Alan Arkin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Alan Arkin
Alan Arkin - 1975.jpg
Nom real: Alan Wolf Arkin
Naixença: 26 de març de 1934 (1934-03-26) (80 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Jeremy Yaffe (1955-1961)
Barbara Dana (1964-1999)
Suzanne Newlander Arkin (1999-present)
Premis Oscar
Millor actor secundari
2007 - Little Miss Sunshine
Globus d'Or
Millor actor - Musical o comèdia
1967 - The Russians Are Coming the Russians Are Coming
Premis BAFTA
Millor actor secundari
2007 - Little Miss Sunshine

Pàgina sobre Alan Arkin a IMDb

Alan Arkin (Nova York, 26 de març de 1934) és un actor, director, guionista, productor, autor, i compositor estatunidenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 1934, Alan Arkin creix en un barri de Brooklyn, a Nova York, al si d'una família d'intel·lectuals i d'artistes jueus, immigrats de Rússia i d'Alemanya.

Manifesta des de jove una passió per la música i el teatre, abandonant els seus estudis superiors per formar el seu grup de música, The Tarriers . Escriu fins i tot una cançó el 1956, The Banana Boat Song, que Harry Belafonte reprendrà amb èxit.

Vivint de petites feines, intenta fer un petit paper a la televisió o al teatre. El 1957 fa el paper d'un cantant a la pel·lícula musical Calipso Heat Wave, però és sobre els escenaris al començament dels anys 1960 que comença a fer-se un camí incorporant-se a la cèlebre tropa d'improvisació de Chicago, el Second City Theater.

El seu primer paper a Broadway, el personatge principal de la peça de Carl Reiner, Enter Laughing , li val el Tony Award al Millor actor. En el cinema, el seu paper en la comèdia the Russian are Coming, li suposa fer-se conèixer i d'aconseguir el Globus d'Or i una nominació a l'Oscar al millor actor. L'any següent, encarna un psicòpata a Wait Until Dark, amb Audrey Hepburn.

El 1968, encarna un sordmut en The Heart Is a Lonely Hunter, actuació que li val la seva segona nominació als Oscars.

Els anys anys 1970, destaca a Catch 22, pamflet antiguerra de Mike Nichols i The Seven-Per-Cent Solution. Passa també a la direcció amb Little Murders.

Després dels anys 1980 i 90 a mig gas, però amb pel·lícules com Edward Scissorhands, Glengarry, Gattaca, torna els anys 2000 amb la sèrie 100 Centre Street, però sobretot amb la pel·lícula independent Little Miss Sunshine (èxit sorpresa de l'any 2006), on la seva actuació d'avi heroïnòman li val el Oscar al millor actor secundari.

Retroba Steve Carell el 2008 després de Little Miss Sunshine, en la comèdia Get Smart, adaptada de la sèrie homònima i comparteix el protagonisme amb Owen Wilson i Jennifer Aniston a Marley & Me on és l'amo d'un diari. El 2009 col·labora de nou amb els productors de Little Misses Sunshine fent de pare d'Amy Adams i de Emily Blunt a Sunshine Cleaning, després fer de marit de Robin Wright Penn a The Private Lives of Pippa Lee.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Anys 1950-1960[modifica | modifica el codi]

Anys 1970[modifica | modifica el codi]

Anys 1980[modifica | modifica el codi]

Anys 1990[modifica | modifica el codi]

Anys 2000[modifica | modifica el codi]

Anys 2010[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Guionista[modifica | modifica el codi]

Productor[modifica | modifica el codi]

Altres activitats[modifica | modifica el codi]

  • És autor de diversos llibres, alguns per nens, com ara I, lemming
  • Músic, va treballar al costat de Lee Hays, a l'època de Banana Boat Song.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan Arkin Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema