Gregory Peck
| Gregory Peck | ||
|---|---|---|
Gregory Peck a Vacances a Roma (1953) |
||
| Nom real: | Eldred Gregory Peck | |
| Naixença: | 5 d'abril de 1916 La Jolla, Califòrnia (EUA) |
|
| Defunció: | 12 de juny de 2003 (als 87 anys) Los Angeles, Califòrnia (EUA) |
|
| Nacionalitat: | ||
| Cònjuge/s: | Greta Kukkonen (1942-1955) Veronique Passani (1955-2003) |
|
| Premis Oscar | ||
| Millor Actor 1962 - To Kill a Mockingbird Premi Humanitari Jean Hersholt 1967 |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor actor - Drama 1947 - El despertar 1963 - To Kill a Mockingbird Premi Cecil B. DeMille 1969 - Trajectòria cinematogràfica Millor actor secundari - Sèrie o telefilm 1999 - Moby Dick |
||
| Premis César | ||
| César d'honor 1995 - Trajectòria cinematogràfica |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Gregory Peck a IMDb | ||
Eldred Gregory Peck (1916 - 2003) va ser un actor de cinema i de teatre estatunidenc. Va ser la gran estrella de la Twentieth Century Fox durant la fi dels anys 40 i les dècades dels 1950 i 1960. Va estar nominat cinc vegades a l'Oscar al millor actor, guanyant-ne un.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Joventut [modifica]
Gregory Peck va néixer als afores de San Diego, Califòrnia. Va ser l'únic fill de Gregory Pearl Peck, que era farmacèutic i químic, i de Bernice Ayres; els seus pares es van divorciar quan ell tenia cinc anys i va ser criat per la seva àvia, que era una gran cinèfila.
A partir dels 10 anys va estudiar en diversos internats, inscrivint-se, l'any 1936, a la Universitat de Berkeley, amb la primera idea d'estudiar-hi medicina, com el seu pare, tot i que va acabar prenent l'especialitat d'anglès. Allà, a causa de la seva gran estatura, va enrolar-se en l'equip de regates de la universitat. També va ser allà on es va desvetllar el seu interès per l'art dramàtic: va incorporar-se a la companyia de teatre de la facultat dirigida per Edwin Duerr i va actuar en cinc obres. La minsa beca mensual de 26 $ que rebia el va obligar a treballar per a pagar-se els estudis; va fer de xofer de camió per una companyia petroliera i també d'ajudant de cuiner en restaurants, on hi treballava a canvi de poder menjar.
Havent obtingut el diploma d'anglès, Peck va fer-se retirar legalment l'Eldred del seu nom i se'n va anar a Nova York per a estudiar a la Neighborhood Playhouse, una prestigiosa escola de teatre. Durant aquesta època mancava sovint de recursos, fins al punt d'haver de dormir alguna vegada en el Central Park. Per a guanyar diners va treballar a l'Exposició Universal del 1939 i va fer de guia pels visitants a la cadena de televisió NBC.
Va debutar a Broadway l'any 1942 amb les obres The Morning Star i The Willow and I. Durant aquest període de la Segona Guerra Mundial va estar força soŀlicitat com a actor, ja que estava exempt de servei militar per dolors a l'esquena que s'havia causat durant un curs de dansa. El 1943 es va casar amb Greta Kukkonen, amb qui tindria tres fills: Jonathan (nascut l'any 1944 i mort per suïcidi al 1975), Stephen (1945) i Carey (1949).
A Hollywood [modifica]
La primera peŀlícula en la que va actuar va ser Days of Glory, el 1944, dirigida pel francès Jacques Tourneur, i el mateix any va obtenir el seu primer gran èxit amb The Keys of the Kingdom, per la qual va ser nominat als Oscars per primera vegada. De fet, quatre de les seves cinc nominacions les va obtenir durant els seus primers anys de carrera: amb la peŀlícula esmentada i amb El despertar (1946), Gentleman's Agreement (1947) i Twelve O'Clock High (1949).
Cadascun d'aquests films primerencs va permetre d'assentar les seves diverses facetes com a actor, que el caracteritzarien més endavant. A The Keys of the Kingdom va manifestar-s'hi la seva presència imposant a la pantalla; l'agricultor que va interpretar a El despertar, amb el seu bon humor tendre i l'afecció que manifestava pels personatges dels seus fills i la seva dona, va impressionar certs crítics que l'havien titllat "d'actor inexpressiu"; Duel in the Sun (1946) va mostrar la seva capacitat d'interpretar papers inhabituals, amb el seu personatge cruel i libidinós; Gentleman's Agreement, que feia referència a l'antisemitisme insidiós de la societat americana d'aquella època, va establir-lo en el gènere de peŀlícules que tracten de la "consciència social". Twelve O'Clock High va ser el primer dels molts films en què Peck hi interpreta un soldat coratjós i humà.
