Sri Aurobindo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sri Aurobindo
rahmenlos

Sri Aurobindo (Calcuta, 1872 - Pondicherry, 1950). Figura polifacètica la vida del qual està a cavall entre els segles XIX i XX, Sri Aurobindo fou polític i lluitador per la independència de l'Índia; filòsof, integrador de dues civilitzacions: Orient i Occident; vident, i descobridor d'una nova, misteriosa i ascendent geografia d'aquesta terra i d'aquest univers; mestre de ioga i de nous camins d'acostament a la divinitat; poeta de sonets i d'una extensa epopeia èpica, Savitri, compendi de la seva experiència.

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Sri Aurobindo nasqué a Calcuta el 15 d'agost de 1872. A l'edat de 7 anys fou enviat a Anglaterra, on passà els següents anys d'estudis. El 1889 va ingressar a Cambridge amb una beca d'estudis concedida per la St. Paul's School de Londres, on reiixí brillantment els seus estudis amb menció de "primera classe".

Després d'haver adquirit els títols necessaris per a entrar en el servei civil de l'Índia, en el qual no va entrar per haver rebutjat presentar-se a l'examen d'equitació, va tornar al seu país i va integrar, el 1893, el servei administratiu del principat de Baroda (actual districte de l'estat indi de Gujarat). A part del seu treball administratiu, fou nomenat professor de francès del col·legi de Baroda i, posteriorment, d'anglès.

En aquest període va aprendre el sànscrit i altres llengües de l'Índia, i va seguir al mateix temps amb interès els esdeveniments polítics del seu país.

L'activitat política[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de la divisió de Bengala, el 1905, abandonà Baroda i va començar a participar obertament en política. Fou un dels grans líders del moviment nacionalista de Bengala, durant el tràgic període de 1906 a 1910. La seva influència en la transformació del pensament i opinió de tota l'Índia fou molt profunda, especialment mitjançant el diari Bande Mataram.

Detingut a causa de la seva activitat política, el 1908 fou empresonat durant un any a la presó d'Alipore (Calcuta).

El ioga[modifica | modifica el codi]

La seva estada a la presó va significar un canvi decisiu en la seva vida. En un medi tan poc favorable, se submergia quasi contínuament en la meditació. La seva vida interior i les seves realitzacions espirituals aviat el duren a fixar-se en un objectiu més ampli i universal que l'alliberament del seu país: l'esdevenidor de la humanitat, la nova era de l'esperit i l'aparició d'una nova raça humana.

En sortir de presó va fundar dos setmanaris, un en anglès, Karmayogin, i un altre en bengalès, Dharma. Va continuar durant algun temps les seves activitats polítiques, però una nit va rebre l'avís que la policia projectava realitzar un registre al seu despatx de Karmayogin i, per a no ser detingut o deportat, anà a amagar-se a Chandemagore, a pocs quilòmetres de Calcuta. Allà va rebre, segons ell, "una ordre des de dalt" d'anar a Pondicherry, on arribà el 4 d'abril del 1910. Aquest fet significà la ruptura definitiva amb la seva vida anterior.

Després de quatre anys de practicar el ioga en el silenci va fundar, el 15 d'agost del 1914, una revista filosòfica mensual, Arya, en la qual expressava, en llenguatge intel·lectual, la seva visió de l'home i de la Història, del destí diví de l'home i del camí a seguir per assolir-lo, de la marxa de la societat humana cap a la unitat i l'harmonia, de la naturalesa i de l'evolució de la poesia, del sentit profund dels Vedes, dels Upanishad i de la Bhagavad-gita i de l'esperit i de la significació de la cultura índia.

