Sèrie de televisió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una sèrie de televisió (contextualment, sèrie) és una obra de ficció realitzada per a ser transmesa per televisió i que es desenvolupa en diverses parts, anomenades episodis. El lligam entre els episodis pot ser la història, els personatges o una temàtica central. Quan la sèrie es compon de pocs episodis, normalment dos o tres, que narren una història completa, se sol anomenar minisèrie. La sèrie televisiva es distingeix del telefilm, que consta d'un sol episodi autoconcloent.

Tot i que bona part de les sèries són originals, n'hi ha algunes que estan basades en una pel·lícula anterior (gairebé sempre amb diferents actors), una novel·la o conte, una història real, etc. Quan una sèrie nova és una derivació d'una altra, o bé desenvolupa personatges de la primera de manera independent i amb un títol diferent, s'anomena sèrie derivada (o, a voltes, amb l'anglicisme spin-off).

Argument[modifica | modifica el codi]

Les sèries es poden dividir en quatre tipus segons la manera de tractar la línia argumental:

  • Després del primer capítol, anomenat sovint "pilot", en què es presenten els personatges fixos, o una part d'ells, que apareixeran en els capítols següents, cada capítol és completament independent i no segueix cap línia, de manera que és indiferent veure'ls en ordre o no. Com a molt, cada final de temporada pot continuar en el primer capítol de la temporada següent, de vegades en forma de capítol doble, per tal de mantenir l'interès de l'espectador i intentar que vegi el primer capítol de la temporada següent. Aquest esquema és propi de les sèries més antigues, com ara Charlie's Angels, The A-Team, McGyver, Starsky & Hutch, Star Trek, etc.
  • La història iniciada en el pilot segueix i es desenvolupa, però cada capítol presenta, a més, una o diverses històries paral·leles que comencen i acaben en un mateix capítol o bé s'allarguen durant un nombre reduït de capítols. Sovint, la història que continua durant tota la sèrie presenta l'evolució de la vida personal dels personatges o una trama argumental paral·lela, mentre que les històries de durada reduïda, de vegades fins i tot amb molta menys rellevància que l'altra, estan relacionades amb la seva professió. En alguns casos, durant alguns capítols la història de fons no apareix, i per tant aquests capítols poden ser omesos, o vistos en desordre, sense perdre el fil de l'argument. Exemples d'aquesta mena de sèries són The Practice, House, MD, Weeds, E.R., Ally McBeal, Smallville, Grey's Anatomy, Dr. Quinn, Medicine Woman, etc.
  • L'argument iniciat en el pilot continua i es desenvolupa durant els capítols següents, sense històries para·leles, de manera que es fa necessari veure tots els capítols per tal de no perdre el fil argumental, com si es tractés d'una pel·lícula molt llarga. Algunes de les sèries d'aquest tipus són Lost, Prison Break, Heroes, Dynasty, Alias, etc.
  • No hi ha capítol pilot, personatges fixos ni línia argumental. Cada capítol és completament independent dels altres; és el cas d'Outer Limits, Alfred Hitchcock Presents, The Twilight Zone, etc.

Personatges[modifica | modifica el codi]

En les sèries de tipus 1 i 2 hi ha un conjunt de personatges fixos que apareixen en tots el capítols, o en una part, a més dels que formen part de les històries independents que s'hi narren. De vegades, però, i especialment en sèries molt llargues, per diversos motius (malaltia o mort dels actors, canvis de guió, etc.) alguns dels personatges poden abandonar la sèrie i en poden aparèixer de nous. En casos extrems, s'ha arribat a reemplaçar un actor per un altre però sense canvi de personatge, amb justificacions més o menys creïbles; per exemple, a Dynasty el personatge de Steven Carrington, que originalment interpretava Al Corley, va passar a ser interpretat per Jack Coleman, canvi justificat a la sèrie per una operació de cirurgia estètica realitzada després d'una explosió a una plataforma petrolífera. A la mateixa sèrie, el personatge de Fallon Carrington va passar de Pamela Sue Martin a Emma Samms sense que a la sèrie se'n donés cap mena d'explicació que justifiqués aquest canvi d'actriu.

Pel que fa a les sèries de tipus 3, els personatges no fixos solen tenir poca rellevància en la història, tot i que alguns d'ells pot acabar esdevenint també fix.

Durada dels capítols[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, algunes sèries, especialment els fulletons, tenen una durada de 20-25 minuts per capítol, però majoritàriament solen durar uns 40-50 minuts per capítol.

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Tot i que en els darrers anys s'ha multiplicat el nombre de sèries que es produeixen, especialment als Estats Units, gairebé totes es poden encabir dins d'un d'aquests gèneres:

Algunes sèries, però, són difícils d'assignar a un d'aquests gèneres en concret ja que poden tenir ingredients de dos o més d'ells.

Continuïtat de les sèries[modifica | modifica el codi]

En realitzar una sèrie de televisió cal planejar la producció abans, durant i després i cal assegurar-se que el tema de la mateixa sigui atractiu per a l'audiència, ja que, depenent l'èxit i l'audiència que tinguin, poden seguir a l'aire o ser cancel·lades. És per això que moltes vegades, en començar una sèrie, no se sap de quants capítols constarà, i de vegades és fins i tot possible cancel·lar una sèrie sense haver-ne emès tots els capítols previstos, que fins i tot poden estar ja enregistrats.

Sèries en català[modifica | modifica el codi]

Les sèries produïdes en català més conegudes són Poblenou, Nissaga de poder, Estació d'enllaç, Sitges, Crims, Àngels i Sants, Ventdelplà, El cor de la ciutat, L'Alqueria Blanca i La Riera. Es considera que la primera sèrie en català fou La granja.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèrie de televisió Modifica l'enllaç a Wikidata