Siddharta Gautama

De Viquipèdia

Siddharta Gautama, Gandhara, segle II-segle III, Museu Guimet, París.

Siddharta Gautama (sànscrit: सिद्धार्थ गौतम; pali: Siddharttha Gotama) (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és a l'origen del budisme.^[1] En la majoria de les tradicions budistes és considerat el "Buda Suprem" (Sammāsambuddha) de la nostra època. Les dates del seu naixement i mort són incertes: la majoria dels primers historiadors del segle XX dataven la seva vida entre els anys 563 aC a 483 aC^[2] però més recentment, en un simposi d'especialistes en aquesta qüestió,^[3] es van aportar dades que situen la franja en uns 20 anys a banda i banda del 400 aC per la mort de Buda, amb el suport d'altres dates anteriors o posteriors.^[4]

Gautama, conegut també com Sakyamuni ("el savi dels Shakya"), és la figura clau en el budisme, i les històries sobre la seva vida, els discursos i les regles monàstiques formen part de les creences dels budistes i s'han resumit i memoritzat després de la seva mort pels seus seguidors. Diversos reculls dels ensenyaments atribuïts a Gautama es transmeteren per tradició oral i la primera per escrit es va realitzar uns 400 anys després. Els primers especialistes occidentals tendien a acceptar la biografia de Buda que es presenta a les escriptures budistes com si fos en gran part històrica, però actualment "els erudits són cada vegada més reticents a fer afirmacions sense reserves sobre els fets històrics de la vida del Buda i dels seus ensenyaments."^[5]

Segons la tradició, Siddharta Gautama era fill d'una rica i influent família, però a l'edat de 29 anys va abandonar el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar en el coneixement dels Upanixad i als 35 anys, immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, es va convertir en Buda, l'"Il·luminat". Després va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista i va morir als 80 anys. El Sermó de les quatre nobles veritats el condensa, i constitueix el nucli del seu ensenyament.

[edita] Biografia

El naixement de Buda a Lumbini en una pintura d'un temple a Laos

Siddharta Gautama va néixer a Lumbini,^[6] i es va criar en el petit regne o principat de Kapilavastu, en el territori de l'actual Nepal. En aquell temps (segle VI aC), aquesta zona representava els límits de la civilització vèdica, i fins i tot és possible que la llengua materna de Siddharta no fos una llengua indoària.^[7] La seva comunitat no sembla que tingués un sistema de castes, i la seva societat no s'estructurava segons la teoria bramànica. No era una monarquia i sembla que s'organitzava com una oligarquia o com un tipus de república.^[8] D'acord amb la tradició, però, el seu pare va ser el rei Shuddhodana, el cap de la nació shakya, una de les diverses tribus de l'estat naixent de Kosala.

Temple de Maya Devi a Lumbini (Nepal)

Gautama era el nom de la família. La seva mare, la reina Maha Maya (Māyādevī) i esposa de Shuddhodana, era una princesa Koliyan. La nit que Siddhartha va ser concebut, la reina Maya va somiar que un elefant blanc amb sis ullals va entrar pel seu costat dret,^[9] i deu mesos lunars després Siddhartha va néixer. D'acord amb la tradició shakya, quan la seva mare va quedar embarassada, va deixar Kapilavastu per anar a parir al regne del seu pare. El part es va produir durant el viatge, a Lumbini, en un jardí, sota un arbre de sal (shorea robusta) i la reina va morir en donar a llum. Siddhartha va ser criat per la seva germana, Maha Pajapati.^[10]

Siddhartha estava destinat a tenir una vida de luxe com a príncep, amb tres palaus especialment construïts per a ell, i on s'hi podia traslladar alternativament seguint l'ordre de les estacions. El seu pare, el rei Śuddhodana, desitjant que el seu fill esdevingués un gran rei el protegia de les ensenyances religioses i del coneixement del sofriment humà. Quan el noi va arribar a l'edat de 16 anys, el seu pare va organitzar el seu matrimoni amb Yaśodharā (pali: Yasodharā), una cosina de la seva mateixa edat, nascuda a la ciutat de Ramagama. Encara que aquesta és la versió tradicional, existeixen dubtes raonables sobre la historicitat de la seva vida matrimonial.^[11] D'acord amb la tradició, van tenir un fill, Rahula.

