Selma Lagerlöf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Selma Lagerlöf
Selma Lagerlöf.jpg
Naixement 20 de novembre de 1858
Mort 16 de març de 1940
Mårbacka, Comtat de Värmland, Suècia
Activitat Escriptora
Premis Premi Nobel de Literatura l'any 1909
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1909)

Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf (Mårbacka, Suècia 1858 - íd. 1940) fou una escriptora sueca guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1909, esdevenint la primera dona guardonada en aquesta categoria. Autora també de peces de teatre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 de novembre de 1858 a la ciutat de Mårbacka, població situada al comtat de Värmland, en una família acomodada de comerciants. Els primers anys de la família fou de bonança, a pesar de les mancances del seu pare en dur una correcta administració de Mårbacka, el que va provocar que als pocs anys el benestar de la família s'anés degradant. A la mort del seu pare el seu germà gran, Johan, es féu càrrec de la família però la situació econòmica de Suècia provocà la seva ruïna, i el 1890 decidí emigrar als Estats Units per aconseguir diners amb els quals ajudar la seva família, però no ho aconseguí.

Possiblement va sofrir la displàsia infantil del maluc, sense rebre tractament, el que la va fer dur una vida més aviat sedentària durant la seva infantesa, afavorint la seva natural afició a la lectura. Als 10 anys havia llegit la Bíblia i va començar a familiaritzar-se amb les obres de H.C. Andersen, els Germans Grimm, Esaías Tegnér, Carl Michael Bellman, Alexandre Dumas (pare), Walter Scott, etc. Més tard, en la seva adolescència, va llegir a William Shakespeare, Lord Byron i Johann Wolfgang von Goethe.

Tot i les carències familiars Selma pogué realitzar els seus estudis, orientant la seva vida vers l'ensenyament, a Estocolm.

Landskrona: de mestra a escriptora[modifica | modifica el codi]

El 1885 aconseguir ser nomenada mestra a l'escola primària de Landskrona. Posseïdora d'una personalitat introvertida però afable, no va trigar a fer la seva primera amiga, Anna Oom, que ensenyava a la mateixa escola. També va iniciar una relació d'amistat amb Elise Malmros, una empleada bancària interessada en qüestions socials i feministes. A través d'ella coneixeria la vida real de la petita ciutat costanera: la pobresa, l'alcoholisme, la discriminació cap a la dona i la ignorància; que deixarien petjada en la seva futura carrera literària, esdevenint el model per a la seva novel·la L'Anciana Agneta.

A la tardor de 1886 va rebre una carta d'Estocolm, i segons les seves pròpies paraules : Quan vaig llegir un parell de línies, van començar les meves mans a tremolar i les lletres a ballar enfront dels meus ulls. La carta estava signada per la principal figura del moviment feminista suec, Sophie Adlersparre, i la convidava a visitar-la. Les seves antigues companyes del Real Seminari havien enviat alguns dels seus sonets a la revista literària femenina Dagny i havien despertat l'interès literari d'Adlersparre. Posteriorment el periòdic cultural Idun va oferir un premi de 500 corones a la millor novel·la, una quantitat que corresponia a mig any del seu salari, i que va guanyar amb la seva obra Gösta Berlings Saga. El llibre es va publicar el 1891, però va tenir una rebuda molt tèbia criticat pel seu esperit localista.

Dues dames daneses van traduir la seva obra al danès, despertant l'interès del crític literari Georges Brandes. La crítica d'aquest convertí el llibre en tot un èxit literari, iniciar una nova etapa a la vida de Selma Lagerlöf.

Èxits com a escriptora[modifica | modifica el codi]

Selma Lagerlöf, oli de Carl Larsson (1908)

A partir del seu èxit amb 'Gösta Berlings Saga' Lagerlöf va gaudir d'una llarga sèrie d'èxits. El 1894 va publicar un llibre de relats curts, Osynliga länkar ("Llaços invisibles") que li va valer la celebritat a nivell nacional. Durant aquest mateix any Selma va conèixer Sophie Elkan, en qui va trobar la seva ànima bessona i que es convertiria en la seva amiga per a sempre.

