Tristesa
La tristesa o tristor és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital.[1] Serveix per a generar empatia als altres, és doncs una manera de demanar acompanyament, comunicació i ajuda. En algunes cultures, com l'occidental actual, es considera negativa i vergonyosa mentre que a la majoria és, com la resta d'emocions, positiva. La tristesa va acompanyada d'una reducció de l'activitat cognitiva i conductual. No s'ha de confondre amb la depressió. Fisiològicament, pot arribar a provocar alteracions en la son i ganes de menjar, mals de cap, absència de menstruació, palpitacions i sensació de cansament.[2]
A la societat europea actual se sol considerar una emoció negativa i fa por, però és normal i necesària a moments com, per exemple, el dol, i també afavoreix la reflexió interior intensa, cosa que de vegades és valorada per alguns creadors. També afavoreix la reducció de l'atenció envers l'ambient exterior, cosa que porta a l'aïllament. Cal escoltar la tristesa perquè aporta informació molt valuosa sobre la pròpia vida i relacions. És important expressar la tristesa i donar permís als altres perquè també ho facin.[3]
L'aflicció, la consternació, la pena, l'abatiment, el descontentament i el pesar es consideren emocions similars a la tristesa.
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
La paraula catalana tristesa ve del llatí trístĭtĭa.
Altres tristeses [modifica]
La tristesa pot ser un símptoma de la depressió, que es caracteritza, entre d'altres coses (abatiment general de la persona, davallada de l'autoestima i sentiments de pessimisme, desesperança i desemparança), per una tristesa profunda i crònica. En psiquiatria es parla de tristesa patològica quan hi ha una alteració de l'afectivitat en què es produeix un descens de l'estat d'ànim, que pot incloure també pessimisme, desesperança i disminució de la motivació. La tendència alternativa entre les emocions d'alegria i de tristesa és la labilitat emocional.
En agricultura, l'anomenada tristesa dels cítrics és una malaltia viròtica que afecta els cítrics i que en produeix el decaïment més o menys ràpid i que és transmesa per pugons (insectes hemípters de la família dels afídids).
Pena [modifica]
La pena és un sentiment de patiment psíquic pel qual un esdeveniment o pensament causa tristor a la persona. Antigament es definia com "dolor de l'ànima". És el contrari d'alegria.
La pena pot expressar-se de moltes maneres segons la personalitat i la cultura dominant. S'associa a les llàgrimes, a les lamentacions, als gestos seriosos i a l'abatiment general.
La pena extrema és un dels símptomes de la depressió, una malaltia que no ha de confondre's amb un estat d'ànim negatiu, tot i que col·loquialment s'usi així el terme.
Factors que usualment provoquen pena [modifica]
- Sentir-se mancat d'amor
- La mort o desaparició d'una persona (dol)
- Fracassar
- La injustícia
- Veure patir una persona estimada
Referències [modifica]
- ↑ L'ecologia Emocional: L'art de Transformar Positivament les Emocions, pàg. 132, de Jaume Soler, Merce Conangla i Marin, Maria Mercè Conangla. Editorial AMAT, 2004. ISBN 8497351363
- ↑ Tristesa
- ↑ La tristesa L'ofici de viure, programa de Catalunya Ràdio, 15 d'abril de 2010
Enllaços externs [modifica]
 |
Aquest article és un esborrany. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo (i citant-ne les fonts). Ajudeu a classificar els esborranys useu alguna de les plantilles més concretes a Categoria:Plantilles per a esborranys |
