Siddharta Gautama

De Viquipèdia

Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, 566 aC-486 aC) era fill d'una rica i influent família. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar en el coneixement dels Upanixads i, als 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, es va convertir en Buda, l'Il·luminat. Va morir als 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana.

Després de la il·luminació, Buda va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Marxa i vida ascètica 3 Il·luminació 4 Formació de la Sangha 5 Viatges i mestratge 6 Mort 7 Trets físics 8 Filosofia 9 Mestratge 10 Referències 11 Llocs destacats d'adoració a Budda 12 Enllaços externs

[edita] Biografia

Siddharta Gautama va néixer a Lumbini,^[1] i es va criar en el petit regne o principat de Kapilvastu, en el territori de l'actual Nepal. En aquell temps (Segle VI aC) aquesta zona representaven el límits o estaven més enllà dels límits de la civilització vèdica, i fins i tot és possible que la llengua materna de Siddharta no fos una llengua indoària.^[2] La seva comunitat no sembla que tinguessin un sistema de castes, i la seva societat no s'estructurava segons la teoria Brahminical. No era una monarquia, i sembla que s'organitzaven com una oligarquia, o com un tipus de república.^[3] D'acord amb la biografia tradicional, però, el seu pare va ser rei Shuddhodana, el cap de la nació shakia, una de les diverses tribus en el creixent estat de Kosala.

Gautama era el nom de la família. La seva mare, la reina Maha Maya (Māyādevī) i esposa de Shuddhodana, era una princesa Koliyan. La nit que Siddhartha va ser concebut, la reina Maya va somiar que un elefant blanc amb sis ullals va entrar al seu costat dret,^[4] i deu mesos lunars després Siddhartha va néixer. D'acord amb la tradició Shakya, quan la seva mare la reina Maya va quedar embarassada, va deixar Kapilvastu per anar a parir al regne del seu pare. Tot i així, el part es va produir durant el viatge, a Lumbini, en un jardí, sota un arbre de sal. La reina Maya va morir en donar a llum.

Siddhartha, estava destinat a tenir una vida de luxe com a príncep, amb tres palaus especialment construïts per a ell en el quals podia viure seguint una ocupació estacional. El seu pare, el Rei Śuddhodana, Siddhartha desitgin per ser un gran rei, protegit al seu fill de les ensenyances religioses o el coneixement del sofriment humà. Siddhartha va ser criat per la seva mare, germana petita, Maha Pajapati.^[5]

Com que el noi va arribar a l'edat de 16 anys, el seu pare va organitzar el seu matrimoni amb Yaśodharā (Pali: Yasodharā), una cosina de la mateixa edat. Encara que aquesta és la tradicional compte, una primera font de dubtes quant a la historicitat de la seva vida matrimonial.^[6] D'acord amb la tradicional compte, en el temps, va donar a llum un fill, Rahul. Siddhartha va passar 29 anys com un príncep en Kapilavastu. Encara que el seu pare, Siddhartha garantir que se li va proporcionar tot el que va poder voler o necessitar, Siddhartha va considerar que la riquesa material no era l'objectiu final de la vida.^[5]

[edita] Marxa i vida ascètica

La Gran Sortida. Gandhara, segle 2 EC.

A l'edat de 29, Siddhartha va abandonar el seu palau per fer front als seus súbdits. Malgrat els esforços del seu pare per eliminar als malalts, ancians i el sofriment de l'opinió pública, Siddhartha es va dir que havia vist a un home vell. Preocupada per això, quan va dir que totes les persones envelleixen amb el temps per la seva auriga Channa, el príncep va ser major en els viatges on es va trobar, de diverses maneres, un home malalt, un cadàver en descomposició, i un asceta. Profundament deprimit per aquests llocs, va tractar de superar la vellesa, la malaltia, la vida i la mort per la vida d'un asceta.

Siddhartha va escapar del seu palau, acompanyat per Channa a bord del seu cavall Kanthaka, deixant darrere d'aquesta vida real per convertir-se en un captaire. Es diu que, "el cavall de peülles foren amortides pels déus" [15] per evitar que els guàrdies de conèixer la Bodhisatta de la partida. Aquest esdeveniment és tradicionalment anomenat "La Gran Sortida". El Buda com un asceta. Gandhara, 2-3a segle EC. Museu Britànic.

