Tommy Lee Jones

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Tommy Lee Jones
Tommy Lee Jones al Festival Internacional de Cinema de Toronto (2007)
Tommy Lee Jones al Festival Internacional de Cinema de Toronto (2007)
Naixença: 15 de setembre de 1946 (1946-09-15) (68 anys)
San Saba, Texas (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Katherine "Kate" Lardner (1971-1978)
Kimberlea Cloughley (1981-1996)
Dawn Laurel (2001-)
Premis Oscar
Millor actor secundari
1994 - El fugitiu
Globus d'Or
Millor actor secundari
1994 - El fugitiu
Premis Emmy
Millor actor - Sèrie de televisió
1983 - The Executioner's Song

Pàgina sobre Tommy Lee Jones a IMDb

Tommy Lee Jones (San Saba, Texas, 15 de setembre de 1946), és un actor i director de cinema estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor actor secundari[1] i d'un Globus d'Or[2] per la pel·lícula El fugitiu.

És conegut sobretor per les seves interpretacions com a Samuel Gerard a El fugitiu i U.S. Marshals, Double Face a Batman Forever, com a Agent K a la pel·lícula de ciència-ficció Homes de Negre, com a Woodrow F. Call a la sèrie Lonesome Dove i com al xèrif Ed Tom Bell a No Country for Old Men.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 15 de setembre de 1942 a San Saba, al cor de Texas, Tommy Lee Jones pot ser considerat com un "verdader estatunidenc": té no només avantpassats gal·lesos sinó també avis cherokee.[4]

Com el seu pare, Tommy Lee Jones treballa al principi a la indústria del petroli i en construccions submarines. Després del seu pas per la prestigiosa St. Mark's School of Texas, una escola reservada a la futura elit masculina americana, entra a la Universitat Harvard, on comparteix la seva cambra amb Al Gore.[5]

La universitat va ser també l'ocasió per a Tommy Lee Jones de mostrar el seu talent com a jugador de futbol americà. Malgrat això, deu dies després d'haver rebut el seu diploma de literatura anglesa, Tommy entra, als 23 anys, al món de l'espectacle per a una obra titulada A Patriot for Me, a Broadway.[6] i poc més tard s'estrena al cinema sota la direcció d'Arthur Hiller a Love Story[7]

Sempre instal·lat a Nova York, continua les seves aventures teatrals i treballa en diferents obres, ja sigui a Broadway o fora de Broadway: Fortuna and Men's Eyes, Foun on a Garden, Blue Boys, Ulysses in Nighttown... en paral·lel, treballa en un soap titulat One Life to Live, en el qual figurarà fins al 1975.[8] Els anys següents estaran sobretot sacrificats a la televisió, on el seu físic rude i la seva gran veu fan meravelles. Així els telefilms Outside Chance, The Rainmaker[9] i sobretot The Amazing World of Howard Hughes.[10] Se'l veu també en el cinema, però en petits papers i sovint en pel·lícules d'acció fortes: Rolling Thunder, Jackson County Jail.[11]

Jones és nominat per primera vegada als Globus d'Or pel seu paper de Doolittle Lynn a Nashville Lady, de Michael Apted, i Oliver Stone li oferirà el paper de Clay Shaw a JFK, que li suposarà una nominació als Oscars en la categoria de Millor actor secundari. Dos anys més tard, la nominació es plasma en figureta pel seu paper del Marshal Gerard, llançat sobre el rastre de Richard Kimble (Harrison Ford) a El fugitiu. Se l'ha vist després a Blown Away, de Stephen Hopkins, i a Batman forever, de Joel Schumacher, on encarnava el malèfic Doble-Cara. El 1995 va escriure i realitzar una primera pel·lícula, The Good Old Boys, destinada a la televisió.[12]

Després de l'enorme èxit d'Homes de Negre, produïda per Steven Spielberg, i del tòrrid però poc clàssic Volcano, Tommy Lee Jones torna a fer el paper del Marshal Samuel Gerard per a la continuació del Fugitiu, a U.S. Marshals, abans de posar la seva veu al Chip Hazard en el paròdic Small Soldiers, i d'encarnar el controlador judicial Travis Lehman a Doble risc.[13]

Clarament menys present en la pantalla gran que al començament dels anys 90, Tommy Lee Jones, reputat pel seu caràcter poc amè i els seus cops de cara llegendaris, continua tanmateix a la fantasia "especial iaios a l'espai" de Clint Eastwood, Space Cowboys, amb James Garner i Donald Sutherland i la pel·lícula de suspens militar Normes d'intervenció, de William Friedkin, on encarna el coronel Hayes Hodges.[14]