Siddhartha va passar 29 anys vivint com un príncep a Kapilavastu. Tot i que el seu pare garantia que se li proporcionés tot el benestar que desitgés, Siddhartha va considerar que la riquesa material no era l'objectiu final de la vida.^[10] Un dia va decidir visitar la ciutat i allà va poder observar per primera vegada la malaltia, l'envelliment i la mort, així com l'ascetisme. Profundament impressionat pel sofriment humà, el príncep va decidir trobar la manera de superar-lo.

Així, als 29 anys, just després del naixement del seu fill, va abandonar el seu regne. Durant sis anys va vagarejar per la vall del riu Ganges duent una vida ascètica, trobant mestres de totes les tradicions religioses, amb els que va estudiar i practicar. Duia una vida mancada absolutament de comoditats, en un estat d'extrema debilitat, i dedicava els dies a meditar. Va observar que amb cap dels mestres aconseguia la pau i es va adonar del seu error. Una tradició explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre li explicava a l'alumne: "Si tenses massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà bé". Va ser aleshores que va descobrir el "camí del mig", futura essència del seu ensenyament. I va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar i va menjar.

Un cop recuperada la salut, va asseure's sota un arbre (més tard conegut com a l'arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre's no aixecar-se fins aconseguir la il·luminació. Una tarda, al cap de 49 dies, va assolir el nirvana ("extinció", "calma"), i des de llavors se'l va conèixer com el Buda, l'il·luminat.

Als 35 anys va començar a impartir els seus ensenyaments als cinc ascetes amb què havia compartit alguns anys de la seva vida. Durant els 45 anys següents, va ensenyar a reis i a servents el camí a seguir per alliberar-se del cicle de renaixements samsara, és a dir, per alliberar-se del patiment.

Va morir als 80 anys a Kushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del patiment que tot ho impregna. "Recordeu-vos del que us he ensenyat. L'afany d'aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d'hora tot es transforma, de manera que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i apliqueu-vos en la recerca de l'única felicitat vertadera i duradora". Era el dia de lluna plena del quart mes.

[edita] Marxa i vida ascètica

Buda va viatjar per la plana del Ganges, on la seva filosofia atreia molts seguidors.

La gran partida (Gandhara, segle II)

Als 29 anys d'edat, Siddharta va abandonar el seu palau perquè volia veure els seus súbdits. Malgrat els esforços del seu pare per apartar-lo dels malalts, els ancians i el sofriment del poble, el descobriment de la vellesa, la malaltia i la mort fou traumàtic per a Siddhārtha. Va entendre que ell també es trobava sotmès al mateix patiment, i li va canviar el caràcter, ja que es preguntava com es pot viure en pau i felicitat si això és el que ens espera a la vida.

En una nova sortida a l'exterior, el príncep va veure un anacoreta, un monjo mendicant, del que el va impressionar el caràcter tranquil i serè. Va decidir adoptar la vida dels monjos que vivien en extrem ascetisme, passant abans uns anys com un captaire. Siddhartha va abandonar el seu palau, acompanyat per Channa i damunt el seu cavall Kanthaka, deixant enrere una vida regalada, la seva dona i el seu fill, per convertir-se en un captaire. Es diu que, "les peülles del cavall foren amortides pels déus",^[12] per evitar que els guàrdies s'adonessin de la partida. Aquest esdeveniment és tradicionalment anomenat "La Gran Marxa".

El príncep Siddharta es talla el cabell i es fa asceta. Borobudur, segle VIII.

Siddhartha va marxar amb el cap rapat i amb un vestit groc de monjo rodamón, sense diners ni bens de cap mena, a cercar la il·luminació. Més tard descobriria que tots els extrems són dolents. Primer va anar a Rajagaha. Després d'haver estat reconegut pels homes del rei Bimbisara, aquest li va oferir el tron perquè l'havien commogut els ensenyaments de Siddhartha. Va rebutjar l'oferta, però li va prometre que quan assolís la il·luminació visitaria el seu regne, Magadha, abans que cap altre.