Siddhartha inicialment va anar a Rajagaha i va començar la seva vida ascética captaire almoina al carrer. Després d'haver estat reconegut pels homes del rei Bimbisara, Bimbisara li va oferir el tron després d'escoltar la recerca de Siddhartha. Siddhartha rebutjada l'oferta, però va prometre a visitar el seu regne de Magadha en primer lloc, en assolir la il luminació.

Siddhartha Rajagaha esquerra i es practica en dues ermità professors. Després de dominar els ensenyaments de Kalama Alaró (Skr. Arad Kalama), Siddhartha Kalama va ser demanat pel seu successor, però es va traslladar després d'haver estat insatisfetes amb les seves pràctiques. Després es va convertir en un estudiant de Udako Ramaputta (Skr. Udraka Rāmaputra), però tot i que va aconseguir un alt nivell de consciència de meditació i se li va demanar que Ramaputta èxit, encara no està satisfet amb el seu camí, i es va traslladar a [16]. Buda de Gandhara. 1.-2. Segle CE, Museu Nacional de Tòquio.

Siddhartha i un grup de cinc companys de llavors dirigit per Kondanna establerts per prendre les seves austeritat encara més. Ells van tractar de trobar la il luminació a través de la privació quasi total dels béns del món, inclosos els aliments, la pràctica d'auto-mortificació. Després de gairebé de fam fins a la mort per si mateix la restricció de la seva ingesta d'aliments a voltant d'un full o fruits secs al dia, que es va enfonsar en un riu, mentre que el bany i gairebé es va ofegar. Siddhartha va començar a reconsiderar el seu camí. Llavors, ell va recordar un moment en la infància en el qual havia estat observant al seu pare començar la temporada de llaurar, i ell havia caigut en una forma natural i concentrada que es va centrar estat meravellós i refrescant, la jhana.

[edita] Il·luminació

Després de l'ascesi i la concentració en la meditació i Anapana-SATI (consciència de la respiració dins i fora), es diu que Siddhartha han descobert el que els budistes de l'anomenada Via-un camí lluny de la moderació dels extrems de l'auto-indulgència i auto-mortificació. Acceptar una mica de llet i arròs amb llet d'una nena anomenada Sujata poble, que equivocadament creu que sigui l'esperit que li havia concedit un desig, tal era el seu aspecte demacrada. Després, asseguts sota un arbre Pipal, ara conegut com l'arbre Bodhi a Bodh Gaya, Índia, es va comprometre a no plantejar-se fins que ell havia trobat la Veritat. Kaundinya i els altres quatre companys, en la creença que havia abandonat la cerca i es indisciplinats, a l'esquerra. 49 dies després de la meditació, a l'edat de 35, que va assolir la il luminació, d'acord amb algunes tradicions, això va ocórrer aproximadament al cinquè mes lunar, i d'acord amb altres en la dotzena. Gautama, a partir d'aleshores, era conegut com el Buda o "Despert Un". Buda és també de vegades traduït com "El Iluminado Un". Sovint, és esmentat en el budisme com Buda Shakyamuni o "El Despert Una de les clan Shakya."

En aquest punt, que es creu que s'han adonat de despertar i completa comprensió de la naturalesa i causa de sofriment humà que és la ignorància, juntament amb les mesures necessàries per eliminar-la. Això va ser classificat en "Quatre Nobles Veritats", l'estat suprem del llançament possible per a qualsevol ésser-es deia Nirvana. A continuació, pel que sembla va arribar a posseir els nou caràcters, que es diu que pertanyen a tots els Buda.

Segons una de les històries al Āyācana Sutter (Samyutta Nikaya VI.1), un troba en l'escriptura Pali i altres cànons, immediatament després de la seva il luminació, Buda estava preguntant si havia o no ensenyar el Dharma als éssers humans. Li preocupava que, com els éssers humans són dominats per la cobdícia, l'odi i l'engany, que no seria capaç de veure el veritable dharma, que és subtil, profunda i difícil d'entendre. No obstant això, Brahma Sahampati, intercedir i li va demanar que ensenyar el dharma al món, ja que "hi haurà qui entengui el Dharma". Amb la seva gran compassió cap a tots els éssers en l'univers, el Buda d'acord per convertir-se en un mestre.

