Hibernació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La hibernació és un estat d'hipotèrmia regulada al llarg de dies o setmanes, que permet a certs animals, conservar la seva energia durant l'hivern. Durant la hibernació el metabolisme d'aquests animals s'alenteix notablement, la seva temperatura corporal disminueix i la seva freqüència respiratòria esdevé inferior a la normal, gastant gradualment les reserves energètiques emmagatzemades durant els mesos més càlids.

La hibernació és un estadi d’inactivitat i depressió metabòlica caracteritzat per la baixa temperatura corporal, la respiració alentida i/o una taxa metabòlica més baixa. Encara que tradicionalment aquest terme s’ha reservat pels animals amb hibernació profunda com els rosegadors aquest terme s’ha redefinit basant-se en les reduccions metabòliques especialitzades.[1] i molts experts creuen que els processos de turpor diari i el d’hibernació estan relacionats.

Els ratpenats tenen una mena d’hibernació que alguns no consideren que sigui una hibernació veritable.[2] i alguns prefereixen dir-ne "letàrgia hivernal ".[3]]

Definició[modifica | modifica el codi]

Alguns animals homeoterms (mamífers i aus) sobreviuen a l'hivern entrant en una espècie de son profund, fent que la seva activitat corporal sigui més lenta i la seva temperatura descendeixi per a estalviar energia. El cor batega més lentament i la respiració es fa també més pausada. La temperatura corporal pot disminuir fins a quasi igualar-se amb la del seu entorn, encara que s'acosti al punt de congelació. Un exemple en són els óssos.

Els animals que hivernen solen buscar llocs càlids i segurs per passar l'hivern. Els ratpenats dormen al fons de les coves i cavernes, on la temperatura no varia substancialment. Molts rosegadors petits hivernen sota terra, en caus folrats d'herba per mantenir la calor.

Eriçó europeu, exemple d'animal hivernant

Altres animals, com l'esquirol terrestre àrtic, passa més de la meitat de la seva vida hivernant. Els processos corporals de l'animal estan al mínim, i obté l'energia de la reserva de greix del seu cos. A l'hivern, aquests animals han de produir més energia per a conservar la calor amb la mateixa eficàcia, encara que l'aliment escassegi en el seu entorn. Alguns animals perden fins al 40% del seu pes mentre hivernen; d'altres, com els hàmsters, guarden una reserva d'aliment en els seus caus per subsistir durant l'hivern i durant els mesos freds desperten de tant en tant per a menjar una mica.

Els animals de homeoterms consumeixen aliment per a produir calor i mantenir així la seva temperatura corporal més o menys constant. En aquesta producció de calor necessària per a superar aquest període hivernal, intervé el mecanisme molecular de la termogènesi adaptativa.

No obstant això, en els països on hi ha una estació càlida i seca, i l'aigua i el menjar escassegen durant l'estiu, molts animals entren en un estat molt semblat a la hibernació, dit Estivació, per tal de sobreviure a la sequera i estalviar energia. Moltes granotes i gripaus s'oculten per l'estivació en caus subterranis, frescos i humits.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Watts PD, Oritsland NA, Jonkel C, Ronald K. «Mammalian hibernation and the oxygen consumption of a denning black bear (Ursus americanus)». Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Physiology, vol. 69, 1, 1981, pàg. 121–3.
  2. Secrets of Hibernation; nova, pbs.org
  3. Do Black Bears Hibernate? North American Bear Center North American Bear Center

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hibernació