Gerhart Hauptmann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

e

Gerhart Hauptmann
Gerhart Hauptmann nobel.jpg
Naixement 15 de novembre de 1862
Obersalzbrunn, Polònia
Mort 6 de juny de 1946
Agnetendorf, Alemanya
Activitat Escriptor
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1912)

Gerhart Johann Hauptmann (Obersalzbrunn, Polònia 1862 - Agnetendorf, Alemanya 1946) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1912.

Biografia i obres[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 15 de novembre de 1862 a la ciutat polonesa de Obersalzbrunn, anomenada avui dia Szczawno-Zdrój i situada al voivodat de la Baixa Silèsia. Va estudiar a Breslau (actual Wrocław) i després fou enviat a Jawor per aprendre agricultura a la granja del seu oncle. Com no li agradava aquest tipus de vida va tornar a Breslau per convertir-se en escultor. Posteriorment va estudiar filosofia i ciències naturals a la Universitat de Jena.

Un cop graduat entre 1883 i 1884 va viure a Itàlia. Al maig de 1885 Hauptmann es va casar i es va establir a la ciutat d'Erkner, suburbi de Berlín, decantant-se finalment per la literatura en la qual aviat va arribar una gran reputació com un dels principals representants del drama modern. A la fi de la segona guerra mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste d'artistes considerats com a irremplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir l'heritatge cultural alemany. Va morir el 6 de juny de 1946 a la ciutat d'Agnetendorf, en aquells moments situada a Alemanya i avui dia anomanada Jagniątków i situada a Polònia.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Gerhart Hauptmann

El 1891 es va retirar a Schreiberhau, situada a la regió de Silèsia. El primer drama de Hauptmann, Vor Sonnenaufgang (Abans de l'alba, 1889) va inaugurar el moviment naturalista en la literatura alemanya moderna, li va permetre conquerir l'enemistat dels crítics ortodoxos i el suport entusiasta dels escriptors alemanys joves. A aquesta obra la seguiren Donis Friedensfest (1890), Einsame Menschen (1891) i Die Weber (Els teixidors, 1892), drama de gran abast que representa l'aixecament dels teixidors silesians de 1844.

Dels següents treballs de Hauptmann cal esmentar les comèdies Kollege Crampton (1892), Der Biberpelz (La pell de castor, 1893) i Der rote Hahn (1901); el "poema dramàtic" Hannele (1893), i un drama històric, Florian Geyer (1895). També va escriure dues tragèdies relacionades amb el passat de Silèsia, Fuhrmann Henschel (1898) i Rose Berndt (1903), i els drames Die versunkene Glocke (La campana submergida, 1897) i Und Pippa tanzt (I Pipa balla!, 1905).

El misticisme poètic caracteritza moltes de les seves obres posteriors com Der Naer in Christo Emanuel Quint (El boig en Crist Emanuel Quint, 1910), Der Ketzer von Soana (L'heretge de Soana, 1918), Die Insel der grossen Mutter (L'illa de la Gran Mare, 1921).

Va adquirir fama d'intel·lectual radical, fama que el va perseguir durant molts anys, a pesar de ser un asceta aristocràtic que va aconseguir sobreviure tranquil·lament a tots els successos tant de la República de Weimar com al Tercer Reich de Hitler.

L'any 1912 va ser guardonat amb Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva producció fructuosa, variada i excepcional en el regne de l'art dramàtic.

Hauptmann i el seu teatre, a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A la primera dècada del segle XX, la influència de Gerhart Hauptmann en el teatre català queda palesa en la quantitat respectable i inusual de traduccions que es fan de les obres d'aquest autor i que s'estrenen en els escenaris barcelonins. La majoria d'elles publicades dins la col·lecció «De tots Colors»:

  • Ànimes solitàries (Einsame Menschen). Drama en 5 actes. Traducció d'Oriol Martí. 1906
  • Els teixidors de Silèsia (Die Weber). Drama en 5 actes. Traducció de Carles Costa i Josep Maria Jordà. 1909
  • L'assumpció d'Hannele Mattern (Hanneles Himmelfahrt) Drama d'ensomni en 2 parts. Traducció de Carles Capdevila. 1908
  • La Campana submergida (Die Versunkene Glocke) Rondalla dramàtica en 5 actes. Traducció de Salvador Vilaregut i Martí. 1908
  • L'ordinari Henschel (Fuhrmann Henschel). Drama en 5 actes. Traducció d'August Pi i Sunyer. 1908
  • El pobre Enric. (Der arme Heinrich) Llegenda germànica en 5 actes. Traducció de Marc Jesús Bertran. 1909
  • Rosa Bern (Rose Bernd). Drama en 5 actes. Traducció de Martí Alegre i Marc Jesús Bertran. 1909

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1891: Einsame Menschen
  • 1892: Die Weber
  • 1894: Hanneles Himmelfahrt
  • 1896: Elga
  • 1896: Die Versunkene Glocke
  • 1898: Fuhrmann Henschel
  • 1900: Michael Kramer
  • 1900: Schluck und Jau
  • 1902: Der arme Heinrich
  • 1903: Rose Bernd
  • 1906: Gabriel Schillings Flucht
  • 1907: Die Jungfern von Bischofsberg
  • 1908: Kaiser Karls Geisel
  • 1909: Griselda
  • 1912: Peter Brauer
  • 1913: Festspiel in deutschen Reimen
  • 1914: Magnus Garbe, reversionat el 1942
  • 1920: Indipohdi
  • 1925: Veland
  • 1921-1926: Herbert Engelmann
  • 1928: Spuk, dos actes: Die schwarze Maske i Hexenritt)
  • 1933: Die goldene Harfe
  • 1935: Hamlet im Wittenberg
  • 1937: Die Finsternisse
  • 1936-1937: Ulrich von Lichtenstein
  • 1935-1938: Die Tochter der Kathedrale

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • 1910: Der Narr in Christo Emanuel Quint
  • 1912: Atlantis
  • 1923: Phantom
  • 1926: Wanda, der Dämon
  • 1928: Die Insel der grossen Mutter
  • 1932: Um Volk und Geist
  • 1936: Im Wirbel der Berufung
  • 1937: Der Abenteuer meiner Jugend

Novel·les curtes[modifica | modifica el codi]

  • 1888: Bahnwärter Thiel
  • 1924: Die Ketzer von Soana
  • 1887-1927: Marginalien, recull
  • 1938: Sonnen
  • 1939: Der Schuss im Park

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1885: Promethidenlos
  • 1921: Anna
  • 1924: Die blaue Blume
  • 1927: Till Eulenspiegel
  • 1934: Das Meerwunder
  • 1912-1942: Der grosse Traum, recull poètic

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (8381) Hauptmann descobert el 21 de desembre de 1992 per Freimut Börngen.

Música[modifica | modifica el codi]

El compositor Benno Bardi alemany posà música a diverses obres seves.[1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerhart Hauptmann
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 1324 (ISBN 84-239-4571-5)