[edita] Formació de la Sangha

La pintura del primer sermó representat en Wat Chedi Liem a Tailàndia.

Després de convertir-se en il luminat, dos comerciants dels quals es va reunir el Buda, anomenada Tapussa i es va convertir en el primer Bhallika laics deixebles. Se'ls dóna alguns pèls del cap de Buda, que es creu que ara es consagren al Temple Shwe Dagon de Rangun, Birmània. El Buda Asita la intenció de visitar, i els seus antics mestres, Alaró Kalama i Uddaka Ramaputta per explicar les seves conclusions, però ja havia mort.

El Buda així van viatjar a Deer Park, a prop de Varanasi (Benares) al nord de l'Índia, es va posar en marxa la Roda del Dharma, mitjançant el lliurament del seu primer sermó en el grup de cinc companys amb els que prèviament havia tractat la il luminació. Ells, juntament amb el Buda, van formar la primera Sangha, la companyia de monjos budistes, i per tant, la primera formació de triple gemma (Buda, Dharma i Sangha) es va completar, amb Kaundinya convertint-se en el primer flux entered. Els cinc arahants aviat, i amb la conversió de Yasa i cinquanta i quatre dels seus amics, el nombre de arahants augmentà a 60 en els primers dos mesos. La conversió dels tres germans Kassapa i els seus 200, 300 i 500 deixebles Sangha engrossida les més de 1000, i que es van enviar per explicar el dharma a la població.

No se sap quin idioma parla el Buda, i no concloents de la documentació s'ha fet en aquest moment. Per altra banda, els erudits moderns, principalment filòlegs, crec que és molt probable que el Buda va parlar aleshores un Vulgata actual a l'est de l'Índia, Mâgadhî prácrito.

[edita] Viatges i mestratge

Per a la resta de 45 anys de la seva vida, el Buda es diu que ha viatjat a la planes del nord, en el que avui és de Uttar Pradesh, Bihar i al sud del Nepal, l'ensenyament de la seva doctrina i la disciplina a una àmplia gamma de persones-dels nobles a outcaste escombriaire, els assassins en massa com Angulimala i caníbal com Alavaka. Aquest estendre'sa molts seguidors de les filosofies i religions rivals. El Buda va fundar la comunitat de monjos i monges budistes (la Sangha) de continuar l'administració després de la seva parinirvana (Pali: Parinibbāna) o "completa Nirvana", i milers de conversos. La seva religió està oberta a totes les races i classes i no tenia l'estructura de castes. També va ser objecte d'atacs de grups religiosos d'oposició, inclosos intents d'assassinat i framings. Una dinastia Tang (618-907 dC) paisatgisme xinès de seda que representen els joves Sakyamuni afaitar el cap. Aquesta és una de les primeres presentacions visuals del Buda Gautama en la història de la pintura

La Sangha viatjar d'un lloc a un altre a l'Índia, exposant el dharma. Això va passar durant tot l'any, excepte durant els quatre mesos següents a la vassana temporada de pluges. Degut a la gran quantitat d'inundacions, era difícil viatjar, i ascetes de totes les religions en aquell moment no viatjar, ja que és més difícil fer-ho sense trepitjar la vida animal submergit, sense adonar-se de donar-los mort. Durant aquest període, la Sangha es retir a un monestir, parc públic o un bosc i de les persones que vénen a ells.

La primera es va dedicar vassana en Varanasi quan la Sangha es va formar. Després d'això, va viatjar a Rajagaha, la capital de Magadha per visitar Bimbisara Rei, de conformitat amb la seva promesa després de la il luminació. Va ser durant aquesta visita que Sariputta i Mahamoggallana van ser convertits per Assaji, un dels cinc primers deixebles, que anaven a convertir-se en el Buda de les dues principals deixebles. El Buda després va passar tres temporades a Veluvana Bambú Rajagaha monestir a O Grove, la capital de Magadha. El monestir, que va ser d'una moderada distància del centre de la ciutat, va ser donat per Bimbisara.

Després de l'audiència de la il luminació, Suddhodana real enviat a les delegacions a demanar al Buda per tornar a Kapilavastu. Nou delegacions es van enviar a tots, però els delegats es van adherir a la Sangha i es va convertir en arahants. Descuidar els assumptes mundans, no transmetre el seu missatge. La desena delegació, encapçalada per Kaludayi, un amic de la infància, es va traduir en el missatge que es va transmetre amb èxit, així com convertir-se en un arahant. Atès que no era el vassana, el Buda d'acord, i dos anys després de la seva il luminació, va prendre un viatge de dos mesos a Kapilavastu a peu, predicar el dharma al llarg del camí. Al seu retorn, el palau reial havia preparat el dinar, però ja que no havia arribat invitació específica, la Sangha va ser per una almoina en Kapilavastu ronda. Al escoltar això, es va afanyar a Suddhodana enfocament Buda, indicant que "El nostre és el guerrer de llinatge Mahamassata, i no un únic guerrer ha anat buscant almoines", al qual va respondre el Buda

Aquesta no és la costum del seu llinatge real. Però és el costum del meu llinatge de Buda. Diversos milers de Budes han anat buscant almoines

Suddhodana convida de nou a la Sangha el palau reial del menjar, seguida d'una xerrada dharma, després de les quals es va convertir en un sotapanna. Durant la visita, molts dels membres de la família reial es va unir a la Sangha. Els seus cosins i Ananda Anuruddha es convertirien en dos dels seus cinc principals deixebles. El seu fill també es van unir a la Rahul Sangha en l'edat de set anys, i va ser un dels deu principals deixebles. El seu mig germà Nanda també se sumen a la Sangha i es va convertir en un arahant. Un altre cosí Devadatta també es va convertir en un monjo, encara que més tard es va convertir en un enemic i tractat de matar el Buda en múltiples ocasions.

Dels seus deixebles, Sariputta, Mahamoggallana, Mahakasyapa, Ananda i Anuruddha comprèn els cinc principals deixebles. Els seus deu principals deixebles van ser completades pel quintet de Upali, Subhoti, Rahul, Mahakaccana i Punna.

En el cinquè vassana, el Buda s'estava quedant en Mahavana prop Vesalio. Audiència de la imminent mort de Suddhodana, el Buda va ser el seu pare i va predicar el Dharma, i es va convertir en Suddhodana un arahant abans de la seva mort. La mort i la cremació va portar a la creació de l'ordre de monges. Registre de textos budistes que es mostren reticents a ordenar les dones com a monges. La seva mare adoptiva Maha Pajapati se li va acostar demanant a unir-se a la Sangha, el Buda, però es va negar, i va començar el viatge de tornada a Kapilavastu Rajagaha. Maha era tan Pajapati la intenció de renunciar al món que el va portar a un grup de Koliyan real Sakya i senyores, arran de la Sangha a Rajagaha. El Buda finalment acceptat cinc anys després de la formació de la Sangha a l'argument que la seva capacitat d'il luminació és igual a la dels homes, però ell els va donar certes normes addicionals (Vinay) a seguir. Això va passar després d'Ananda intercedir en nom seu. Yasodhara també es va convertir en una monja, cada vegada amb arahants. Devadatta intenta atacar el Buda. Imatge d'un lao wallpainting en un monestir.

Durant el seu ministeri, Devadatta (que no era un arahant) freqüentment tractat de soscavar el Buda. En un moment va demanar al Buda Devadatta al marge de la llista li permeten dur a la Sangha. El Buda disminuït, i va declarar que les accions de Devadatta no reflexionar sobre la Triple gemma, però en ell sol. Devadatta conspira amb Ajatasattu Príncep, fill de Bimbisara, a fi que es maten i usurpar el Buda i Bimbisara respectivament. Devadatta intentat tres vegades a matar Buda. El primer intent que participen a la contractació d'un grup d'arquers, una vegada que es compleixin els quals es van convertir en deixebles del Buda. Un segon intent de seguir en la Devadatta intentat rodar una gran pedra en un turó. Es va colpejar la roca i un altre estella, només pasturatge del Buda al peu. Un últim intent per part d'un elefant que naveguen amb alcohol i s'estableix una vegada més no perdre. En cas contrari, Devadatta tractar de causar un cisma en la Sangha, proposant restriccions addicionals sobre el Vinay. Quan el Buda es va reduir, va començar una escapada Devadatta fi, criticar la laxitud de Buda. En primer lloc, se les va arreglar per convertir algunes de les bhikkhus, però Sariputta i el dharma Mahamoggallana exposada a ells i va aconseguir guanyar de nou.