Els èxits de públic i crítica van cridar l'atenció del rei Oscar II de Suècia i Noruega i de l'Acadèmia Sueca sobre l'escriptora, a l'instant tal que ambdós van decidir resoldre els seus problemes financers perquè pogués dedicar-se plenament a escriure. Així va poder la novel·lista establir-se a Falun, on passaria la major part de la seva vida.

Després de viatjar amb la seva amiga Sophie a Itàlia i Sicília, Selma va publicar altra novel·la d'èxit, titulada Antikrists mirakler ("Els miracles de l'anticrist"), una novel·la socialista ambientada a l'illa italiana que acabava de visitar. Després d'un viatge per Egipte (1899-1900) que li va inspirar grans idees, va escriure Jerusalem: i Dalarne (1901) i Jerusalem: i det heliga landet (1902), que ràpidament la van establir com la novel·lista sueca més venuda, llegida i respectada. Es tracta de dues col·leccions de contes ambientats al voltant de 1890, que conten els efectes destructius d'un "renaixement" religiós entre els membres d'una comunitat rural situada en la província de Dalecarlia. Una família, els Ingmars de Ingmarsson -la traducció catalana, de Joan Sitjà, s'intitula Els Ingmarsson (Ed. Catalana c.1920)-, decideixen vendre la seva granja familiar a l'efecte de poder realitzar una peregrinació a Jerusalem. Un membre de la família, veient que el futur de tots està en perill, decideix sacrificar-se pels seus parents: renunciant a l'amor de tota la seva vida, sedueix i es casa amb una rica hereva, amb els diners de la qual aconsegueix salvar les terres de la seva hereu però, òbviament, perd en el procés la seva felicitat.

Seguint l'exemple del seu personatge, Lagerlöf va aconseguir l'any 1904 tornar a comprar la seva llar d'infància, Mårbacka, que la seva mare s'havia vist obligada a vendre el 1880 al quedar vídua i sense recursos.

El Premi Nobel[modifica | modifica el codi]

L'any 1909 l'Acadèmia Sueca va decidir guardonar Selma Lagerlöf amb el Premi Nobel de Literatura «en reconeixement a l'altiu idealisme, la vívida imaginació i la percepció espiritual que caracteritzen a totes les seves obres». Lagerlöf es convertia d'aquesta manera en la primera dona a rebre el Nobel de Literatura.

El discurs de presentació del premi va ser llegit pel president de l'Acadèmia, Claes Annerstedt, el 10 de desembre d'aquell any, i, entre altres elogis, remarcava el «retrat totalment original de la vida camperola» que era capaç de dibuixar la prosa de l'autora, així com «la puresa de la seva dicció, la claredat de l'expressió i la bella musicalitat que són característiques de tots els seus escrits [...] La grandesa del seu art consisteix precisament en la seva habilitat per a utilitzar tant el seu cor com el seu geni per a assolir el peculiar i original caràcter i les actituds dels seus personatges, en els quals tots nosaltres ens reconeixem».

Kipling i Lagerlöf[modifica | modifica el codi]

A pesar de la gran qualitat literària de totes les obres esmentades, sens dubte la més coneguda de Lagerlöf és Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige ("El meravellós viatge de Nils Holgersson") inspirat pels contes d'animals de Rudyard Kipling i encarregat pel consell d'Educació suec per a ensenyar als nens la geografia del país.

Es tracta de la història d'un noi de 14 anys, Nils, el qual, a causa del seu caràcter egoista, és fetillat per un fada que el converteix en un nen d'un pam d'altura. A lloms d'una oca blanca domèstica que s'uneix a un esbart d'oques grises salvatges en la seva migració anual al nord, Nils visita Lapònia i viatja de llarg a llarg de tota Suècia. Observant la conducta dels components de l'estol, Nils Holgersson comprèn els seus errors anteriors, aprèn solidaritat i es rehabilita de la seva mandra i egocentrisme. De fort to moral, la novel·la ensenya l'amor per la naturalesa alhora que la geografia, la cultura, la mitologia i els costums del país escandinau. L'efecte final està tan ben assolit, que quan l'escriptor japonès Kenzaburo Oe va viatjar a Estocolm l'any 1994 per rebre el Premi Nobel de Literatura va invertir el seu temps lliure a recórrer el país, manifestant que de nen havia llegit moltes vegades la novel·la de Lagerlöf i que tot era tan idèntic a les descripcions del llibre, que li semblava estar viatjant per un país que ja coneixia.

Un altre admirador d'aquest llibre fou el filòsof Karl Popper, que afirmava que havia llegit i rellegit el llibre almenys una vegada a l'any durant tota la seva vida, i que el fascinava de tal manera que ho havia impulsat a llegir cada paraula escrita per Selma Lagerlöf al llarg de tota la seva carrera.

Fantasia desbocada[modifica | modifica el codi]

El rei Gustau V de Suècia lliura el Premi Nobel a Selma Lagerlöf (il·lustració d'un periòdic suec, 1909)

Selma va treballar tota la seva vida amb un estil narratiu que tendia a difuminar els límits entre el somni i la realitat. Aquesta particular forma de fantasia, que en aquesta autora sempre barreja el sobrenatural amb la crítica social, és particularment notable a Körkarlen ("El Carreter", 1912), que explica la història d'un home que mor la nit de cap d'any i ha de manejar el carro de la Mort durant tot l'any següent. El director de cinema suec Victor Sjöström va fer l'any 1921 una adaptació cinematogràfica de la novel·la, que segueix sent considerada una de les millors pel·lícules d'aquesta nacionalitat de tots els temps.

Acadèmica[modifica | modifica el codi]

Durant la Primera Guerra Mundial va ser nomenada membre de l'Acadèmia Sueca. Les tasques pròpies d'aquest càrrec la van privar de temps per escriure, pel que la seva producció durant aquest període és escassa: Kejsarn av Portugallien ("L'Emperador de Portugalia", 1914), una història fantàstica sobre mentides i veritats, considerada per la crítica com la seva última gran obra, i Bannlyst ("Proscrit", 1918), novel·la pacifista a l'estil de l'escriptor nord-americà Dalton Trumbo que assenyala les misèries de la guerra.

Feminista convençuda, Lagerlöf va dedicar gran part de la dècada del 1920 a lluitar pels drets de la dona, en un país pioner en aquests assumptes.

Trilogia, biografia, autobiografia[modifica | modifica el codi]

Durant aquest període va escriure multitud de relats breus i la seva aclamada trilogia composta per les novel·les Löwensköldska ringen ("L'entorn dels Löwensköld", 1925), Charlotte Löwensköld (1925) i Anna Svärd (1928), així com una biografia de l'escriptor finès Zacharias Topelius.

L'autobiografia de Selma Lagerlöf, en diversos voluminosos volums, es va publicar durant aquesta dècada i va ser tan popular que va arribar a vendre centenars de milers d'exemplars durant els deu anys següents.

Els seus relats breus[modifica | modifica el codi]

Sophie Elkan (a l'eaquerra) i Selma Lagerlöf el 1894

El conte és, en Selma Lagerlöf, el resultat d'una intel·ligent fusió entre els contes de fades escandinaus i els relats sobrenaturals victorians.

Gamla Agneta ("L'anciana Agneta"), per exemple, narra la vida d'una dona sola en una granja situada a la vora d'una enorme glacera. Turmentada per la solitud, comença a parlar amb si mateixa, es deprimeix i acaba pensant en el suïcidi com un mitjà d'alleujar el seu sofriment. No obstant això, un dia arriba un monjo que li fa veure que el que ella prenia per la boira de les muntanyes està constituïda, en realitat, per les ànimes dels morts que se senten més sols i abandonats que ella. La dona encén espelmes per atreure els fantasmes, que s'alegren de la llum i la calor i la nova companyia. Quan finalment l'anciana mor, els fantasmes il·luminen, en el seu homenatge, tota la muntanya amb petites flames com les que ella encenia per ells.

Altra vegada la guerra[modifica | modifica el codi]

La persecució nazi contra els intel·lectuals alemanys va ser terrible, i Selma Lagerlöf va ocupar els últims anys de la seva vida a ajudar als escriptors i pensadors a amagar-se, sortir del país i lluitar contra la dictadura alemanya que oprimia a Europa. Així va aconseguir, per exemple, un visat oficial suec per a la poeta alemanya jueva Nelly Sachs, destinada pels nazis a un camp d'extermini polonès, salvant-li d'aquesta manera la vida.

Quan Finlàndia hagué d'enfrontar l'agressió soviètica en l'anomenada Guerra d'Hivern, l'escriptora donà la seva medalla d'or del Premi Nobel per a ser subhastada amb destinació a ajuntar fons per a la Resistència finesa.

