Victor Sjöström

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Victor Sjöström
Retrat de Victor Sjöström
Retrat de Victor Sjöström
Nom real: Victor David Sjöström
Naixença: 20 de setembre de 1879
Sibodal, Värmlands Län (Suècia)
Defunció: 3 de gener de 1960 (als 80 anys)
Estocolm (Suècia)
Origen: Suècia Suècia
Cònjuge/s: Alexandra Stjagoff (1900-1912)
Lili Bech (1913-1916)
Edith Erastoff (1922-1945)

Pàgina sobre Victor Sjöström a IMDb

Victor Sjöström (Sibodal, Värmlands Län, 20 de setembre de 1879 - Estocolm, 3 de gener de 1960) fou un actor, director teatral i cinematogràfic suec.

Quan encara era quasi un nadó (tenia 1 any) la seva família emigrà a la ciutat de Nova York, vivint a Brooklyn, Quan tenia set anys morí la seva mare i la família retornà a Suècia, assentant-se a Estocolm.

L'estil[modifica | modifica el codi]

L'estil de direcció de Sjöström fou ésser el pioner del cinema nòrdic, utilitzà els paisatges com a part integral de la bellesa d'un film i per aportar un context dramàtic.

Interès per ser actor[modifica | modifica el codi]

El seu interès per l'actuació començà als 17 anys, quan s'incorporà a una companyia teatral ambulant. Més tard el 1912 passà al cinema. Després d'una curta temporada com a actor cinematogràfic, en aquest mateix any dirigí la seva primera pel·lícula: Tradagrsmästaren. Però la seva primera pel·lícula de mèrit, i la primera artística de Suècia, fou Ingeborg Holm (1913), que inicià una carrera de realitzador extremadament brillant. Amb ella el cinema suec assoliria una gran categoria que es convertiria en tradició.

Suport literari[modifica | modifica el codi]

La major part de l'obra d'aquest director es recolza sobre texts literaris de gran qualitat (Zola, Selma Lagerloff, Henrik Ibsen, Johann Sigurdjonson, etc. El 1915 dirigí La vaga, obra antològica, importantíssima en la història del cine social i realista. El 1917 aconseguí un gran èxit de públic amb Terje Viggen, basada en una obra del dramaturg Ibsen, i dirigí una de les seves obres mestres, Els proscrits, segons el poema de Sigurdjonson, que posa una fita en la maduresa del seu estil. Ell mateix interpretà el rol de vagabund en aquesta pel·lícula l'acció de la qual transcorre en els paisatges esmorteïts d'Islàndia i la qual ambientació resulta sorprenent. L'equilibri trobat entre el fons i la forma és magistral.

Després inicià una sèrie de films en episodis, com es feia llavors (La vida dels avant-passats, El rellotge trencat, Els maleïts), que basà en una obra de l'escriptora Selma langeroff.

L'obra més important[modifica | modifica el codi]

El 1920 realitzà la seva obra més important segons alguns crítics. La carretera fantasma, també segons text de Langerloff, obra típicament nòrdica, que prefigura l'estil Bergman, amb motius fúnebres, puritanisme, paganisme i cristianisme barrejat, etc. A aquest estil també i pertany La prova de foc (1922). El 1923 anà a Hollywood, on realitzà una sèrie de pel·lícules de tipus comercial, entre elles Divines Woman, en la que presentà a la nova estrella Greta Garbo. Un altre film important d'aquest període és El vent (1928).

El sonor[modifica | modifica el codi]

El cinema sonor arraconà aquest director, que, tanmateix, deixava assenyalat un important camí que varen seguir els nous realitzadors suecs. El 1931 tornà a Suècia, on es limità a treballar com a actor en diverses produccions i dirigí Under the Red Robe.

Entre les moltes pel·lícules en que va intervenir s'han de citar: There Burns a Flame i, sobretot, Smultronstället (1957), dirigida pel seu deixeble Ingmar Bergman, que li'n valgué el qualificatiu de millor actor de l'any segons els crítics de Nova York.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Ingmar Bergman i Victor Sjöström durant el rodatge de Maduixes silvestres (1957).
  • Ett hemligt giftermål (1912)
  • Trädgårdsmästaren (1912)
  • Äktenskapsbyrån (1913)
  • ''Löjen och tårar (1913)
  • Marions sommarflirt (1913)
  • Blodets röst (1913)
  • Livets konflikter (1913)
  • Margaret Day (1913)
  • Halvblod (1913)
  • Miraklet (1913)
  • The Poacher (1914)
  • Prästen (1914): Saints and Their Sorrows, The Parson) (1914)
  • Dömen icke (1914)
  • Strejken (1914)
  • Bra flicka reder sig själv (1914)
  • Gatans barn (1914)
  • Högfjällets dotter (1914)
  • Hjärtan som mötas (1914)
  • En av de många (1915)
  • Sonad skuld (1915)
  • Det var i maj (1915)
  • Landshövdingens döttrar (1915)
  • Skomakare, bliv vid din läst (1915)
  • I prövningens stund (1915)
  • Judaspengar (1915)
  • Skepp som mötas (1916)
  • Havsgamar (1916)
  • Hon segrade (1916)
  • Dödskyssen (1916)
  • Therèse (1916)
  • Terje Vigen (1917)
  • Tösen från Stormyrtorpet (1917)
  • The Woman He Chose (1917)
  • Berg-Ejvind och hans hustru (1918)
  • Ingmarssönerna (1919)
  • Hans nåds testamente (1919)
  • Klostret i Sendomir (1920)
  • Karin Ingmarsdotter (1920)
  • Mästerman (1920)
  • Körkarlen (1921)
  • Vem dömer (1922)
  • Det omringade huset (1922)
  • Eld ombord (1923)
  • Name the Man (1924)
  • He Who Gets Slapped (1924)
  • Confessions of a Queen (1925)
  • The Tower of Lies (1925)
  • The Scarlet Letter (1926)
  • The Divine Woman (1928)
  • The Masks of the Devil (1928)
  • The Wind (1928)
  • A Lady to Love (1930)
  • Väter und Söhne (1930)
  • Markurells i Wadköping (1931)
  • Under the Red Robe (1937)

Actor[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Sjöström Modifica l'enllaç a Wikidata