Quan el Buda va assolir l'edat de 55 anys, va fer el seu cap assistent d'Ananda.

[edita] Mort

Segons el Mahaparinibbana Sutter del cànon Pali, a l'edat de 80, el Buda va anunciar que aviat va arribar a la final o parinirvana deathless estat d'abandonar el cos terrenal. Després d'això, el Buda es va menjar la seva última menjar, que havia rebut una oferta d'un ferrer anomenat Cunda. La caiguda dels mals violentament, Buda va donar instruccions al seu assistent Ananda Cunda convèncer el menjar que mengen a casa no tenia res a veure amb la seva mort i que el seu menjar seria una font de la major mèrit, ja que sempre que l'últim menjar d'un Buda.^[7] El contingut exacte de l'últim menjar de Buda no són clares, a causa de la variant de les tradicions escriturales i l'ambigüitat en la traducció d'alguns termes importants, la tradició Theravada generalment creu que el Buda se li va oferir algun tipus de carn de porc, mentre que el Mahayana tradició considera que la Buda consumit algun tipus de tòfona o d'un altre tipus de bolets.

El Mahayana Sutra Vimalakirti reclamacions, en el capítol 3, que el Buda realment no es emmalalteixen o vell, però tal propòsit es presenta una aparença única per ensenyar als nascuts al Samsara sobre la impermanència i el dolor del món tacat i per encoratjar a lluitar per Nirvana .

Ananda Buda protestar la decisió d'entrar a l'abandonat parinirvana selves del Kuśināra (actual Kushinagar, Índia) de la malla regne. Buda, però, va recordar com Kushinara Ananda va ser una vegada una terra governada per una roda d'inflexió justos rei que va ressonar amb alegria:

Buda va demanar a totes les Bhikshus per aclarir els dubtes o preguntes que tenien. Ells no tenien cap. Després va entrar parinirvana. La darreres paraules de Buda van ser: "Totes les coses passaran compost. Esforçar per a la seva pròpia alliberament amb diligència". El cos de Buda va ser incinerat i les relíquies van ser col locades en els monuments o stupid, alguns dels quals es creu que han sobreviscut fins a l'actualitat. Per exemple, El Temple del Dent o "Dalada Maligawa" a Sri Lanka és el lloc on la relíquia de la dent de Buda dret es manté en l'actualitat.

Segons el Pali cròniques històriques de Sri Lanka, la Dīpavaṃsa i Mahāvaṃsa, la coronació de Asoke (Pali: Asoke) és 218 anys després de la mort de Buda. Segons un registre Mahayana en xinès (十八部论i部执异论), la coronació de Asoke és de 116 anys després de la mort de Buda. Per tant, el moment de passar de Buda és 486 aC segons theravada registre o 383 aC segons Mahayana registre. Tanmateix, la data tradicionalment acceptada com la data de la mort de Buda en els països Theravada és 544 o 543 aC, perquè el regne de Asoke es calcula tradicionalment a prop de 60 anys abans que les estimacions actuals.

A la seva mort, el Buda li va dir als seus deixebles a seguir cap líder, sinó a seguir els seus ensenyaments (dharma). Tanmateix, en el Primer Consell budista, Mahakasyapa es va celebrar per la Sangha com el seu líder, amb els dos principals deixebles Mahamoggallana i Sariputta haver mort abans que el Buda.

[edita] Trets físics

Buda és potser un dels pocs savis que hem de parlar de les seves característiques físiques bastant impressionant. Un kshatriya per naixement, havia entrenament militar en la seva criança, i per tradició Shakya estava obligada a passar les proves per demostrar la seva vàlua com a guerrer per tal de contraure matrimoni. Tenia un cos prou forta com per ser observat per un dels reis i se li va demanar al seu exèrcit en general. També es creu que pels budistes perquè "els 32 signes del gran home".

El brahmán Sonadanda el va descriure com "guapo, guapo i agradable a la vista, amb una cutis més belles. Té una forma i rostre diví, que no és poc atractiu." (D, I: 115).