De tornada de les persecucions d'aliens al costat de Will Smith a Homes de Negre II, en 2005, roda la seva segona pel·lícula, Los tres entierros de Melquiades Estrada, després ha actuat a la pel·lícula dels germans Coen, No Country for Old Men.[15] En 2009, té el paper de Dave Robicheaux a la pel·lícula de suspens In the Electric Mist de Bertrand Tavernier.[16]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1970 Love Story Hank Simpson
1971 One Life to Live Dr. Mark Toland telesèrie
1973 Life Study Gus
1975 Eliza's Horoscope Tommy Lee
1976 Charlie's Angels Aram Kolegian TV, 1 episodi
Smash-Up on Interstate 5 Oficial Hutton TV
Jackson County Jail Coley Blake
Family David Needham TV, 1 episodi
1977 The Amazing Howard Hughes Howard Hughes
Rolling Thunder Johnny Vohden
1978 The Betsy Angelo Perino
Eyes of Laura Mars John Neville
1980 Coal Miner's Daughter Doolittle 'Mooney' Lynn ('Doo') Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
Barn Burning Ab Snopes TV
1981 Back Roads Elmore Pratt
1982 The Executioner's Song Gary Mark Gilmore Premi Emmy al millor actor – Minisèries o telefilms
The Rainmaker Starbuck TV
1983 Nate and Hayes Captain Bully Hayes
1984 The River Rat Billy
1985 Cat on a Hot Tin Roof Brick Pollitt TV
1986 The Park Is Mine Mitch TV
La lluna negra (Black Moon Rising) Quint
Yuri Nosenko, KGB Steve Daley TV
1987 Vots trencats (Broken Vows) Pare Joseph McMahon TV
The Big Town George Cole
1988 Stranger on My Land Bud Whitman TV
April Morning Moses Cooper TV
Stormy Monday Cosmo
Gotham Eddie Mallard TV
1989 Lonesome Dove Woodrow F. Call Nominat — Premi Emmy al millor actor – Minisèries o telefilms
Nominat — Globus d'Or al millor actor secundari - Minisèries o telefilms
L'equipatge (The Package) Thomas Boyette
1990 Ocells de foc (Fire Birds) Brad Little
1991 JFK Clay Shaw/Clay Bertrand Nominat — Oscar al millor actor secundari
Nominat — BAFTA al millor actor secundari
1992 Under Siege William Strannix
1993 Heaven & Earth Steve Butler
House of Cards Jake Beerlander
El fugitiu (The Fugitive) Marshal Samuel Gerard Oscar al millor actor secundari
Globus d'Or al millor actor secundari
Nominat — BAFTA al millor actor secundari
1994 Blown Away Ryan Gaerity
The Client 'Reverend' Roy Foltrigg
Natural Born Killers Warden Dwight McClusky
Blue Sky Major Henry 'Hank' Marshall
Cobb Ty Cobb
1995 The Good Old Boys Hewey Calloway també Director
Batman Forever Dues cares/Harvey Dent
1997 Volcano Mike Roark
Homes de Negre Kevin Brown/Agent K
1998 U.S. Marshals Marshal Samuel Gerard
Small Soldiers Chip Hazard Veu
1999 Doble risc (Double Jeopardy) Travis Lehman
2000 Normes d'intervenció (Rules of Engagement) Coronel Hayes 'Hodge' Hodges
Space Cowboys Hawk Hawkins
2002 Homes de Negre II Kevin Brown/Agent K
2003 The Hunted (La presa) (The Hunted) L.T. Bonham
Desaparicions (The Missing) Samuel Jones
2005 Man of the House Roland Sharp
The Three Burials of Melquiades Estrada Pete Perkins també Director
Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes)


Nominat — Palma d'Or

2006 L'últim xou (A Prairie Home Companion) Axeman
2007 No Country for Old Men Ed Tom Bell Nominat — BAFTA al millor actor secundari
A la vall d'Elah (In the Valley of Elah) Hank Deerfield Nominat — Oscar al millor actor
2009 In the Electric Mist Dave Robicheaux
2010 The Company Men Gene McClary
2011 Captain America: The First Avenger Coronel Chester Phillips
2012 Si vols de debò... Arnold Soames
Men in Black 3 Agent K
Lincoln Thaddeus Stevens
Emperador General Douglas MacArthur
2013 The Family Robert Stansfield
2014 The Homesman George Briggs

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Levy, Emanuel. All About Oscar: The History and Politics of the Academy Awards (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2003, p. 222. ISBN 0826414524. 
  2. BFI film and television handbook 1995 (en anglès). British Film Institute, 1995, p. 73. 
  3. Hage, Erik. Cormac McCarthy: A Literary Companion (en anglès). McFarland, 2010, p. 84. ISBN 0786455594. 
  4. Conley, Robert J. A Cherokee encyclopedia (en anglès). UNM Press, 2007, p. 50. ISBN 0826339514. 
  5. McGowan, Joseph. Al Gore (en anglès). ReadHowYouWant.com, 2011, p. 12. ISBN 1459621913. 
  6. Marill 1999, p. 13.
  7. Welsh, James Michael; Whaley, Donald M. Oliver Stone Encyclopedia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2012, p. 115. ISBN 081088352X. 
  8. The extraordinary book of lists: a colossal collection of fascinating facts and intriguing information (en anglès). West Side Pub., 2007, p. 448. ISBN 1412714206. 
  9. Marill 1999, p. 181.
  10. Roberts, Jerry. Encyclopedia of Television Film Directors. vol.2 (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. 208. ISBN 0810863782. 
  11. Marill 1999, p. 42.
  12. Ford, Luke. The Producers: Profiles in Frustration (en anglès). iUniverse, 2004, p. 479. ISBN 0595768202. 
  13. Ford, Andrew. The sound of pictures (en anglès). Read how you want, 2011, p. 250. ISBN 1458762947. 
  14. Friedkin, William. The Friedkin Connection: A Memoir (en anglès). HarperCollins, 2013, p. 16. ISBN 0062097261. 
  15. Hage, Erik. Cormac McCarthy: A Literary Companion (en anglès). McFarland, 2010, p. 84. ISBN 0786455594. 
  16. Rebecca Leffler. «'Mist' opportunity for Tavernier». The Hollywood Reporter, 2007-05-01 [Consulta: 28 març 2008]. [Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tommy Lee Jones Modifica l'enllaç a Wikidata