La fi d'una lluitadora[modifica | modifica el codi]

Enmig del treball i l'esforç que li costava ajudar als refugiats finesos, atabalats per un llarg bloqueig militar rus, Lagerlöf va sofrir un atac cardíac massiu que la va dur a la mort a la seva casa natal el 16 de març de 1940 als 81 anys d'edat.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • 1891: Gösta Berlings Saga (La saga de Gösta Berling)
  • 1895: Ett äfventyr i Vineta (Una aventura a Vineta)
  • 1897: Antikrists mirakler (Els miracles de l'anticrist)
  • 1899: En Herrgårdssägen (Conte d'una casa pairal)
  • 1901: Jerusalem: I Dalarne, volum I (Jerusalem: A Dalecarlia)
  • 1902: Jerusalem: I Heliga Landet, volum II (Jerusalem: A Terra Santa)
  • 1904: Herr Arnes penningar (Els diners del senyor Arne o El Tresor)
  • 1911: Liljecronas hem (La llar dels Liljecrona)
  • 1914: Kejsaren av Portugallien. En Värmlandsberättelse (L'emperador de Portugalia. Un relat de Värmland)
  • 1918: Bannlyst' (El proscrit)
  • 1918: Kavaljersnoveller (Novel·les d'un galant)
  • 1921: Körkarlen' (El Carreter)
  • 1925: Löwensköldska ringen (L'entorn dels Löwensköld o L'anell del general)
  • 1925: Charlotte Löwensköld
  • 1928: Anna Svärd

Contes[modifica | modifica el codi]

  • 1888: Upprättelse (El desgreuge)
  • 1894: Osynliga Länkar (Llaços invisibles)
  • 1899: Drottningar i Kungahälla (Reines a Kungahälla)
  • 1904: Kristuslegender (Llegendes de Crist)
  • 1906: Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige. Första delen (El Maravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia. Primera Part)
  • 1907: Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige. Andra delen (El Maravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia. Segona Part)
  • 1907: Tösen från Stormyrtorpet (La noia de la finca Turbagrande o La noia de Marsh Croft)
  • 1908: En saga om en saga och andra sagor (Un conte rere un conte i altres contes)
  • 1914: Stenen i sjön Rottnen (La pedra al llac Rottnen)
  • 1915: Troll och människor. Del I (Follets i mortals. Volum I)
  • 1921: Troll och människor. Del II (Follets i mortals. Volum II)
  • 1922: Legender i urval (Llegendes escollides)
  • 1933: Höst. Berättelser och tal (Tardor. Relats i discursos)
  • 1938: Den heliga natten och andra julberättelser (La Nit de Nadal i altres contes de Nadal)

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • 1911: Hem och stat (Llar i Estat), discurs pel dret al sufragi femení.
  • 1920: Zachris Topelius. Utveckling och mognad (Zachris Topelius. Evolució i maduresa), biografia
  • 1922: Mårbacka, memòries
  • 1930: Mårbacka. Ett barns memoarer (Records d'una nena), memòries
  • 1932: Mårbacka. Dagbok för Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf (Diari de vida per Ottilia Lovisa Lagerlöf), memòries
  • 1933: Skrifter (Escrits)
  • 1933: Skriften på jordgolvet. (Escrits sobre la terra), en benefici dels exiliats jueus

Obres de Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1914: Dunungen (L'oca), basada en un conte de 1894
  • 1929: En Herrgårdssägen

Homenatges[modifica | modifica el codi]

El Selma Lagerlöfs litteraturpris (Premi Literari Selma Lagerlöf) és un important premi literari suec guardonat amb 100.000 corones sueques.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (11061) Lagerlöf descobert el 10 de setembre de 1991 per Freimut Börngen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Berendsohn, Walter Arthur: Selma Lagerlöf: Her Life and Work, Kennikat Press, 1968.
  • Edstrom Vivi : Selma Lagerlöf, Vivi Edström och Bokförlaget Natur och Kultur, 1991, ISBN 91-27-02261-7
  • Ying Toijer-Nilsson: Du lär mig att bli fri. Selecció i comentaris de cartes enviades a Sophie Elkan, Albert Bonniers Förlag, 1992, ISBN 91-0-055397-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]