"És meravellós, realment meravellós, com és la serenor del bon Gotama aparença, la forma clara i radiant la seva complexió, així com el daurat a la tardor de jujuba és clara i radiant, com una palmera de fruits només afluixat la tija és clara i radiant, com un adorn d'or vermell forjat en una placa amb una mà d'orfebre, hàbilment colpejats i establerts en un drap de color groc-brilla, brilla flames i, tanmateix, els sentits del bon Gotama es va calmar, la seva pell és clara i radiant. " (A, I: 181)

Un deixeble anomenat Vakkali, que més tard es va convertir en un Arahant, estava tan obsessionat per la presència física de Buda que Buda va haver de dir-li que s'aturi i va recordar Vakkali saber Buda Dhamma a través de la física, i no les aparences.

Tot i que el Buda no era representat en forma humana, fins al voltant del segle 1 CE (vegeu art budista), les característiques físiques dels Budes totalment il luminada es descriuen pel Buda al Digha Nikaya del Lakkhaṇa Sutter (D, I: 142). [18 ] A més, el Buda de l'aparença física és descrita per Yasodhara al seu fill a la de Buda Rahul la primera després de la Il lustració tornar al seu palau principesca a la no canònica Pali himne devocional, Narasīha Gather ( "El Lleó dels Homes").^[8]

[edita] Filosofia

Buddha és, segons el budisme, la denominació que reben aquells individus que han realitzat la seva naturalesa Buddha. En l'actualitat, el terme s'utilitza per a identificar a Siddhārtha Gautama, el mestre fundador espiritual del budisme, a qui es considerava «el Buda de la nostra era». Una altra accepció és com a apel·latiu o emprat per a donar un exemple d'un ésser humà que ha "despertat" al Real.

A causa de certes malinterpretacions molt comunes, s'ha d'emfatitzar que el Buda no és Déu. Això no només ho va assegurar el mateix Buda Gautama, sinó que la mateixa cosmovisió budista fa aquesta distinció a l'afirmar que l'estat del Buda només ho poden assolir els éssers humans (però no es limita a aquesta humanitat en particular), en qui resideix el major potencial per a la il·luminació.

El Buda Gautama també va afirmar que no existeixen intermediaris entre la humanitat i el diví; els déus llunyans i els mateixos déus es regeixen pel karma en els cels. El Buda és tan sols un exemple, un guia i un mestre per a aquells éssers que han de recórrer la senda pel seu compte, assolir el despertar espiritual i veure la veritat i la realitat tal com són.

El sistema budista de filosofia i pràctica meditativa no va ser una revelació divina, sinó més aviat l'enteniment de la veritable naturalesa de la Ment i aquest enteniment pot ser descobert per qualsevol. És l'endinsament en la realitat el que s'assoleix al comprendre la impactant veritat, la ignorància pot eliminar-se.

D'acord al Buda Gautama, el despertar del nirvana, que va arribar sota una figuera, és una meta a la qual tots els éssers poden arribar quan s'encarnen en un ésser humà. Al donar èmfasi a aquest concepte, l'escola Mahayana es refereix a molts Budes i bodhisattvas (aquells que busquen la il·luminació però tenen vots de posposar l'assoliment personal del nirvana per a ajudar a la resta a arribar-hi). En el Tripitaka —el text fonamental del budisme— els Budes del passat i el Buda del futur són denominats Maitreya.

[edita] Mestratge

Alguns estudiosos creuen que algunes parts del Cànon Pali i el Agama podria contenir la substància mateixa de la històrica ensenyaments (i possiblement fins les paraules) de Buda.^[9][10] Aquest no és el cas per a la posterior sutres Mahayana.^[11] Les obres de escritúrales Primerenca precedir al budisme Mahayana obres per ordre cronològic, i s'assimilen per molts acadèmics occidentals com a principal font d'informació fidedigna respecte a la històrica real ensenyaments de Gautama Buda.

