Al·legoria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach

L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada. En un text se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura. El mot prové de dos termes en llengua grega clàssica: ἀλλή + ἀγορεύω, literalment "un altre" + "parlar", és a dir, parlar d'alguna altra cosa, llegir entre línies, sobreentendre una cosa que no és explícita en un context determinat.

També es diu al·legoria a un recurs molt relacionat, en el qual en comptes d'un referent s'usa un concepte abstracte com a símbol. L'edat mitjana era molt procliu a usar al·legories en les seves obres literàries, sobretot en textos religiosos. L'exemple màxim de novel·la al·legòrica és La Divina Comèdia del Dant.

En aquest sentit es parla de lectura al·legòrica, afirmant d'un text que té una significació oculta més enllà del literal o de la simple connotació. Els estudiosos, així, troben 4 nivells de lectura a la Bíblia: literal, tipològic, moral i anagògic, essent els darrers trets al·legòrics.

En l'art plàstic poden aparèixer al·legories quan unes figures corporals suplanten idees, com per exemple una deessa que fa de primavera, recurs molt usat al Barroc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: al·legories Modifica l'enllaç a Wikidata