a buscar almoines". Buda va respondre: "Aquest no és el costum del vostre llinatge real. Però és el costum del meu llinatge de Buda. Uns quants milers de budes han anat a buscar almoines".

Suddhodana va convidar la sangha a dinar al palau. Va haver-hi una xerrada sobre el dharma, i després, molts membres de la família reial es va unir a la sangha. Els seus cosins Ananda i Anuruddha es convertirien en dos dels seus cinc principals deixebles. El seu fill Rahula també es va unir a la sangha a l'edat de set anys, i va ser un dels seus deu principals deixebles. El seu germanastre Nanda també s'afegí a la sangha i es va convertir en un arahant. Un altre cosí, Devadatta, també es va fer monjo, encara que més tard es va convertir en un enemic i va tractar de matar Buda unes quantes vegades.

Dels seus deixebles, Sariputta, Mahamoggallana, Mahakasyapa, Ananda i Anuruddha es convertiren en els cinc principals deixebles. A aquests, s'afegiren Upali, Subhoti, Rahul, Mahakaccana i Punna, que formaren el grup dels seus deu principals deixebles.


Durant la cinquena vassana, Buda s'instal·là a Mahavana, prop de Vaishali. Davant la imminent mort de Suddhodana, Buda va visitar al seu pare i va predicar el Dharma, i Suddhodana es va convertir en un arahant abans de la seva mort. La mort va fer possible la creació d'un orde de monges. Els documents sobre textos budistes mostren que ell va ser reticent a ordenar dones com a monges. La seva mare adoptiva Maha Pajapati li va demanar d'unir-se a la sangha, però Siddharta s'hi va negar, i va començar el viatge de tornada de Kapilavastu a Rajagaha. Maha Pajapati seguí perseverant amb la intenció de renunciar al món i va portar un grup de dames reials sakies i koliyans, i seguiren la sangha fins a Rajagaha. Buda finalment acceptà l'ampliació, cinc anys després de la formació de la sangha, amb l'argument que la capacitat d'il·luminació de les dones era igual a la dels homes. Tot i així, els va donar certes normes addicionals a respectar (vinaya). Això va passar després que Ananda intercedís en nom seu. Yasodhara també es va convertir en una monja, i ambdues es convertiren en arahants.

Durant el seu ministeri, Devadatta, que no era arahant, sovint tractà de contradir Buda. Una vegada Devadatta va demanar a Buda de dirigir la sangha. Buda declinà i declarà que les accions de Devadatta no reflectien el Triple tresor. Devadatta conspirà amb el príncep Ajatasattu, fill de Bimbisara, a fi que matessin Buda i usurpessin la corona de Bimbisara. Devadatta intentà tres vegades matar Buda. La primera va contractar un grup d'arquers, però un cop es van trobar amb Buda es van convertir en els seus deixebles. Un segon intent va fer rodolar una gran pedra des d'un turó; però la roca només va ferir Buda en un peu. Al darrer intent va emborratxar un elefant però el seu pla tampoc no va reeixir. Devadatta tractà de fer un cisma a la sangha, proposant restriccions addicionals a les normes del vinaya. Quan el Buda va declinar la proposta, Devadatta començà a fer un cisma a l'orde criticant la laxitud de Buda. Així, intentà convertir alguns bhikkhus, però Sariputta i Mahamoggallana intervingueren i van impedir que, un cop més, Devadatta fes la seva.

Quan Buda va arribar als 55 anys, va nomenar Ananda com el seu cap assistent.

Mort[modifica | modifica el codi]

Buda entrant al Parinirvana.

Segons el Mahaparinibbana Sutta –el sutra més llarg del cànon Pali–, a l'edat de 80 anys Buda va anunciar que aviat arribaria la seva fi, el parinirvana, l'estat en el qual s'abandona el cos terrenal. Després d'això, Buda va prendre el seu darrer àpat, amb aliments que havia rebut d'un ferrer anomenat Cunda. Poc després va caure molt malalt, i va donar instruccions al seu assistent Ananda que el menjar de Cunda no tenia res a veure amb la seva mort i que, contràriament, aquest dinar seria motiu d'un mèrit més gran, perquè caldria recordar-lo com l'últim repeix de Buda.[15] Mettanando i von Hinüber argumenten que Buda va morir d'un infart mesentèric, un símptoma de la vellesa, i no pas per intoxicació alimentària.[16] El contingut exacte de l'últim dinar de Buda no és clar, a causa de les variacions de les tradicions escrites i l'ambigüitat de la traducció d'alguns termes importants. La tradició theravada en general creu que va ser carn de porc, mentre que la mahayana considera que va ser tòfona o algun altre bolet.