Alguns dels fonaments dels ensenyaments de Gautama Buda són:

• Les quatre nobles veritats: que el sofriment és part inherent de l'existència, que l'origen del sofriment és la ignorància i els principals símptomes que l'afecció i la ignorància són les ànsies; afecció i desitjo que pot ser cessat, i que, després del Noble Sender de vuit conduir a la cessació de inclinació i desig i, per tant patiment.
• El Noble vuit Path: dret de la comprensió, el pensament dret, dret d'expressió, dret d'acció, el dret de subsistència, a la dreta possible, a la dreta consciència, i el dret de concentració.
• Dependent d'origen: que qualsevol fenomen "existeix" només a causa de la "existència" d'altres fenòmens en una complexa xarxa de causa i efecte que cobreixi el temps passat, present i futur. Perquè totes les coses són per tant, condicionat i transitori (anicca), no tenen una veritable identitat independent (anatta).
• El rebuig de la infal libilitat de l'Escriptura acceptat: Ensenyaments no hauria de ser acceptada a menys que es veu confirmada per la nostra experiència i són lloats pels savis. Vegeu l'Kalama Sutter per més detalls.
• Anicca (sànscrit: anitya): Que tot és impermanència.
• Anatta (sànscrit: anātman): Que la percepció d'una constant "jo" és una il lusió.
• Dukkha (sànscrit: duḥkha): Que tots els éssers pateixen de totes les situacions poc clares a causa de la ment.

Tanmateix, en algunes escoles Mahayana, aquests punts han arribat a ser considerada com més o menys filial. Hi ha un cert desacord entre les diverses escoles del budisme esotèric sobre més aspectes de les ensenyances de Buda, i també sobre algunes de les normes disciplinàries per als monjos.

Segons la tradició, Buda va posar èmfasi en l'ètica i la correcta comprensió. Va posar en dubte la persona mitjana dels conceptes de la divinitat i la salvació. Va afirmar que no hi ha cap intermediari entre la humanitat i allò diví; distants déus estan sotmesos a la decadència de karma en els cels, i el Buda és només una guia per al professor i els éssers que han de trepitjar el camí de Nirvana (Pali: Nibbāna) sí per assolir el despertar espiritual anomenat Bodhi i veure la veritat i la realitat tal com és. El sistema de visió budista de meditació i la pràctica no es creu que ha estat divinamente revelada, sinó per la comprensió de la veritable naturalesa de la ment, que ha de ser descoberta per personal trepitjant un camí espiritual guiat per les ensenyances de Buda.

[edita] Referències

v • d • e Notes i Referències ↑ http://www.buddhanet.net/e-learning/buddhistworld/lumbini.htm ↑ Richard Gombrich. Theravada Buddhism: A Social History from Ancient Benares to Modern Colombo. Routledge and Kegan Paul, 1988, p. 49. ↑ Gombrich, pp. 49-50. ↑ http://www.sacred-texts.com/bud/lob/lob04.htm ↑ 5,0 5,1 Narada (1992), p. 14 ↑ Carrithers, p. 25. ↑ Maha-parinibbana Sutta (Digha Nikaya, 16), vers 56 ↑ Ven. Elgiriye Indaratana Maha Thera, Vandana: The Album of Pali Devotional Chanting and Hymns, 2002, pp. 49-52, accès el 8-11-2007 a "BuddhaNet" . (PDF) ↑ Per tant, és possible que molt del que es troba al Suttapitaka és anterior a 250 aC potser, fins i tot, més de 100 anys abans d'aquesta data. Si alguns dels materials són tan antics, podria ser possible establir quins textos es remunten als veritables orígens del budisme, textos que potser incloguin l'essència de l'ensenyament de Buda i, en alguns casos, fins i tot les seves paraules. Alexander Wynne. How old is the Suttapitaka? St John’s College, 2003, p.22 (aquest article està disponible al lloc web del Oxford Centre for Buddhist Studies [www.ocbs.org/research/Wynne.pdf] (PDF) ↑ It would be hypocritical to assert that nothing can be said about the doctrine of earliest Buddhism ... the basic ideas of Buddhism found in the canonical writings could very well have been proclaimed by him [the Buddha], transmitted and developed by his disciples and, finally, codified in fixed formulas. J.W. De Jong, 1993: The Beginnings of Buddhism, in The Eastern Buddhist, vol. 26, no. 2, p. 25 ↑ The Mahayana movement claims to have been founded by the Buddha himself. The consensus of the evidence, however, is that it originated in South India in the 1st century CE–Indian Buddhism, AK Warder, 3rd edition, 1999, p. 335.

[edita] Llocs destacats d'adoració a Budda

• Avukana a Sri Lanka.

[edita] Enllaços externs

• Dharmacakkappavattana Sutra Biblioteca de Sutras i texts Budistes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siddharta Gautama