Henri Bergson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHenri Bergson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1859 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortBronquitis Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of Garches (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President Comitè Internacional de Cooperació Intel·lectual
1922 – 1925 – Hendrik Lorentz →
13è Seient 7 de l'Acadèmia Francesa
12 febrer 1914 – 3 gener 1941
← Émile OllivierÉdouard Le Roy → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Condorcet
École Normale Supérieure
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, metafísica, epistemologia, irracionalisme, filosofia del llenguatge i filosofia de les matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, sociòleg, catedràtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1900–1904)
lycée David d'Angers (en) Tradueix, professor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentFilosofia continental Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsÉmile Boutroux i Félix Ravaisson-Mollien Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGabriel Marcel, Émile Bréhier, Louis Lavelle, Albert Thibaudet, Marcel Proust i Joseph Baruzi Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeLouise Neuberger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareMichał Bergson Modifica el valor a Wikidata
GermansMoina Mathers Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2fc88afe-15b0-4a02-837a-19a58de1b68d Discogs: 5528306 Goodreads author: 67070 Goodreads character: 949015 Find a Grave: 12283 Project Gutenberg: 1462 Modifica el valor a Wikidata

Henri Louis Bergson (París, 18 d'octubre de 1859 - París, 4 de gener de 1941) fou un escriptor, filòsof i professor universitari francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.[1]

Biografia[modifica]

Bergson va néixer al carrer Lamartine de París, no gaire lluny del Palais Garnier (l'antiga òpera) el 1859. El seu pare, el pianista Michał Bergson, era d'origen jueu polonès llunyà (originalment portava el nom de Bereksohn).  La seva besàvia, Temerl Bergson, era una coneguda patrona i benefactora de la comunitat jueva polonesa, especialment l'associada al moviment hasídic. La seva mare, Katherine Levison, filla d'un metge de Yorkshire (Anglaterra), era de procedència jueva anglesa i irlandesa. El besavi de Henri Bergson, Szmul Jakubowicz Sonnenberg, anomenat Zbytkower, fou un destacat banquer i protegit de Stanisław II August, rei de Polònia del 1764 al 1795.[2]

La família d'Henri Bergson va viure a Londres uns anys després del seu naixement, i es va familiaritzar amb la llengua anglesa, que usava amb la seva mare. Abans dels nou anys, els seus pares es van establir a França, i Henri es va naturalitzar com a ciutadà francès.

Henri Bergson es va casar amb Louise Neuberger, una cosina de Marcel Proust, el 1891. El novel·lista va fer de padrí de Bergson en el casament. Henri i Louise Bergson van tenir una filla, Jeanne, nascuda sorda el 1896. La germana de Bergson, Mina Bergson  (també coneguda com a Moina Mathers), es va casar amb l'autor ocultista anglès Samuel Liddell MacGregor Mathers, fundador de l’orde hermètica de l'Aurora Daurada, i la parella també es va traslladar a París.

Va estudiar Lletres a l'École Normale Supérieure de París, on es va graduar i després va obtenir l'agrégation en Filosofia el 1881. Fou deixeble de Léon Ollé-Laprune i Émile Boutroux i va fer part de la mateixa promoció que Émile Durkheim o Jean Jaurès.

Posteriorment es va dedicar a l'ensenyament a diversos centres d'ensenyament secundari. Entre 1898 i 1900, fou professor a l'École Normale Supérieure. A partir del 1900, va ser catedràtic de Filosofia grega del Collège de France, ocupant la plaça de Charles Lévêque. Fou mestre docent fins al 1921, any en el qual es va retirar de l'ensenyament. L'any 1901 va ser nomenat membre de Académie des Sciences Morales et Politiques i des de 1914 ocupà el seient 7 de l'Académie française.[3]

Obra filosòfica[modifica]

Bergson, hereu d'un pensament romàntic, propugna, sobretot, l'acció. Reflecteix, per tant, certa impaciència sobre la cautela i el desapassionat exercici de la raó dels científics i filòsofs. Ataca la principal qualitat d'ambdós, el seu afany de precisió.

En comptes de les formes rígides que imposen la raó a la imatge del món, Bergson es decanta per la realitat del flux vivaç de les experiències.[4] Al contrari del filòsof anglès Francis Herbert Bradley, que volia trobar la veritat, Bergson directament ataca la lògica mateixa com una influència nefasta que cal vèncer, motiu pel qual se l'introdueix dins el moviment irracionalista. Rebutja, a més, la teoria de l'evolució, ja que la seva forta sustentació racionalista no permet que sorgeixi espontàniament res enterament nou. Aquest és un exemple de refús radical a tot el que freni un entusiasme vital.[5] Aquesta doctrina s'exposa en la seva obra L'évolution créatrice (L'evolució creadora, 1907), en què aposta per una evolució «artística» en què els canvis evolutius de la natura es facin per impulsos creadors, a la manera d'un artista que vulgui fabricar característiques noves inexistents. Nega, així, la lenta i grisa evolució científica presentada per Charles Darwin.[6]

De l'ésser humà, considera que ha arribat a una etapa en què l'intel·lecte ha sobrepassat l'instint. Això per a ell és una desgràcia, ja que en eliminar-ne l'instint, s'elimina també la seva llibertat vital. La forma més elevada d'instint és la «intuïció», que és una espècie d'activitat mental que li proporciona una veritat directament d'acord amb el món. Allà on l'intel·lecte deforma la realitat, la intuïció capta l'experiència tal com és.[7]

L'any 1927, li fou concedit el Premi Nobel de Literatura «en reconeixement a les seves riques i vitalitzants idees i l'habilitat brillant amb la qual les ha presentades».[8]

Obra seleccionada[modifica]

  • 1889: Essai sur les données inmédiates de la conscience
  • 1896: Matière et mémoire
  • 1899: Le Rire
  • 1907: L'évolution créatrice
  • 1919: L'Énergie spirituelle
  • 1932: Les deux sources de la morale et de la religion

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 24-25 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
  2. «Henri Bergson» (en anglès). Britannica. [Consulta: 26 octubre 2022].
  3. Martínez de Bujanda, Jesús; Richter, Marcella. Index des livres interdits (en francès). Médiaspaul, 2002, p. 123. ISBN 978-2-600-00818-1. 
  4. «Henri Bergson: una mística para nuestro tiempo» (en castellà). El Español, 18-08-2020. [Consulta: 26 octubre 2022].
  5. Nobel Lectures in Literature 1901 – 1967. WORLD SCIENTIFIC, 1999-03. ISBN 978-981-02-3413-3. 
  6. Carabante, José María «Henri Bergson: Las dos fuentes de la moral y la religión». Nueva Revista, 29-06-2020.
  7. Saña, Heleno. Atlas del pensamiento universal. Córdoba: Almuzara, 2008, p. 163. ISBN 978-84-92516-04-9. 
  8. «The Nobel Prize in Literature 1927» (en anglès americà). Nobel Prize. [Consulta: 26 octubre 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Bergson