Trimurti
Trimurti (sànscrit: त्रिमूर्ति, trimūrti, "tres formes") és un concepte de l'hinduisme en el qual les funcions còsmiques de creació, manteniment i destrucció (o la dissolució que precedeix la recreació) estan personificades per les divinitats de Brama el creador, Vixnu el preservador i Xiva el destructor o transformador, un triple aspecte de la divinitat.[1] A l'hinduisme, els processos de creació i destrucció són com un bucle infinit, que no tenen ni principi ni fi.
La seva representació sol mostrar aquests tres déus o bé un al costat de l'altre (asseguts o dempeus) o bé reunits en un sol cos (que té, llavors, tres caps, sis braços i sis cames)[1]. També se'ls mostra associats amb les seves consorts, que simbolitzen l'energia, el moviment, mentre que ells representen la matèria, la inèrcia; així Lakxmi completa Vixnu (la prosperitat —Lakxmi— està condicionada per la preservació), parella que es troba mútuament completada per la de Xacti (o Pàrvati-Kali-Durga) i Xiva (l'energia femenina completant la matèria masculina), i finalment per Brama i Sarasvatí (el coneixement —Sarasvatí— sent necessari a la creació).
- Brama o Brahma és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix, personificació del braman suprem. Encara que els atributs de l'activitat creadora siguin donats a diversos déus en el període vèdic ulterior, en l'etapa dels Brahmana (categoria de la literatura vèdica consagrada al dogma i als rituals, però que també conté llegendes i especulacions abstractes), el déu pare, Prajapati o Brama, és presentat com el creador únic. Acostuma a ser representat amb quatre caps per a simbolitzar que pot veure arreu.
- Vixnu també se'l coneix amb el nom de Narayana. S'encarna especialment en Krixna i Rama. Dintre de l'hinduisme hi ha diverses creences respecte a la transcendència de Vixnu. És representat en color blau i amb quatre braços per a simbolitzar que pot arribar a tot arreu.
- Xiva Xankarao Mahadeva. Déu del sacrifici de la mitologia índia, Xiva és l'aspecte destructor de la Trimurti però en un sentit positiu (destrucció per a reconstruir) i assumeix molts altres papers com el de senyor dels ascetes (Mahadeva). Acostuma a ser representat com una figura de quatre braços amb una lluna creixent al cap i una serp al coll, amb un trident a una mà i un tambor a l'altra i un tercer ull al front.
Taula de continguts |
Etimologia i pronunciació [modifica]
- trimūrti, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteració del sànscrit).
- त्रिमूर्ति, en escriptura devanagari del sànscrit.
- Pronunciació: /trímurti/.[2]
- Etimologia: ‘tres cossos’, essent tri: ‘tres’, i murti: ‘cos sòlid, corporificació, manifestació, encarnació, personificació’.[2]
Evolució del concepte [modifica]
El període Puranic (del 300 al 1200) va veure el sorgiment de la religió post-vèdica i l'evolució del que el reputat historiador indi Ramesh Chandra Majumdar ha anomenat l'hinduisme sintètic.[3] Aquest període no és homogeni i inclou el bramanisme ortodox en forma de restes d'antigues tradicions vèdiques juntament amb diferents sectes religioses, en particular, el xivaisme, el vixnuisme i el xactisme que eren dins dels cercles de l'ortodòxia però i tot i així van formar entitats diferents. Una de les característiques importants d'aquest període és l'esperit d'harmonia entre les formes ortodoxes i sectàries.[4]En relació amb aquest esperit de reconciliació, Majumdar diu el següent:
La seva expressió més notable es troba en la concepció teològica de la Trimurti, és a dir, la manifestació del Déu suprem en tres formes, la de Brama, la de Vixnu i la de Xiva ... Però l'intent no pot ser considerat com un gran èxit, perquè Brama mai va guanyar una importància comparable a la de Xiva o Vixnu, i realment les diferents sectes sovint conceben el concepte de la Trimurti com les tres manifestacions dels seu propi déu sectari, a qui consideraven com a Braman o l'Absolut.[5]
Maurice Winternitz assenyala que a la literatura índia hi ha molt pocs llocs on la Trimurti sigui esmentada.[6] La identificació de Vixnu, Xiva i Brama com un sol ésser és fortament emfatitzada al Kurma Purana, on Braman és adorat com Trimurti (1.6), s'inculca la unitat dels tres déus (1.9), i a l'1.26 es relaciona el mateix tema.[7]
L'historiador anglès Arthur Llewellyn Basham explica els antecedents de la Trimurti de la següent manera, tot tenint en compte l'interès occidental sobre la idea de la trinitat:
Els primers estudiosos occidentals de l'hinduisme van quedar impressionats pel paral·lelisme entre la trinitat hindú i la del cristianisme. Però de fet, el paral·lelisme no és tan proper, i, a diferència de la Santíssima Trinitat del cristianisme, la trinitat hindú mai fou realment popular. El trinitarisme indi tendeix a afavorir a un dels tres déus; d'aquesta manera, tenim en consideració el context, és clar que l'himne que Kalidasa dedica a la Trimurti en realitat s'adreça a Brama, considerat com el gran déu en aquest cas. La Trimurti fou en realitat un desenvolupament artificial, i que va tenir poca influència real.[8]