El Sutra de Vimalakirti, un dels textos més profunds del budisme mahayana, al capítol III, diu que el Buda realment no va emmalaltir ni va morir de vell, sinó que era una aparença destinada a servir d'ensenyament als nascuts al samsara, com a model sobre la immanència i el dolor del món, i per encoratjar a mirar d'assolir el Nirvana.

El repartiment de les relíquies de Buda (Zenyōmitsu-Temple Museum, Tòquio)
« Reverend Ananda, els tathágatas tenen el cos del dharma, no és un òrgan que es basa en els aliments materials. Els tathágatas tenen un cos transcendental que ha transcendit totes les qualitats mundanes. No hi ha perjudici per al cos d'un tathágata, perquè s'allibera de tots els defalliments. El cos d'un tathágata no es descompon i roman lliure de tota activitat formativa. Reverend Ananda, creure que això pot ser una malaltia, en un cos com aquest, això és un pensament irracional i impropi! Tanmateix, des que Buda ha aparegut a l'època de les cinc corrupcions, ell disciplina els éssers vius actuant pausadament i amb humilitat. »
— Carrithers, p. 25

La decisió de Buda d'entrar al parinirvana a les isolades selves del Kuśināra –a l'actual Kushinagar, a l'Índia–, al regne Malla, fou protestada per Ananda. Buda, però, va recordar Ananda que Kuśināra va ser en altres temps una terra governada per la roda del darma d'un rei just.

Relíquies de Buda de la stupa de Kanishka, a Peshawar, Pakistan, actualment a Mandalay, Birmània.

A continuació, Buda va fer demandes a tots els bhikkus per aclarir els possibles dubtes o qüestions que tenien pendents; però ells no en tenien cap. Després va entrar al parinirvana. Les seves darreres paraules van ser: "Totes les coses passen. Dediqueu-vos a cercar el vostre alliberament amb diligència". El cos de Buda va ser incinerat i les relíquies van ser col·locades als monuments o stupa, alguns dels quals es creu que han sobreviscut fins a l'actualitat. Per exemple, El temple de la Dent o "Dalada Maligawa" a Sri Lanka, hi ha la relíquia de la dent de Buda.

Segons la Dīpavaṃsa i Mahāvaṃsa, dues cròniques històriques del Pali de Sri Lanka, la coronació d'Aśoka (Pāli: Asoka) fou 218 anys després de la mort de Buda. Segons un document mahayana en xinès (十八部論 i 部執異論), la coronació d'Aśoka se situa 116 anys després de la mort de Buda. Per tant, el moment del traspàs de Buda hauria de ser entre el 486 aC, segons el registre theravada, o el 383 aC segons el registre mahayana. Tanmateix, la data tradicionalment acceptada com la de la mort de Buda en els països de tradició theravada és el 544 o 543 aC, perquè el regne d'Aśoka es calcula tradicionalment uns 60 anys abans de les suposicions actuals.

A la seva mort, Buda va dir als seus deixebles que no seguissin cap líder, però sí els seus ensenyaments (dharma). Tanmateix, al Primer Concili budista, Mahakasyapa va ser triat per la sangha com al nou líder, perquè els dos principals deixebles Moggallana i Sariputta havien mort abans que Buda.

Trets físics[modifica | modifica el codi]

Buda és potser un dels pocs savis de qui es pot parlar de les seves característiques físiques. Per naixement va ser un kshatrīya, la casta dels governants i guerrers, i havia rebut entrenament militar, i per la tradició shakya estava obligat a superar les proves per demostrar la seva vàlua com a guerrer per tal de contraure matrimoni. Tenia un cos prou corpulent per a destacar entre els reis i se li va demanar que comandés l'exèrcit. Els budistes creuen que tenia "els 32 signes del gran home" (pali: Lakkhana Mahapurisa 32). El brahman Sonadanda el va descriure com a:

« De bon veure i agradable a la vista, i de la més bella figura. Té una forma i un rostre diví. »
— (D, I: 115)
« És meravellós, realment meravellós, quanta serenor a la bona aparença de Gotama, que clar i radiant és la seva complexió, tant clar i radiant com el color daurat del ginjoler a la tardor, clar i radiant com el fruit d'una palmera que sorgeix de la tija, com un adorn d'or vermell forjat en un recipient de la mà d'un orfebre, hàbilment inserits i col·locats en una roba groga lluminosa, brilla i resplendeix, tanmateix, els bons sentits de Gotama són tranquils, i el seu aspecte és clar i radiant. »
— (A, I: 181)

Un deixeble anomenat Vakkali, que més tard es va convertir en un arahant, estava tan obsedit per la seva presència física que Buda li va haver de dir que havia de conèixer el Buda pel seu dhamma i no a través de la seva aparença física.