Siddhartha abandonà Rajagaha i començà a practicar amb dos mestres ermitans. Després de dominar els ensenyaments d'Alara Kalama (Skr. Ārāḍa Kālāma), Kalama demanà a Siddhartha que fos el seu successor, però ho va rebutjar i va marxar després d'haver quedat insatisfet amb el tipus de pràctiques. Després es va convertir en un alumne d'Udaka Ramaputta (Skr. Udraka Rāmaputra), però tot i que va aconseguir un alt nivell de consciència en la meditació i que també se li va demanar que succeís Ramaputta com a mestre, encara no estava satisfet amb el camí que havia triat, i va tornar a marxar.^[13]

Buda de Gandhara. Segles I-II, Museu Nacional de Tokyo.

Siddhartha i un grup de cinc companys, dirigit per Kondanna, s'establiren en un lloc per poder aprofundir en unes pràctiques d'una austeritat encara més exigent. Ells van tractar de trobar la il·luminació a través de la privació de quasi tots els béns del món, inclosos els aliments i la pràctica d'auto-mortificació. Després de estar a prop de morir de fam amb una gran restricció de la ingesta d'aliments, amb un fruit sec i una fulla al dia, es va enfonsar en un riu durant el bany i gairebé es va ofegar. Siddhartha va començar a reconsiderar el seu camí. Llavors, ell va recordar un moment en la infància en el qual havia estat observant al seu pare quan començava la temporada de llaurar, i va caure en un estat meditatiu de profunda quietud i de concentració, la jhana.

[edita] Il·luminació

Després de l'ascesi, la concentració en la meditació i la pràctica de l'anapanasati, en al que es dirigeix l'atenció cap al moviment de la respiració, es diu que Siddhartha va descobrir el que els budistes anomenen la via del mig, un camí que busca la moderació entre els extrems de l'auto-indulgència i auto-mortificació. Un dia va acceptar una mica de arròs amb llet que li oferí una nena del poble anomenada Sujata, que confongué Siddhartha amb un esperit que esperava que li concediria un desig; tal era l'aspecte lamentable i demacrat de Siddharta. Arribat en aquest punt, va seure sota un arbre pippala, la figuera sagrada (Ficus religiosa) posteriorment coneguda com l'arbre bodhi i que es troba a Buddhagayā (Índia), i va decidir que no s'aixecaria fins que no hagués trobat la Veritat. Kaundinya i els altres quatre companys, van creure que havia abandonat la recerca espiritual i que s'havia indisciplinat, i l'abandonaren. Després de 49 dies de meditació, a l'edat de 35, va assolir la il·luminació; d'acord amb algunes tradicions, això va succeir cap al cinquè mes lunar i, d'acord amb altres, en la dotzè mes. Gautama, a partir d'aleshores, era conegut com el Buda o "el despert". Buda de vegades també es tradueix per "l'Il·luminat". Sovint, és esmentat en el budisme com el Buda Shakyamuni o "savi del clan dels Shakya."

En aquest punt, es creu que s'assolí la completa comprensió de la naturalesa i les causes del sofriment humà, que neixen de la ignorància, juntament amb les mesures necessàries per eliminar-la. Això va ser classificat dins les "quatre nobles veritats", l'estat suprem d'elevació espiritual per a qualsevol ésser, el que s'anomena Nirvana. Posteriorment, pel que sembla, va arribar a posseir les nou característiques, que són les que pertanyen a tots els budes.

Segons una de les històries recollides al Āyācana Sutta (Samyutta Nikaya VI.1), que apareix en el text del Pali i en altres cànons, immediatament després de la seva il·luminació, Siddharta Gautama es preguntà si havia o no d'ensenyar el dharma als éssers humans. Li preocupava que, com els éssers humans estan dominats per la cobdícia, l'odi i l'engany, que no serien capaços de descobrir el veritable dharma, que és subtil, profund i difícil de comprendre. No obstant això, Brahma Sahampati, intercedí i li va demanar que ensenyés el dharma, ja que "hi haurà qui entengui el dharma". Amb la seva gran compassió cap a tots els éssers de l'univers, el Buda estigué d'acord en convertir-se en un mestre.

