Michael Caine

Michael Caine
Nom real:	Maurice Joseph Micklewhite
Naixença:	14 de març de 1933 (1933-03-14) Londres, Regne Unit
Nacionalitat:	Regne Unit
Cònjuge/s:	Patricia Haines (1955-1958) Shakira Baksh (1973-actualitat)
Premis Oscar
Millor actor secundari 1986 - Hannah i les seves germanes 1999 - The Cider House Rules
Globus d'Or
Millor actor - Musical o Comèdia 1983 - Educant la Rita 1998 - Little Voice Millor actor minisèrie 1988 - Jack the Ripper
Premis BAFTA
Millor actor 1983 - Educant la Rita Britannia Award 1990 - Excel·lència en el cinema BAFTA honorífic 2000
Pàgina sobre Michael Caine a IMDb

Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr. CBE (14 de març de 1933 a Londres), és un actor i un productor de cinema britànic.

Biografia

Procedent d'una família pobra del sud de Londres, el petit Maurice Micklewhite es va apassionar molt aviat pel teatre. Als 18 anys, entra a l'exèrcit i és enviat a Corea. A la tornada, fa alguns petits papers i actua als teatres regionals. Participa igualment a moltes obres de televisió. Pren el nom d'escena de la seva pel·lícula preferida Huracà sobre el Caine (1954) d'Edward Dmytryk.

El 1956 comença al cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta a Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars. A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda.

A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a Too Late to Hero (1970), és un gàngster reclamant venjança a Kidnapped (1971), un perruquer enxampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972), i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg mal intencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a A nosaltres la victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a L'educació de Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.

Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal (1996), d'Ewan McGregor a Little voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills (2000). El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a The Cider House Rules de Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company: Sandra Bullock per a Miss agent especial (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember (2002) i Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller The Statement el 2003.

Roda The Dark Knight el 2008 fent el paper d'Alfred.

Altres

El grup anglès "Madness" li va dedicar el 1984 la cançó "My Name Is Michael Caine" en el seu àlbum "keep mooving".

Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992, i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE. (Aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia deixat encara el nom de naixement.)

