Tristesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sentiments

Acceptació
Alegria
Amor
Anticipació
Avorriment
Compassió
Confiança
Culpabilitat
Desig
Disgust
Enuig
Enveja
Fàstic
Felicitat
Gelosia
Odi
Orgull
Patiment
Plaer
Pietat
Por
Remordiment
Sorpresa
Tristesa
Vergonya

Escultura d'una noia trista (Desolació, de Josep Llimona)

La tristesa o tristor és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital.[1] Serveix per a generar empatia als altres, és doncs una manera de demanar acompanyament, comunicació i ajuda. En algunes cultures, com l'occidental actual, es considera negativa i vergonyosa mentre que a la majoria és, com la resta d'emocions, positiva. La tristesa va acompanyada d'una reducció de l'activitat cognitiva i conductual. No s'ha de confondre amb la depressió. Fisiològicament, pot arribar a provocar alteracions en la son i ganes de menjar, mals de cap, absència de menstruació, palpitacions i sensació de cansament.[2]

A la societat europea actual se sol considerar una emoció negativa i fa por, però és normal i necessària a moments com, per exemple, el dol, i també afavoreix la reflexió interior intensa, cosa que de vegades és valorada per alguns creadors. També afavoreix la reducció de l'atenció envers l'ambient exterior, cosa que porta a l'aïllament. Cal escoltar la tristesa perquè aporta informació molt valuosa sobre la pròpia vida i relacions. És important expressar la tristesa i donar permís als altres perquè també ho facin.[3]

L'aflicció, la consternació, la pena, l'abatiment, el descontentament i el pesar es consideren emocions similars a la tristesa.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula catalana tristesa ve del llatí trístĭtĭa.

Altres tristeses[modifica | modifica el codi]

La tristesa pot ser un símptoma de la depressió, que es caracteritza, entre altres coses (abatiment general de la persona, davallada de l'autoestima i sentiments de pessimisme, desesperança i desemparança), per una tristesa profunda i crònica. En psiquiatria es parla de tristesa patològica quan hi ha una alteració de l'afectivitat en què es produeix un descens de l'estat d'ànim, que pot incloure també pessimisme, desesperança i disminució de la motivació. La tendència alternativa entre les emocions d'alegria i de tristesa és la labilitat emocional.

En agricultura, l'anomenada tristesa dels cítrics és una malaltia viròtica que afecta els cítrics i que en produeix el decaïment més o menys ràpid i que és transmesa per pugons (insectes hemípters de la família dels afídids).

Pena[modifica | modifica el codi]

La pena és un sentiment de patiment psíquic pel qual un esdeveniment o pensament causa tristor a la persona. Antigament es definia com "dolor de l'ànima". És el contrari d'alegria.

La pena pot expressar-se de moltes maneres segons la personalitat i la cultura dominant. S'associa a les llàgrimes, a les lamentacions, als gestos seriosos i a l'abatiment general.

La pena extrema és un dels símptomes de la depressió, una malaltia que no ha de confondre's amb un estat d'ànim negatiu, encara que col·loquialment s'usi així el terme.

Factors que usualment provoquen pena[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'ecologia Emocional: L'art de Transformar Positivament les Emocions, pàg. 132, de Jaume Soler, Merce Conangla i Marin, Maria Mercè Conangla. Editorial AMAT, 2004. ISBN 8497351363
  2. Tristesa
  3. La tristesa L'ofici de viure, programa de Catalunya Ràdio, 15 d'abril de 2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]