[edita] Formació de la Sangha

El primer sermó, pintat a Wat Chedi Liem, a Tailàndia.

Després de convertir-se en un il·luminat, Buda es trobà amb dos comerciants anomenats Tapussa i Bhallika que es van convertir en els seus primer deixebles. Se'ls dóna alguns pèls del cap de Buda, que es creu que ara es consagren al temple de Shwe Dagon, a Rangun (Birmània). Buda intentà visitar Asita, i als seus antics mestres, Alaró Kalama i Uddaka Ramaputta, per explicar les seves descobertes, però ja havien mort.

Buda van viatjar a Deer Park, a prop de Varanasi (Benares), al nord de l'Índia, i va posar en marxa la roda del Dharma (dharmacakra) mitjançant el lliurament del seu primer sermó al grup de cinc companys amb els que prèviament havia cercat la il·luminació. Ells, juntament amb Buda, van formar la primera sangha, la primera comunitat de monjos budistes, i per tant, es va completar la primera formació de les tres joies o triple tresor (triratna) –Buda, Dharma i Sangha–, i amb Kaundinya s'assolí el primer flux complet (sotāpanna) en la via cap el nirvana. Tots cinc aviat es convertiren en arahants, i amb la conversió de Yasa i cinquanta i quatre dels seus amics, el nombre de arahants augmentà fins a 60 en els primers dos mesos. La conversió dels tres germans Kassapa i els seus 200, 300 i 500 deixebles va fer possible que la sangha passés a estar formada per més de 1000 seguidors, i ja van ser enviats a explicar el dharma al poble.

No se sap quin idioma materns parlava Buda, i no es coneix cap fonts documentals prou conclusiva en aquesta qüestió. Per altra banda, els erudits moderns, principalment els filòlegs, creuen que és molt probable que els seus sermons i els seus ensenyaments eren originalment recollits en una varietat estretament relacionada amb dialectes indoaris mitjans de l'est de l'Índia, del qual el pali n'és una llengua estàndard.

[edita] Viatges i mestratge

Un paisatge xinès sobre seda (Dinastia Tang, 618 aC – 907 aC) que representa el jove Sakyamuni afaitant-se el cap. És una de les representacions pictòriques més antigues del Buda Gautama.

Durant els darrers 45 anys de la seva vida, es diu que Buda va viatjar per les planes del nord de l'Índia, a la conca alta del Ganges, en el territori que actualment compren Uttar Pradesh, Bihar i al sud del Nepal. Ensenyà la seva doctrina a una àmplia diversitat d'individus, des dels nobles als dalit o intocables, assassins en massa com Angulimala i caníbals com Alavaka. Molts seguidors d'altres filosofies i religions adoptaren el missatge de Buda, i aquest va fundar la comunitat de monjos i monges budistes, la sangha. D'aquesta manera pogué seguir-se expandint amb milers de conversos, després que Buda assolís el Parinirvāna (pali: Parinibbāna) o el "nirvana complet". La seva religió estava oberta a totes les races i classes i no tenia en compte l'estructura de castes. També va ser objecte d'atacs de grups religiosos d'oposició, inclosos alguns intents d'assassinat.

Buda amb el seu protector Vajrapani, Gandhara, segle II (Ostasiatische Kunst Museum).

La sangha viatjar d'un lloc a un altre a l'Índia, exposant el dharma. Això passava durant tot l'any, excepte durant els quatre mesos següents a la temporada de pluges (vassana); degut a la gran quantitat d'inundacions, era difícil viatjar i ascetes de totes les religions en aquell període no viatjaven, ja que és més difícil fer-ho sense trepitjar la vida animal submergida, sense adonar-se de la vida que podies matar. Durant aquest període, la sangha es retirava a un monestir, a un parc públic o a un bosc, i era la gent la que anava fins on ells s'havien establert.

