Fellini 8 ½

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Otto e mezzo
Fellini 8 ½
8Mezzo.jpg
Poster original de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Federico Fellini

Producció: Angelo Rizzoli

Guió: Federico Fellini
Ennio Flaiano

Música: Nino Rota

Fotografia: Gianni Di Venanzo

Muntatge: Leo Cattozzo

Dades i xifres
Països: Itàlia
França
Data d'estrena: 1963
Duració: 138 minuts
Idioma original: italià

Pàgina sobre “Otto e mezzo a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars
FilmAffinity 8.2/10 stars

Fellini 8 ½,[1][2] també coneguda com a i com a Vuit i mig (títol original en italià: o Otto e mezzo) és una pel·lícula del 1963 dirigida per Federico Fellini que pretén recrear l'atmosfera i els problemes quotidians als quals es troba abocat un director de cinema (interpretat per Marcello Mastroianni) com ara la seva de manca de creativitat, els poblemes materials, la pressió de la premsa, l'estrés, etc. El film conté elements autobiogràfics i el seu títol Fellini 8 ½ fa referència a la pel·lícula mateixa, la qual va suposar la vuitena producció i mitja que Fellini va dirigir després d'acumular un historial format per sis pel·lícules, dos curtmetrages i una col·laboració amb el director Alberto Lattuada (les tres darreres produccions compten només la meitat cada una).

Fellini 8 ½ va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa[3] i en una enquesta del British Film Institute del 2002 feta a directors de cinema va sortir elegida com la tercera millor pel·lícula de la història.[4]

Argument[modifica | modifica el codi]

El protagonista Guido Anselmi, un cèlebre i estressat director de cinema que ja ha deixat enrere el punt àlgid de la seva carrera, ha perdut tant la inspiració com la seguretat necessària per finalitzar la seva darrera obra. Abatut, decideix retirar-se en un reclòs balneari per tal de reposar. Això no obstant, són totes les persones de les quals el confós director es volia distanciar, qui precisament el persegueixen al seu refugi: el guionista, el productor, la seva dona i la seva amant. Atabalat per l'entorn, Guido només es pot encomanar als seus somnis per tal d'abstreu-re's. Així, el seu particular món oníric format de records i fantasies va intercal·lant-se d'una subtil manera amb una realitat que acaba esdevenint fins i tot confusa i delirant.[5]

Rerefons i interpretació[modifica | modifica el codi]

Amb Fellini 8 ½ Fellini va pretendre abordar els seus propis problemes com a tema principal de la pel·lícula. El director italià es trobava aleshores immers també en una crisi de creativitat, la qual va convertir en el tema de la seva pròxima pel·lícula. Guido, el protagonisa, es pot considerar com l'àlter ego de Fellini i els seus somnis són subconscients representacions metafòriques de la seva vida real.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Biografia[modifica | modifica el codi]

  • Michael Töteberg: Metzler Film Lexikon. Editorial 'J. B. Metzler', 2005, pàg. 490f., ISBN 3-476-02068-1. (alemany)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]