René Clément

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
René Clement
Retrat dels últims temps del director de cinema René Clement
Retrat dels últims temps del director de cinema René Clement
Naixement: 18 de març de 1913
Bordeus (França)
Defunció: 17 de març de 1996 (als 82 anys)
Montecarlo (Mònaco)
Nacionalitat: França França
Premis Oscar
Millor pel·lícula de parla no anglesa
1950 - Au-delà des grilles
1952 - Jeux interdits
Premis César
César d'honor
1984 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Or
1952 - Jeux interdits
Festival de Canes
Millor director
1946 - La bataille du rail
1949 - Demasiado tarde
Premi del Jurat
1946 - La bataille du rail
1954 - Monsieur Ripois

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1946 La bataille du rail
1949 Au-delà des grilles
1951 Jeux interdits
1955 Gervaise
1960 Plein soleil
1966 Paris brûle-t-il?

René Clement (Bordeus, Aquitània, 18 de març de 1913 - Montecarlo, Mònaco, 17 de març de 1996) fou un director de cinema francès.

Estudià Arquitectura en l'Escola Nacional Superior de Belles Arts. El 1937 es donà a conèixer amb el seu primer curt-metratge, L'Arabie interdite. A aquest li seguiren Ceux du rail i La Grande pastorale, també curt-metratges, de 1942 i 1943. Amb La Bataille du rail (1946), Clement aconseguí el del Festival de Canes. Per les mateixes dades i en col·laboració amb Jean Cocteau realitzà La Belle y la Béte, un dels films més projectats en els cicles dedicats a l'últim període del cinema expressionista europeu.

Des de llavors forén quasi sistemàtiques les seves co-produccions. Le Père tranquille (1946), el (1947) Les Maudits, malgrat la seva opaca ressonància, imposen a aquest director que, entrada la dècada dels 60, va exercir una gran influència vers les corrents realistes del cinema francès. Amb Cesare Zavattini realitza Le Mura di Malapaga (Au-delà des grilles, en la seva versió francesa, 1948).

El 1950 s'estrenà Le Cháteau de verre, contant amb interpretes admirables: Michèle Morgan i Jean Marais. Ja Au-delà des grilles, amb l'Oscar al millor film estranger que li concedí l'Acadèmia de Hollywood, consolida el prestigi d'un gran director, al qual tampoc ha estat estranya la relativa intranscendència de pel·lícules com Monsieur Ripois (1963) i Gervaise (1955).

Encara que, és en els anys precedents on s'ha de cercar el més significatiu de la seva filmografia. Jeux interdits, en català Jocs prohibits (1952) conserva encara la frescor d'una pel·lícula clau en la seva carrera, jalonada per realitzacions de major i menor qualificació artística. Sens dubte, Plein Soleil (1960) manté algunes de les seves virtuts, encerts que en plena Nova Onada del cinema francès resultaven molts més recognoscibles.

Entre les seves realitzacions posteriors, malgrat no trobar-si cap obra mestra si enregistra l'excepcional capacitat narrativa de René Clement, un dels millors directors que es varen imposar entre 1945 i 1950. Quelle joie de vivre (1961) i Les félines (1964) són obres importants, com ho seran, al marge de l'artifici o les concessions del consum, Paris brúle-t-il, en català Es crema París? (1966), Le passager de la pluie, en català El passatger de la pluja (1970) i les seves últimes creacions, La Maison sous les Arbres, en català La casa sota els arbres (1971), Le course du lièvre à travers champs (1972) i Scar Tissue(1975).

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Llargmetratges
Curts

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Clément Modifica l'enllaç a Wikidata