La primera vassana la van passar a Varanasi, i va ser quan la primera sangha es va constituir. Després d'això, va viatjar a Rajagaha (Rajgir), la capital de Magadha, per a visitar el rei Bimbisara, de conformitat amb la promesa de Buda després de la il·luminació. Va ser durant aquesta visita que Sariputta i Moggallana van ser convertits per Assaji, un dels primers cinc deixebles de Buda, que es convertirien en els seus dos principals ajudants. El Buda després va passar tres temporades al monestir de Veluvana Bamboo Grove, a la capital de Magadha. El monestir, que estava a una moderada distància del centre de la ciutat, va ser donat pel rei Bimbisara.

Després de l'audiència de la il·luminació, Suddhodana despatxà les delegacions enviades per demanar al Buda que tornés a Kapilavastu. Successivament, es van enviar nou delegacions, però els delegats es van anar adherint a la sangha i es va convertir en arahants; en descuidar els assumptes mundans, no arribaven a transmetre el seu missatge. La desena delegació, encapçalada per Kaludayi, un amic de la infància, si que va aconseguir de transmetre el missatge amb èxit, i també com convertir-se en un arahant. Atès que ja no era en el període del vassana, Buda accedí, i dos anys després de la seva il·luminació va realitzar un viatge a peu de dos mesos fins a Kapilavastu, i va predicar el dharma al llarg del camí. Al seu retorn, el palau reial havien preparat el dinar, però com no havia arribat cap invitació específica, la sangha va fer per una ronda per recollir almoines a Kapilavastu. A saber d'aquests fets, Suddhodana s'adreçà a Buda i li digué que "el nostre és el llinatge guerrer de Mahamassata, i ni un sol guerrer mai ha d'anar a buscar almoines", al que Buda va respondre: "Aquest no és el costum del vostre llinatge real. Però és el costum del meu llinatge de Buda. Uns quants milers de budes han anat a buscar almoines".

Suddhodana convidà de nou la sangha al menjar del palau reial, que fou seguida d'una xerrada sobre el dharma, després de les quals es va convertir en un sotapanna. Durant la visita, molts membres de la família reial es va unir a la sangha. Els seus cosins Ananda i Anuruddha es convertirien en dos dels seus cinc principals deixebles. El seu fill Rahula també es van unir a la sangha a l'edat de set anys, i va ser un dels seus deu principals deixebles. El seu germanastre Nanda també s'afegí a la sangha i es va convertir en un arahant. Un altre cosí, Devadatta, també es va fer monjo, encara que més tard es va convertir en un enemic i va tractar de matar Buda en diverses ocasions.

Dels seus deixebles, Sariputta, Mahamoggallana, Mahakasyapa, Ananda i Anuruddha es convertiren en els cinc principals deixebles. A aquests, s'afegiren Upali, Subhoti, Rahul, Mahakaccana i Punna, que formaren el grup dels seus deu principals deixebles.

Devadatta intenta atacar Buda. Pintura mural en un monestir de Laos.

Durant la cinquena vassana, Buda s'instal·là a Mahavana, prop de Vaishali. Davant la imminent mort de Suddhodana, Buda va visitar al seu pare i va predicar el Dharma, i Suddhodana es va convertir en un arahant abans de la seva mort. La mort i la cremació va fer possible la creació d'una orde de monges. Els documents sobre textos budistes mostren que ell va ser reticent a ordenar dones com a monges. La seva mare adoptiva Maha Pajapati li va demanar d'unir-se a la sangha, però Siddharta es va negar, i va començar el viatge de tornada de Kapilavastu a Rajagaha. Maha Pajapati seguí perseverant amb la intenció de renunciar al món i va portar un grup de dames reials sakies i koliyans, i seguiren la sangha fins a Rajagaha. Buda finalment acceptà l'ampliació, cinc anys després de la formació de la sangha, amb l'argument que la capacitat d'il·luminació de les dones era igual a la dels homes; tot i així, els va donar certes normes addicionals a respectar (vinaya). Això va passar després que Ananda intercedís en nom seu. Yasodhara també es va convertir en una monja, i ambdues es convertiren en arahants.