Tot i que Buda no va ser representat a cap retrat fins al voltant del segle I (vegeu art budista), les característiques físiques dels budes totalment il·luminats es basen en les descripcions del Buda que apareix al Dīgha Nikāya del sutra Lakkhaṇa (D, I: 142).[17] A més, Yasodhara, la dona de Siddharta, li descriu a Rahula com era l'aparença física del seu pare, després del primer retorn al seu palau principesc, un cop ja havia assolit la il·luminació; apareix a l'himne devocional no canònic del Pali, Narasīha Gāthā ("El lleó dels Homes").[18]

Molts occidentals associen el nom de "Buda" amb determinades representacions d'una figura grassa, calba i somrient. Això no és cert, perquè que el representat no és Siddharta Gautama sinó Budai (o Hotei), un monjo budista xinès que va viure al segle X.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Buddha és, segons el budisme, la denominació que reben aquells individus que han realitzat la seva naturalesa Buddha. Actualment aquest nom identifica en Siddhārtha Gautama, el mestre fundador espiritual del budisme, a qui es considerava «el Buda de la nostra era». Una altra accepció és com a apel·latiu d'un ésser humà que ha "despertat".

A causa de certes malinterpretacions molt freqüents, cal dir que el Buda no és Déu. Això ho va dir el mateix Buda Gautama, i la mateixa cosmovisió budista diu que l'estat del Buda només el poden assolir els éssers humans.

El Buda Gautama també va dir que no hi ha intermediaris entre la humanitat i la divinitat. Els déus també es regeixen pel karma. El Buda és només un exemple, un guia i un mestre per a aquells éssers que han de fer el camí pel seu compte, assolir el despertar espiritual i veure la veritat i la realitat tal com són.

El sistema budista de filosofia i pràctica meditativa no va ser cap revelació divina, sinó més aviat la comprensió de la naturalesa de la ment. Tothom pot arribar-hi. La veritat es pot entendre endinsant-se a la realitat. La ignorància pot ser eliminada.

El despertar del nirvana és la meta on tothom pot arribar. L'escola Mahayana parla de molts budes i bodhisattvas (qui busca la il·luminació però la posposa per a ajudar tothom a arribar-hi). Al Tripitaka —el text fonamental del budisme— el buda del futur té el nom de Maitreya.

Mestratge[modifica | modifica el codi]

Buda assegut (Gandhara, segle II)

Alguns estudiosos creuen que algunes parts del Cànon Pali i els agames podrien contenir la substància mateixa dels ensenyaments històrics i, possiblement, fins i tot les paraules de Buda.[19][20] Aquest no és el cas dels sutres mahayana posteriors.[21] Les obres amb escrits primerencs precedeixen el budisme Mahayana, i són enteses per molts acadèmics occidentals com la principal font d'informació fidedigna dels veritables ensenyaments històrics de Gautama Buda.

Alguns dels fonaments dels ensenyaments de Gautama Buda són:

  • Les quatre nobles veritats:
    • El patiment és part inherent de l'existència
    • L'origen del patiment és el desig
    • Suprimint el desig cessa el patiment
    • El camí cap a supressió del patiment és el Noble camí Òctuple
  • El Noble Camí Òctuple:
    • Comprensió correcta
    • Pensament correcte
    • Paraula correcta
    • Conducta correcta
    • Subsistència correcta
    • Esforç correcte
    • Atenció correcta
    • Concentració correcta
  • Dependència de l'origen: qualsevol fenomen "existeix" només a causa de l'"existència" d'uns altres fenòmens, amb una relació de causa i efecte que abasta el temps passat, present i futur. Perquè totes les coses són, per tant, condicionades i transitòries (anicca); no tenen identitat independent (anatta).
  • El rebuig de la infal·libilitat de l'escriptura: els ensenyaments no haurien de ser acceptats, si no són confirmats per la nostra experiència i lloats pels savis.[22]
  • Anicca (sànscrit: anitya): tot és immanent
  • Anatta (sànscrit: anātman): la percepció del "jo" és una il·lusió
  • Dukkha (sànscrit: duḥkha): tots els éssers pateixen a causa de la ment

Hi ha un cert desacord entre les diverses escoles del budisme sobre alguns aspectes de les ensenyances de Buda, i també sobre algunes de les normes disciplinàries destinades als monjos.