L'obra escrita[modifica | modifica el codi]

  • Filosofia:
Els continguts apareguts a Arya estan actualment recollits i publicats en llibres: The Life Divine (La Vida Divina), The Synthesis of Yoga (La Síntesi del Ioga), The Human Cycle (El Cicle Humà), The Ideal of Human Unity (El Ideal de la Unitat Humana), The Future Poetry (La Poesia Futura), The Secret of the Veda (El Secret del Veda), The Unpanishads (Els Upanishads), Essays on the Gita (Assaigs sobre la Gita), The Foundations of Indian Culture (Els Fonaments de la Cultura India). A cavall entre la filosofia i el ioga, per l'accessibilitat de la seva lectura al tractar-se de sentències breus, s'ha de destacar els Aforismes i Cops d'ull i Pensaments.
  • Poesia:
La pràctica totalitat de la seva obra poètica està recollida a: Collected Poems (Recull de poemes). Cal una menció a part pel poema èpic Savitri, considerada pel propi Sri Aurobindo com la seva obra més representativa i que, prenent com inici un breu relat conegut en el Mahabarata, constitueix una descripció en to èpic-poètic de tota l'experiència interior i espiritual de l'autor.
  • Ioga:
A més dels anteriors, des del punt de vista pràctic, com a guia i orientació en el camí del seu ioga, el Ioga integral, existeix una extensa recopilació d'escrits i cartes enviades als seus deixebles: Letters on Yoga (Cartes del Ioga), publicada de forma parcial sota els següents títols: The Life Divine (La Vida Divina), The Synthesis of Yoga (Síntesi del Ioga). Algunes d'aquestes cartes, per la importància i profunditat del tema que tracten, han assolit el caràcter de petites obres a part amb substantivitat pròpia. És el cas de The Supramental Manifestation Upon Earth (La Supramental Manifestació sobre el Món) i de Mother's Agenda (L'Agenda de La Mare), conjunt de cartes que de forma suscinta i de la pròpia mà de Sri Aurobindo exposen el contingut essencial del seu ioga.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial es va pronunciar obertament en suport de la causa aliada -en un escenari colonial on qualsevol tipus d'aliança amb els ocupants anglesos era més que qüestionada-, en percebre amb claredat el perill que les forces del nazisme representaven per a l'evolució futura de la humanitat.

Després de la independència va declinar l'oferiment de presidir el Congrés Nacional Indi.

Sri Aurobindo morí el 5 de desembre del 1950.

L'essència del seu ensenyament[modifica | modifica el codi]

  • La divinitat no és quelcom llunyà i inaccesible, sinó que es troba per tot arreu i també dins de l'ésser humà, és la "divinitat interior". Sri Aurobindo dessigna aquest principi diví l'interior de l'home com l'"ésser psíquic" i mostra el camí per a entrar en contacte amb ell i fer que el seu influx pugui deixar també la seva empremta en la vida exterior.
  • En el vessant universal o còsmic Sri Aurobindo planteja l'existència d'un principi actiu de la divinitat - allò que denomina "Superment" - que porta en si mateix la capacitat, el poder inherent, de canviar el decurs de la marxa de la humanitat, des de l'actual situació en la ignorància cap a un desenvolupament evolutiu amb una major presència de la llum i de la consciència.

La Mare[modifica | modifica el codi]

La seva íntima col·laboradora, Mirra Alfassa, més coneguda com "La Mare", nascuda a París de pare turc i mare egípcia, arribà a Pondicherry el 29 de març de 1914, instal·lant-se allí definitivament el 1920.

Sri Aurobindo la considerava la seva igual, i a causa de la seva capacitat per a l'organització, es féu càrrec de la vida diària de l'Ashram a partir del 24 de novembre del 1926, quan Sri Aurobindo es va recloure retirant-se de la vida pública. Des d'aquesta data, la supervisió dels assumptes de l'Ashram queda a càrrec de La Mare, inclosos els seus Instituts i Auroville, la ciutat internacional propera a Pondicherry, fundada el 1968.

Després de la desaparició de Sri Aurobindo, La Mare va continuar el treball iòguic emprès per aquest.

Els ensenyaments de La Mare foren impartits principalment de forma oral, sent recopilats en diversos volums sota els títols de Collected Works i de Mother's Agenda (L'Agenda de La Mare).

De la seva obra escrita destaca Prayers and Meditations (Precs i Meditacions).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sri Aurobindo