Francesco Rosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Francesco Rosi
Francesco Rosi al Festival de Cannes (1991)
Francesco Rosi al Festival de Cannes (1991)
Naixement: 15 de novembre de 1922 (1922-11-15) (92 anys)
Nàpols (Itàlia)
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Giancarla Mandelli (?-2010)
Premis BAFTA
Millor pel·lícula estrangera
1983 - Cristo si è fermato a Eboli
Mostra de Venècia
Gran Premi del Jurat
1958 - La sfida
Lleó d'Or
1963 - Le mani sulla città
Lleó d'Or per la carrera
2012 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Millor director
1962 - Salvatore Giuliano
Ós d'Or honorífic
2008 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Canes
Palma d'Or
1972 - Il caso Mattei

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1962 Salvatore Giuliano
1963 Le mani sulla città
1972 Il caso Mattei
1979 Cristo si è fermato a Eboli
Fitxa sobre Francesco Rosi a IMDb

Francesco Rosi (Nàpols, Itàlia, 15 novembre de 1922) és un director i guionista italià. És el pare de l'actriu Carolina Rosi. De vegades surt als crèdits amb el nom Franco Rosi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial segueix cursos de dret que ha d'aturar el 1943 però emprèn una carrera d'il·lustrador de llibres per nens (Alice al país de les meravelles, per exemple); al mateix temps treballa a Ràdio Nàpols on coneix Raffaele La Capria, Aldo Giuffrè i Giuseppe Patroni Griffi, amb els quals col·laborarà sovint a la seva carrera.

El 1946 debuta al teatre com a ajudant d'Ettore Giannini, després al cinema com a ajudant director de Luchino Visconti per la pel·lícula La terra tremola (1948). Després de divers guions (Bellissima, Processo alla città, roda algunes escenes de la pel·lícula Camicie Rosse (1952 ) de Goffredo Alessandrini. El 1956 codirigeix amb Vittorio Gassman la pel·lícula Kean .

Esperarà 1958 per dirigir el seu primer llargmetratge, La sfid, que interessa la crítica i el públic. Guanyarà el Premi del jurat a la Mostra de Venècia. Avui, rosi és conegut dels cinèfils per havrer, entre altres, elaborat les normes de la "pel·lícula-dossier", (Costa-Gavras n'és també un dels partidaris) és a dir, la superposició d'una ficció i de fitxers d'arxiu que tenen com a objectiu d'informar el més objectivament possible sobre un gran tema bàsic (polític, econòmic, financer, social, històric), tot estant allunyat del documental periodístic.

Les seves pel·lícules tracten així sovint de la màfia, plaga enorme del Sud d'Itàlia d'on ell és originari (Cadaveri eccelenti, Dimenticare Palermo...) Va obtenir el gran Premi del jurat al Festival de Canes per Il caso Mattei que denuncia els poders de la indústria petroliera italiana (responsable segons ell de l'assassinat de Enrico Mattei el 1972).

El 1984, canvia una mica de registre cinematogràfic posant en escena Carmen, l'òpera de Bizet.

El 1996, després d'una llarga absència, torna a l'escena cinematogràfica amb La tregua, adaptació de la novel·la de Primo Levi que explica la seva tornada a Odessa una vegada alliberat dels camps de concentració.[1]

Va rebre el 2008 l'Ós d'or d'honor pel conjunt de la seva carrera a la Berlinale 2008 (Festival de Berlín). El 2012 rebrà a la Mostra de Venècia un Lleó d'Or d'honor (Festival de Venècia).[2]

Filmografia[3][modifica | modifica el codi]

Ajudant de director[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Director i guionista[modifica | modifica el codi]

Guionista[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biografia de Francesco Rosi». The New York Times.
  2. «Francesco Rosi, premis». The New York Times.
  3. «filmografia de Francesco Rosi». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Rosi Modifica l'enllaç a Wikidata