Cor
De Viquipèdia
.png)
El cor és un òrgan animal que serveix per impulsar la sang pertot el cos. Acostuma a tenir una, dues o quatre cavitats segons la mena d'animal. És un múscul buit que impulsa la sang a moure's per dins dels vasos sanguinis. És l'element central del mediastí (regió anatòmica compresa entre ambdós pulmons) i està connectat a conductes anomenats venes (per on arriba la sang al cor) i artèries (conductes de sortida). Amb cada batec, envia una onada de sang a traves de les artèries.
El cor d'un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan. El cor humà mitjà, bategant a 72 polsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles.[1]
L'interior està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separades per un envà, a més consta de dues cambres, una superior o aurícula i una inferior o ventricle. Aquestes dues cambres es comuniquen per les vàlvules auriculoventriculars, que són la vàlvula tricúspide situada entre l’aurícula i el ventricle esquerres i la vàlvula mitral entre l’aurícula i el ventricle drets. A les aurícules arriben les venes caves i les pulmonars. D'altra banda, la sortida de sang dels ventricles està regulada per les vàlvules sigmoides o semilunars, cap a les artèries aorta i pulmonar.
Taula de continguts |
[edita] Embriologia
El cor es forma a partir de la fusió en la línia mitjana de les dues aortes dorsals de l'embrió. Aquest tub primitiu dóna lloc a un seguit de dilatacions successives: si, atri, vetricle, bulb i tronc. Al llarg del desenvolupament aquest tub es plegarà sobre si mateix alhora que les dilatacions primitives es modificaran per a donar lloc a les cavitats definitives; del si deriva el si venós (retorn de la circulació coronària), l'atri donarà lloc a les aurícules un cop separades pel septe interatrial. El ventricle primitiu i el bulb es diferencien en els ventricles mentre que la evolució del tronc cardíac donarà lloc als trams inicials de les artèries aorta i pulmonar.
[edita] Estructura
L'estructura del cor varia entre les diferents branques del regne animal (vegeu sistema circulatori) Els cefalòpodes tenen dos "cors branquials" i un "cor sistèmic". Els peixos tenen un cor amb dues cambres que bombeja la sang a les brànquies, i d'aquí va a la resta del cos. En els amfibis i la majoria de rèptils hi ha un sistema circulatori doble, però el cor no sempre està separat en dues bombes. Els amfibis tenen un cor tricameral.
-Un punt 9 cm a l'esquerra de la línia medioesternal (àpex del cor)
-La setena articulació esternocostal de la dreta
-La vora superior del tercer cartílag costal dret, a 1 cm de la línia esternal dreta
-La vora inferior del segon cartílag costal esquerre, a 2,5 cm de la línia esternal lateral esquerra.[2]
Els ocells i els mamífers presenten una separació completa del cor en dues bombes, amb un total de quatre cambres del cor; es creu que el cor tetracameral dels ocells evolucionà independentment del dels mamífers.
[edita] Fisiologia
Quan la sang ha arribat a les aurícules, aquestes es contrauen (sístole auricular) i la fan passar als ventricles. En aquell moment, les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen i llavors la sang surt per l'artèria aorta (al costat esquerre) i per l'artèria pulmonar (al costat dret), gràcies a la contracció dels ventricles (sístole ventricular).
Al cap d'unes dècimes de segon, el cor es relaxa (diàstole general) i descansa un instant abans de tornar a contraure's.
La sang sense oxigen (bruta), és abocada al cor a través de les venes caves inferior i superior. Així, doncs, les venes caves inferior i superior són les encarregades d'abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu moviment impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l'artèria pulmonar perquè vagi als pulmons i s'oxigeni.
Les venes pulmonars porten la sang oxigenada (neta) a l'aurícula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, aquest impulsa la sang de forma rítmica cap a l'artèria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.
[edita] Cor humà
| Algunes xifres clau del cor humà(mitjanes) | |
|---|---|
| Longitud | 15 cm |
| Pes | 300 g |
| Volum per batec | 70 cm3 |
| Despesa cardíaca en repòs | 4,9 litres |
| Despesa cardíaca en esforç intens | 20–25 litres |
| Força | 0,8 joules per batec (ventricle esquerre) 0,16 joules per batec (ventricle dret) 100.000 joules per dia (junts) |
La forma del cor sembla un con arrodonit de la mida d'un puny, la punta del qual es troba avall i lleugerament a l'esquerra. En els humans, el cor es troba generalment una mica a l'esquerra, darrere l'estèrnum, però en alguns casos rars es troba a la banda dreta (una condició anomenada "dextrocàrdia"), generalment en els que pateixen situs inversus (els òrgans estan distribuïts en una imatge de mirall de la seva distribució normal). Hom es nota el cor a l'esquerra perquè el cor esquerre (ventricle esquerre) és més fort (bombeja sang a totes les parts del cos). El pulmó esquerre és més petit que el dret perquè el cor ocupa una major part de l'hemitòrax esquerre. El cor és alimentat per la circulació coronària i està embolcallat per un sac conegut com a pericardi, i està envoltat pels pulmons. El pericardi consisteix en dues parts: el pericardi fibrós, fet de teixit connectiu fibrós dens; i una estructura bimembranària (pericardi parietal i visceral) que conté un fluid serós per reduir la fricció durant les contraccions del cor. El cor se situa al mediastí, la subdivisió central de la cavitat toràcica. El mediastí també conté altres estructures, com l'esòfag i la tràquea, i és flanquejat per les cavitats pulmonars dreta i esquerra, que allotgen els pulmons.[3]
Un cor sa representa aproximadament el 0,5% del pes corporal, amb una mitjana d'entre 300 i 350 grams. La hipertròfia de les cèl·lules musculars cardíaques, per sobre d'aproximadament 500 grams, l'anomenat "pes cardíac crític", augmenta el risc d'una maca de subministrament d'oxigen al cor agrandit, car els vasos coronaris que hi aporten la sang no creixen en la mateixa mesura.
L'àpex és el punt rom situat en direcció inferior (apuntant avall i cap a l'esquerra). Es pot posar un estetoscopi directament sobre l'àpex per tal de comptar els batecs. Se situa posteriorment al cinquè espai intercostal, una mica medialment de la línia medioclavicular.
[edita] Referències
- ↑ Kumar, Abbas, Fausto: Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease, 7a edició. p. 556
- ↑ Gray's Anatomy of the Human Body - 6. Surface Markings of the Thorax
- ↑ Maton, Anthea; Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright. Human Biology and Health. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall, 1993. ISBN 0-13-981176-1. OCLC 32308337.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Animació de la contracció del cor i el flux de la sang (anglès)
- Malalties coronàries (anglès)
- eMedicine: Anatomia quirúrgica del cor (anglès)
- Cor tridimensional interactiu - es pot fer rotar aquest cor realista, i tots els seus components es poden observar des de qualsevol angle (anglès)
  |
Aquest article és un esborrany sobre anatomia. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
