Metàfora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.

Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol.

Metàfora com a figura retòrica[modifica | modifica el codi]

La metàfora és una figura retòrica que consisteix en la identificació de dos termes entre els quals hi existix alguna semblança. Un dels dos termes és literal i l'altre s'utilitza en un sentit figurat. La metàfora té tres nivells:

  • El tenor és allò a que la metàfora es refereix, el terme literal.
  • El vehicle és allò que es diu, el terme figurat.
  • El fundament és la relació existent entre el tenor i el vehicle (el discurs).

La predicació metafòrica Els ulls de Charizar Maé són el mar, el sintagma els ulls són el tenor, el mar és el vehicle i el fundament seria el color blau oscur dels ulls. La metàfora en que apareixen aquests tres nivells s'anomena metàfora explícita. Això no obstant, quan el tenor no apareix, és denominada metàfora implícita (els llacs del teu rostre)

D'una altra banda, la metonímia és un recurs literari similar a la metàfora en el qual la relació entre els termes identificats no és de semblança; pot ser causa-efecte, part-tot, autor-obra, continent-contingut, etc.

La metàfora és utilizada pels escriptors per diverses raons i objectius:

  1. Establix relacions inèdites entre les paraules.
  2. Descobrix atributs insospitats de les paraules.

Així doncs, la gran força poètica de la metàfora residix en la seva capacitat de multiplicar de forma ilimitada el significat "normal" de les paraules perquè puguin arribar a describir allò desconegut (mort, felicitat, por, etc.), que, en definitiva, constituix la gran aspiració de l'art. Finalment, la podríem definir com "una cosa expressada en termes d'una altra", definició que ens duu a utilitzar la nostra ment quan comparem les situacions.

S'hi pot veure que en aquests exemples es nombra a un concepte a partir d'una forma lèxica que designa un altre objecte amb forma o funcionalitat similar (pata normalment designa una part d'un animal, encara que és freqüent estendre el seu ús a elements de suport d'objectes).

La metàfora (com recentment la coneixem) és una de les formes de canvi semàntic més comunes. L'ús metafòric d'alguna paraula coexistix amb el literal fins a adquirir rang propi: el ratolí de l'ordinador treu aquest nom pel seu paregut amb el mamífer rosegador, per exemple.

Si utilitzem una terminologia de la semàntica, la metàfora suposa una extensió del seu camp d'ús, llevant alguns trets semàntics; al contrari que la restricció de significat que s'aconseguix afegint trets semàntics obligatoris (el que fa que la paraula puga utilitzar-se en menys ocasions que sense aquests trets addicionals).

Metàfora com a generador de coneixement[modifica | modifica el codi]

Lakoff i Johnson, al llibre Metaphors We Live By que s'inclou entre les peces cabdals de la lingüística cognitiva, consideren que "la metàfora impregna la vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el pensament i l'acció. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, és fonamentalment de naturalesa metafòrica". És a dir, la metàfora permet conceptualitzar nous conceptes a partir d'aproximacions a conceptes coneguts.

Per explicar innovacions en la realitat, ja siguin tècniques, de nous àmbits de coneixement o, si es donés el cas, de canvi de mentalitat a l'hora d'entendre àmbits de vivència concreta o abstracta —des d'Internet, passant pels sentiments, o per la comprensió de la llibertat humana fins a la presència de la divinitat en la nostra existència— normalment es parteix d'un domini d'origen sistematitzat —generalment lligat a la interacció física amb el món i els altres— que ajudi a sistematitzar metafòricament el domini destí que necessita ajuda per tal de ser categoritzat i conceptualitzat de la forma més acurada possible, donada la seva poca consistència òntica, la seva borrositat de fronteres o simplement per la dificultat d'expressió inherent a determinades experiències.

Així, doncs, sistematitzem el món, en especial els nous àmbits de coneixement que van sorgint gràcies a la creació humana d'innovacions tècniques que sembla no tenir final, mitjançant metàfores que estan ja sistematitzades i, en molts casos, fins i tot subcategoritzades en sistemes simbòlics, per tal d'assolir una coherència conceptual —que no consistència— que ens ajudi en la nostra finalitat principal, que no és altra que la d'obtenir una comprensió de la realitat que ens permeti entendre allò que és i projectar correctament allò que volem que sigui, és a dir, que ens ajudi en la sistematització d'allò que és i que ens permeti projectar el millor possible les nostres accions al món.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]