Jean-Luc Godard (París, 3 de desembre de 1930) és un ex-crític i director de cinema franco-suís. Ha cultivat un cinema avantguardista i experimental. És considerat un dels membres més influents de l'anomenada nouvelle vague, que renovà el cinema francès i tinguè arreu una gran influència . El seu primer llargmetratge À bout de souffle, obté gran reconeixement en el Festival de Canes de 1959, a pesar de no aconseguir cap premi. El cine de Godard es caracteritza per la seua irreverència i rebel·lia. És un renovador que trenca amb el muntatge considerat clàssic. Col·laborà com a crític primer a Gazette du Cinéma i més tard a Cahiers du Cinéma sota el pseudònim de Hans Lucas. En aquesta publicació coincidí amb els que esdevindrien membres de la nouvelle vague, François Truffaut, Éric Rohmer, Claude Chabrol i Jacques Rivette. Es casà amb l'actriu Anna Karina que protagonitzà diverses de les seves pel·licules.
Etapa política [modifica]
Signatuda de Jean-Luc Godard
A partir d'Alphaville rodada el 1967, i després de divorciar-se d'Anna Karina i casar-se amb l'actriu Anne Wiazemsky, Godard va incloure en els seus treballs moltes referències i cites del maoisme i del marxisme-leninisme, ideologies en aquell moment familiars en els cercles d'intel·lectuals, estudiants i obrers que participaríen poc després en la revolta del Maig del 68.
Va crear el Col·lectiu Dziga-Vertov amb Jean Pierre Gorin, Armand Marco i Jean Henri Roger i van rodar, sovint en 16 mm, amb influències del cine de propaganda soviètic, però sense oblidar les qüestions estètiques. El maig de 1968 el Festival de Canes fou suspès per les interrupcions en les projeccions -concretament Peppermint frappé de Carlos Saura- que van protagonitzar Godard, Truffaut, Roman Polanski i Louis Malle, cineastes que formaven part del jurat, per deixar clara la seva postura respecte del moviment estudiantil i obrer que succeïa en aquell moment i del que el festival semblava no donar cap eco. En aquell any va dirigir també Sympathy for the Devil, un documental singular on Godard accedí als assajos i intimitats del grup The Rolling Stones, tot apropant-se de manera subtil al seu procés creatiu.
|
|
- Sauve qui peut (la vie) (1980)
- Lettre à Freddy Buache (1981)
- Passion (1982)
- Scénario du film 'Passion' (1982)
- Prénom Carmen (1983)
- "Série noire" (1984) TV Series
- Détective (1985)
- Je vous salue, Marie (1985)
- Grandeur et décadence (1986) (TV)
- Meetin' WA (1986)
- Soft and Hard (1986)
- Soigne ta droite (1987)
- Aria (1987) (segment d'"Armide")
- King Lear (1987)
- "Les Français vus par" (1988) (mini) (segment de "Le dernier mot")
- On s'est tous défilé (1988)
- Puissance de la parole (1988)
- Histoire(s) du cinéma: Toutes les histoires (1989) (V)
- Histoire(s) du cinéma: Une histoire seule (1989) (V)
- Le Rapport Darty (1989)
- Nouvelle vague (1990)
- Comment vont les enfants (1990) (segment de "L'enfance de l'art")
- Allemagne 90 neuf zéro (1991)
- Contre l'oubli (1991) (segment de "Pour Thomas Wainggai, Indonésie")
- Hélas pour moi (1993) (uncredited)
- Les Enfants jouent à la Russie (1993)
- JLG/JLG - autoportrait de décembre (1995)
- Deux fois cinquante ans de cinema français (1995)
- For Ever Mozart (1996)
- Histoire(s) du cinéma: Fatale beauté (1997) (V)
- Histoire(s) du cinéma: Seul le cinéma (1997) (V)
- Histoire(s) du cinéma: La monnaie de l'absolu (1998) (V)
- Histoire(s) du cinéma: Le contrôle de l'univers (1998) (V)
- Histoire(s) du cinéma: Les signes parmi nous (1998) (V)
- Histoire(s) du cinéma: Une vague nouvelle (1998) (V)
- The Old Place (1998)
- L'Origine du XXIème siècle (2000)
- Éloge de l'amour (2001)
- Ten Minutes Older: The Cello (2002) (segment "Dans le noir du temps")
- Liberté et patrie (2002) (V)
- Notre musique (2004).
- Prière pour refusniks (curt, 2004)
- Film Socialisme (2010)
|
- ↑ Jean-Luc Godard a Internet Movie Database (anglès)
- Louis-Albert Serrut (Titulaire d'un doctorat d'arts et sciences de l'art à Paris 1 en 2010, spécialiste de cinéma), "Jean-Luc Godard, cinéaste acousticien: Des emplois et usages de la matière sonore dans ses œuvres cinématographiques" (Mars 2010 - Editions l'Harmattan)
- Godard, Entrevista a Le Monde, Abril de 1972.
- (5) Godard, J.L., Primers sons ‘anglesos’, Cinéthique, n. 5, 1969.
Enllaços externs [modifica]
