Moscou no creu en les llàgrimes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Москва слезам не верит (Moskva slezam ne verit)
Moscou no creu en les llàgrimes
Moscow does not belive in tears.jpg
Poster original de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Vladimir Menshov

Guió: Valentin Chernykh

Música: Sergey Nikitin

Fotografia: Igor Slabnevich

Dades i xifres
País: Unió Soviètica
Data d'estrena: 1979
Duració: 140 minuts
Idioma original: rus

Moscou no creu en les llàgrimes (rus: Москва слезам не верит) és un drama soviètic dirigit per Vladimir Menshov el 1979.

Argument[modifica | modifica el codi]

La trama del film té lloc a Moscou entre finals dels 1950 i finals dels 1970 i descriu en dos parts la vida sentimental de les tres joves provincianes Katia, Ludmila i Antonina, recèn instal·lades a la capital soviètica.

Primera part[modifica | modifica el codi]

Katia, Ludmila i Antonina comparteixen habitació en una residència de Moscou i, encara obsecades pel glamour de la capital, les idealistes i romàntiques joves malden per trobar l'home de la seva vida al sortir cada dia del treball. Ludmila prova la seva sort a la biblioteca Lenin i Katia es passeja per la turística galeria Tretiakov mentres Antonina fa coneixença amb Nikolai, un humil obrer menyspreat per les seves companyes, les quals a Moscou esperen conèixer a arquitectes, artistes i enginyers.

Quan Katia té l'oportuniat de mudar-se al pis del seu oncle -el qual marxa de vacances- Ludmila aprofita l'ocasió per organitzar de seguida una festa al luxós gratacel estalinista. Les dos joves es fan passar per dos adinerades germanes durant l'exitosa vetllada en la qual Ludmila coneix a l'esportista Gurin i Katia a Ratshkov, un empleat de la televisió.

Les tres amigues semblen haver assolit el seu objectiu de trobar parella i Antonina és la primera a formalitzar la unió, casant-se amb Nikolai. Això no obstant, la mentida de les dos germanes acaba sortint a la llum amb un desenllaç oposat per a les dues amigues: l'enamorat i humil Gurin perdona a Ludmila mentres que l'hedonista i orgullós Ratshkov abandona a Katia, que es queda sola i embarassada.

Segona part[modifica | modifica el codi]

Aproximadament quinze anys més tard, Katia ha triumfat professionalment tot esdevenint directora d'una gran fàbrica. Això no obstant, la seva vida privada resta incompleta i ni un afer amorós mantingut amb un home casat pot pal·liar la seva insatisfacció. Pel que fa a la seva filla, ja ha esdevingut tota una adolescent.

Ludmila, per altra banda, té una existència infeliç a causa del seu marit, el qual ha claudicat amb l'esport i ha esdevingut un alcohòlic que constantment li demana diners. Només a Antonina li semblen anar bé les coses, que és feliç amb el seu matrimoni amb tres fills.

Quan Katia retorna a casa després d'haver passat el dia a la datxa de Nikolai i Antonina, una oportuna averia del cotxe la fa conèixer al mecànic Gosha. Els dos solters estableixen una ràpida amistat i s'enamoren. Això no obstant, les conservadores conviccions morals de Gosha fan que Katia prefereixi ocultar-li la seva professió real.

A causa de Ratshkov, que entra de cop en escena exigint veure a la seva filla, la mentida de Katia és descoberta per Gosha, que abandona el pis. Per segon cop a la vida de Katin, l'ocultació de la seva verdadera identitat li ha passat una mala jugada i, com a conseqüència, es veu de nou sola i abandonada.

Passada una tremenda setmana, Antonina, Ludmila i Nikolai vénen a consolar a la desolada Katin, a qui cal que ajudin perquè Moscou no creu en les llàgrimes. Nikolai aconsegueix trobar a Gosha i el convenç a base de vodka perquè retorni amb Katia. Aquest cop, el desenllaç serà positiu per a la parella, que es reconcilia.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Vera Alentova: Katia
  • Irina Muravjova: Ludmila
  • Alexei Batalov: Gosha
  • Raissa Rjasanova: Antonina
  • Alexander Fatjuschin: Gurin
  • Boris Smortschkov: Nikolai
  • Natalja Vavilova: Alexandra
  • Juri Vassiljev: Ratschkow (Rudolf)

Observacions[modifica | modifica el codi]

Amb Moscou no creu en les llàgrimes el cineasta Vladimir Menshov va crear una pel·lícula que s'allunya de la propaganda soviètica i a través de la seva trama dramàtica aconsegueix recrear l'atmosfera social del socialisme real dels anys 1950 i 1970 a la capital soviètica.

El títol del film fa referència a un proverbi que significa que Moscou és una ciutat dura en la qual no s'hi val tenir miraments.

Premis[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]