Son

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Son (desambiguació)».
Un nen dormint
Dona dormint (Gustave Courbet).

El son és un estat natural caracteritzat per la falta o manca de consciència, en el son l'activitat sensorial està molt reduïda i gairebé tots els músculs voluntaris esta en repòs.[1] És diferent de l'estat de calma perquè l'habilitat de respondre als estímuls és molt reduïda, però és més reversible que la hibernació o el coma. El son és un gran anabòlic ja que augmenta la mida i l'estat dels sistemes immunològic, nerviós, locomotor i muscular. El son és present en mamífers, ocells i alguns rèptils, amfibis i peixos.

El son és un estat de repòs uniforme d'un organisme. En contraposició amb l'estat de vigília-quan l'ésser està despert, el son es caracteritza pels baixos nivells d'activitat fisiològica (pressió sanguínia, respiració) i per una resposta menor davant estímuls externs.

El vocable «son» (del llatí somnus, arrel original que es conserva en els cultismes somnífer , somnolent i somnàmbul ) designa tant l'acte de dormir com el desig de fer-ho (tenir son). Metafòricament, s'afirma que una part del cos se li ha dormit a algú, quan es perd o redueix passatgerament la sensibilitat en la mateixa (se li ha adormit la cama.. parestèsia).[2]

Etapes del son[modifica | modifica el codi]

Hypnograma mostrant els cicles de son des de la mitjanit fins a les 6.30, amb el somni profund al cap d'uns minuts. Hi ha més REM (marcat en vermell) abans dels breus despertars.

Dins del son es distingeixen diferents fases que s'identifiquen per l'existència o no d'un moviment ràpid d'ulls REM (Rapid Eye Movement), que és visible sota el parpella per a l'observador.

Els estats i les fases del son humà es defineixen segons els patrons característics que s'observen mitjançant el electroencefalograma (EEG), l'electrooculograma (EOG, un mesurament dels moviments oculars) i l'electromiograma de superfície (EMG). El registre d'aquests paràmetres electrofisiològics per definir els estats de son i de vigília s'anomena polisomnografia.

En el son no-REM (NREM o NMOR) que es diu també son lent, s'hi distingeixen quatre etapes: [3]

  • Son sense moviments oculars ràpids (NMOR o NREM en anglès). Es divideix en 4 estats:
    • La fase 1 del NMOR (fase del son lleuger) és la transició des de la vigília al son, és reconeguda per l'aparició del patró regular α ( alfa d'amplitud d'ona alta i regular) i instauració d'un patró de amplitud baixa i de freqüència mixta, predominantment en l'interval theta (2 a 7 Hz), amb moviments oculars lents "en balancí".
    • La fase 2 del NMOR es defineix per l'aparició de complexos K i de fusos de son superposats a una activitat de base similar a la de l'estat 1. Els complexos K són descàrregues lentes, negatives (cap amunt) i d'amplitud elevada que es continuen immediatament després per una deflexió positiva (cap avall). Els fusos de son són descàrregues d'alta freqüència de curta durada que presenten una amplitud característica amb pujades i baixades. No hi ha activitat ocular i l'EMG dóna un resultat similar a l'estat 1.
    • La fase 3 del NMOR es caracteritza per ser un son amb més del 20% (però menys del 50%) d'activitat delta d'amplitud elevada (> 75 microV) (0,5 a 2 Hz). Els fusos del son poden persistir, segueix sense haver-hi activitat ocular, i l'activitat del EMG roman en un nivell reduït.
    • A la fase 4 del NMOR (la fase de major profunditat en el son), el patró electroencefalogràfic lent i d'alt voltatge de la fase 3 comprèn almenys el 50% del registre.

El conjunt format per les fases 3 i 4 del NMOR es denomina son d'ones lentes (SOL) , delta o profund .

Després de passar per aquestes etapes, durant uns 70 a 120 minuts, sol presentar-se la primera fase REM (Rapid Eye Movement, Moviment Ràpid d'Ulls):

  • Son de moviments oculars ràpids (MOR o REM en anglès), conegut també com a "son paradoxal", desincronitzat o D. El son REM es caracteritza per un EEG de baixa amplitud i de freqüència mixta similar al de la fase 1 del NMOR. En aquest context, es produeixen brots d'activitat més lenta (3 a 5 Hz) amb deflexions negatives superficials ("ones en dent de serra") que es superposen amb freqüència a aquest patró. El EOG dóna mostres de MOR similars a les que s'observen quan la persona en qüestió roman desperta i amb els ulls oberts. L'activitat del EMG roman absent reflectint la atonia muscular completa de la paràlisi ​​motora descendent característica d'aquest estat. [4]

El temps que es triga a iniciar aquesta fase ens donarà la latència REM. El son REM ocupa el 20% del temps total del son en l'adult, encara que varia amb l'edat, sent major en els nens i en ell s'observen descàrregues de moviments oculars ràpids i una abolició completa del to muscular, la freqüència respiratòria i el pols es fan més ràpids i irregulars. Les diferents fases del son s'alternen cíclicament al llarg de la nit, durant la primera part del son predomina el son NREM i durant la segona els períodes REM es van fent més llargs.Durant el son normal apareixen períodes de vigília tan breus que poden no ser recordats l'endemà.