Segons la tradició, Buda va posar èmfasi a l'ètica i la comprensió correcta. Va posar en dubte els conceptes de la divinitat i la salvació. Va dir que no hi ha cap intermediari entre la humanitat i la divinitat. Els déus estan sotmesos a la llei del karma, i el Buda és només una guia per al mestre i els éssers que han de fer el camí cap al Nirvana (Pali: Nibbāna), per assolir el despertar espiritual anomenat Bodhi i veure la veritat i la realitat tal com és. La meditació budista no ha estat revelada pels déus, sinó per la comprensió de la naturalesa de la ment, que ha de ser descoberta per cada individu fent un camí espiritual guiat per les ensenyances de Buda.

Llocs destacats d'adoració a Budda[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Buddha a ancientindia.co.uk
  2. A la GEC consideren les dates (Kapilavastu, 563 aC - Kusināra, 483 aC). Vegeu "el Buda" a la Gran Enciclopèdia Catalana. Consultat el 23 d'octubre del 2009.
  3. L.S. Cousins (1996). "The dating of the historical Buddha: a review article", Journal of the Royal Asiatic Society (3)6(1): 57–63.
  4. "Com gairebé s'accepta de manera universal pels informes dels especialistes, un nou examen dels primers documents històrics budistes, ..., requereix una revisió de la mort del Buda que la situa entre el 411 aC i el 400 aC." Paul Dundas, The Jains, 2a edició, (Routledge, 2001), p. 24.
  5. Lopez. Buddhism in Practice (en anglès). Princeton University Press, 1995, pàg. 16. 
  6. [enllaç sense format] http://www.buddhanet.net/e-learning/buddhistworld/lumbini.htm
  7. Richard Gombrich. Theravada Buddhism: A Social History from Ancient Benares to Modern Colombo. Routledge and Kegan Paul, 1988, p. 49.
  8. Gombrich, pp. 49-50.
  9. [enllaç sense format] http://www.sacred-texts.com/bud/lob/lob04.htm
  10. 10,0 10,1 Narada (1992), p. 14
  11. Carrithers, p. 25.
  12. Sharma, Shiv Kumar. Life Profile & Biography of Buddha (en anglès). Diamond Pocket Books, 2002, p. 81. ISBN 8128400355. 
  13. Narada (1992), pp. 15-16
  14. Narada (1992), pp. 19-20
  15. Maha-parinibbana Sutta (Digha Nikaya, 16), vers 56
  16. Mettanando Bhikkhu i Oskar von Hinueber. "The Cause of the Buddha's Death". Journal of the Pali Text Society, vol. XXVI, 2000. Vegeu també el següent article online de Mettanando, a buddhanet.net, on fa servir els mateixos arguments.
  17. Maurice Walshe. The Long Discourses of the Buddha: A Translation of the Dīgha Nikāya, 1995, Boston: Wisdom Publications, "[DN] 30: Lakkhaṇa Sutta: The Marks of a Great Man," pp. 441-60.
  18. Ven. Elgiriye Indaratana Maha Thera. Vandana: The Album of Pali Devotional Chanting and Hymns, 2002, pp. 49-52, consultat el 8-11-2007 a BuddhaNet. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  19. Per tant, és possible que molt del material que es troba al Suttapitaka és anterior al 250 aC; fins i tot, potser més de 100 anys abans d'aquesta data. Si alguns dels materials són tan antics, podria ser possible establir quins textos es remunten als veritables orígens del budisme, textos que pot ser que incloguin l'essència de l'ensenyament de Buda i, en alguns casos, fins i tot les seves paraules. Alexander Wynne. How old is the Suttapitaka? St John’s College, 2003, p. 22 (aquest article està disponible al lloc web del Oxford Centre for Buddhist Studies [www.ocbs.org/research/Wynne.pdf] Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  20. Seria d'hipòcrita afirmar que no es pot dir res sobre la doctrina del budisme més antic... les idees bàsiques del budisme que es troben als escrits canònics podrien molt bé haver estat determinats per ell [el Buda], transmesos i desenvolupats pels seus deixebles i, finalment, codificats en fórmules fixes. J.W. de Jong, 1993: "The Beginnings of Buddhism". A The Eastern Buddhist, vol. 26, núm. 2, p. 25
  21. El moviment Mahayana afirma haver estat fundat pel propi Buda. Les proves demostren, però, és que es va originar al sud de l'Índia durant el segle I. Indian Buddhism, A.K. Warder, 3ª edició, 1999, p. 335.
  22. Vegeu el sutra Kalama per a més detalls

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]