L'any 1953 va protagonitzar la comèdia romàntica Vacances a Roma, amb Audrey Hepburn, de qui va esdevenir molt amic (va ser ell qui va presentar-li el seu futur marit Mel Ferrer). Per parlar d'aquesta peŀlícula va ser entrevistat per una periodista francesa, Veronique Passani, amb qui es va casar l'any 1955, després de divorciar-se de la seva primera dona (amb la qual va seguir entenent-se molt bé). Tindrien dos fills: Anthony (1956) i Cecilia (1958).
D'aquest període també es poden destacar films com Moby Dick (1956), On the Beach (1959), Els canons de Navarone (1961), les dues coŀlaboracions amb Alfred Hitchcock (Spellbound i The Paradine Case) o To Kill a Mockingbird (1962), peŀlícula que li permeté obtenir l'Oscar gràcies al seu paper d'advocat defensor d'un negre en un Estat racista del sud. Aquest personatge, que fou per a Peck la seva interpretació preferida, va ser designat en primer lloc de la "llista d'herois del cinema dels darrers 100 anys" per l'Institut Americà del Cinema, davant Indiana Jones i James Bond..
Durant els anys 60 va seguir interpretant peŀlícules d'èxit com La conquesta de l'Oest (1962), Arabesc (1966), Mackenna's Gold (1969)... però la dècada de 1970 va marcar un declivi en la seva carrera, tot i que va participar en alguna obra de renom com The Omen (1976) o Els nens del Brasil (1978). Als anys 80 va decantar-se sovint per la televisió, retirant-se en tant que actor l'any 1991.
Gregory Peck va morir als 87 anys, d'una broncopneumònia. La seva dona l'acompanyà fins a la fi. Està enterrat al mausoleu de la Catedral de la Nostra Senyora dels Àngels, a Los Angeles.
Compromisos polítics i socials [modifica]
- Va ser president de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques, de l'Institut Americà del Cinema, de la Societat Americana del Càncer i membre del Consell Nacional de les Arts.
- El 1947, quan moltes personalitats de Hollywood ja estaven inscrites en una llista negra per ser sospitoses de comunisme, Gregory Peck va signar una carta contra el "Comitè d'activitats antiamericanes" i les investigacions que McCarthy duia a terme en la indústria del cinema.
- El 1949 va fundar una companyia de teatre a La Jolla, la seva viŀla natal, amb els seus amics Jose Ferrer i Dorothy McGuire. Aquesta companyia (que encara funciona avui dia) va atreure nombroses estrelles del cinema que van actuar-hi i encoratjar-la.
- També va manifestar-se contra la Guerra del Vietnam, tot i que el seu propi fill s'hi trobava.
- L'any 1977, no estava gaire convençut d'interpretar el paper del general Douglas MacArthur, per raons ideològiques. Tot i això, després d'haver fet la peŀlícula, va manifestar una gran admiració per l'home.
- Simpatitzant des de sempre del Partit Demòcrata, als anys 70 es va estudiar la qüestió de presentar-lo com a candidat contra Ronald Reagan per a ser governador de Califòrnia.
Anècdotes [modifica]
- Respecte als anys passats a Berkeley, Gregory Peck va dir: "Va ser una experiència molt especial per a mi, i els tres millors anys de la meva vida: em va fer créixer i fer-me un home."
- L'any 1997 va fer un do de 25 000 $ al seu equip de rem de Berkeley, per donar gràcies al seu entrenador, Ky Ebright.
- A propòsit del seu mal d'esquena, la Twentieth Century Fox sempre havia dit que se l'havia causat durant un entrenament de rem a la universitat. Gregory Peck explicava més endavant: "Jo crec que a Hollywood es pensaven que les classes de dansa no eren prou masculines. Fa anys que m'escarrasso a rectificar aquesta història..."
- Era un home de grans capacitats atlètiques, que actuava en general sense doble en les escenes d'acció. Robert Mitchum, el seu rival en el film Cape Fear, explicava sovint que Peck va pegar-lo accidentalment durant la baralla final de la pel·lícula i que va restar adolorit durant uns quants dies, i deia: "No planyo el qui sigui prou estúpid per a barallar-se amb ell..."
