Robert Mitchum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Robert Mitchum
Robert Mitchum a The Sundowners (1960)
Robert Mitchum a The Sundowners (1960)
Nom real: Robert Charles Durman Mitchum
Naixença: 6 d'agost de 1917
Bridgeport, Connecticut (EUA)
Defunció: 1 de juliol de 1997 (als 79 anys)
Santa Barbara, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Dorothy Spence (1940–1997)
Globus d'Or
Premi Cecil B. DeMille
1992 - Trajectòria cinematogràfica
Pàgina sobre Robert Mitchum a IMDb

Robert Charles Durman Mitchum, més conegut com Robert Mitchum (6 d'agost de 1917 a Bridgeport, Connecticut, Estats Units - 1 de juliol de 1997 a Santa Barbara, Califòrnia) va ser un actor de cinema i cantant estatunidenc nominat a l'Oscar. Mitchum és recordat principalment pels seus papers com a protagonista en algunes de les obres més importants del gènere conegut com cinema negre, i considerat com el precursor de l'antiheroi prevalent en el cinema dels anys 1950 i 1960.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

El seu pare fou un emigrant escocès i la seva mare era d'origen noruec, i amb ells residí des del 1919 a Charleston (Carolina del Sud).

Atret pel món del cinema i el teatre, el 1936 anà a Los Ángeles, on va haver de treballar com a camioner, estibador portuari i porter d'un night club, i fins i tot va arribar a exercir la boxa. El 1937 debutà al teatre, en una breu intervenció, casant-se amb Dorothy Spence, amb la que viuria fins el final de la seva vida.

Després de realitzar varis papers episòdics en westerns mediocres i en algun dels còmics Stan Laurel i Oliver Hardy, assolí notable èxit en el seu primer film important, Story of G. I. Joe (1945), dirigit pel prestigiós William Wellman, film basat en les memòries de guerra escrites pel periodista Ernie Pyle: la labor que en ella realitzà li suposà un nomenament a l'Oscar al millor actor secundari, que finalment no assolí.

La seva qualitat es confirmà en dos nous films estrenats el 1947: l'antiracista Foc encreuat, dirigit per Edward Dmytryk, un dels millors cineastes de la seva generació, que contà també com a protagonista amb Robert Ryan, i Retorn al passat, un thriller de Jacques Tourneur, junt a Kirk Douglas, un altre jove actor que iniciava la seva fulgurant carrera. Ja consolidat com a intèrpret de primera línia a Hollywood.

Mitchum desenvolupà una dilatada carrera en la qual treballà amb grans directors i en films que han restat, per un o altre motiu, implicats en la història sobresortint del cinema: en els anys 50 destacaren els seus treballs a Macau (1952), de Josef von Sternberg, amb Jane Rusell; Riu sense retorn (1954), un gran western d'Otto Preminger en el que actuà junt a Marilyn Monroe; La nit del caçador (1955), l'únic film que dirigí l'actor Charles Laughton, en el que Mitchum encarna a un predicador darrera el qual s'amaga un criminal, personatge en el que composà una de les seves millors interpretacions; All that Heaven Allows (1957), de William Wyler, amb Deborah Kerr, i Més enllà de Río Grande (1959), de Robert Parrish, film produït per Robert Mitchum.

En els anys 60 es mantindrà en un primer pla i actuà sota la direcció de varis dels millors directors d'aquells anys: amb Vincente Minelli a Home from the Hill (1960), un melodrama de gran intensitat, interpretant al costat d'Eleanor Parker; amb Stanley Kramer a Not as a Stranger (1961), al costat de Frank Sinatra, Olivia de Havilland i Gloria Grahame; amb Lee Thompson a Cape Fear (1962), un thriller antològic, juntament amb Gregory Peck; amb Howard Hawks a El Dorado (1967), un western memorable, i amb Joseph Losey a Secret Ceremony (1968).

Dels anys 70 poden destacar-se treballs com el que realitzà a La filla de Ryan (1970), de David Lean, amb Sarah Miles i Trevor Howard; l'encarnació del detectiu Philip Marlowe en els thrillers Adéu, nena (1975) i Detectiu privat (1978), ambdós dirigits per Michael Winner (Mitchum es convertia en el tercer intèrpret del detectiu, rera Robert Montgomery i Humphrey Bogart).

En la recta final de la seva carrera, degut a l'edat, al contrari que en el cas de tants d'altres actors, mai li mancaren ofertes, malgrat que eren papers episòdics, als que ell sabia imprimir sempre el seu segell personal i exercí una atracció especial: així ocorria en treballs que realitzà, per exemple, a Maria's Lovers (1985), del director rus Andrei Konchalkovski, o Cape Fear (1991), nova versió d'aquell Cape Fear de J. Lee Thompson, ara dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Robert De Niro en el paper que en la vella versió interpretava ell, i per Nick Nolte en el lloc de Gregory Peck. Scorsese volgué que tant Mitchum com Peck participessin a manera d'homenatge a una generació d'actors en procés d'extinció.

El 1995, en la mateixa línia, Jim Jarmusch el dirigí en un altre homenatge: Dead Man. Mitchum, que el 1993 rebé el premi Donostia del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per una vida consagrada al cel·luloide, participà en més de 100 pel·lícules al llarg de la seva carrera, en el cinema i la televisió, i sempre deixà constància d'una personalitat ensems impertorbable i melangiosa, dura i tendra. Morí víctima d'un càncer de pulmó.

Filmografia [modifica]

Paper curts [modifica]

  • The Magic of Make-up (1942)
  • Screen Snapshots: Hollywood Goes to Bat (1950)
  • Waiting for the Wind (1990)

Bibliografia [modifica]

  • Suplement 1981-1982. pàg. 153 de l'enciclopèdia Espasa

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Mitchum Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Mitchum&oldid=11326360»