Agnès Varda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Agnès Varda
Agnès Varda el 2010
Agnès Varda el 2010
Naixement: 30 de maig de 1928 (1928-05-30) (85 anys)
Brussel·les (Bèlgica)
Nacionalitat: Bèlgica Bèlgica
Cònjuge/s: Jacques Demy (1962-1990)
Fitxa sobre Agnès Varda a IMDb

Agnès Varda (Brussel·les, Bèlgica, 30 de maig de 1928) és una directora de cinema belga.

Varda és una directora independent i decidida, amb acurades coreografies i decoracions, i combina sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneix com l'àvia de la nouvelle vague francesa.

Agnès Varda, una de les grans figures de la nouvelle vague francesa, s'ha mantingut fidel a llurs conviccions d'artista independent, però això no li ha impedit adaptar-se als canvis tecnològics del setè art i avui segueix treballant com cineasta digital amb gran èxit de públic.

La primera pel·lícula d'Agnès Varda, Le pointe-courte (1956), fou muntada per Alain Resnais. La mescla de material documental amb situacions i personatges ficticis marcaria el seu treball posterior. Cleo de 5 a 7 (1961) demostrà, amb llur audaç barreja de color i blanc i negre, una gosadia estilística compartida amb els seus col·legues de la nouvelle vague.

La seva obra següent, La felicitat (1965), representa un nou enfoc en l'obra de Varda. Rodada en un estil pop art caracteritzat per l'excés de colorit, reminiscències d'un estil que ella considerava artificial en els films del seu marit, Jacques Demy, conta la història d'una jove feliçment casada amb dos fills, fins que el seu marit té una amant. En enfrontar-se a la infidelitat d'aquest, ella mor ofegada. En el terrible final del film, l'amant substitueix a l'esposa en els sentiments del seu marit per sempre. Els nens l'accepten, el marit l'estima, i la vida continua com abans.

Al llarg dels anys seixanta, Varda realitzà alguns films polítics contra la guerra del Vietnam i en suport dels Panteres Negres. El 1985 retornà dirigint Sense sostre sense Llei. Amb Els espigoladors i les espigoladores (2000), un assaig documental rodat amb una càmera digital de mà, demostrà no haver perdut llurs qualitats. Als vuitanta anys, Varda segueix sent tan actual i moderna com molts dels seus col·legues més joves.

Avui l'àvia de la nouvelle vague continua inspirant a una nova generació de cineastes.

La frase:

« Un documental és un moviment per alliberar-se de l'egoisme »

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Títol original Títol en anglès País Any Crèdits
La Pointe Courte França 1956 Directora, Guionista
Cléo de 5 à 7 Cléo from 5 to 7 França/Itàlia 1962 Directora, Guiónista
Le Bonheur Happiness França 1965 Directora, Guionista
Loin du Vietnam Far from Vietnam França 1967 Co-Directora
Lions Love Lions Love Estats Units/França 1969 Directora, Guionista, Productora
Daguerréotypes France 1975 Directora, Guionista
L'Une chante, l'autre pas One Sings, the Other Doesn't Veneçuela/França/Bèlgica 1977 Directora, Guionista
Documenteur Documenteur França 1980-1981 Directora, Guionista
Sans toit ni loi Vagabond França/Regne Unit 1985 Directora, Guionista, Muntadora
Jane B. par Agnès V. Jane B. by Agnes V. França 1986-1987 Directora, Guionista, Muntadora
Kung-Fu Master Le Petit amour França 1987 Directora, Guionista
Jacquot de Nantes França 1990 Directora, Guionista
Les Cent et une nuits de Simon Cinéma A Hundred and One Nights Regne Unit/França 1994 Directora, Guionista
Les Glaneurs et la glaneuse The Gleaners and I França 2000 Directora, Guionista, Productora, Muntadora
Les Glaneurs et la glaneuse... deux ans après The Gleaners and I: Two Years Later França 2002 Directora, Muntadora
Le Lion volatil França 2003 Directora, Guionista, Productora, Muntadora
Les Plages d'Agnès The Beaches of Agnes França 2008 Directora, Guionista, Productoraa

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès Varda