Filmografia [modifica]
Actor [modifica]
- 1944: Days of Glory de Jacques Tourneur - Vladimir
- 1944: The Keys of the Kingdom de John M. Stahl - Mossèn Francis Chisholm
- 1945: The Valley of Decision de Tay Garnett - Paul Scott
- 1945: Spellbound d'Alfred Hitchcock - John Ballantine
- 1946: El despertar (The Yearling) de Clarence Brown - Penny Baxter
- 1946: Duel in the Sun de King Vidor - Lewt McCanles
- 1947: The Macomber Affair de Zoltan Korda - Robert Wilson
- 1947: Gentleman's Agreement d'Elia Kazan - Phil Green
- 1947: The Paradine Case d'Alfred Hitchcock - Anthony Keane
- 1948: Yellow Sky de William Wellman - Stretch
- 1949: Twelve O'Clock High de Henry King - General Frank Savage
- 1949: The Great Sinner de Robert Siodmak - Pedja
- 1950: The Gunfighter d'Henry King - Jimmie Ringo
- 1951: David and Bathsheba, d'Henry King - El Rei David
- 1951: Only the Valiant de Gordon Douglas - Capità Richard Lance
- 1951: El capità Horatio Hornblower (Captain Horatio Hornblower)de Raoul Walsh
- 1952] The World in His Arms de Raoul Walsh - Jonathan Clark
- 1952: The Snows of Kilimanjaro de Henry King - Harry Street
- 1953: Vacances a Roma (Roman Holiday) de William Wyler - Joe Bradley
- 1954: The Purple plain de Robert Parrish - Bill Forrester
- 1954: Night people de Nunnally Johnson - Coronel Steve Van Dyke
- 1954: The Million Pound Note de Ronald Neame - Henry Adams
- 1956: The Man in the gray flannel suit de Nunnally Johnson - Tom Rath
- 1956: Moby Dick de John Huston - Capità Achab
- 1957: Designing Woman de Vincente Minnelli - Mike Hagen
- 1958: The Bravados de Henry King - Jim Douglass
- 1958: Grans horitzons (The Big Country) de William Wyler - James McKay
- 1959: Beloved Infidel de Henry King - F. Scott Fitzgerald
- 1959: Pork Chop Hill de Lewis Milestone - Tinent Joe Clemons
- 1959: On the beach de Stanley Kramer - Dwight Towers
- 1961: Els canons de Navarone (The Guns of Navarone) de Jack Lee Thompson - Capità Keith Mallory
- 1962: La conquesta de l'Oest (How the West Was Won) de John Ford, Henry Hathaway et George Sidney - Cleve Van Valen
- 1962: Cape Fear de Jack Lee Thompson - Sam Bowden
- 1962: To Kill a Mockingbird de Robert Mulligan - Atticus Finch
- 1963: Captain Newman, M.D. de David Miller - Capità Josiah Newman
- 1964: Behold a Pale Horse de Fred Zinnemann - Manuel Artiguez
- 1965: Mirage de Edward Dmytryk - David Stillwell
- 1966: Arabesc (Arabesque) de Stanley Donen - David Pollock
- 1968: La nit dels gegants (The Stalking Moon) de Robert Mulligan - Sam Varner
- 1969: The Chairman de Jack Lee Thompson - John Hathaway
- 1969: MacKenna's Gold de Jack Lee Thompson - MacKenna
- 1969: Marooned de John Frankenheimer - Xerif Henry Tawes
- 1971: Shout out de Henry Hathaway - Clay Lomax
- 1973: Billy Two Hats de Ted Kotcheff - Deans
- 1976: The Omen de Richard Donner - Robert Thorn
- 1977: Mac Arthur de Joseph Sargent - General Douglas MacArthur
- 1978: Els nens del Brasil (The Boys from Brazil) de Franklin J. Schaffner - Dr. Josef Mengele
- 1980: Els llops de mar (The Sea Wolves) de Andrew V. McLaglen - Lewis Pugh
- 1982: The Blue and the Gray d'Andrew McLaglen (telefilm)
- 1983: The Scarlet and the Black de Jerry London - Hugh O'Flaherty
- 1987: Amazing Grace and Chuck de Mike Newell - El president
- 1989: Old Gringo de Luis Puenzo - Ambrose Bierce
- 1991: Other People's Money de Norman Jewison - Andrew Jorgenson
- 1991: Cape Fear de Martin Scorsese - Lee Heller
- 1993: The Portrait d'Arthur Penn - Gardner Church
- 1995: A Personal journey with Martin Scorsese through American movies de Martin Scorsese - ell mateix
- 1998: Moby Dick (telefilm)
- 1999: From Russia to Hollywood: The 100-Year Odissey of Chekhov and Shdanoff de Frederick Keeve - narrador
- 1999: A Conversation with Gregory Peck de Barbara Kopple - ell mateix
Productor [modifica]
- 1958: Grans horitzons, de William Wyler amb Gregory Peck i Jean Simmons
- 1972: The Trial of the Catonsville Nine, de Gordon Davidson amb Gwen Arner, Ed Flanders
- 1974: The Dove de Charles Jarrott amb Joseph Bottoms, Deborah Raffin
- 1993: The Portrait, d'Arthur Penn amb Gregory Peck i Lauren Bacall
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregory Peck |
- Gregory Peck a Internet Movie Database (anglès)
- Gregory Peck a Internet Broadway Database (anglès)
- Gregory Peck a TCM Movie Database (anglès)
- Gregory Peck a Allrovi (anglès)
- Gregory Peck a Find A Grave (anglès)
- Classic Movies (anglès)
- Article a La Vanguardia (castellà)
- Gregory Peck Online (anglès)