Els estudis sobre la fisiologia del son han avançat de forma molt important en els últims anys basant-se en les noves tecnologies de neuroimatge, entre altres.

Les característiques fisiològiques de l'activitat onírica varia al llarg de les diferents etapes del son. Durant el son REM apareixen imatges més rares i estrafolàries, els informes[Aclariment necessari] del són són més llargs, més emocionals que en les etapes NREM el que correlaciona amb la diferent fisiologia d'aquestes fases.

Processament de la memòria[modifica | modifica el codi]

Un estudi sobre la participació de l'estimulació de corrent continu al còrtex prefrontal per augmentar la quantitat d'oscil·lacions lentes durant el SWSfe. L'estimulació de corrent continu millora moltíssim la retenció de parelles de paraules l'endemà, donant evidència que el SWS té un paper important en la consolidació dels records episòdics. [5]

Els diversos estudis suggereixen que hi ha una correlació entre el son i les funcions de la memòria.Els investigadors del son de Harvard Saper[6] i |Stickgold[7] van dir que una part essencial de la memòria i de l'aprenentatge consisteix en que les dendrites de les cèl·lules nervioses enviïn informació a les cèl·lules per tal de fer noves connexions neuronals. Per fer aquest procés les dendrites no han de rebre cap tipus d'informació externa i per això es suggereix que passa durant el son.

La privació del son augmenta l'eficàcia del son[modifica | modifica el codi]

Per eficiència del son s'entén el temps que un subjecte passa en son veritable perquè no es pot despertar durant el temps que es dedica a dormir.

Un dels descobriments més importants de la investigació sobre la privació de son és que les persones que estan privades de son esdevenen dorments amb un son més eficient. Concretament, en el seu son hi ha una proporció més alta d'ones lentes (fases 3 i 4), el que sembla servir a la principal funció de recuperació.

Àrees de l'encèfal implicades en el son[modifica | modifica el codi]

Aquestes dues àrees de l'encèfal que estan involucrades en la regulació del son van ser descobertes a principis del segle XX, abans que sorgís la neurociència comportamental moderna, pel neuròleg vienès Baró Constantin Von Economo. Posteriorment la implicació d'aquestes dues àrees es confirmarà mitjançant estudis de lesió en animals experimentals (Vegeu Saper, Chou i Scammell, 2001).

Fàrmacs que afecten el son[modifica | modifica el codi]

La majoria dels fàrmacs que influeixen en el son poden classificar-se en una de dues categories diferents:

Hi ha una tercera categoria que caldria introduir, la dels fàrmacs que influeixen sobre la ritmicitat circardiana, sent el principal fàrmac la melatonina.

El son en els animals[modifica | modifica el codi]

Quantitat en hores que dormen diferents mamífers per dia.

L'acte de somiar ha estat només confirmat al Homo sapiens . Alguns animals també passen per la fase MOR del son, però la seva experiència subjectiva és difícil de determinar. Sembla que els mamífers són els animals amb major probabilitat de somiar a causa del seu cicle del son similar a l'humà. En el primer lloc de les estadístiques en termes de son hi ha el gat, que passa un 70% de la seva vida dormint i, a mesura que envelleix, la seva etapa de vigília disminueix ostensiblement.

Els cavalls, els ànecs i les ovelles poden dormir de peu o tirats. No obstant això, no poden experimentar son MOR mentre estan drets. L'animal que més temps passa en fase MOR durant el son és el armadillo. Les balenes i els dofins són diferents als humans: sempre han d'estar conscients, ja que necessiten sortir a la superfície a respirar, només una part del seu cervell dorm cada vegada. [8]

Un macaco japonès dormint.
Un drac de Komodo dormint.
Els gats són animals propensos a dormir durant el dia.
Lleona dormint

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Macmillan Dictionary for Students Macmillan, Pan Ltd. (1981), p. 936
  2. ICD-10: R20.2 Paresthesia of skin
  3. Bobes, Diaz i Bompas, 1999)
  4. Sandoval Kingwergs, G. (2002). Factors de risc relacionats amb l'inson: Aplicació de l'Inventari de Salut, Estils de Vida i Comportament (SEVi.C.) . Tesi de llicenciatura. 219 pp. Mèxic: Facultat de Psicologia, UNAM.
  5. Marshall et al., 2006, as cited in Walker, M.P.. «The Role of Sleep in Cognition and Emotion». Annals of the New York Academy of Sciences, 1156, 2009, pàg. 174.
  6. Saper, Clifford B.; Scammell, Thomas E.; Lu, Jun. «Hypothalamic regulation of sleep and circadian rhythms». Nature, 437, 7063, 2005, pàg. 1257–63. DOI: 10.1038/nature04284. PMID: 16251950.
  7. Stickgold, Robert. «Sleep-dependent memory consolidation». Nature, 437, 7063, 2005, pàg. 1272–8. DOI: 10.1038/nature04286. PMID: 16251952.
  8. Mukhametova LM; supina AI, Polyakovaa IG. Interhemispheric asymmetry of the electroencephalographic sleep patterns in Dolphins. 134, 1977.10.14, p. 581-584. DOI (77) 90.835-6 10.1016/0006-8993 (77) 90.835-6. PMID 902119. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Son