Serge Bourguignon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSerge Bourguignon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1928 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Maignelay-Montigny (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, actor, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0099984 Allocine: 81774 Allmovie: p82599 TMDB.org: 605481 Modifica el valor a Wikidata

Serge Bourguignon (Maignelay-Montigny, Oise, 3 de setembre de 1928) és un actor, guionista i director de cinema francès. És reconegut internacionalment per haver dirigit Les Dimanches de Ville d'Avray, guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1962.[1]

Serge Bourguignon va realitzar diversos documentals geogràfics a Àsia, inclòs un sobre Sikkim, durant una expedició al cor de l'Himàlaia, després va fer curtmetratges com Le Sourire que va obtenir la Palma d'Or al millor curtmetratge al 13è Festival Internacional de Cinema de Canes (1960). El 1962 va digirir Les Dimanches de Ville d'Avray basada en la novel·la de Bernard Eschasseriaux. Va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1963.

Serge Bourguignon va ser injuriat pels cineastes de la Nouvelle Vague. Segons el crític de cinema Michel Aubriant,[2]

« havia proclamat prou vegades que no pertanyia a cap escola, cap capella, que havia fet les seves classes viatjant per l'Índia i Malàisia, amb una càmera a la mà i que les tempestes a les tintes parisenques el deixaven indiferent »

. Al mateix article,[3] el jove cineasta explica el seu èxit nord-americà en el fet de veure

« després de tantes obres de joves cineastes francesos imbuïdes de l'esperit amateur, una pel·lícula que mostrava un cert respecte per la professió. »

Després d'aquest èxit als Estats Units, Hollywood el va cridar. Va rebutjar 24 propostes de producció, entre elles Reflexos en un ull daurat i El planeta dels simis.[4] Va acceptar un projecte amb Natalie Wood titulat Cassandra at the Wedding, però l'agent de la vedet de West Side Story temia que la pel·lícula malmetés la imatge de l'actriu, ja que el guió es basava en una relació ambigua entre dues germanes bessones. Serge Bourguignon va decidir llavors dirigir The Reward a la Vall de la Mort amb Max von Sydow i Yvette Mimieux en els papers principals, pel·lícula que havia volgut dirigir durant alguns anys.

Brigitte Bardot, principal estrella d'aquells anys, el va cridar[5] per dirigir A cor què vols, rodada a Escòcia el 1966 amb Laurent Terzieff, Jean Rochefort i James Robertson Justice. Malgrat la qualitat de la pel·lícula, que es va estrenar el 1967, la premsa era més interessada en la vida privada de Brigitte Bardot que en la mateixa pel·lícula.[6]

El cineasta també és acreditat sovint com a director de la pel·lícula The Picasso Summer, estrenada el 1969. però de fet va ser Robert Sallin[7] qui havia estat cridat a dirigir-la després que Serge Bourguignon va abandonar el projecte enmig de rodatge, a causa d'un profund desacord amb els productors. El seu nom no apareix pas als crèdits de la pel·lícula.

Serge Bourguignon també va mantenir una llarga relació amb l'actriu Yvette Mimieux, que havia dirigit al cinema.[8]

Filmografia[modifica]

Curtmetratges
Llargmetratges
Sèries documentals per televisió
  • 1980: Le Signe du cheval (6 episodis)
  • 1992-1995: Impressions d'extrême-océan (6 episodis)
  • 1994: Le Sourire et la Conscience (2 episodis) (sortit directament en VHS)
Ajudant de director
Actor

Publicació

  • 1955: Sikkim ou le langage du sourire[11]

Disc

  • 1956: Musique Tibétaine du Sikkim (Disque Microsillon 33 tours, 30 cm.)[12]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «The 35th Academy Awards (1963) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 1r novembre 2011].
  2. ↑ «Michel Aubriant» (en francès). Banque Nationale de FranceObra=Catalgoue Général.
  3. ↑ Aubriant, Michel «La campagne américaine de Serge Bourguignon» (en francès). Paris-Presse l'Intransigeant, 25-11-1965.
  4. ↑ Dominique Lebrun et Chantal Mermet. Paris-Hollywood. Les Français dans le cinéma américain. Paris: Éditions Hazan, 1987, p. 340. ISBN 9782850251368. «Après l'oscar du meilleur film étranger décerné en 1962 aux Dimanches de Ville-d'Avray (Sundays and Cybele), Serge Bourguignon, le réalisateur, appelé par la Fox, reçoit vingt-quatre propositions dont Reflexions in a Golden Eye, Planet of the Apes. Le projet d'un film avec Natalie Wood qui devait évoquer l'amour entre deux jumelles n'aboutit pas, son sujet étant jugé trop tendancieux pour la notoriété d'une star hollywoodienne. p. 284.» 
  5. ↑ Braucourt, Guy «À cœur joie». Cinéma, septembre 1967, pàg. 114.
  6. ↑ Riou, Alain «Étoile Filante» (en francès). TéléCinéObs - Le Nouvel Observateur, núm. 2370, 8-14 avril 2010, pàg. 16.
  7. ↑ Robert Sallin a Internet Movie Database (anglès)
  8. ↑ «Serge Bourguignon, Deux conquêtes : Hollywood et Yvette» (en francès). Paris-Match, 878, 18-02-1966.
  9. ↑ Collectif «Cent soixante-deux nouveaux cinéastes français». Cahiers du cinéma, décembre 1962, pàg. 63.
  10. ↑ François Chevassu «Entretien avec Serge Bourguignon». Image et Son - La Revue du Cinéma, 1962, pàg. 10-11.
  11. ↑ Serge Bourguignon. Sikkim ou le langage du sourire. Paris: Éditions de Quincy, 1955, p. 170. 
  12. ↑ «Collection : Musique tibétaine du Sikkim (première édition)». Archives sonores du CNRS - Musée de l'Homme. [Consulta: 17 desembre 2015].
  13. ↑ «Contes de fées et documentaires à Karlovy Vary» (en francès). Cinéma, 30, 1958, pàg. 23.
  14. ↑ Claudine Guionin «Peintre et cinéaste, Serge Bourguignon voyage pour filmer la poésie de l'univers». Le cinéma chez soi, 1961, pàg. 149.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serge_Bourguignon&oldid=31067919»