Durant el seu ministeri, Devadatta, que no era un arahant, sovint tractà de soscavar Buda. En una ocasió Devadatta va demanar a Buda de dirigir la sangha. Buda declinà i declarà que les accions de Devadatta no reflectien el Triple tresor. Devadatta conspirà amb el príncep Ajatasattu, fill de Bimbisara, a fi que matessin Buda i usurpessin la corona de Bimbisara. Devadatta intentà per tres vegades matar Buda. En el primer intent va contractar un grup d'arquers, però un cop es van trobar amb Buda es van convertir en els seus deixebles. Un segon intent va fer rodolar una gran pedra des d'un turó; però la roca tan sols feriren Buda en un peu. En un últim intent va emborratxar un elefant però el seu pla tampoc va reeixir. En aquestes circumstàncies, Devadatta tractà de causar un cisma dins la sangha, proposant restriccions addicionals en les normes del vinaya. Quan el Buda va declinar la proposta, Devadatta començà a impulsar un cisma dins l'orde criticant la laxitud de Buda. Així, intentà convertir alguns bhikkhus, però Sariputta i Mahamoggallana intervingueren i van impedir que, un cop més, Devadatta fes la seva.

Quan Buda va arribar als 55 anys, va nomenar Ananda com el seu cap assistent.

[edita] Mort

Buda entrant al Parinirvana.

Segons el Mahaparinibbana Sutta –el sutra més llarg del cànon Pali–, a l'edat de 80 anys Buda va anunciar que aviat arribaria el seu final, el parinirvana, l'estat en que s'abandona el cos terrenal. Després d'això, Buda va prendre el seu darrer àpat, amb aliments que havia rebut d'un ferrer anomenat Cunda. Poc després va caure molt malalt, i Buda va donar instruccions al seu assistent Ananda que el menjar de Cunda no tenia res a veure amb la seva mort i que, contràriament, aquest menjar seria motiu d'un mèrit més gran, ja que caldria recordar-lo com l'últim menjar de Buda.^[14] Mettanando i von Hinüber argumenten que Buda va morir d'un infart mesentèric, un símptoma de la vellesa, en lloc de per intoxicació alimentària.^[15] El contingut exacte de l'últim menjar de Buda no és clar, a causa de les variacions en les tradicions escrites i l'ambigüitat en la traducció d'alguns termes importants. La tradició theravada en general creu que el Buda se li va oferir algun tipus de carn de porc, mentre que la mahayana considera que la Buda consumí algun tipus de tòfona o algun altre tipus de bolet.

El Sutra de Vimalakirti, un dels textos més profunds del budisme mahayana, en el capítol III, proclama que el Buda realment no va emmalaltir o morí de vell, sinó que tal propòsit era més una aparença destinada a servir d'ensenyament als nascuts en el samsara, com a model sobre la impermanència i el dolor del món, i per encoratjar per intentar assolir el Nirvana .

El repartiment de les relíquies de Buda (Zenyōmitsu-Temple Museum, Tokyo)

La decisió de Buda d'entrar en el parinirvana en les isolades selves del Kuśināra –a l'actual Kushinagar, a l'Índia–, al regne Malla, fou protestada per Ananda. Buda, però, va recordar Ananda que Kuśināra va ser en altres temps una terra governada per la roda del darma d'un rei just.

Relíquies de Buda de la stupa de Kanishka, a Peshawar, Pakistan, actualment a Mandalay, Birmània.

A continuació, Buda va fer preguntes a tots els bhikkus per aclarir els possibles dubtes o qüestions que tenien pendents; però ells no en tenien cap. Després va entrar en el parinirvana. La darreres paraules de Buda van ser: "Totes les coses passen. Dediqueu-vos a cercar el propi alliberament amb diligència". El cos de Buda va ser incinerat i les relíquies van ser col·locades en els monuments o stupa, alguns dels quals es creu que han sobreviscut fins a l'actualitat. Per exemple, El temple de la Dent o "Dalada Maligawa" a Sri Lanka és el lloc on la relíquia de la dent de Buda dreta es manté en l'actualitat.

