Jean-Luc Godard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Jean-Luc Godard
Jean-Luc Godard el 1968
Jean-Luc Godard el 1968
Naixement: 3 de desembre de 1930 (1930-12-03) (83 anys)
París (França)
Nacionalitat: França França
Cònjuge/s: Anne-Marie Miéville
Anna Karina (1961-1967)
Anne Wiazemsky (1967-1979)
Premis Oscar
Oscar honorífic
2010 - Trajectòria cinematogràfica
Premis César
César d'honor
1987, 1998 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Argent
1962 - Vivre sa vie: Film en douze tableaux
1967 - La chinoise
Lleó d'Or per la carrera
1982 - Trajectòria cinematogràfica
Lleó d'Or
1983 - Prénom Carmen
Festival de Berlín
Ós de Plata al millor director
1960 - À bout de souffle
Ós d'Or
1965 - Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1960 A bout de souffle
1961 Une femme est une femme
1962 Vivre sa vie: Film en douze tableaux
1963 Le mépris
1963 Le Petit soldat
1964 Bande à part
1964 Une femme mariée
1965 Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution
1965 Pierrot le Fou
1966 Masculin, féminin
1967 La chinoise
1967 Loin du Vietnam
1975 Numéro deux
1976 Ici et ailleurs
1982 Scénario du film Passion
1986 Soft and Hard
1991 Allemagne 90 neuf zéro
1995 Deux fois cinquante ans de cinéma français
1995 JLG/JLG - autoportrait de décembre
1996 For Ever Mozart
Fitxa sobre Jean-Luc Godard a IMDb

Jean-Luc Godard (París, 3 de desembre de 1930) és un ex-crític i director de cinema franco-suís. Ha cultivat un cinema avantguardista i experimental. És considerat un dels membres més influents de l'anomenada nouvelle vague, que renovà el cinema francès i tingué arreu una gran influència. El seu primer llargmetratge À bout de souffle, obté gran reconeixement en el Festival de Canes de 1959, a pesar de no aconseguir cap premi. El cine de Godard es caracteritza per la seua irreverència i rebel·lia. És un renovador que trenca amb el muntatge considerat clàssic. Col·laborà com a crític primer a Gazette du Cinéma i més tard a Cahiers du Cinéma sota el pseudònim de Hans Lucas. En aquesta publicació coincidí amb els que esdevindrien membres de la nouvelle vague, François Truffaut, Éric Rohmer, Claude Chabrol i Jacques Rivette. Es casà amb l'actriu Anna Karina que protagonitzà diverses de les seves pel·lícules.

Etapa política[modifica | modifica el codi]

Signatuda de Jean-Luc Godard

A partir d'Alphaville rodada el 1967, i després de divorciar-se d'Anna Karina i casar-se amb l'actriu Anne Wiazemsky, Godard va incloure en els seus treballs moltes referències i cites del maoisme i del marxisme-leninisme, ideologies en aquell moment familiars en els cercles d'intel·lectuals, estudiants i obrers que participaríen poc després en la revolta del Maig del 68.

Va crear el Col·lectiu Dziga-Vertov amb Jean Pierre Gorin, Armand Marco i Jean Henri Roger i van rodar, sovint en 16 mm, amb influències del cine de propaganda soviètic, però sense oblidar les qüestions estètiques. El maig de 1968 el Festival de Canes fou suspès per les interrupcions en les projeccions -concretament Peppermint Frappé de Carlos Saura- que van protagonitzar Godard, Truffaut, Roman Polanski i Louis Malle, cineastes que formaven part del jurat, per deixar clara la seva postura respecte del moviment estudiantil i obrer que succeïa en aquell moment i del que el festival semblava no donar cap eco. En aquell any va dirigir també Sympathy for the Devil, un documental singular on Godard accedí als assajos i intimitats del grup The Rolling Stones, tot apropant-se de manera subtil al seu procés creatiu.

Després de les eleccions europees del 2014, en què el partit d'extrema dreta Front Nacional va guanyar les eleccions a França, Godard va opinar que François Hollande hauria de nomenar Marine Le Pen com a Primera Ministre.[1]

Filmografia[2][modifica | modifica el codi]

  • Sauve qui peut (la vie) (1980)
  • Lettre à Freddy Buache (1981)
  • Passion (1982)
  • Scénario du film 'Passion' (1982)
  • Prénom Carmen (1983)
  • "Série noire" (1984) TV Series
  • Détective (1985)
  • Je vous salue, Marie (1985)
  • Grandeur et décadence (1986) (TV)
  • Meetin' WA (1986)
  • Soft and Hard (1986)
  • Soigne ta droite (1987)
  • Aria (1987) (segment d'"Armide")
  • King Lear (1987)
  • "Les Français vus par" (1988) (mini) (segment de "Le dernier mot")
  • On s'est tous défilé (1988)
  • Puissance de la parole (1988)
  • Histoire(s) du cinéma: Toutes les histoires (1989) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Une histoire seule (1989) (V)
  • Le Rapport Darty (1989)
  • Nouvelle vague (1990)
  • Comment vont les enfants (1990) (segment de "L'enfance de l'art")
  • Allemagne 90 neuf zéro (1991)
  • Contre l'oubli (1991) (segment de "Pour Thomas Wainggai, Indonésie")
  • Hélas pour moi (1993) (uncredited)
  • Les Enfants jouent à la Russie (1993)
  • JLG/JLG - autoportrait de décembre (1995)
  • Deux fois cinquante ans de cinema français (1995)
  • For Ever Mozart (1996)
  • Histoire(s) du cinéma: Fatale beauté (1997) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Seul le cinéma (1997) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: La monnaie de l'absolu (1998) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Le contrôle de l'univers (1998) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Les signes parmi nous (1998) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Une vague nouvelle (1998) (V)
  • The Old Place (1998)
  • L'Origine du XXIème siècle (2000)
  • Éloge de l'amour (2001)
  • Ten Minutes Older: The Cello (2002) (segment "Dans le noir du temps")
  • Liberté et patrie (2002) (V)
  • Notre musique (2004).
  • Prière pour refusniks (curt, 2004)
  • Film Socialisme (2010)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.ara.cat/cultura/Jean-Luc-Godard-Hollande-Marine-Pen_0_1154884779.html
  2. Jean-Luc Godard a Internet Movie Database (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Louis-Albert Serrut (Titulaire d'un doctorat d'arts et sciences de l'art à Paris 1 en 2010, spécialiste de cinéma), "Jean-Luc Godard, cinéaste acousticien: Des emplois et usages de la matière sonore dans ses œuvres cinématographiques" (Mars 2010 - Editions l'Harmattan)
  • Godard, Entrevista a Le Monde, Abril de 1972.
  • (5) Godard, J.L., Primers sons ‘anglesos’, Cinéthique, n. 5, 1969.
  • (basc)Intxauspe, J.M. 2013: Film Socialisme: Quo vadis Europa, hAUSnART, 3: 94-99

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Luc Godard Modifica l'enllaç a Wikidata