Filmografia

Com actor

• 1956: A Hill in Korea, de Julian Amyes
• 1956: Sailor beware!, de Gordon Parry
• 1957: The Steel bayonet, de Michael Carreras
• 1957: How to murder a rich uncle, de Nigel Patrick
• 1958: The Key, de Carol Reed
• 1958: Carve her name with pride, de Lewis Gilbert
• 1958: A Woman of mystery, d'Ernest Morris
• 1958: Passport to shame, d'Alvin Rakoff
• 1958: Blind Spot, de Peter Maxwell
• 1958: The Two-headed spy, d'André De Toth
• 1959: Danger within, de Don Chaffey
• 1960: The Bulldog Breed, de Robert Asher
• 1961: Foxhole in Cairo, de John Llewellyn Moxey
• 1961: The Day the Earth caught fire, de Val Guest
• 1962: Solo for a sparrow, de Gordon Flemyng
• 1962: El braç dolent de la llei (The Wrong arm of the Law), de Cliff Owen
• 1964: Zulu , de Cy Endfield
• 1965: L'expedient Ipcress (The Ipcress file), de Sidney J. Furie
• 1966: Alfie, de Lewis Gilbert
• 1966: La caixa de les sorpreses (The Wrong box), de Bryan Forbes
• 1966: Funeral a Berlín (Funeral in Berlin), de Guy Hamilton
• 1966: Gambit , de Ronald Neame
• 1967: Woman times seven, de Vittorio De Sica
• 1967: Un cervell de mil milions de dòlars (Billion dollar brain), de Ken Russell
• 1967: Tonite Let's All Make Love in London, de Peter Whitehead
• 1967: Hurry sundown, d'Otto Preminger
• 1968: The Magus, de Guy Green
• 1968: Caiguda mortal (Deadfall), de Bryan Forbes
• 1968: Play dirty, de André De Toth
• 1969: Battle of Britain, de Guy Hamilton
• 1969: Un treball a Itàlia (The Italian job), de Peter Collinson
• 1970: Too late the hero, de Robert Aldrich
• 1970: Simon Simon, de Graham Stark
• 1970: The Last valley, de James Clavell
• 1971: Kidnapped, de Delbert Mann
• 1971: L'assassí implacable (Get Carter: assassí implacable), de Mike Hodges
• 1972: Joc de tres (Zee and co), de Brian G. Hutton
• 1972: Històries perilloses (Pulp), de Mike Hodges
• 1972: L'empremta, de Joseph L. Mankiewicz
• 1974: El molí negre (The Black windmill), de Don Siegel
• 1974: El contracte de Marsella (The Marseille contrat), de Robert Parrish
• 1975: Una anglesa romàntica (The Romantic englishwoman ), de Joseph Losey
• 1975: Peeper, de Peter Hyams
• 1975: La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy), de Ralph Nelson
• 1975: L'home que volia ser rei (The Man who would be king), de John Huston
• 1976: Harry i Walter se'n van a Nova York (Harry and walter go to New York), de Mark Rydell
• 1976: Ha arribat l'àguila (The Eagle has landed), de John Sturges
• 1977: Silver bears, d'Ivan Passer
• 1977: Un pont massa llunyà (A Bridge too far), de Richard Attenborough
• 1978: L'eixam (The Swarm), d'Irwin Allen
• 1978: California Suite, de Herbert Ross
• 1979: Ashanti, de Richard Fleischer
• 1979: Més enllà de l'aventura del Posidó (Beyond the Poseidon adventure), d'Irwin Allen
• 1980: The Island, de Michael Ritchie
• 1980: Vestida per matar (Dressed to kill), de Brian De Palma
• 1981: The Hand, d'Oliver Stone
• 1981: Evasió o victòria (Escape to victory), de John Huston
• 1982: Trampa mortal (Deathrap), de Sidney Lumet
• 1983: The Jigsaw man, de Terence Young
• 1983: Educant la Rita (Educating Rita), de Lewis Gilbert
• 1983: El cònsul honorari (The Honorary consul), de John Mackenzie
• 1984: Blame it on Rio, de Stanley Donen
• 1985: The Holcroft Convenant, de John Frankenheimer
• 1985: Disbauxa tropical (Water), de Dick Clement
• 1986: L'ombra del delator (The Whistle blower), de Simon Langton
• 1986: Sweet Liberty, d'Alan Alda
• 1986: Hannah i les seves germanes (Hannah and her sisters), de Woody Allen
• 1986: Mona Lisa, de Neil Jordan
• 1986: El carrer de la mitja lluna (Half moon street), de Bob Swaim
• 1987: El quart protocol (The Fourth Protocol), de John Mackenzie
• 1987: Jaws: The revenge, de Joseph Sargent
• 1987: Capitulació (Surrender), de Jerry Belson
• 1988: Jack the Ripper, de David Wickes
• 1988: Without a clue, de Thom Eberhardt
• 1988: Un parell de seductors (Dirty rotten scoundrels), de Frank Oz
• 1990: Mr Destiny, de James Orr
• 1990: Bullseye, de Michael Winner
• 1990: Executiu, executor (A Shock to the system), de Jan Egleson
• 1992: Noises off..., de Peter Bogdanovich
• 1992: Seducció perillosa (Blue Ice), de Russell Mulcahy
• 1992: The Muppet Christmas Carol, de Brian Henson
• 1993: On deadly ground, de Steven Seagal
• 1995: Mitjanit a Sant Petersburg (Midnight in St Petersburg), de Douglas Jackson
• 1995: L'exprés de Pequín (Bullet to Beijing), de George Mihalka
• 1996: Blood and wine: laberint criminal (Blood and Wine), de Bob Rafelson
• 1998: Crida a escena (Curtain call), de Peter Yates
• 1998: Little Voice, de Mark Herman
• 1999: The Debtors, d'Evi Quaid
• 1999: The Cider House Rules, de Lasse Hallström
• 2000: Shiner, de John Irvin
• 2000: Quills , de Philip Kaufman
• 2000: Miss agent especial, de Donald Petrie
• 2000: Get Carter: assassí implacable, de Stephen Kay
• 2001: Tortoise vs. hare, de Richard Goleszowski
• 2001: Last orders, de Fred Schepisi
• 2001: Sables mouvants (Quicksand), de John Mackenzie
• 2002: Austin Powers in Goldmember, de Jay Roach
• 2002: L'americà impassible (The Quiet American), de Phillip Noyce
• 2003: The Actors, de Conor McPherson
• 2003: Secondhand lions, de Tim McCanlies
• 2003: The Statement, de Norman Jewison
• 2004: Around the bend, de Jordan Roberts
• 2004: Batman Begins, de Christopher Nolan
• 2004: Bewitched, de Nora Ephron
• 2004: The Weather Man, de Gore Verbinski
• 2006: The Prestige, de Christopher Nolan
• 2006: Children of Men, d'Alfonso Cuarón
• 2007: L'empremta de Kenneth Branagh
• 2008: The Dark Knight de Christopher Nolan
• 2010 - Inception, de Christopher Nolan

Com productor

• 1972: Històries perilloses (Pulp), de Mike Hodges (coproductor)
• 1987: El quart protocol (The Fourth protocol), de John Mackenzie (productor executiu)
• 1992: Seducció perillosa (Blue Ice), de Russell Mulcahy

Premis

• 1983 Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica per Educant la Rita
• 1986 Oscar al millor actor secundari per Hannah i les seves germanes
• 1988 Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per Jack el Destripador
• 1998 Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Little Voice
• 1999 Oscar al millor actor secundari per The Cider House rules
• 1999 Screen Actors Guild al millor actor secundari per The Cider House rules
• 2000 BAFTA honorífic a la seva trajectòria professional.

Nominacions

• 1966 Oscar al millor actor per Alfie
• 1972 Oscar al millor actor per L'empremta
• 1983 Oscar al millor actor per Educant la Rita
• 2002 Oscar al millor actor per L'americà impassible

• 1966 Globus d'Or al millor actor dramàtic per Alfie
• 1972 Globus d'Or al millor actor dramàtic per L'empremta
• 1986 Globus d'Or al millor actor secundari per Hannah i les seves germanes
• 1988 Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Un parell de seductors
• 1990 Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per Jekyll & Hyde
• 1997 Globus d'Or al millor actor secundari de minisèrie o telefilm per Mandela and de Klerk
• 1999 Globus d'Or al millor actor secundari per The Cider House rules
• 2002 Globus d'Or al millor actor dramàtic per L'americà impassible

Bibliografia

• (anglès) Emma Andrews, The Films of Michael Caine, Barnden Castel Williams Ltd, 1974, 47 p.
• (anglès) Anne Billson, My Name Is Michael Caine: A Lifetime in Films. Muller, 1991, 192 p.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Caine

• Michael Caine a Internet Movie Database (anglès)
• Michael Caine a TCM Movie Database (anglès)
• Michael Caine a Allrovi (anglès)
• El lloc web oficial de Michael Caine (anglès)
• Martyn Palmer, "Double act: Michael Caine and Jude Law (lunch and discussion)", The Times, 17 November 2007 (anglès)