Segons la Dīpavaṃsa i Mahāvaṃsa, dues cròniques històriques del Pali de Sri Lanka, la coronació d'Aśoka (Pāli: Asoka) fou 218 anys després de la mort de Buda. Segons un document mahayana en xinès (十八部論 i 部執異論), la coronació d'Aśoka es situa 116 anys després de la mort de Buda. Per tant, el moment del traspàs de Buda deuria ser entre eñ 486 aC, segons el registre theravada, o el 383 aC segons el registre mahayana. Tanmateix, la data tradicionalment acceptada com la de la mort de Buda en els països de tradició theravada és el 544 o 543 aC, perquè el regne d'Aśoka es calcula tradicionalment uns 60 anys amb anterioritat a les estimacions actuals.

A la seva mort, Buda va dir als seus deixebles que no seguissin cap líder, però sí els seus ensenyaments (dharma). Tanmateix, en el Primer Concili budista, Mahakasyapa va ser escollit per la sangha com al nou líder, ja que els dos principals deixebles Moggallana i Sariputta havien mort abans que Buda.

[edita] Trets físics

Buda és potser un dels pocs savis que es pot parlar de les seves característiques físiques d'una manera destacada. Per naixement va ser un kshatrīya, la casta dels governants i guerrers, i havia rebut un bon entrenament militar en la seva educació, i per la tradició shakya estava obligat a superar les proves per demostrar la seva vàlua com a guerrer per tal de contraure matrimoni. Tenia un cos prou corpulent per a destacar entre els reis i se li va demanar que comandés l'exèrcit. Els budistes creuen que posseïa "els 32 signes del gran home" (pali: Lakkhana Mahapurisa 32). El brahman Sonadanda el va descriure com a:

Un deixeble anomenat Vakkali, que més tard es va convertir en un arahant, estava tan obsessionat per la seva presència física que Buda li va haver de dir que s'aturés i va recordar a Vakkali que havia de conèixer el Buda pel seu dhamma i no a través de la seva aparença física.

Tot i que Buda no va ser representat en cap retrat fins al voltant del segle I (vegeu art budista), les característiques físiques dels budes totalment il·luminats es basen en les descripcions del Buda que apareix al Dīgha Nikāya del sutra Lakkhaṇa (D, I: 142).^[16] A més, Yasodhara, la dona de Siddharta, li descriu a Rahula com era l'aparença física del seu pare, després del primer retorn al seu palau principesc, un cop ja havia assolit la il·luminació; apareix a l'himne devocional no canònic del Pali, Narasīha Gāthā ("El lleó dels Homes").^[17]

Molts occidentals associen el nom de "Buda" amb determinades representacions d'una figura obesa, calba i somrient. Això és inexacte, ja que la persona que en aquest es representa no és Siddharta Gautama sinó Budai (o Hotei), un monjo budista xinès que va viure al segle X.

[edita] Filosofia

Buddha és, segons el budisme, la denominació que reben aquells individus que han realitzat la seva naturalesa Buddha. En l'actualitat, el terme s'utilitza per a identificar a Siddhārtha Gautama, el mestre fundador espiritual del budisme, a qui es considerava «el Buda de la nostra era». Una altra accepció és com a apel·latiu o emprat per a donar un exemple d'un ésser humà que ha "despertat" al Real.

A causa de certes malinterpretacions molt comunes, s'ha d'emfatitzar que el Buda no és Déu. Això no només ho va assegurar el mateix Buda Gautama, sinó que la mateixa cosmovisió budista fa aquesta distinció a l'afirmar que l'estat del Buda només ho poden assolir els éssers humans (però no es limita a aquesta humanitat en particular), en qui resideix el major potencial per a la il·luminació.

El Buda Gautama també va afirmar que no existeixen intermediaris entre la humanitat i el diví; els déus llunyans i els mateixos déus es regeixen pel karma en els cels. El Buda és tan sols un exemple, un guia i un mestre per a aquells éssers que han de recórrer la senda pel seu compte, assolir el despertar espiritual i veure la veritat i la realitat tal com són.

