Robert Redford

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Robert Redford
Robert Redford a l'estrena deThe New Heroes (2005)
Robert Redford a l'estrena de
The New Heroes (2005)
Nom real: Charles Robert Redford Jr.
Naixença: 18 d'agost de 1936 (1936-08-18) (76 anys)
Santa Monica, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Lola van Wagenen (1958–1985)
Sibylle Szaggars (2009-)
Premis Oscar
Millor director
1981 - Gent corrent
Oscar honorífic
2002 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor nova estrella masculina
1966 - La rebel
Millor director
1981 - Gent corrent
Premi Cecil B. DeMille
1994 - Trajectòria cinematogràfica
Premis BAFTA
Millor actor
1971 - Butch Cassidy and the Sundance Kid
1971 - Downhill Racer
1971 - La vall del fugitiu
Pàgina sobre Robert Redford a IMDb

Charles Robert Redford, Jr. (Santa Monica (Califòrnia), 18 d'agost de 1936) és un actor, director, productor i filantrop estatunidenc. És també el fundador del Festival de Cinema de Sundance i creador del Sundance Channel.

Entre d'altres premis, durant la seva carrera ha guanyat l'Oscar al millor director el 1981 per la pel·lícula Gent corrent, i l'Oscar honorífic el 2002.

Taula de continguts

Vida personal [modifica]

Redford va néixer a Santa Monica, i té ascendència irlandesa, escocesa i anglesa.[1][2][3]

Va estudiar a l'institut Van Nuys de Los Angeles (Califòrnia), en el qual va formar part de l'equip de beisbol i on va conèixer Natalie Wood. Als 18 anys va caure en l'alcoholisme, potser pel fet de la mort de la seva mare, cosa que li va fer perdre una beca d'estudiant a la Universitat de Colorado.[4]

Més tard va estudiar pintura a l'Institut Pratt de Brooklyn i va viatjar per Europa; a la tornada, va fer classes d'escenografia teatral i interpretació a l'American Academy of Dramatic Arts de Nova York i va decidir-se per l'actuació.

El 1958 es va casar amb Lola Van Wagenen, amb qui va tenir quatre fills; el primer va morir víctima de la síndrome de la mort sobtada; es van divorciar el 1985. Posteriorment va tenir com a companya sentimental l'actriu Sonia Braga, protagonista de la sèrie televisiva brasilera Dancin' Days.

L'11 de juliol de 2009 es va casar amb la seva parella, la pintora alemanya Sibylle Szaggars, en una cerimònia íntima a Hamburg (Alemanya).[5][6]

Carrera com actor [modifica]

Televisió [modifica]

L'inici de la seva carrera es desenvolupà a Nova York, on treballà a la televisió i el teatre.

A partir de 1959 va actuar com actor convidat a nombroses sèries, com ara Els intocables, Perry Mason, Alfred Hitchcock presenta, o La dimensió desconeguda.

El 1963 va rebre una nominació a l'Emmy al millor actor secundari per seu paper a l'episodi The Voice of Charlie Pont, de la sèrie Alcoa Premiere.

El mateix any va fer una de les seves últimes aparicions en aquest mitjà, al drama Breaking Point.

Teatre [modifica]

Va debutar a Broadway a l'obra Tall Story (1959), i va seguir la seva activitat teatral a The Highest Tree (1959) i Sunday in New York (1961).

El seu treball més important va ser a l'obra de Neil Simon Barefoot in the Park el 1963, paper que posteriorment repetria a la pel·lícula Descalços pel parc el 1967.

Cinema [modifica]

Debutà el 1962 en la pel·lícula War Hunt; en aquest film també debutaren els actors Sydney Pollack i Tom Skerritt. El 1966 treballà per primera vegada amb Jane Fonda, en l'obra d'Arthur Penn La caça de l'home.

Altres pel·lícules dels anys següents on va intervenir van ser Qui té por de Virginia Woolf?, El graduat, i Jeremiah Johnson. Va aparèixer per primera vegada amb Paul Newman a Butch Cassidy and the Sundance Kid, que li va donar molta popularitat. El 1973 va ser nominat a l'Oscar per la seva actuació a El cop.

Durant els anys 1974-76 va tenir èxits com El gran Gatsby, The Great Waldo Pepper (1975) i Els tres dies del Còndor (1975). Es va implicar també com a productor en una obra políticament compromesa com va ser amb Tots els homes del president (1976), dirigida per Alan J. Pakula, ja que tractava de l'escàndol Watergate. Amb Meryl Streep va protagonitzar l'oscaritzada pel·lícula Out of Africa.

