Por
 |
L'article necessita algunes millores en la seva redacció. Col·laboreu-hi! Hi ha fragments mal redactats. |
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.
Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.
Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.
Cada persona pot tenir una idea diferent de lo que és la por, però en totes aquestes idees segur que apareix la sensació de passar-ho malament, d’experimentar aquest temor i intranquil·litat que moltes vegades hem sentit en la nostra vida.
Quan parlem de por ens referim a tot allò que pugui provocar temor, intranquil·litat, angoixa o sensació que passarà alguna cosa dolenta. Per tant, la por és un estat d’ànim emocional desagradable en resposta a una situació que s’interpreta com a perillosa.
Hi ha pors que no són perilloses, per tant, són por patològiques “ansietat”. Els problemes d’ansietat són aquells en els que es pateix per alguna cosa que no esta passant realment o en que hi ha una inquietud molt més intensa de lo que seria normal.
Taula de continguts |
[modifica] Causants de la por
- Situacions noves i imprevistes
- Possible pèrdua d'una cosa o ésser estimat
- Criatures amenaçants, monstres, criminals
- Determinats animals
- Situacions associades a un trauma viscut anteriorment
- Dolor i mort
- Altres persones desconegudes
- Rebuig, menyspreu dels altres
La por a vegades fa referència a coses inexistents, no ja a allò que pot esdevenir un perill, coses o accions que son perilloses en potència, mes a llegendes, coses que només existeixen dins la ment, i que pertanyen a la consciència col·lectiva, car es transmeten de persona a persona per llegendes i contarelles. Es el que se solia denominar dins el folklore popular dels països catalans la por. Així es deia, per exemple, que a tal casa hi sortia por, fent referència a fantasmes, o coses semblants. La por era l'extrem contrari dels elements fantasmagòrics benèfics: negrets, fades; semblant per tant a les bruixes.
[modifica] Medicina xinesa tradicional
La medicina xinesa tradicional considera que la por és deguda a un simple desordre fisiològic dels ronyons, causat, en general, per l'absorció excessiva de líquids o de productes "massa Yin", com ara el sucre refinat, medicaments o drogues.[1]
[modifica] Trets físics
La por afecta al cos, que pateix un augment de l'adrenalina que modifica la seva conducta habitual (per exemple pot disparar l'agressivitat com a mecanisme de defensa). Els ulls s'obren i les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill mentre que el rostre mostra signes de patiment o concentració. Augmenta el ritme cardíac i els músculs reben més oxigen per si han de moure's de pressa (la fugida és la reacció instintiva davant l'amenaça).
[modifica] Tipus de por: el pànic i la preocupació
[modifica] El pànic
És de cop, passatger i escandalós, caracteritzat per una sensació d’espant i angoixa i una sèrie de símptomes físics desagradables. Sol estar relacionat amb alguna cosa que espanta molt, com per exemple una fòbia. Una fòbia és el pànic terrible que es sent davant un fet concret. Per tant, el pànic és una por terrible i intensa, però passatgera.
[modifica] La preocupació
És un estat emocional concret i passatger, és una sensació contínua d’intranquil·litat i nerviosisme provocada per una sèrie de pensament desagradables que no se’n van del cap.
[modifica] Característiques associades a la por
[modifica] Pensaments
Els pensaments que es tenen en el medi més “explosiu”, en el més continu i desgastador giren al voltant de perills. Els pensamens propis de les preocupacions acudeixen una i altra vegada fins a monopolitzar l’atenció del subjecte durant el temps que duren les mateixes, moltes vegades impedint-lo gaudir d’altres coses o concentrar-se en la seva vida cuotidiana, sense ser capaç de desconectar d’allò que està reconeixent.
[modifica] Comportaments
Tipus d’actes que realitza una persona que pateix pors. No hi ha res pitjor que ens etiquetin com a nerviosos, histèrics o porucs, perquè` encara ens creiem m´es aquest paper i assumim aquest rol.
[modifica] Sentiments
Els sentiments que es tindran seran com a mínim d’intranquil·litat, d’inquietut continua, però moltes vegades també d’angoixa i terror, o desesperació. La por és una des les emocions més desestabilitzadores que pot patir l’ésser humà i només es pot comprendre quan es pateix.
[modifica] Símptomes físics
Els que experimentem en el nostre propi cos. En el pànic, el que podem arribar a patir en l’àmbit corporal és un atac de pànic o crisis d’angoixa. Els símptomes són: taquicardies, suors, tremolors, sensació d’afogament, opresió en el pit, nàusesas, canvis de temperatura, etc. Les preocupacions es caracteritzen per simptomes físcis: tensií musuclar, tremolor, molestias a l’estòmac, falta d’aire, palpitacions i altres.
[modifica] Notes
- ↑ Michio Kushi: Libro del diagnóstico oriental. Ediciones Gea, Uruguai
ffsd