El sistema budista de filosofia i pràctica meditativa no va ser una revelació divina, sinó més aviat l'enteniment de la veritable naturalesa de la Ment i aquest enteniment pot ser descobert per qualsevol. És l'endinsament en la realitat el que s'assoleix al comprendre la impactant veritat, la ignorància pot eliminar-se.

D'acord al Buda Gautama, el despertar del nirvana, que va arribar sota una figuera, és una meta a la qual tots els éssers poden arribar quan s'encarnen en un ésser humà. Al donar èmfasi a aquest concepte, l'escola mahayana es refereix a molts budes i bodhisattvas (aquells que busquen la il·luminació però tenen vots de posposar l'assoliment personal del nirvana per a ajudar a la resta a arribar-hi). En el Tripitaka —el text fonamental del budisme— els budes del passat i el buda del futur són denominats maitreya.

[edita] Mestratge

Buda assegut (Gandhara, segle II)

Alguns estudiosos creuen que algunes parts del Cànon Pali i els agames podria contenir la substància mateixa dels ensenyaments històrics i, possiblement, fins i tot les paraules de Buda.^[18][19] Aquest no és el cas dels sutres mahayana posteriors.^[20] Les obres amb escrits primerencs precedeixen al budisme Mahayana, i son enteses per molts acadèmics occidentals com la principal font d'informació fidedigna respecte als veritables ensenyaments històrics de Gautama Buda.

Alguns dels fonaments dels ensenyaments de Gautama Buda són:

• Les quatre nobles veritats: el sofriment és part inherent de l'existència. L'origen del sofriment és la ignorància i els principals símptomes que l'afecció i la ignorància són les ànsies; afecció i desig que pot ser cessat i, després del Noble camí òctuple, pot conduir a la cessació de les inclinacions i el desig i, per tant, del patiment.
• El Noble camí òctuple: el dret a la comprensió, el pensament dret, el dret d'expressió, el dret d'acció, el dret de subsistència, el dret possible, el dret a la consciència, i el dret a la concentració.
• Dependència de l'origen: qualsevol fenomen "existeix" només a causa de l'"existència" d'altres fenòmens en una complexa xarxa de causa i efecte que cobreix el temps passat, present i futur. Perquè totes les coses són, per tant, condicionades i transitòries (anicca); no tenen una veritable identitat independent (anatta).
• El rebuig de la infal·libilitat de l'escriptura: els ensenyaments no haurien de ser acceptats a menys que es vegin confirmats per la nostra experiència i lloats pels savis.^[21]
• Anicca (sànscrit: anitya): tot és impermanència.
• Anatta (sànscrit: anātman): la percepció d'un constant "jo" és una il·lusió.
• Dukkha (sànscrit: duḥkha): tots els éssers pateixen de totes les situacions poc clares a causa de la ment.

Tanmateix, en algunes escoles mahayana, aquests punts han arribat a ser considerats com més o menys filials. Hi ha un cert desacord entre les diverses escoles del budisme esotèric sobre més aspectes de les ensenyances de Buda, i també sobre algunes de les normes disciplinàries destinades als monjos.

Segons la tradició, Buda va posar èmfasi en l'ètica i la correcta comprensió. Va posar en dubte els conceptes de la divinitat i la salvació. Va afirmar que no hi ha cap intermediari entre la humanitat i allò diví; els déus distants estan sotmesos a la decadència del karma en els cels, i el Buda és només una guia per al professor i els éssers que han de trepitjar el camí del Nirvana (Pali: Nibbāna), per assolir el despertar espiritual anomenat Bodhi i veure la veritat i la realitat tal com és. El sistema de visió budista de meditació i la pràctica no es creu que ha estat divinament revelada, sinó per la comprensió de la veritable naturalesa de la ment, que ha de ser descoberta per cada individu realitzant un camí espiritual guiat per les ensenyances de Buda.

[edita] Referències

[edita] Llocs destacats d'adoració a Budda

• Avukana a Sri Lanka.

[edita] Enllaços externs

• Dharmacakkappavattana Sutra Biblioteca de Sutras i texts Budistes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siddharta Gautama

...