Visions de l'hinduisme [modifica]
Generalment, el vixnuisme no accepta el concepte de la Trimurti. Per exemple, l'escola Dvaita considera que Vixnu és el déu suprem, amb Xiva subordinat a ell, i interpreta els Puranes d'una manera diferent. Per exemple, Vijayindra Tirtha, un erudit Dvaita, interpreta el Purana 18 d'una altra manera. Interpreta que el Puranes Vainsva són sattva (purs) i les Puranes Saiva com a tamas (foscos) i que només els Puranes sattva tenen autoritat.[9]
El xivaisme sosté que, d'acord amb la doctrina tradicional continguda als Agames, el Senyor Xiva porta a terme cinc accions: la creació, la conservació, la dissolució, la gràcia oculta, i la gràcia de revelar. Cadascuna d'aquestes accions es correspon a un nom i una forma de Xiva. Respectivament, les tres primeres accions són associades a Xiva com a Sadyojáta (similar a Brama), Vamadeva (similar a Vixnu), Agora (similar a Rudra). De manera que Brama, Vixnu i Rudra no són deïtats diferents de Xiva, sinó que en realitat són formes de Xiva. Com Brama-Sadyojáta, Xiva crea; com Vixnu- Vamadeva, Xiva conserva; com Rudra-Agora, Xiva dissol. Per als Xivaites, Xiva és Déu i realitza totes les accions, de les quals la destrucció només n'és una. Per tant, la Trimurti és una forma de Xiva a si mateix.[10]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Trimurti». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 maig 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Vegeu l'entrada –mūrti, que es troba en la fila 22 de la primera columna de la pág. 460 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Ramesh Chandra Majumdar, "Evolution of Religio-Philosophic Culture in India" a: Radhakrishnan (The Cultural Heritage of India, 1956), volum 4, pàg. 47. (en anglès)
- ↑ Ramesh Chandra Majumdar, "Evolution of Religio-Philosophic Culture in India" a: Radhakrishnan (The Cultural Heritage of India, 1956), volum 4, pàg. 49. (en anglès)
- ↑ Majumdar, Ramesh Chandra. «Evolution of Religio-Philosophic Culture in India». A: The Cultural Heritage of India. segona, 1956, p. V4. Pàg.49. «Its most notable expression is to be found in the theological conception of the Trimūrti, i.e., the manifestation of the supreme God in three forms of Brahmā, Viṣṇu, and Śiva.... But the attempt cannot be regarded as a great success, for Brahmā never gained an ascendancy comparable to that of Śiva or Viṣṇu, and the different sects often conceived the Trimūrti as really the three manifestations of their own sectarian god, whom they regarded as Brahman or Absolute.»
- ↑ M. Winternitz, volum 1, pàg. 452, nota 1.
- ↑ M. Winternitz, volum 1, pàg. 573, nota 2.
- ↑ Basham, Arthur Llewellyn. The Wonder That Was India: A Survey of the Culture of the Indian Sub-Continent Before The Coming of the Muslims, p. 310-311. «Early western students of Hinduism were impressed by the parallel between the Hindu trinity and that of Christianity. In fact the parallel is not very close, and the Hindu trinity, unlike the Holy Trinity of Christianity, never really "caught on". All Hindu trinitarianism tended to favor one god of the three; thus, from the context it is clear that Kālidāsa's hymn to the Trimūrti is really addressed to Brahmā, here looked on as the high god. The Trimūrti was in fact an artificial growth, and had little real influence.»
- ↑ Sharma, B. N. Krishnamurti. A history of the Dvaita school of Vedānta and its literature: from the earliest beginnings to our own times (en anglès). Motilal Banarsidass Publishers, 2000. ISBN 8120815750 [Consulta: 31 d'octubre del 2011].
- ↑ «How can the god of destruction be the Supreme ?» (en anglès). Devoted to God Shiva. An abode for Hindu God Shiva on the Internet. [Consulta: 31 d'octubre del 2011].
Bibliografia [modifica]
- Basham, A. L.. The Wonder That Was India: A Survey of the Culture of the Indian Sub-Continent Before The Coming of the Muslims (en anglès). Nova York: Grove Press, Inc.,, 1954.
- Radhakrishnan, Sarvepalli (Editorial Chairman). The Cultural Heritage of India (en anglès). Calcuta: The Ramakrishna Mission Institute of Culture, 1956. Segona edició, quatre volums, revisada i ampliada, 1956 (volum IV).
- Winternitz, Maurice. History of Indian Literature (en anglès). Nova Delhi: Oriental Books Reprint Corporation, 1972. Reimpressió de la segona edició revisada. Dos volums. Publicada originalment el 1927 per la Universitat de Calcuta.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trimurti |
- «Entrada "Trimurti"». Enciclopèdia.cat.
- «The deity Phra Trimurti depicted with five faces» (en anglès). THAILEX.
|
|||||||||||||||||
