Avorriment

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sentiments

Acceptació
Alegria
Amor
Anticipació
Avorriment
Compassió
Confiança
Culpabilitat
Desig
Disgust
Enuig
Enveja
Fàstic
Felicitat
Gelosia
Odi
Orgull
Patiment
Plaer
Pietat
Por
Remordiment
Sorpresa
Tristesa
Vergonya

L'avorriment (del llatí ab- + horrere, horror) és un sentiment desagradable basat en la rutina, en la manca de sentit i interès del que passa al voltant de la persona o de l'activitat que aquesta realitza. Quan és un estat molt freqüent pot ser un símptoma de depressió. Un sinònim pot ser tedi i l'antònim la diversió. Pot tenir tres variants: la manca d'una activitat desitjada, la permanència obligada en una tasca no desitjada i la falta de motivació general.[1] Físicament es lliga a l'ansietat (el cos percep l'estat com a desagradable i busca quelcom que el faci sortir d'aquella situació) o bé als badalls per l'absència de moviment.

En literatura, l'ennui o spleen (termes en francès i anglès respectivament) és un tema habitual a partir del Romanticisme. El protagonista pateix perquè el seu entorn no el pot satiser, busca el plaer, l'elevació però no l'aconsegueix, tot el cansa i avorreix. Autors com Charles Dickens, Charles Baudelaire o Arthur Schopenhauer li han dedicat moltes planes. Els afectats d'avorriment crònic, a les seves històries, són gent que ja té cobertes les necessitats materials i que no aconsegueix omplir les altres, ni amb relacions ni amb activitats.

En un aprenentatge o treball es lliga a un repte inadequat: hom es pot avorrir perquè la tasca és massa fàcil o repetida o bé massa allunyada de les pròpies capacitats o interessos, i per tant impossible de vincular afectivament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cheyne, J. A., Carriere, J. S. A., Smilek, D. (2006). "Absent-mindedness: Lapses in conscious awareness and everyday cognitive failures". Consciousness and Cognition 15 (
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avorriment Modifica l'enllaç a Wikidata