Entre altres pel·lícules es pot destacar Havana (1990), Sneakers (1992), Íntim i personal (1996), L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998), i Spy Game (2001).

Carrera com director [modifica]

La seva primera pel·lícula com a director va ser el drama Gent corrent (1980), que va ser premiada amb quatre Oscars. Posteriorment, el 1988 va dirigir The Milagro Beanfield War, que tracta d'un petit poble de Nou Mèxic que es fa milionari.

Altres pel·lícules destacades són A River Runs Through It i L'home que xiuxiuejava als cavalls.

Filmografia [modifica]

Actor [modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1960 Tall Story Jugador de bàsquet
1962 War Hunt Advocat Roy Loomis
Nothing in the Dark Harold Beldon Episodi The Twilight Zone
1965 Inside Daisy Clover Wade Lewis
Situation Hopeless... But Not Serious Capità Hank Wilson
1966 This Property Is Condemned Owen Legate
The Chase Charlie 'Bubber' Reeves
1967 Barefoot in the Park Paul Bratter
1969 Butch Cassidy and the Sundance Kid Harry Longabaugh BAFTA al millor actor
Tell Them Willie Boy Is Here Diputat Xerif Christopher 'Coop' Cooper BAFTA al millor actor
Downhill Racer David Chappellet BAFTA al millor actor
1970 Little Fauss and Big Halsy Halsy Knox
1972 Jeremiah Johnson Jeremiah Johnson
The Candidate Bill McKay
The Hot Rock John Archibald Dortmunder
1973 El cop Johnny Hooker Nominat - Oscar al millor actor
The Way We Were Hubbell Gardiner
1974 The Great Gatsby Jay Gatsby
1975 Els tres dies del Còndor Joseph Turner/The Condor
The Great Waldo Pepper Waldo Pepper
1976 Tots els homes del president Bob Woodward
1977 Un pont massa llunyà Major Julian Cook
1979 The Electric Horseman Norman 'Sonny' Steele
1980 Brubaker Henry Brubaker
1984 The Natural Roy Hobbs
1985 Out of Africa Denys Finch Hatton
1986 Legal Eagles Tom Logan
1990 Havana Jack Weil
1992 A River Runs Through It Narrador/a Només veu
No surt als crèdits
També Productor/Director
Sneakers Martin "Marty" Bishop
Incident at Oglala Narrador/a
1993 Indecent Proposal John Gage
La Classe américaine Steven
1996 Up Close & Personal Warren Justice
1998 L'home que xiuxiuejava als cavalls Tom Booker També Productor/Director
2001 Spy Game Nathan D. Muir
The Last Castle Tinent Gen. Eugene Irwin
2004 The Clearing Wayne Hayes
Sacred Planet Narrador/a
2005 An Unfinished Life Einar Gilkyson
2006 Charlotte's Web Ike Només veu
2007 Lleons per xais Dr. Stephen Malley També Productor/Director

Director [modifica]

Any Pel·lícula Notes
1980 Gent corrent Oscar al millor director
Globus d'Or al millor director
Directors Guild of America Award for Outstanding Directing - Feature Film
1988 The Milagro Beanfield War
1992 A River Runs Through It Nominada - Globus d'Or al millor director
1994 Quiz Show Nominada - Oscar al millor director
Nominada - BAFTA al millor director
Nominada - Globus d'Or al millor director
Nominada - Directors Guild of America Award for Outstanding Directing - Feature Film
1998 L'home que xiuxiuejava als cavalls Nominada - Globus d'Or al millor director
2000 The Legend of Bagger Vance
2007 Lleons per xais
2010 The Conspirator

Premis i nominacions [modifica]

A la Casa Blanca, el President dels Estats Units George W. Bush i la Primera Dama Laura Bush; d'esquerra a dreta: Julie Harris, Robert Redford, Tina Turner, la ballarina Suzanne Farrell i el cantant Tony Bennett, el 4 de desembre de 2005.

Premis [modifica]

Nominacions [modifica]

Distincions [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Els seus orígens a Tagoror (castellà) [1]
  2. ↑ Els seus orígens a PortalMix (castellà)
  3. ↑ Els seus orígens a IMDB (anglès)
  4. ↑ Biografia a TCM.com (anglès)
  5. ↑ Notícia al diari AVUI
  6. ↑ Notícia al diari El Periódico
  7. ↑ Ordre des Arts et des Lettres (anglès)
  8. ↑ Llista d'honoraris de la medalla (anglès)
  9. ↑ Notícia al VOA news (castellà)

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Redford
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Redford&oldid=11312359»